elCarrer TODO LISTO PARA LA CABALGATA SETMANARI D’INFORMACIÓ LOCAL DE PETRER DE LOS REYES MAGOS www.diarioelcarrer.es DEL 6 AL 12 DE ENERO DE 2017 ANY XXXVI Nº 1146 1€ EL PSOE DENUNCIA EL RECORTE DE Falles i AYUDAS DE DIPUTACIÓN tradicions EL SÁBADO COMIENZA LA CAMPAÑA DE REBAJAS DE INVIERNO LA LICENCIA DE ARMAS SERÁ OBLIGATORIA PARA LOS TIRADORES José Ignacio Máñez Azorín José Ignacio Máñez EL PETRELENSE RECIBE AL CALLOSA EN EL BARXELL Fotografía: REPORTAJE “ESTE POBLE”: ¿POR QUÉ LLOMA BADÀ? CAFETERÍA TALLER AUTOMÓVIL CAFETERÍA SEGURIDAD RESTAURANTES MOBILIARIO CERVECERÍA AUTOTALLERES MOTOCICLETAS CERVECERÍA FLORISTERÍA TIENDA AGUA PIENSOS Y MASCOTAS PELUQUERÍA SNACK BAR FONTANERÍA SANEAMIENTOS Y FONTANERÍA CERVECERÍA CAFETERÍA MASCOTAS HIERROS Y ALUMINIO ÓPTICAS PINTOR PINTOR 2 / DEL 6 AL 12 DE ENERO DE 2017 SUMARI 2 3 4 6 8 GUÍA DE SUMARI REPORTATGE NOTICIES DE TAPES SERVICIS AMB 10 12 14 15 16 EL PUPITRE CULTURA ADESP QUÈ COSES D’ACI PLANTEM? 19 21 23 24 26 28 29 OMIC I LA NOSTRA LA BONA ESTE POBLE ESPORTS PETRER DES FOTOS POLICIA SALUT CUINA DEL CEL ANTIGUES La imagen elCarrer EDITORIAL SETMANARI D’INFORMACIÓ LOCAL DE PETRER Tradicions ancestrals uando las fiestas navideñas están dando sus últimos co- letazos y poco a poco vamos asumiendo que tenemos un Caño más a nuestras espaldas, aprovechando que esta se- mana ha sido pieza clave en la elaboración del reportaje escrito por Maite Román para este número de El Carrer sobre la histo- ria de las fallas que cada 5 de enero reciben a los Reyes Magos de Oriente a su llegada a Petrer, me vais a permitir que dedique unas cuantas líneas a Vicente Navarro “El Dele”, un paisano que considero no ha tenido el reconocimiento que merece por todo lo que le ha dado y sigue dando a nuestro pueblo a lo largo de su vida, ya sea en la recuperación de tradiciones populares his- Juan Miguel y Manolo, ambos miembros del Grup Foto- tóricas como en el fomento de actividades culturales que nos gràfic Petrer, acabaron de esta guisa después de parti- permiten conocer con detalle nuestras verdaderas señas de cipar “in situ” en una nueva edición “Dels Enfarinats” en identidad. Con “El Dele” no me une una amistad personal, sim- la vecina población de Ibi donde los participantes prota- plemente somos conocidos del pueblo, eso sí, de muchos años, gonizaron una guerra de huevos y harina como marca la pero desde que le conozco siempre ha estado involucrado en tradición. diferentes actividades que han contribuido a saber con detalle quién somos y de dónde venimos. Sólo has de hablar con él La frase “Suelo leer unos unos minutos para percatarte de que su cabeza es una auténtica 100 libros al año, biblioteca andante de vivencias, recuerdos, historias, anécdotas y conocimiento de todo aquello que tenga que ver con las raíces entre 8 y 12 al mes, “petrolancas”. aproximadamente, según el tamaño La lista de proyectos en los que ha colaborado es interminable aunque a mí se me viene a la cabeza una de las primeras veces de los libros. Para en las que compartí con él varios ratos de ensayo y actuación en escribir hay que leer, directo con el desaparecido “Grup Cresol” del que era fundador coges vocabulario y y partícipe. Tampoco podemos obviar su aportación a la recu- peración de la música de la “dolçaina i el tabal” cuando todavía VERÓNICA estructuras la mente” MARTÍNEZ no existía la Colla El Terròs, al igual que las primeras exposicio- ESCRITORA nes etnológicas en el Museo Dámaso Navarro, germen de lo que ahora conocemos y tanto valoramos, o incluso la recuperación PRECIO: 1 EURO Setmanari d’informació Local · Mitjans de Comunicació Municipals Any XXXVI · Nº 1146 · Del 6 al 12 de enero de 2017 · e impulso de la “Foguera de Sant Antoni” donde continúa leyen- www.diarioelcarrer.es do el conjuro inicial. Ahora, pasando casi de puntillas y alejado Edita: Radio Petrer, S.L. Avda. Guirney, 9 B Tel. 965 377 572 - 966 955 065 - 965 370 506 del mundanal ruido por decisión propia, le vemos rodar el “fa- [email protected] · 03610 Petrer (Alicante) llón” que él mismo elabora cada año en la Plaça del Derrocat jun- Direcció: Luis Rico Navarro Redacció: Amparo Blasco Gascó, Maite Román Cano y Santiago Andreu to a otros voluntarios, demostrando que todo lo que tenga que Traducció: Jordi Jiménez ver con lo nuestro le importa. Esperemos que sea por mucho Imprime: Azorín Servicios Gráficos Integrales Administració i Publicitat: Paqui Pérez, José Carretero i Juan Andréu tiempo. Depòsit Legal: A-53-1980 Un saludo a todos www.diarioelcarrer.es / 3 elCarrer SETMANARI D’INFORMACIÓ LOCAL DE PETRER Reportatge: Maite Román Cano. Traducció: Vicent Brotons Falles, fallons, rastres de calders i caragols marins Rodant un falló al Derrocat ’origen de les falles de Petrer és Onil es diuen fatxos, a Xixona i Relleu, ben llunyà. Les falles fetes d’es- VICENT NAVARRO les denominen aixames i a més, a Elx, Veí de Petrer Lpart que cada Nit de Reis rodem on s’elaboren amb palmells, el nom que a Petrer per a il·luminar els carrers i “”desde les insti- adopten és el d’atxes. Més al nord, les advertir a Melcior, Gaspar i Baltasar tucions s’hauria falles d’espart i avell (espart sec), tam- que no han de passar de llarg són an- d’apostar per incen- bé es fan en pobles de Tarragona i al cestrals. Una tradició que no ha de tivar més la tradició de la Nit de Pirineu català, aragonès, andorrà i fran- perdre’s i ens recorda que va haver una Reyes i tots els elements que cès. De fet, les Falles del Pirineus van època en la qual els pobles no estaven giren al voltant”. ser declarades Patrimoni Immaterial de tan il·luminats com ara i era menester la Humanitat per la Unesco fa tan sols encendre estes falles perquè algun cial. La tradició la dugueren els nostres dos anys. present arribara a les nostres cases. repobladors vinguts de Biar, Castalla o Xixona, llocs que, alhora, també van ser Però com ocorre amb quasi totes les Les falles d’espart arriben a la nostra repoblats per catalans que vingueren a tradicions o festes populars més o població de la mà de les famílies que partir del segle XIII amb el Rei Jaume I, i menys documentades, passen per repoblaren Petrer després de l’expul- els seus successors, de la Terra Ferma: períodes d’auge i per uns altres de de- sió morisca, a principis del segle XVII. les comarques del voltant de Lleida. cadència. Les falles no han sigut una Els qui vénen, procedents de la foia de En els nostres dies, esta tradició, igual excepció. No hi ha documents escrits, Castalla, són els qui ens porten el cos- que ocorre a Petrer, se seguix conser- gràfics o registres que acrediten la seua tum de cremar-les: per Nadal, en la Nit vant a Onil, Xixona i Relleu encara que existència, tan sol testimoniatges orals de Reis, en qualsevol celebració solsti- adquirix denominacions diferents. A de veïns i veïnes de Petrer. Els més an- 4 / DEL 6 AL 12 DE ENERO DE 2017 En diarioelcarrer.es dispones de numerosas galerías fotográficas REPORTATGE “El Dele” elaborant una falla Rodant falles a la plaça del Derrocat tics que es coneixen daten de finals del aplicar a la Foguera de Sant Antoni, segle XIX o principis del XX que ja ex- FER UNA FALLA les Carasses, etc. Tan important és en- pliquen com i de quina manera es feien gegar iniciatives com la desfilada del A gafem l’espart de la totxera i es rodaven les falles la “Nit de Reis”. Patge Reial, per citar algun exemple, i l’avell (espart sec) que cau al La il·luminació d’uns carrers lúgubres i com impulsar unes altres ja existents, voltant. Amb l’espart verd fem foscos, sumat al soroll que es provoca- en aquest cas, fer les falles i rodar-les un manoll i colpegem les pun- va amb els rastres de llandes i caragols la nit de la Cavalcada dels Reis Mags. tes perquè no punxen. Després marins, era la manera habitual de cridar Per a Vicente Navarro, profundament agafem un altre manoll d’avell l’atenció dels Reis Mags que se supo- compromés en el manteniment i recu- i l’envoltem amb unes quan- sava passarien pel nostre poble en el peració de les tradicions populars, els tes fulles d’espart verd estren- qual encara no s’organitzava cap caval- tallers que s’organitzen des de l’Ajunta- yent-lo i fent abraçadores. Així cada o desfilada. ment són una bona idea però tal vega- fins que arribem quasi al final Però en arribar la dècada dels anys da seria convenient enfocar-los més als del manoll. Llavors anirem in- setanta, es va produir la “febre” de la pares i mares perquè aquests transme- serint més espart i formant tres modernitat i moltes d’eixes tradicions teren la pràctica tradicional als seus fills manolls més xicotets amb els seculars van començar a perdre prota- i néts. Així mateix, la seua inclusió com quals farem una trena que ens gonisme en la nostra societat. La il·lu- a activitat en els centres escolars, igual servirà d’agarrador. No és difí- minació elèctrica va augmentar en els que es fa amb les Carasses. cil, i tant majors com xicotets carrers i va aparèixer l’asfalt en la ma- Per a Navarro,”des de les institucions podran fer-se’n una si tenen una joria. s’hauria d’apostar per incentivar més la mica de curiositat, obstinació Les bengales industrials van fer acte de tradició de la nit de Reis i tots els ele- i estima per rodar-la la nit més presència i la transmissió familiar, de ments que giren al voltant”.