Pont Vell. Jorba Dades bàsiques de l'element Comarca: Anoia a Otot Municipi: Jorba aBergo Localització: Pas sobre la rìera de Rubió a la carretera velìa aSolsono (antic camí ral). a Vic Soñto Cotomo pont pedra de Forners Tipologia: Obra d'enginyeria, de amb dos arcs de a mig punt. Epocai 'l /8 / aMonreso Ús actual: Pas rodat it1ff","0" a Grqnollers aTerrosso aSobodetl Propietat: Ajuntament de Jorba aMorìorelL Sont Feliua avilqfroncq del i lo Gettrú Dades bàsiques de l'actuació lntervenció arquitectònica Consolidacìó i restauració de totes les fàbriques i recuperació del niveli original del camí ì del llìt del riu. Projecte Arquitecte: Enric Solsona i Piña Data: Novembre 1984. julìol '1987 ì febrer 1989 Obra Arquìtecte: Enrìc Solsona i Pìña Aparelladors: Eugeni Casas Solé, Santiago Rius. Empresa constructora: Constructora de Calaf SA. Calaf. Pedra: Marbres Sallavinera, SL, Calaf. Paviments: lCA, Sant Andreu de .a Barca. Formigó: Pemac, SA, Calaf. Data d'inici: 5 d'agost de 1985 Data d'acabament: 31 de gener de 1990 Pressupost: 24.434.051 pessetes (1a fase, 50 % Diputació de Barcelona ì 50 % Ajuntament de Jorba; la redacció del projecte i la resta de fases, 1 00 % Diputació de Barcelona). lnvestigació h¡stòrica Estudi de les fonts documentals: Anna Castellano, Àlvar Cai- xal. Textos: Anna Castellano, Raquel Lacuesta, Enric Solsona, lmma Vìlamala. Pont Vell. Jorba Descripció de l'element El municìpì de Jorba es troba a la conca d'Òdena, a la vall alta de l'Anoia, a 7 Km d'lgualada. Té una extensió de 30'90 Km, i limlta al nord amb els termes de Copons i Rubió, al sud amb lgualada, Santa Margarida de N/ontbui i Sant Mar-tíde Tous. a I'est amb Odena i a I'oest amb Argençola. Drenen el terme l'esmentat riu Anoìa, que el travessa de nord-oest a sud-est, i els seus afluents. la riera de Clariana i la de Rubió. El Pont Vell s'aixeca sobre la rìera de Rubió i forma part d'un brancal de la carretera vella o Camí Ral en el tram que uneix Jorba amb el barri de Sant Pere. Aquest vial, a tocar de l'N-ll, ha mantingut al llarg dels anys el seu caràcter rural, no ha 0 2 ¿ 6 AT i-1-¡--fr-Li-L sofert gaires transformacions i tampoc no ha quedat absorbit -@ pel creixement urbà del municìpì. ¡- ,l El pont està format per dos arcs iguals de punt rodó, de 3'25 m de radi, amb una alçada sobre el nivell de la riera de 6',58 m; aquests arcs recoizen sobre un pìlar central, cons- trult amb carreus ben treballats, que disposa d'un tallamar de r--..1!- planta semicircular aigües avall, amb coronament cònic, i un altre de planta triangular aigües amunt, amb coronament pi- ramidal. Els arcs descansen en sengles murs laterals que AlÇat algües avall i planta del pont. l'enllacen amb la riba; en el punt de trobada dels arcs amb els Estat inlcial. murs hi ha dos contraforts a cada banda, en posìció oblíqua, que condueixen l'entrada i sortida de l'aìgua. Els arcs del pont, d'una sola rosca, estan ben construiTs amb grans dove- lles, la majoria formades per dues peces, encara que en al- guns casos són monolítiques. L'lntradós de les voltes està constrult amb carreus posats de Ilarg i en filades. La resta de paraments són d'aparell regular, amb carreus col.locats al llarg i través i acompanyats de petites falques. La fàbrìca del pont no es limita a salvar el pas de la riera, sìnó que anivella el camí d'una zona de cent metres de llargada per mitjà de murs de contenció de terres. La sola té una am- plada de 6'22 m i els ampits corren paral.lels en tota la seva llargària. A les embocadures de cada extrem. els murs de contenció i els amplts que els coronen s'obren obliquament per donar major amplada a la calçada i crear uns parterres enjardinats. EIs ampits estan formats per cinc pilons quadrats de 41x41 cm amb un basament més ample i trams de paret de pedra lligada amb morter que els uneìx. El passamà és cons- titulT per grans pedres treballades de forma triangular que van de pìló a piló; el coronament dels piÌons és una figura plramidal, que segueìx el model del passamà. A la part baixa hì ha forats de desguàs, distrìbults entre els trams abans des- crits. El paviment està format per llambordes de formigó pre- fabrìcades i aplantillades, col.locades en forma d'espìga. Notícia històrica L'antic Camí Ral El Pont Vell de Jorba forma part d'una branca de l'antic Cami Ral de Catalunya a Arâgó, que seguia un traÇat similar al de l'actual Carretera Nacional ll. amb lleugeres variants en al- Vista general del pont sobre la riera guns trams. Coneixem el moment de la construcció del pont de Rubió i de l'antic Camí Ral. Foto: perquè hi ha gravada Ia da:ø 1187 sobre un dels arcs. a la Jordl Isern. SPAL, 8.3.1993. façana sud. Pont Vell. Jorba Aquest pont va ser aixecat per salvar el pas sobre la rlera de blicar el primer tractat de construcció de ponts d'Hubert Gau- Rubió i anivellar el tram de camí que comunicava l'artèria tier, titulat Traité des Ponts; l'autor hi feia un repàs de com prìncipal amb les possessions del castell que s'aìxecava al havlen estat construits els ponts des dels romans fins al seu Puig de la Guàrdia i que, segons Francisco de Zamora, era moment, i hi afegia una relació dels termes utìlitzals per la inaccessible en 1788. Aquesta fortificació tenia la jurisdicció hìstòria de l'art en la construcció de ponts i diagrames de les senyorial del lloc des del segie xr i apareìx esmentada a la dìferents parts. El '17'16 es va crear a França el departament documentació com a propietat de Goufred de Cabrera. L'e- civil per al desenvolupament científic de la construcció de xistència d'aquest castell des d'antìc i la del Camí Ral fan ponts, el Corp des Ponts et Chaussées, i eI 1747 es va fundar pensar que en el lloc on s'aixeca el pont hi devia haver un pas a París la primera escola d'enginyeria del món, l'Êcote de per travessar la riera, ja fos un pont de fusta o una simple Ponts et Chaussées. passarel. la. EI tractat de Gautierva ser la base d'altres estudis que es van El Camí Ral era el més freqüentat d'entre tots els camins, ja escTiure posteriorment. El 1769, Juan Muller va redactar un Façana del pont aigües avall, abans que la inseguretat dels veïnals feia que molt pocs vìa.lgers nou que va estudi ser traduit al castellà per Miguel Sánchez de les obres de restauració. Foto: s'aventuressin a desviar-s'hi. Un cop passat Barcelona. el ca- Taramos, amb el títol Tratado de Fortificación o Arte de cons- Joan Francés. SP AL, 24.7.1984. mí seguia cap a Martorell, on es bifurcava en dos, el que ana- truir los edificios militares y civiles. Sembla que aquest és el va a Montserrat i el que es dirigia a lgualada; seguint aquest primer tractat sobre la matèria que es traduia a aquesta llen- últim s'arribava a Lleida, tot travessant la comarca de l'Anoia. gua i, pertant, que les noves idees il.lustrades interessaven a Es en aquest que passava per tram el camí Jorba. Espanya. Carles lll va expedir un decret el 1 O de juny de 1 761 i un Real Reglamento el 2 de desembre del mateix any, per L'auge demogràfic i econòmic general que es va experimen- portar a terme una sèrie de reformes en totes les vies de tar en aquells moments en el país va influir en la reforma i l'Estat espanyol. En el llibre de Muller, el traductor deia el millora de les vies de comunicació i dels ponts antics i en la següent sobre aquesta política: construcció de nous, com és el cas del pont que tractem. Oue el lloc de Jorba era molt transitat, especialment a inicis Pero nuestro Augustis¡mo soberano el señor Don Carlos ilt, del segle xrx, ho ratifìquen les notícies de vìatgers i, més.tard, siempre solicìto y siempre propenso à fomentar y promover les informacions de Madoz, que en el seu Diccionario publi- quanto pueda conducir al alivio y comodidad de sus felices cat en 1847 diu que en el terme de Jorba hi havìa la posta vasallos, no contentandose su Real generosidad con seguir anomena da del Ganxo,la qual rendia a l'Estat la quantitat de la pràctica de sus gloriosos Predecesores, y haciendose car- o/o 1 57.07i rals anuals, un 23 del total de Catalunya. També go de lo importante que es el Estado y al bien comun la exe- La mateÌxa vista durant el procés de que demostra hi havia un potent tràfec el fet que en el mateix cución de los Camrnos públicos en todo el Reyno, en que se les obres. Foto: Joan Francés. SPAL. terme de Jorba s'edlfiqués un altre hostal, denominat de incluyen la de los Puentes, como parte ¡ntegrante, y la mas 9.3.1 987. per proporcionar Castellví, allotjament i recanvi d'animals per principal de ellos; tubo à bien expedir à este proposito su a les diligències. Beal Decreto de 10 de Junto de 7761, estableciendo Reglas justas y seguras, que afianza et acìerto de tan grande y utilisi- La baronia de Jorba ma empresa.