GRAN TEATRE DEL LICEU Temporada 1988-1989 ., . Generalitat de Catalunya Ajuntament de Barcelona JOIERS Ministerio de Cultura Diputació de Barcelona i Passe� de Gròckl, 41 EL REGULADOR BAGUÉS SanI Pau, 6 - Te�fons 216 0173 216 01 74 Rambla de les Flors, 105/Carrne, 1 Te�fons 317 32 46 - 318 57 37 Societat del Gran Teatre del Liceu 08IYJ7 Barcelona Te�fon 31719 74 08IYJ1 Barcelona 08IYJ2 Barcelona ® Lucia di Lammermoor Drama líric en 4 actes Llibret de Salvatore Cammarano (segons la novel-la de Walter Scott) Música de Gaetano Donizetti Funció de Gala Dilluns, 21 de novembre, a les 21 h., funció núm. 32, torn C Dijous, 24 de novembre, a les 21 h., funció núm. 33, torn B Diumenge, 27 de novembre, a les 17 h., funció núm. 34, torn T Dimecres, 30 de novembre, a les 21 h., funció núm. 35, torn A Un s o f]i o di Lucia di Lammermoor eternità Lord Enrico Ashton Vicenç Sardinero Lucia Joan Sutherland Sir Edgardo de Ravenswood Alfredo Kraus Lord Arturo Bucklaw Josep Ruiz Raimondo Bidebent Harry Dworchak Alisa Ma. Àngels Sarroca Normanna Alfredo Heilbron Director d'Orquestra Richard Bonynge Director d'Escena Vittorio Patané Directors del Cor Romano Gandolfi Vittorio Sicuri Adjunt a la Direcció del Cor Miquel Ortega Decorats Pier Luigi Piantanida (realitzats per la «Bottega Veneziana») Vestuari Pier Luciano Cavalloti (realitzat per Arrigo-Milà) Viall' concertino Josep M. Alpiste Producció Gran Teatre del Liceu ORQUESTRA SIMFÒNICA I COR DEL GRAN TEATRE DEL LICEU Laura Biagiotti ROMA Par/ums ® AZZARO Contingut argumental Lloc de l'acció: Escòcia p o u R H o MM E Època: als voltants de l'any 1700 Acte I Quadre I: En el pare del castell de Ravenswood Normanno, cap dels escuders de Ravenswood, ordena als caçadors l'individu miste­ que explorin els voltants per poder descobrir qui és riós que hom ha vist rodejant el castell. Arriba Lord Enrico Ashton amb Raimondo Bidebent, preceptor de Lucia, la germana d'Enrico, i Normanno mostra la seva preocupació pel posat trist de Lord Ash­ ton. Aquest es troba, en realitat, en una situació ben difícil: la seva família ha caigut en desgràcia, mentre succeeix tot el contrari amb Buck­ els seus enemics. Només un amic podria ajudar-lo, Lord Arturo law, però Lucia es nega a casar-s'hi. Raimondo pensa, però, que no ha arribat el moment de parlar de noces a la noia, que encara té viu tot el d010r per la mort recent de la seva mare. Normanno, malgrat l'ha alli­ això, revela que Lucia està enamorada d'un desconegut que berada de l'envestida d'un brau ferotge i amb el qual es veu tots els dies al parc del castell, a les primeres hores del matí. Normanno sos­ pita que aquest home és precisament l'enemic d'Enrico, Sir Edgardo de Ravenswood, que ha tornat de l'exili d'amagat. Enrico s'estima­ ria més la mort de la germana que una unió entre Lucia i Edgardo (<<Cruda, funesta smania») i la seva ira creix (<<La pietade in suo han favore») quan retornen els caçadors i li diuen que reconegut Edgardo, el qual ha aconseguit fugir. Quadre II: Ingrés al parc del castell tren­ Lucia espera Edgardo, acompanyada per Alisia, que l'aconsella car una relació destinada a portar-li malastrugança. Lucia, però, no vol renunciar al seu amor (<<Regnava nel silenzio» ... «Quando rapito in estasi») i Alisa la deixa quan Edgardo s'apropa. Aquest ha de dei­ xar ràpidament el país, però abans d'anar-se'n vol presentar-se a Enrico i demanar-li la mà de la germana com a garantia de pau. Coneixent els sentiments del germà, Lucia prega Edgardo que ajorni l'encontre. Edgardo mostra la seva indignació: per amor de Lucia està disposat a perdonar Lord Ashton, que li ha matat el pare, però si Enrico segueix amb el seu odi, ell recordarà que jurà venjar-se (<<Sulla tomba che rinserra»). Lucia intenta calmar-lo amb les expres­ sions d'afecte més tendres i jura que no es casarà sinó amb ell. Edgardo també jura i els dos canvien els anells, tot prometent considerar-se en qualsevol circumstància com a marit muller (ccVerranno a te sull'aure i miei sospiri ardenti»), Acte II Quadre I: Apartaments de Lord Ashton Enrico, sense comptar amb la voluntat de la seva germana, ho ha disposat tot perquè tinguin lloc les noces de Lucia amb Arturo, que és esperat al castell amb els parents i els convidats. Normanno li lliura una missiva falsa que diu que ha sostret a Edgardo i amb la qual podrà convèncer Lucia que el seu enamorat no sols l'ha oblidada, sinó que també escriu cartes d'amor a una altra dona. En efecte, Lucia cau en el parany i, destarotada per la suposada traïció d'Edgardo (o.Soffriva nel pianto»), ja no s'oposa als desigs del germà, el qual li vol fer comprendre quina importància té, per la família, el matrimoni amb Arturo, que el salvarà de la ruïna econòmica i pot­ ser també de greus persecucions polítiques. També Raimondo (en una escena que hom acostuma a suprimir) l'aconsella que accepti aquest matrimoni i li diu que ha fet tot el possible per tenir notícies d'Edgardo, sense aconseguir-ho. Certament, manifesta Raimondo, aquest silenci és una altra prova de la infidelitat d'ell i Lucia, doncs, ha de considerar-se alliberada de qualsevol compromís. Quadre II: Sala disposada per al matrimoni de Lucia i Arturo Arturo, Enrico, Normanna, dames, gentilhomes de Lammermoor, parents i convidats, esperen la núvia, que entra poc després, pàl-lida i trista, acompanyada per Raimondo. Lucia signa el contracte de noces i immediatament, tot desbordant la guàrdia i els criats, entra Edgardo. Lucia es desmaia i Edgardo s'enfronta amb tothom (<<Chi mi frena in tal mornento?»). Raimondo aconsegueix restablir un xic la calma i Edgardo proclama els seus drets sobre Lucia, però Enrico li fa veure el contracte de noces i Lucia no pot negar que l'ha signat. Aleshores Edgardo, indignat, li torna l'anell i li reclama el seu, oferint­ se després a la ira dels seus enemics (cMaledetto sia l'istante»), que el segueixen fora, mentre Lucia és confortada per Raimondo i Alisa. Acte III Quadre I: Sala del castell Els convidats celebren encara el matrimoni de Lucia i Arturo, quan Raimondo ve a pregar que s'interrompin els càntics i les danses: la diada ha tingut una conclusió horrible. Havent-se retirat a les seves ® habitacions amb Arturo, Lucia, trastornada pels esdeveniments del dia, ha occit el seu marit en un sobtat accés de follia (ccDalle stanze ove Lucia»), Entre l'espavent de tothom apareix Lucia. La jove està fora de si, creu trobar-se davant de l'altar amb Edgardo i no reco­ neix ningú. És la perllongada i famosa escena de la follia, on Lucia creu parlar amb Edgardo (<<II dolce suono»), d'antuvi creient viure la felicitat de les noces amb ell (<<Ardon gl'incensi») i, finalment, pres­ sentint que la unió definitiva no serà possible fins que tots dos arri­ bin a un altre món (<<Spargi d'amaro pianto»). Quadre II: Exterior del castell de Wolferag, amb les tombes dels Ravenswood Edgardo arriba, decidit a deixar-se matar per Enrico, car la vida no té ja cap valor per a ell després de la traïció de Lucia (c'Tombe degli avi miei» ... «Fra poco a me ricovero»). Mentre roman meditant, veu alguns habitants del castell de Lammermoor que ploren i s'assabenta de les condicions en les quals es troba la noia, que, a punt de morir, el nom seu invoca del autèntic promès. Edgardo vol córrer cap al castell, tot esperant arribar a temps per reveure-la, però és deturat per Raimondo, que li comunica la mort de la pobre Lucia. Desespe­ rat, Edgardo dirigeix una pregària (o Tu che a Dio spiegasti l'ali») a l'ànima pura d'ella i, abans que puguin impedir-ho, ell mateix posa fi a la seva existència. a de Hay objetos que nos han dado muy buen servici?, lo largo ��estra de construccion vida y que con el tiempo gracias a su perfección se han convertido en de arte. y acabados, ob�a.s . r Con esta filosofía construimos mobiliario de oficina de alta dirección. AG SILLONES. Arte en Madera. [au] A,G, SILLONES, S,A, Avda. República Argentina, 268 - Tel. (93) 4175006 - Telex 97205 AGMU E Fax. (93) 418 53 54 08023 Barcelona Nàpols, 1835 Proposar una òpera de repertori implica sempre el mateix repte: el de comprovar si allò que ha pogut resistir el pas del temps al llarg de tants anys segueix conservant els atractius que n'han fet sempre un plat de gust per als afeccionats. Gairebé sempre la resposta és afirmativa. El gènere operístic, aquest sublim absurd en aquesta època nostra de videoclips i de moixigangues massives, continua responent a uns postulats secrets que només saben desxifrar aquells que escriuen la paraula «cant» amb lletres capitals. I no hi poden haver dubtes en aquesta qüestió: totes aquelles exhumacions d'obres líriques de l'antigor -la darrera renaissance, la de Rossini, navega encara avui dia a tota vela- retroben l'entusiasme del públic per una raó fona­ mental, i es que allà ... hom hi canta! ¿No és aquesta, per ventura, la raó que fa que, a l'inrevés, les òperes dels compositors actuals no acabin de passar mai la frontera del succés d'estime? No divaguem, però, i anem a ocupar-nos de la Lucia, en la qual, tot i tractar-se d'una de les òperes més remenades i sacsejades per tractadistes i musicòlegs, potser encara trobarem dos o tres aspectes d'interès que justifiquin el fet que en aquest programa figuri im comentari com el que vostès estan llegint.