ADVERTIMENT. Lʼaccés als continguts dʼaquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal, així com en activitats o materials dʼinvestigació i docència en els termes establerts a lʼart. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix lʼautorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas, en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No sʼautoritza la seva reproducció o altres formes dʼexplotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des dʼun lloc aliè al servei TDX. Tampoc sʼautoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs. ADVERTENCIA. El acceso a los contenidos de esta tesis doctoral y su utilización debe respetar los derechos de la persona autora. Puede ser utilizada para consulta o estudio personal, así como en actividades o materiales de investigación y docencia en los términos establecidos en el art. 32 del Texto Refundido de la Ley de Propiedad Intelectual (RDL 1/1996). Para otros usos se requiere la autorización previa y expresa de la persona autora. En cualquier caso, en la utilización de sus contenidos se deberá indicar de forma clara el nombre y apellidos de la persona autora y el título de la tesis doctoral. No se autoriza su reproducción u otras formas de explotación efectuadas con fines lucrativos ni su comunicación pública desde un sitio ajeno al servicio TDR. Tampoco se autoriza la presentación de su contenido en una ventana o marco ajeno a TDR (framing). Esta reserva de derechos afecta tanto al contenido de la tesis como a sus resúmenes e índices. WARNING. The access to the contents of this doctoral thesis and its use must respect the rights of the author. It can be used for reference or private study, as well as research and learning activities or materials in the terms established by the 32nd article of the Spanish Consolidated Copyright Act (RDL 1/1996). Express and previous authorization of the author is required for any other uses. In any case, when using its content, full name of the author and title of the thesis must be clearly indicated. Reproduction or other forms of for profit use or public communication from outside TDX service is not allowed. Presentation of its content in a window or frame external to TDX (framing) is not authorized either. These rights affect both the content of the thesis and its abstracts and indexes. L’ENSENYAMENT DEL PIANO A BARCELONA: 1850-1901 ESTEL MARÍN COS TESI DOCTORAL Director: Dr. Francesc Cortès i Mir Programa de Doctorat en Història de l’Art i Musicologia Departament d’Art i de Musicologia Facultat de Filosofia i Lletres Universitat Autònoma de Barcelona 2017 3 4 | L’ensenyament del piano a Barcelona: 1850-1901 5 Als mestres que esdevenen fars. 6 | L’ensenyament del piano a Barcelona: 1850-1901 7 SUMARI AGRAÏMENTS 11 ABREVIACIONS I SIGLES 15 CRITERIS DE TRANSCRIPCIÓ I EDICIÓ DEL TEXT 17 INTRODUCCIÓ 19 Raons per la tria del tema 20 Objectius 24 Metodologia 26 La cerca de les fonts 29 Estructura 34 CAPÍTOL 1. BARCELONA, CAP I CASAL DE CATALUNYA. EL CONTEXT SOCIOEDUCATIU A LA SEGONA MEITAT DEL SEGLE XIX 43 1.1 LA FONTADA, MURALLES ENLLÀ. I ELS HABITANTS DE LA CIUTAT, LA BOURGEOISIE. 44 1.2 L’ENSENYAMENT 48 1.2.1 L’ENSENYAMENT DE LA DONA 50 1.3 L’ENSENYAMENT MUSICAL 56 1.3.1 L’ENSENYAMENT MUSICAL DE LA DONA 58 1.4 LA PRESÈNCIA DE L’INSTRUMENT REI 63 CAPÍTOL 2. PARÍS, FAR CULTURAL D’EUROPA. LA FORMACIÓ DELS PIANISTES CATALANS A PARÍS 73 2.1. EL CONSERVATOIRE NATIONAL DE MUSIQUE ET DE DÉCLAMATION DE PARÍS 74 2.2 L’SCHOLA CANTORUM I L’ORFEÓ CATALÀ, CAMINS QUE ES TROBEN. 78 2.3 APRENENTATGE I TRANSMISSIÓ DE LA TÈCNICA PIANÍSTICA AL CONSERVATOIRE NATIONAL DE MUSIQUE ET DE DÉCLAMATION DE PARÍS 83 2.3.1 LES CLASSES DE PIANO AL CONSERVATOIRE NATIONAL DE MUSIQUE ET DE DÉCLAMATION 85 2.3.2 EL MESTRATGE DE LA CLASSE SUPERIOR DE PIANO AL CONSERVATOIRE NATIONAL DE MUSIQUE ET DE DÉCLAMATION 89 CAPÍTOL 3. CENTRES ON ES DESENVOLUPA L’ENSENYAMENT PIANÍSTIC A BARCELONA 109 3.1 ENTITATS QUE DESENVOLUPEN L’ENSENYAMENT DEL PIANO 112 3.1.1 CONSERVATORIO DE MÚSICA Y DECLAMACIÓN DEL LICEO DE S. M. ISABEL II. EL PROFESSORAT DE PIANO 114 3.1.2 L’ESCUELA MUNICIPAL DE MÚSICA DE BARCELONA 127 3.1.3 CRONOGRAMA DELS PROFESSORS DE PIANO ALS CONSERVATORIS DE BARCELONA 133 3.2. LES CAPELLES ECLESIÀSTIQUES. LA SEVA VESSANT PEDAGÒGICA. 135 3.3 L’ENSENYAMENT DEL PIANO EN LES CLASSES PARTICULARS 136 3.3.1 L’ELECCIÓ DEL MESTRE DE PIANO 140 3.3.2 ELS PROFESSORS DE MÚSICA I DE PIANO 145 3.3.3 LES ACADÈMIES DE MÚSICA, SOLFEIG I PIANO 151 CAPÍTOL 4. ELS MESTRES DE PIANO A BARCELONA 184 4.1 PERFIL, FACETES I ACTIVITATS DEL MESTRE DE PIANO AL SEGLE XIX A BARCELONA 191 8 | L’ensenyament del piano a Barcelona: 1850-1901 4.1.1 EL MESTRE DE PIANO. COM A MÚSIC DE CAFÈ 191 4.1.2 EL MESTRE DE PIANO. COM A EDITOR 200 4.1.3 EL MESTRE DE PIANO. COM A INTÈRPRET 202 4.2 QUADRE SINÒPTIC DELS MESTRES DE PIANO 205 4.3 APRENENTATGE I TRANSMISSIÓ DE LA TÈCNICA PIANÍSTICA 211 4.3.1 PRIMERA FASE: ELS INICIS, AMB PERE TINTORER 211 4.3.2 SEGONA FASE: ELS CONTINUADORS DE PERE TINTORER 217 4.3.3 TERCERA FASE: ELS CONTINUADORS DE JOAN BAPTISTA PUJOL 226 CAPÍTOL 5. TEXTOS PEDAGÒGICS PER A PIANO 247 5.1 LA CONSOLIDACIÓ DE L’EDICIÓ MUSICAL 249 5.2 TEXTOS PEDAGÒGICS PER A L’ESTUDI DEL PIANO I PLANS D’ESTUDI 253 5.3 TEXTOS PEDAGÒGICS DEL PROFESSORAT DEL CONSERVATORIO DE MÚSICA Y DECLAMACIÓN DEL LICEO DE S.M. ISABEL II 261 5.4 TEXTOS PER A PIANO ESCRITS PEL PROFESSORAT DE L’ESCUELA MUNICIPAL DE MÚSICA 289 5.5 SOBRE L’ESCOLA CATALANA DE PIANO 306 5.5.1 DISCUSSIÓ CRÍTICA SOBRE EL CONSTRUCTE “ESCOLA DE PIANO CATALANA” 313 CAPÍTOL 6. CONCLUSIONS 327 ÍNDEX D’IMATGES, TAULES I MAPES 341 FONTS I BIBLIOGRAFIA 347 Fonts manuscrites 347 Publicacions periòdiques 350 ANNEXOS 374 9 10 | L’ensenyament del piano a Barcelona: 1850-1901 11 AGRAÏMENTS Caminant de pressa Rambla avall per arribar a l’aula de piano de cua i Rambla amunt per agafar el tren cap a la Universitat, em van anar i venint els primers interrogants sobre els mètodes de piano que estudiava. Qüestions que van desembocar en la decisió de voler entendre els inicis de la pedagogia pianística a casa nostra. Així iniciava aquest viatge d’investigació. Mesos d’esforç amb pensaments persistents sobre la tesi, talment com una marea atlàntica. Salpar i arribar a port ha estat possible gràcies al meu director de tesi, el Dr. Francesc Cortès i Mir. Des d’un inici em va mostrar el seu interès pel tema, el seu suport i la seva confiança. Li agraeixo molt especialment les seves curoses revisions. Vull agrair també, als companys de singladura: Tots els suggeriments i les converses amb l’Oriol Brugarolas, que m’han ajudat a trobar respostes sobre dubtes i inquietuds que compartim. Els ànims d’en Josep Gustems, amb qui vaig començar a introduir-me en el món de la recerca universitària, perquè sempre m’ha esperonat. El temps que m’ha dedicat en Luca Chiantore per, entre classe i classe, aclarir conceptes sobre les escoles pianístiques. La disposició de la Maria Rosa Montalt, cap de la secció de música de la Biblioteca Nacional de Catalunya, i la de l’equip de la biblioteca, per facilitar- me l’apropament als tresors pianístics del nostre patrimoni. L’entusiasme mostrat per en Cèsar Calmell en les trobades dels dissabtes a la sala de reserva. La generositat d’en Joan Gay, què, sense conèixer-me, em va donar les indicacions detallades per iniciar la meva primera exploració en els Arxius Nacionals de París. Sense la seva guia a la maleta, els mesos de recerca, entre Louvois i la Bibliothèque, encara haguessin estat més calorosos. 12 | L’ensenyament del piano a Barcelona: 1850-1901 Els consells sempre acompanyats de llibres i músiques dels amics de musicologia: la Verònica Maynés, la Núria Ayats, en Pau Bosch, la Glòria Sánchez, l’Astrid Müller, la Marga Vinyals i la Maria Salicrú-Maltas; junt amb la complicitat de l’Anna Costal i la Isabel Ferrer. Els correus electrònics de la Montserrat Galí, néta d’Alexandre Galí. Del treball titànic del seu avi he pogut estirar molts fils per aquesta recerca. I l’acompanyament del Claudi Alsina, n’Enric Queralt, en Ramón Serinyà, la Maria Ojuel i en Xavier Monferrer. Finalment, escau parlar del “fars”: la formació que els meus pares m’han transmès, sumats a l’aprenentatge de la música, m’han aportat les dosis de tenacitat necessàries per arribar a port. I en aquest punt, es torna imprescindible recordar els meus mestres de piano. Amb gran estima, consigno els seus noms: la Núria Rubio, la Gemma Pons, la Margarita Serrat, la Carme Poch, en Ramón-Enric Pérez i n’Stanislav Pochekin. En les seves classes vaig conèixer les diferències entre les escoles pianístiques francesa i russa. Imatge 0.1. El Pla de l’Os i La Casa dels Paraigües, Barcelona, 1891.