Suman Editorial Un 20 N, Crònica per Jordi Vidal Reynés 12 i 13 de Sitges, La pel-lícula de la historia, per Cristina Pujol 28 a 30 per RM. Rotger 4 Cinema i pintura, per José Tirado 14 a 19 Morts menors, Crepuscles roents a Fort Stark, per Toni Roca 31 Per Gabriel Genovart 5 Q 9 Crònica de cine, per M. Martorell 20 a 21 Bandes de so, L'artista per H. González 10 Els anys seixanta, al cinema 32 per M. López Crespi 22 a 24 Molt mes que un simple assassinat, Philip K. Dick, Cinema a Per J.C. Romaguera 11 per S. Sansó 25 a 27 "SA NOSTRA" 33 a 35 I TEMPS MODERNS I Papers de cinema Director Hssessors Fotos Edició mensual Jaumc Vidal Francisca Niell, Arxiu Centre de Cultura Novembre 2002. Num. 87 Antoni Figuera, Secretan íedacció ImprimsiH Andrcu Ramis, Miquel Pasqual Gráficas Planisi, S.A. Edita Joscp Caries Romaguera. Centre de Cultura RsseasBrament linguistic Dipòsit Legal: P.M. 648-1994 "SA NOSTRA" Jeroni Salom Carrer Conccpció, 12 07012 Palma Traductions Telèfon 971 72 52 10 Mancl-Claudi Santos Rix 971 71 37 57 [email protected] "Temps Modems" no comparteix, necessàriament, l'opinió dels seus coHaboradors. Podeu trobar "Temps Modems" al Centre de Cultura 'SA NOSTRA" de Mao, Eivissa, Ciutadclla i Palma, llibreria Embat, llibreria Ereso i als cines Chaplin, Portopí i Renoir, llibreria Espirafocs (Inca). Editorial BITTE EIN KINO Les páranles, com és sabut, son ment, aquells que venen de fora i estigui ubicada a la part forana per grans enemies de la realitat s'instablen al costat de nosaltres, allò de la descentralització. Ara bé, sobretot aquells que ho fan per en un altre sentit, és una oferta que guanyar-hi euros a palades, es sot- parteix d'uns plantejaments basats Joseph Conrad metrien al que és habitual en ai- en productes exclusivament co­ tres indrets, acceptar i fer seva la merciáis, sense cap aspirado ni una llengua del país. També és im- de contribuir a la formado de l'es- portant perqué així sia, que els as- pectador -segurament que la nos­ sessors d'aquests inversors sentin tra ingenui'tat pot resultar patètica. der vielleicht zwanzig. En i manifestin mínimament aqües­ Es, en definitiva, la representado aquesta revista que teniu tes sensibilitats per tal d'encoma- del fast cinema en la seva versió mes a les mans hi ha una co­ nar-les. esborronadora. lla de gent rara que ma­ Oriol Bohigas, un arquitecte de Pel que fa a la qüestió lingüísti­ nifesta actituds gairebé renom internacional, visita recent- ca, tractada al principi, ens trobam patolôgiques que poden ment Mallorca i expressá el seu gran que al complex hi ha una oferta esdevenir perilloses per a temor davant el que va denominar concretaper al public alemany. Som la convivencia. Anau amb compte. estil mallorquí de les noves cons- internacionals, som cosmopolites, Durant els vuit anys d'existència truccions que es feien darrerament som sensibles a la realitat social de d'aquests papers enquadernats que a Tilla, qualificant així una mena la gent que ha decidit viure amb mensualment surten de les maqui­ d'adulteració kitsch del model tra­ nosaltres. Res a dir, si no fos per­ nes impressores per tal de ser 11e- dicional. L'exemple era prou ciar i qué tampoc en aquesta ocasió no gits per uns lectors afeccionáis al resultaven fácilmente identifica- hem aconseguit una sola sala, una cinema, hem insistit en la nécessi­ bles les zones afectades per la in- sola hora de projecció en cátala mal- tât i la conveniencia, n'hem difós el vasió d'aquest estil arquitectónic grat siguin 20 les sales inaugurades prec i el clam, d'un cinema en cá­ fals i homogeneitzador en el sentit de cop. Si reivindican! mancances tala. Vaja un desbarat. El cinema mes pejoratiu del terme. qualitatives dins la quantitat, tam­ en cátala no és rendible i alxô sem­ Ara, relacionant-ho amb els dos poc no es detecta cap senyal ni vo- bla que ens ha de tapar la boca. conceptes que hem tractat, llengua luntat de fer un cluc d'ulls al cine­ Tampoc no ho és la literatura en i arquitectura, volem parlar del ma- ma clássic i retre un homenatge, ni cátala, ben igual que tampoc no ho cro complex que s'ha inaugurat a amb carácter simbòlic, ais autèn- és la retolació de les botigues. Tôt Marratxí, sorgit del no res, o mes tics fonaments del cinema. gira alvoltantdels diners, purament bé del verd cada dia mes escás dins Seguirem de ben a prop l'evolu- i simplement. aqueix municipi. L'aparenca del ció d'aquesta ciutat inventada so­ Mes enllà d'aquests fets esde- complex respon a l'estil de cons- bre les vies del tren d'Inca, d'aquest venguts problèmes socials, si mes trucció ja descrit i l'orientació és decorai com a caigut després d'un no com a primera mesura per tal com a de pare temátic. Una pri­ ruixat espès. Voldríem poder recti­ de resoldre'ls, hi hauria d'haver mera lectura de la noticia pot re­ ficar en el futur les nostres prime- l'orgull com a poble. Un orgull so- sultar encoratjadora peí que fa a res impressions, aqueixes que aca- vint inexistent, una manca abso­ l'aspecte cinematografíe. S'han bam de reproduir, com mes aviat luta de sensibilitat cap al tret mes obert 20 noves sales de projecció a millor, però no som optimistes. La característic d'una cultura. Si Mallorca. Aixó enriqueix l'oferta i nostra por és que aquest model s'es- aquest orgull es fes palés pública- és important, en certa manera, que campi com la mala herba. La peblícula de la historia Tùtol Mam FranCBSC il. Wger n director mallorquí que viu Acosta, el seu germà Miguel Loren­ més de felanitxer era fili bastard del a Madrid, Ignacio Maura te Acosta (metge forense), el biòleg príncep Caries de Viana (un germà (besnét d'un altre personatge Sergio Algarrada Vicioso i l'historia- major de Ferran el Catòlic que si, no historie: el que fou primer mi­ dor Marcial Castro Sánchez, i que vol hagués mort abans que son pare i sen- nistre d'Alfons XIII), esta analitzar l'ADN de L'Almirant (així, se descendencia legítima, hauria es- préparant un documentai ti- almirant, en dialecte de Mallorca, tat rei d'Aragó i de Navarra). tulat Cristóbal Colón, la reve­ com sembla que es referia a si mateix Tal volta "la" peblícula sobre Co­ lación del enigma. Es una producció en el seus escrits, i no almirall, en cá­ lon, vull dir, un llargmetratge capac ambiciosa, que en part es rodará a tala del Principat) amb l'objectiu d'a- de reflectir tota la complexitat del Mallorca, previsiblement la próxima clarir els seus orígens: per exemple, si personatge i de la seva aventura, en­ primavera; en particular, al castell de era efectivament genovès (de la Gè- cara estigui per rodar-se. Fins ara, la Santueri, a altres localitzacions del nova d'Italia; no de la de Palma), que peblícula "colombina" que em sem­ terme municipal de Felanitx i a Ciu- fins ara ha estât la hipótesi més este­ bla més digna de considerado és, sens tat. Aquesta fílmació es planteja de sa, o bé mallorquí o eivissenc, o en dubte, 1492. La Conquista del Para­ manera paral-lela a la investigació que general, de l'àrea de parla catalana; i íso, que Ridley Scott realitzà en el ha posât en marxa un grup intégrât fins i tot si, com asegura l'investiga- cinque centenari de l'anomenat Des- peí genetista José Antonio Lorente dor illenc Gabriel Verd Martorell, a cobriment d'America, cap al 1992. Per suposat que no és una obra mes­ tai del seu director (com Alien o Bia­ de Runner), però, així i tot, reuneix alguns aspectes forca atractius, la música una mica de fanfarria, però bella de totes maneres de Vangelis i un grup de bons intèrprets (qualse- vol peblícula amb Gerard Depardieu ens agrada més; encara que reconec que Sigourney Weaver resulta abso- lutament increíble com a Isabel la Católica). La guionista, Roselyne Bosch (¿d'arrels mallorquines? ¿o ca­ talanes?), tingué el bon gust, ho co­ ment de pas, de no assenyalar de ma- nera explícita el Hoc de naixenca de L'Almirant. En canvi, sí que s'assegurava que era genovès (i dos pies, si mal no re­ cord) a aquella altra peblícula que es va realitzar també cap a l'any 1992, i també amb motiu del mateix Cin­ que Centenari, Cristóbal Colón. El descubrimiento. Produída pels Sal- kind (els de Superman), de fet a la darrera escena sortia Tactor prota­ gonista amb la seva capa al vent, com a punt de Uancar-se a volar ben igual que l'heroi de Krypton; fins i tot, apareixia Marion Brando (el "pare" de Superman) fent de l'inquisidor Torquemada. De Cristóbal Colón, de oficio descubridor, que em sembla que interpretava Andrés Pajares (d'altra banda, un gran actor, com ha de- mostrat a una altra casta de produc- cions), o d'Alba de América,]^ millor ni en parlem. • 1492. La Conquista del Paraíso. fj) I [repúsoles rnents a Fort Stark G a h TIE1 ÜEIlOVart Ja ho veus, Mary: Tan sols expectacions com aquelles? La fibla- una de les primeros sessions de la no­ cine dies mes i el ten veil Nathan da letal d'una fletxa brunzent, dispa­ va temporada cinematográfica, va ja sera fora de l'exèrcit. rada no se sabia d'on, que comparei- arribar a la pantalla de l'Oasis Cine­ Encara no sé que fare quan em trobi xia de sobte, a la velocitat del llamp, ma una peHícula de l'Oest interpre­ retirât, pero no m'acab d'imaginar per clavar-se al cos del pioner, del sol­ tada per John Wayne i dirigida per assegut a un balancí tota la resta dels dat de cavalleria o de l'intrèpid va­ John Ford -per bé que llavors, al po­ meus dies.