Cultura i Mitjans | Carles Batalla/Parc del Fòrum | Actualitzat el 25/05/2013 a les 11:12 La discomòbil rovellada de Blur al Primavera Sound El cantant de Blur, Damon Albarn, al Primavera Sound Foto: ACN Deu anys després de la seva darrera visita a Barcelona i de la seva última petjada discogràfica, Blur es presentava al Primavera Sound com una oportunitat per assegurar que el seu retorn va més enllà d'una trobada per interessos econòmics i que el seu llegat té vigència. De la primera qüestió en queda el dubte i de la segona, un trist desencís. El concert d'aquesta matinada al Fòrum a càrrec d'un dels tres puntals del britpop (juntament amb Oasis i Pulp) va reunir tots els ingredients d'un fiasco: so deplorable, descoordinació entre membres de la banda, una veu desafinada que no entrava a temps, guitarres distorsionades, sorolls eixordadors, un criteri erroni en el repertori i, sobretot, la sensació del vull i no puc, d'un passat que pren forma d'ombra allargassada. Amb uns quants quilos de més i un aspecte físic a mig camí entre un boxejador retirat i un hooligan d'un bar decrèpit de suburbi (la seva dent de plata augmentava la caricatura), Damon Albarn (ja lluny del divertimento insuls del projecte Gorillaz) va encetar la vetllada amb "Girls and boys", que va sonar com un hit passat de moda en una discoteca de la costa farcida d'estrangers a altes hores de la matinada. O com aquella discomòbil infernal que serveix d'entreteniment a un barri en una revetlla de Sant Joan. O com aquella cinta de cassette erosionada per la saturació. Molta màquina i poc sentiment. Va sorprendre tant que decidís gastar un as de la màniga com el fet que la següent cançó fos "Popscene", un tema amb prestigi i recorregut en directe però que només surt en la versió americana del segon àlbum. Damon Albarn no arribava a moltes notes i només el bateria, l'home tranquil i pare de família modèlic Dave Rowntree, s'esforçava en fer quelcom més que complir l'expedient. "Parklife" va sonar massa accelerada i a "Tender" li mancava grapa mística i més força vocal de les coristes de gospel. Hi va haver absències doloroses com "Charmless man", "Stereotypes" o "Tracy Jacks". Enmig del desert, tres miratges, "This is a low", "Trimm Trabb" i "Caramel", les dues últimes corresponents a l'infravalorada aventura psicodèlica del disc "13th" apadrinat per William Orbit. Pel que fa als bisos, el prescindible nou single, "Under the westway", "The Universal", només sostinguda per la seva èpica inherent i "Song 2", que va desfermar la bogeria d'un públic conformista a qui la devoció sovint afebleix l'esperit crític. Això sí, el karaoke massiu de la gent va servir per dissimular les carències vocals d'Albarn. La sensació era la d'una formació carismàtica del passat que ja només pot aspirar a aparèixer en una recopilació dels anys 90 que venen per Teletienda a hores intempestives. Tal i com cantava Albarn en "Caramel", 'where is the magic?'. El britpop ja no és el que era (definitivament potser, diria Oasis). Per l'excés de soroll, es podria dir que aquesta matinada Blur ha fet brutpop. Lliçó de maduresa Tres hores abans que Blur, al mateix escenari Heineken The Jesus and Mary Chain havia demostrat que vellesa pot ser sinònim de maduresa i no de decadència. A priori, van fer la mateixa aposta guanyadora que Blur, és a dir, un repàs exhaustiu dels grans èxits però en el seu cas l'execució va ser impecable i el so rodó. Els escocesos, reis de la foscor rockera dels 80, van meravellar amb èxits infal·libles com "Happy https://www.naciodigital.cat/noticia/55204/discomobil-rovellada-blur-al-primavera-sound Pagina 1 de 2 when it rains", ?Sidewalking", "Cracking up" o "Just like honey". I per amenitzar l'espera abans de Blur, des d'una plataforma el grup de rock alternatiu dels 80 The Wedding Present va oferir tres cançons convincents. https://www.naciodigital.cat/noticia/55204/discomobil-rovellada-blur-al-primavera-sound Pagina 2 de 2.