Proposta per al tractament de les llengües de la immigració en les comunicacions municipals Proposta per al tractament de les llengües de la immigració en les comunicacions municipals Linguapax International Barcelona, desembre de 2015 3 Títol: Proposta per al tractament de les llengües de la immigració en les comunicacions municipals Coordinadora: Mercè Solé i Sanosa Amb la col·laboració de: Alícia Fuentes-Calle, Grup GELA, Karla Janiré Avilés González, Hermel Jaworski, Ma.Carme Junyent, Marie-Amélie Ponce, Etienne Sadembouo, Kristín R. Vilhálmsdóttir, Utta Von Gleich Amb el suport de: Llicència: Llicència Creative Commons Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 3.0 4 Presentació L’objectiu del projecte presentat per Linguapax Internacional a l’Ajuntament de Barce- lona és crear i implementar unes orientacions sobre el tractament de les llengües de la immigració per part dels diferents departaments i unitats administratives municipals i per les entitats i organitzacions de la ciutat. Els valors que inspiren l’actuació de Linguapax són la llavor i el punt de partida del pro- jecte que enguany hem iniciat: Totes les llengües expressen el ric pluralisme cultural de l’espècie humana i la seva preservació és una contribució fonamental a la pau i la comprensió internacional. Totes les llengües són iguals en dignitat més enllà de les diferències entre comu- nitats lingüístiques en els aspectes demogràfics, polítics, econòmics i jurídics i to- tes les llengües són patrimoni de la humanitat. L’educació multilingüe és una opció necessària que afavoreix tant el desenvolupa- ment psicològic de les persones com el progrés econòmic, social i sostenible de les comunitats. El propòsit de Linguapax, com a xarxa internacional, és doble: d’una banda contribuir a millorar el tractament de les llengües de la immigració en les comunicacions municipals com una de les vies d’una gestió de la diversitat dins la ciutat que ajudi a la cohesió soci- al i contribueixi al reconeixement dels beneficis que la immigració aporta a la ciutat i als seus ciutadans; de l’altra, col·laborar en l’intercanvi, les relacions i la cooperació entre ciutats per mitjà de la difusió de bones pràctiques, amb el suport de la xarxa Linguapax. Durant el 2015 (febrer-novembre) hem dut a terme la primera fase del projecte. Hem fet una primera aproximació a les llengües que es parlen a Barcelona (Barcelona i les llengües); hem fet l’anàlisi de necessitats de diverses unitats administratives de l’Ajun- tament de Barcelona (El tractament de les llengües de la immigració en alguns serveis de l’Ajuntament de Barcelona) i finalment hem identificat i recollit algunes bones pràc- tiques/experiències d’èxit en el tractament de la diversitat lingüística. Esperem que la informació i les propostes que s’inclouen contribueixin a un tractament més equitatiu i igualitari de les llengües des dels serveis municipals de Barcelona. Barcelona, desembre de 2015 5 6 Part 1: Barcelona i les llengües Índex: 1. Un ciutat en transformació p.9 2. Com és la població de Barcelona? p.11 3. Aproximació a les llengües de Barcelona p.17 3.1 La vella Europa: p.19 3.1.1 Italians 3.1.2 Francesos 3.1.3 Alemanys 3.1.4 El Regne Unit 3.2 Asiàtics a Barcelona: Pakistanesos p.21 3.2 1 Altres països asiàtics: l’Índia i Bangladesh 3.3 Xinesos a Barcelona p.23 3.4 El Marroc a Barcelona p.23 3.5 Barcelonins d’Amèrica del Sud p.24 3.6 Els filipins de Barcelona p.25 3.7 Romanesos a Barcelona p.26 3.8 Altres països de l’est europeu: Rússia p.26 3.9 Àfrica subsahariana p.27 4. Conclusions p.28 7 Introducció És en l’espai públic on s’ha de promoure una gestió igualitària i equitativa de les llen- gües que contribueixi a consolidar una societat més cohesionada i alhora respectuosa i orgullosa de la seva diversitat. Igualitària perquè totes les llengües són valuoses per als seus parlants i han de poder mantenir-les, viure-les i fer-les créixer. I alhora, una gestió equitativa de les llengües, que vetlli per la cohesió a l’entorn de la llengua catalana, la llengua del país. Per avançar en una gestió equitativa de la diversitat lingüística present a Barcelona ens sembla necessari conèixer amb més precisió com són els barcelonins pel que fa a les seves llengües i cultures. En aquest sentit, i d’acord amb els principis del Programa BCN Interculturalitat, considerem que és important poder disposar d’informació sobre el dia a dia de les llars de la ciutat i de les llengües que hi viuen. És en aquest context que ens proposem, en el marc d’aquest projecte, desenvolupar unes orientacions i propostes per al tractament de les llengües de la immigració que contribueixin a fer visible la diversitat de llengües a la Barcelona del segle XXI. Per fer-ho possible comencem fent una primera aproximació a les llengües que viuen i conviuen avui a la ciutat. 8 1. Una ciutat en transformació La immigració i els moviments de població arreu del món s’han intensificat des de l’inici del segle i han adquirit ja unes dimensions sense precedents. Una de cada set persones en el món està en moviment i segons els informes de l’ONU HABITAT1 la població ten- dirà cada cop més a concentrar-se a les ciutats. Les institucions supranacionals segueixen, analitzen i formulen propostes per a una mi- llor gestió de les ciutats. Una mostra d’aquest interès és el projecte Intecultural cities2 promogut des del Consell d’Europa (i amb participació de Barcelona) que “proposa una nova eina conceptual i analítica a través de la qual pensar i gestionar la diversitat en termes positius i d’avantatges socials, econòmics i culturals3”. La gestió de les llengües dins les ciutats és un dels aspectes a tenir en compte a l’hora de concretar polítiques ori- entades a la cohesió social. Precisament en aquest sentit, l’Organització Internacional de les Migracions (OIM) va promoure l’any 2014 la campanya It’s amazing what migrants bring!4 on es destacava el potencial de les llengües de la immigració. Barcelona canvia i es transforma al ritme que marca l’arribada de nous habitants a la ciutat. Els canvis socials generats pels canvis demogràfics dels últims 15 han estat im- portants i significatius en tots els districtes. Certament, «No és la primera vegada que el territori rep una allau migratòria de grans proporcions. Tanmateix, una particularitat d’aquesta recent migració és, sens dubte, la diversitat demolingüística que presenta. En altres èpoques històriques es pot haver donat l’arribada de contingents igual o més importants en termes relatius, però sens dubte es tractava de població molt més ho- mogènia des del punt de vista de l’origen i de les característiques culturals (Moreu-Rey 1959; Nadal i Giralt 2000; Espasa et al. 2009)»5. Els canvis econòmics, socials i demogràfics s’han consolidat i la diversitat a la ciutat és estructural. A Barcelona hi conviuen avui 166 nacionalitats i ens proposem saber alguna cosa més sobre les llengües que parlen habitualment els nous ciutadans. Quines llengües es parlen a Barcelona? Si fem una observació ràpida pels carrers de la ciutat, identificarem les dues llengües oficials a Catalunya i que són les llengües maternes de la majoria dels barcelonins: el català i el castellà. Si els carrers que observem són els del centre de la ciutat, amb una presència important i constant de turistes, les llengües canvien segons el moment de 1 http://publications.iom.int/es/books/informe-sobre-las-migraciones-en-el-mundo-2015-los-mi- grantes-y-las-ciudades-nuevas 2 http://www.coe.int/t/dg4/cultureheritage/culture/Cities/Default_en.asp 3 Climent, Vicent i Solé, Mercè. “Las lenguas de la inmigración como capital social urbano: el caso de Barcelona” dins Las condiciones de la interculturalidad. Gestión local de la diversidad en España” p 193 Traducció pròpia. 4 http://www.migrantscontribute.com/ 5 Junyent, Carme. “Barcelona ciutat plurilingüe” dins Linguapax Review 2014. 9 l’any però, tot i això, algunes de les que escoltem amb més freqüència són l’alemany, l’anglès, el francès i l’italià. «Els grans països emissors són les grans potències econò- miques i demogràfiques de la UE (França, Regne Unit, Itàlia i Alemanya), amb aproxi- madament un 30% del total [...] queda per esmentar la puixança dels països agregats sota la categoria resta del món, entre els quals destaquen alguns de l’Orient Mitjà com Qatar, Turquia o els Emirats Àrabs Units».6 Ara bé, quan parlem de les llengües que viuen a la ciutat, ens referim també a les llen- gües que han portat els nous residents arribats d’arreu del món. Barcelona es consolida com una ciutat més cosmopolita i diversa encara, com una ciutat oberta al món i que vol valorar les llengües i les cultures dels seus ciutadans. Com sabem quines són les llengües dels nous ciutadans? La resposta a aquesta pre- gunta, que aparentment és senzilla, demana que fem algunes observacions prèvies. El padró municipal recull informació sobre “nacionalitat “ i “lloc de naixement” i d’aquí no en podem concloure quines són les llengües familiars, habituals i/o conegudes pels nous residents a la ciutat. De la mateixa manera que seria un error considerar que totes els espanyols tenen com a llengua familiar o llengua preferent l’espanyol, també ho seria considerar que totes les persones amb passaport del Pakistan tenen com a llengua familiar l’urdú7. De fet, la tendència a considerar el binomi un país = una llengua acos- tuma a encobrir la verdadera diversitat lingüística. La realitat és molt diferent i la diver- sitat lingüística i cultural és la norma arreu, encara que no sempre estigui reconeguda.