DILLUNS, 14 DE DESEMBRE DEL 2015 OPINIÓ 21 TRIBUNA ALBERT BATALLA I SISCART Alcalde de la Seu d’Urgell Gràcies, Cadí L’Ajuntament de la Seu d’Urgell ha decidit a la mateixa Seu o bé en la investigació concedir a la cooperativa Cadí la Medalla genètica d’alt nivell mundial que es pro- d’Honor de la Ciutat amb motiu del cen- dueix en una explotació de la comarca. tenari d’aquesta empresa urgellenca. El reconeixement pretén ser un homenat- Però Cadí encara és més: la cooperati- ge a tothom que ha fet possibles aquests va ha estat un motor de suport a clubs 100 anys de feina amb el territori i per al esportius i entitats culturals del nostre territori: ramaders, treballadors, juntes municipi, fent una acció de mecenatge directives i, evidentment, consumidors fonamental per a la continuïtat i l’èxit de d’arreu que han confiat en el resultat molts projectes que fan ciutat i territori. d’aquesta feina. Els mateixos protagonistes han volgut re- conèixer-ho fent una mostra d’agraïment Cadí va néixer fruit d’una situació de crisi comú. En una ciutat petita, on el teixit in- agrària arran de les malvestats que la fil- dustrial no és tan nombrós com en altres loxera féu a la vinya urgellenca. Més enllà zones del país, s’agraeix trobar el suport del desconcert propi d’un mal moment, de la principal empresa del municipi en les ganes de trobar solucions, la creati- aquesta missió de construir una societat vitat d’imaginar fórmules empresarials més viva i cohesionada a través de l’es- avançades i la capacitat de lideratge de port i la cultura. Josep Zulueta, entre altres personatges rellevants, van afavorir la creació d’un da d’aquells pioners, de la capacitat de tud valenta, d’esforç, creativitat i suma Per tot això, i molt més, des del consisto- incipient projecte vinculat a la producció treballar cooperativament, de l’esforç que van demostrar els urgellencs fa una ri de la Seu d’Urgell vam proposar la co- de llet i mantega. Una llavor que, al llarg i la suor de molta gent, del compromís centúria. operativa Cadí per a dos reconeixements d’aquests 100 anys, ha germinat i crescut amb el territori..., de tot això en podem nacionals importants: la Placa del Mèrit fins a esdevenir una frondosa i sòlida re- aprendre avui moltes lliçons i prendre’n Cadí és, com dèiem, un estendard de la al Treball President Macià, concedida alitat agroalimentària per a les nostres un bon exemple. Cadí ha superat guerres nostra targeta de presentació al país i al a Cadí el 2014; i la Creu de Sant Jordi, comarques i per al país sencer. mundials, règims polítics de tota mena món. Som la capital del formatge, i en concedida a Cadí el maig d’aquest 2015. —amb els consegüents canvis agraris— i bona part ho devem a aquests 100 anys Era lògic i necessari que l’Ajuntament li El nostre paisatge s’ha modelat en funció fins i tot un procés d’integració europea de la cooperativa. Cadí és el pal de paller atorgués doncs la Medalla d’Honor de la de l’activitat agrària i ramadera, en què i globalització mundial que ha transfor- d’aquest relat, que es completa amb ele- Ciutat, com ja es va fer uns anys enrere Cadí ha tingut un paper clau. Aquesta mat radicalment el sector primari a casa ments tan potents com la Fira de format- amb altres urgellencs il·lustres: Eugeni activitat, malgrat la progressiva concen- nostra. Del repte, Cadí sempre n’ha fet ge artesanal del Pirineu, en el marc de la Bregolat, Elvira Farràs i Muntó i Maria tració d’explotacions al fons de les valls, una oportunitat. No en va avui és capaç Fira de Sant Ermengol; en la creixent en Maestre Pal. encara avui fixa població al territori i es- de transformar llet de la Seu, Peramola o quantitat i sobretot en qualitat produc- devé un element fonamental per enten- Meranges i vendre aquests productes als ció de formatge artesanal a les nostres El centenari és una ocasió perfecta per dre l’estructura geogràfica d’una comarca Estats Units, el Marroc o l’Àsia. comarques; en la formació formatgera a donar les gràcies a la gran família de Cadí com l’Alt Urgell i, potser en menor grau, la nostra Escola Agrària del Pirineu; en la i esperonar-los a continuar caminant, la Cerdanya. La nostra fil·loxera té avui altres formats potenciació turística a través de l’Espai com sempre han fet, colze a colze amb i expressions, però els reptes que tenim Ermengol i les visites a les formatgeries; la ciutat i el territori. Gràcies, Cadí, i per De l’actitud valenta i fins i tot arrisca- per endavant requereixen aquesta acti- en la consolidació de comerç especialitzat molts anys més! MOLTES GRÀCIES PEL VOSTRE SUPORT! Seguim endavant! #laMassana www.ciutadanscompromesos.com DILLUNS, 14 DE DESEMBRE DEL 2015 27 Pirineus Cultura La Seu reivindica el seu patrimoni medieval amb una web i una guia La proposta turística pren forma a partir de tres rutes que permeten resseguir els punts d’interès de la ciutat AGÈNCIES Agències La proposta turística pren lita al públic fer l’itinerari amb LA SEU D’URGELL forma a través de tres itine- tot detall. El projecte també in- La Seu d’Urgell ha creat una pà- raris. El primer recorregut, El clou l’edició d’una guia que es gina web i una guia per realçar Centre Històric, ressegueix presentarà pròximament, i de el seu patrimoni medieval. El el nucli medieval de la ciutat la qual s’editaran 2.500 exem- projecte dóna a conèixer el po- a partir de la catedral i el seu plars. La gerent de Turisme La tencial històric i patrimonial entorn monumental, el carrer Seu, Carme Galindo, ha mani- del nucli medieval, que ha estat dels Canonges, el carrer Ma- festat que “el projecte també documentat darrerament. Per a jor i les restes de l’antic recinte ha servit per actualitzar tot el tal propòsit s’ha posat en mar- murallat. El recorregut disposa suport gràfic i la fulleteria d’in- xa una pàgina web (Laseumedi- d’una senyalització específica formació turística de la Seu, eval.com) i ha senyalitzat tres amb codis QR per ampliar tota que ja inclou els 24 punts d’in- itineraris turístics perquè el pú- la informació. terès medieval”. blic conegui els punts d’interès El segon itinerari, La Ciutat Tota la documentació obtin- històric, artístic i urbanístic en Nova, condueix els visitants a guda de l’època medieval ha es- què sobresurt la Seu medieval. l’expansió de la Seu als segles tat analitzada minuciosament Aquest conjunt gira al voltant XIX i XX. Finalment, el tercer a través de diferents estudis. de la catedral de Santa Maria del recorregut, Castellciutat, englo- Un dels nous cartells amb el codi QR per accedir a la informació turística. L’historiador Carles Gascón i segle XII, una obra íntegrament ba les fortificacions de Castell- els arquitectes Joan Marquet i romànica i que és única a Cata- ciutat i està dedicat al singular Batalla ha especificat que el La pàgina web permet als Marc Vidal han analitzat els ele- lunya. El projecte es basa en es- patrimoni defensiu d’època projecte està conformat per tres visitants endinsar-se en els iti- ments patrimonials del centre tudis elaborats per historiadors, moderna que envolta la Seu parts i ha dit que “hem volgut neraris i consultar de manera històric. L’estudi arqueològic i arqueòlegs i arquitectes que han d’Urgell amb un conjunt que que tingués una pota turística àgil i ràpida tota la informació topogràfic de les muralles me- documentat el patrimoni his- data del segle XVII, la torre Sol- molt sòlida, una pota històrica necessària a través de mapes, dievals ha anat a càrrec de l’ar- tòric de la ciutat. L’alcalde de la sona, la ciutadella de Castell- també molt forta a través dels vídeos i textos en cinc idiomes. queòleg Òscar Augé i el buidat- Seu, Albert Batalla, ha afirmat ciutat i el Castell. Des del punt tres estudis que s’han realitzat, A més, amb l’opció dels podcasts ge documental dels protocols que “hem volgut que es redesco- de vista de l’enginyeria militar, i també una part urbanística, es pot seguir la informació de notarials de l’Arxiu Capitular brís la Seu medieval a través de és un dels conjunts més interes- que s’ha especificat amb la mi- cada punt d’interès i la pàgina d’Urgell ha estat obra de Laura les tecnologies del segle XXI”. sants de Catalunya. llora del Pati Palau”. esdevé una audioguia que faci- de Castellet. Senderisme Una guia de l’Idapa determina AGÈNCIES Agències de dificultat d’una ruta no era equipats i grimpades. Porta ha LA SEU D’URGELL homogènia, ja que un mateix especificat que “no és una se- L’Institut per al Desenvolupa- itinerari podia ser classificat nyalització per als itineraris de ment de l’Alt Pirineu i Aran en un nivell o un altre segons terreny, sinó que està pensada (Idapa) ha publicat una guia, l’agent que en parlés. per als fulletons i per a l’agent dirigida a informadors turís- El director de l’Idapa, Pere turístic, perquè pugui informar tics i tècnics de senderisme, Porta, ha assenyalat que “la millor”. per poder identificar el grau guia té en compte dos factors, En la creació del mètode de dificultat dels itineraris a un que fa referència a la dificul- Sendif hi han participat una peu.