MELODIES DE GUERRA Anàlisi de les Bandes Sonores Originals (Soundtrack) de pel·lícules sobre la Segona Guerra Mundial Cristina Bosch Sierra Montserrat de Rocafiguera 20 de desembre de 2018 ESCORIAL VIC Melodies de guerra “La música transcendeix les fronteres de la llengua, de la política i de les nacions” Pau Casals 2 Melodies de guerra ÍNDEX Pàgina 1. Presentació . 4 2. Introducció . 9 3. El cinema . 15 3.1. El cinema de guerra . 16 4. La Música en el cinema . 19 4.1. La Banda Sonora (soundtrack) . 20 5. L’anàlisi de les bandes sonores . 25 5.1. Criteris de selecció de les pel·lícules . 25 5.2. Característiques cinematogràfiques . 28 5.3. Característiques musicals . 33 5.4. Comparació . 39 6. El meu soundtrack. 54 6.1. Argument novel·la . 54 6.2. Partitura . 56 6.3. Anàlisi peça musical . 57 7. Conclusions . 59 8. Bibliografia . 63 9. Annexos . - 9.1. Fitxes Tècniques pel·lícules . - 9.2. Fitxes Tècniques Bandes Sonores . - 9.3. Entrevistes . - 9.4. Llistat compositors d’origen jueu . - 9.5. Llistat directors d’origen jueu. - 9.6. Partitura . - 3 Melodies de guerra 1. PRESENTACIÓ L’objectiu d’aquest treball és fer una anàlisi comparativa de les bandes sonores d’algunes pel·lícules que tracten el tema de la Segona Guerra Mundial i, a partir de les conclusions que en trec, establir si existeix un patró comú a totes elles que pugui definir-les com a un gènere particular. Les bandes sonores, o soundtrack en anglès, han acompanyat i acompanyen totes les pel·lícules. Són músiques que els donen un segell propi que fa que impactin en els espectadors, que segueixin vigents anys després d’haver-se estrenat i que, de manera inconscient a vegades, es mantinguin en la ment de la gent, que és capaç de recordar-les i cantar-les una i altra vegada. La temàtica ha estat fruit d’una estudiada valoració sobre el perquè la música és tan potent i tan penetrant que ens porta records al llarg de tota la nostra vida. Com a mètode, en aquest treball vull analitzar les variables principals que tenen algunes de les bandes sonores més famoses o les que, per motius diversos, segueixen tenint una vigència autèntica. La música és i ha estat unida al cinema des que es coneixen les primeres imatges en blanc i negre. En aquelles pel·lícules no hi havia diàlegs però en canvi sí música, generalment piano, que acompanyava totes les escenes. Què fa, doncs, que la música sigui tan present en el món de la cinematografia? La següent cita, en paraules de Ramon Breu1, ens en donarà una primera idea: “La música com a camí cap a la sensibilitat, com a element de civilització, la música i el seu procés d’aprenentatge han estat i són situacions que generen emocions i escenaris genuïnament cinematogràfics.” Ja es veu com, sense voler-ho, la música i, en aquest cas, la banda sonora, té un fort component d’atracció, un esquer que provoca l’atenció del públic. La música provoca un sentiment molt més potent que la pròpia imatge i estimula un record en l’espectador que va molt més enllà del temps en què veu la pel·lícula. Aquesta és la seva grandesa: desperta 1 BREU, Ramon (2018) “L’escola es fa una selfie” de l’editorial Associació de mestres Rosa Sensat. 4 Melodies de guerra emocions i records que el nostre conscient no guardava o recordava i que estaven enterrats en el nostre més profund inconscient. Aquest és un aspecte que les companyies cinematogràfiques utilitzaran de manera massiva i generosa en totes les seves produccions i un recurs per a la seva promoció. Fixeu-vos, però, si n’és d’important la música que un dels millors i més grans compositors de peces per a cinema, Sir John Williams, en una entrevista amb el director cinematogràfic Steven Spielberg, deia: “No importa el que fem (director, actors, editors) per posar tota la nostra energia creativa en la direcció, la posada en escena, l’actuació, l’edició... la música sempre s’emportarà l’escena més enllà de qualsevol expectativa o concepció de la mateixa que puguis tenir.”2 Per tal d’elaborar aquest treball hem hagut de seguir els següents passos: primer de tot hem fet una selecció 30 pel·lícules, d’entre totes les que tenien com a temàtica la Segona Guerra Mundial; a continuació hem estat escoltant una i altra vegada els temes principals de les bandes sonores i moltes de les peces que la conformen; finalment, a partir de la primera anàlisi i de la comparació realitzada més tard, hem pogut treure’n unes conclusions finals. Per portar a terme aquest treball hem consultat diferents fonts bibliogràfiques, digitals i audiovisuals. Pel que fa a les fonts bibliogràfiques, hem treballat sobretot la novel·la El violí d’Auschwitz de Maria Àngels Anglada, de la que hem quedat profundament impressionats, per la forta sensació d’angoixa i desesperació que devien sentir els presoners als camps de concentració i extermini. Altres llibres ens han corroborat aquesta barbàrie, com el de Primo Levi, Si això és un home, el d’Amat Piniella, K.L. Reich, o La veu silenciada, de Mercè Carbó i Bosch. També altres textos extrets d’internet que menciono en l’apartat de bibliografia. 2 Entrevista: Williams & Spielberg, 2011 5 Melodies de guerra Aquest treball de recerca s’estructura en tres parts: una part informativa, una part analítica i, finalment, una part creativa: La part informativa consisteix en l’estudi de la Segona Guerra Mundial, tema que hem escollit perquè va ser un conflicte massiu que va afectar a nivell mundial i que va tenir repercussions ens tots els camps. Va suposar grans canvis pel que fa a la cultura, a l’economia, a la política, a les relacions socials entre països, a la indústria i a la manera de viure de milions de persones. A causa de l’interès que ens desperta aquesta temàtica, hem decidit triar un recull de pel·lícules per, així, poder-ne fer un estudi més profund. Junt amb aquesta part d’explicació del conflicte també hi trobem una part important d’explicació del que ha significat la música en la indústria del cinema. La part analítica és, precisament, la que fa referència i incideix en l’anàlisi musical de les bandes sonores de les pel·lícules escollides. Per portar-lo a terme, hem hagut de decidir unes pautes o criteris que ens permetessin extreure un màxim de 30 pel·lícules, que fossin significatives, de les més de 200 que hem constatat, en una primera ullada, que tracten aquesta temàtica. La decisió no ha estat ni fàcil ni ràpida i hem hagut de basar-nos en uns criteris molt precisos que documentem a continuació: • Criteri cronològic: hem procurat escollir una mostra de 2-4 pel·lícules per dècada, començant als anys 40 i acabant al 2017. Aquesta selecció permet seguir una línia històrica del cinema de guerra i facilita comprendre com aquest s’ha anat tractant de manera diferent a mesura que les societats també canviaven. • Criteri de reconeixements i premis majors (Òscars): aquest criteri ha estat molt més senzill perquè es tractava de buscar les pel·lícules que han aconseguit millor reconeixement tant per la crítica com pel públic, i aquest reconeixement només podia venir per l’obtenció de l’estatueta daurada. Això fa que la selecció que us proposem en aquest treball sigui d’una gran qualitat, tant cinematogràfica com musical. • Criteri segons l’orientació religiosa dels directors i compositors (jueus): aparentment, aquesta selecció podria semblar molt arriscada, subjectiva i 6 Melodies de guerra interessada, però hi ha un motiu principal per defensar aquest criteri, i és el fet que la pràctica totalitat dels directors, compositors i productors de la indústria cinematogràfica europea van haver d’emigrar forçosament d’Europa cap a Amèrica a causa de les persecucions alemanyes i més tard per la manca de recursos econòmics. Això ha fet que, objectivament, es doni una gran presència de jueus en aquesta indústria als Estats Units. • Criteris varis: en aquest cas hem escollit tres pel·lícules que ens han semblat significatives a l’hora de treballar-les. La primera, anomenada “South Pacific”, és una producció musical, curiós aquest enfocament quan el tema que tracta és tan delicat i dolorós com és una guerra mundial; la segona, anomenada “Their Finest” és la única pel·lícula que ha estat dirigida musicalment per una dona, tan difícil en aquesta indústria dominada pel gènere masculí, i que, a més, ha aconseguit Òscars per a altres produccions; finalment, la tercera pel·lícula, “Hotaru no Haka” (La Tumba de las Luciérnagas), és de dibuixos animats i, a més, vista des de l’òptica japonesa; això és doblement interessant, ja que tenim un altre punt de vista (vist des dels perdedors de la guerra). Bona part d’aquest treball, doncs, gira al voltant d’aquesta anàlisi musical i per això, tant en el cos del propi treball com en els annexos, s’analitzen tots els paràmetres musicològics possibles: durada, mode, tonalitat, ritme, instrumentació, textura musical, forma, influències, etc. Aquests paràmetres ens haurien de permetre definir i comprovar si els soundtrack d’aquestes pel·lícules segueixen un patró determinat o no. Veurem doncs que aquest treball té una mescla d’estils, d’altra banda, lògic, si pensem que les primeres pel·lícules tenen més de 70 anys comparades amb les darreres. El cinema, en la dècada dels 40, tenia uns elements bàsics pel que feia a imatge, so i tecnologia que feia que les pel·lícules fossin molt bàsiques. Per altra part, els pressupostos que es dedicaven a aquestes eren molt limitats.