BOLETÍN DE LA SOCIEDAD CASTELLONENSE DE CVLTVRA BOLETÍN de la SOCIEDAD CASTELLONENSE DE CVLTVRA TOMO LXXXIV 2008 REFLEXIONS CORELLANES. A PROPÒSIT D’UN LLIBRE SOBRE LA LITERATURA... 5 DE LA SOCIEDAD CASTELLONENSE DE CVLTVRA Tomo LXXXIV • Enero-Junio 2008 • Cuad. I-II Reflexions corellanes. A propòsit d’un llibre sobre la literatura i l’espiritualitat de Corella 1. L’any 2007 la Institució Alfons el Magnànim, de la Diputació de València, publicava Literatura i espiritualitat. Aproximació a l’obra de Corella com a res- posta davant Déu i l’home, una obra valenta i suggerent d’Antoni López Quiles, un bon coneixedor de la literatura corellana i de l’espiritualitat. Efectivament, l’autor ha dedicat esforços a la redacció de treballs sobre el llenguatge bíblic i litúrgic, so- bre les relacions sovint complexes entre l’Església i la nostra llengua i cultura, i sobre altres aspectes filològics i literaris; també –és molt il·lustratiu– va editar fa anys el Salteri de Corella. Atesos els antecedents, ja podíem suposar que hi troba- ríem pàgines d’aquelles que, si més no, inviten a la reflexió. Els impulsos inicials d’aquest llibre són ben definits per López Quiles a la In- troducció. Ens hi parla del desfici que li produïa la insistència de la crítica a negar un altre valor que el literari a l’obra corellana, sobretot quan observava, a sota de l’expressió, possibles propostes, pensaments, idees, no solament intel·lectuals sinó també socials, morals i religioses. Per a ell, Corella responia «a les interpel·lacions del moment històric que li toca viure» (p.14) Benvolgut desfici, doncs, el de López perquè ens ha proporcionat unes pàgines interessants sobre la literatura i –molt prin- cipalment– sobre la religiositat de Roís de Corella. Pàgines encara més meritòries, perquè han hagut de superar un escull que tots aquells que hem estat atrapats per l’escriptura de Corella hem experimentat: la dificultat de prescindir de les habili- tats argumentals i de redacció, de transcendir la pàtina més superficial de la litera- tura, d’incidir en aspectes que normalment escapen al lector no especialista i de parlar aleshores d’un insigne escriptor capaç de generar diversos nivells de lectura. Perquè si alguna cosa hem après, i aquest llibre ens ho confirma amb escreix, és que, com ocorre amb tots els bons escriptors, la literatura corellana admet més d’una «lectura» i més d’una interpretació, segons els pressupòsits de partida, segons els interessos del lector i segons allò que hi busquem. 6TOMÀS MARTÍNEZ ROMERO L’estructura interna, l’esquema conceptual de l’obra d’Antoni López també és definit a la Introducció: «La redacció del llibre, que integra tres parts, viatja des de les qüestions més genèriques a les més concretes. Així, la primera part de l’obra està dedicada a aconseguir una visió panoràmica [...] de la vida i del treball del gran escriptor i teòleg valencià [...]. En la segona part anirem descendint, d’una manera progressiva, cap a qüestions concretes referides a la vinculació que Corella manté amb la Sagrada Escriptura. I en la tercera part, concreció i conclusió de les anteri- ors, coneixerem els resultats literaris i espirituals que es derivaran d’eixa adhesió seua a la Bíblia i, d’una manera especial, al Salteri» (p.14). És a dir, a mesura que avancem en la lectura del treball passem d’un predomini dels materials literaris i filològics, als escripturístics i teològics. Hi destacaré, a més, un dels aspectes me- todològics més importants d’aquest procés: que no defuig la crítica, la detecció de contradiccions i les zones buides. Antoni López ho fa sempre amb correcció, amb la consciència que la seua és una aportació útil i eficaç, però que també pot conte- nir escletxes. Tanmateix, i més que no l’arquitectura general de Literatura i espiritualitat. Aproximació a l’obra de Corella com a resposta davant Déu i l’home, crec que serà molt més enriquidor explicitar ara i ací les innovacions que hi aporta, sens dubte importants. En aquesta repassada, no m’estaré d’introduir jo mateix algun element de debat i de reflexió. 2. En les primeres pàgines, dedicades a la «Recepció i valoració de l’obra corellana», López Quiles hi fa una mena de síntesi d‘història crítica, un estat de la qüestió de les principals valoracions sobre Corella i la seua obra, des de la Biblio- teca Valenciana (València, 1747) de Josep Rodríguez a les aportacions dels darrers anys. S’hi repassen les contribucions d’investigadors i d’erudits, criticant, quan cal, els aspectes més dèbils de l’edifici teòric que entre tots hem anat construint. Per exemple, López Quiles opina que hem de superar la dicotomia obra profana-obra religiosa i interpretar tot el corpus corellà com un camí d’ascensió espiritual, per- què en els primers temps, aquells dedicats més a la poesia de tema amorós i a les proses d’argument mitològic, la religiositat –en sentit ampli– certament no tenia redacció explícita, però hi era. Hi estic d’acord. La moral i la filosofia, aquesta en funció auxiliar de la teologia, hi són. Rellegiu si més no el Triümfo de les dones per comprovar-ho. Ara bé, jo no sé si reservaria –com fa Antoni López (p.36)– l’adjec- tiu «religiosa» per a tota l’obra creativa i el terme «hierogràfic» per a les pàgines més explícitament sagrades, és a dir, a aquelles composicions més tardanes. Si amb les denominacions de profana-religiosa perdíem de vista els referents religiosos que són pertot (és cert), potser amb aquesta nova adjectivació en perdem de vista els profans, que també són pertot. Més enllà de la pura terminologia, aquest debat n’obre la porta a un altre. REFLEXIONS CORELLANES. A PROPÒSIT D’UN LLIBRE SOBRE LA LITERATURA... 7 3. Efectivament, Antoni López, seguint amb la inadequació de les adjectivaci- ons i amb les valoracions diverses dels àmbits profà i religiós, parla de les «insis- tents reflexions adduïdes a propòsit de la menor qualitat de l’obra de caràcter teo- lògic o espiritual». Pensa que aquesta pretesa menor qualitat no prové d’una anàlisi objectiva sinó d’una opció ideològica de la major part dels crítics, perquè parado- xalment «en termes cronològics, l’obra hierogràfica [i.e. explícitament religiosa] corellana és de factura posterior a la profana, producte de la seua evolució personal i resultat de la maduresa literària. I madurar, en literatura, vol dir créixer, millorar, fins i tot des d’arrels o estils prèviament existents.» (p.44) Opció ideològica? És clar que sí. Resultat de la maduresa? Personal, sí; literària, no necessàriament. Reflexi- onem-hi una mica més: possiblement ens caldrà entonar un mea culpa, quan ens adonem que partim de paràmetres equivocats. És sabut que l’home-dona medieval assumia com a normal la permeabilitat dels gèneres, i la transferència de mitjans, arguments i motius entre manifestacions literàries inicialment poc relacionades. Vicent Ferrer, quan predicava, no tenia cap inconvenient a fer servir elements diversos que ara assignaríem a la parateatralitat, a la literatura didàctica, a l’homi- lètica, a la literatura de creació o fins i tot a la paremiologia. Doncs bé, el proble- ma, el nostre problema, és que hem –m’incloc– analitzat de vegades les manifesta- cions literàries medievals des de categories actuals. Dit altrament: per a molts de nosaltres resulta complicat tractar com a estrictament literari allò que ara no ho és. També és cert que de vegades hem assumit la poca originalitat de les obres de Corella de temàtica més religiosa perquè les comparàvem amb versos i versos de certàmens poètics d’idèntic tarannà o perquè ens atrapava aquell estil de valencia- na prosa que sovint ens impedia copsar les originalitats reals de més endins. No estic excusant actituds, sinó mirant de delimitar-ne les causes possibles. 4. He introduït abans l’argument de la permeabilitat de gèneres perquè em sem- bla que pot donar raó de la literatura corellana i de la seua contemporaneïtat. No, Corella no és una mòmia medieval enrocada en les seues posicions sense cap evo- lució, sinó, com bé diu i demostra Antoni López, un home que viu amb el seu temps. I és tan del segle XV que fa allò que també fan altres coetanis, com ara l’aprofita- ment i el diàleg amb la referència poètica ineludible de la lírica catalana d’aquell temps, és a dir, Ausiàs Mach. Si poetes principatins accepten el mestratge marquià, també Corella l’accepta justament com a inici a partir del qual proposar la seua vi- sió de l’amor, ni que siga per anar en contra d’un debat entre l’amor honest i l’amor deshonest, típic de March, que ell considera realment inútil. L’amor deshonest, car- nal, passional, per a Corella esdevé catastròfic. Això ho tenim assumit. Però em sembla que podem anar més enllà, perquè March, a l’hora de proposar aquesta du- alitat honest-deshonest segueix una tradició segons la qual la carnalitat es relacio- na directament amb el component físic i, per tant, amb la part material, mortal, de 8TOMÀS MARTÍNEZ ROMERO la dona. En morir la dona, mor aquest amor. Té, per tant, data de caducitat. Corella, tanmateix, no parteix directament d’aquesta tradició sinó del corol·lari que presen- ta March i de la seua pròpia i interioritzada visió de l’amor, que li ve no de la lite- ratura sinó de la moral. 5. Antoni López insisteix en una idea que necessàriament he de compartir, atès allò que acabe de dir: la presència nombrosa i constant, en Corella, de reflexions filosòfiques i morals, de referents vinculats o compatibles amb el cristianisme.