FORMACIÓ I ESTRUCTURA DE LES ARRELS VERBALS E SEMÍTIC: COMETARI ETIMOLÒGIC DELS DETERMIATIUS RADICALS PRESETS E ELS VERBA TERTIAE IFIRMAE DE L’HEBREU BÍBLIC MASORÈTIC Director: Dr. Gregorio del Olmo Lete Eulàlia Vernet i Pons Tesi Doctoral Departament de Filologia Semítica Secció d’Hebreu i Arameu Novembre 2008 Programa de doctorat: Gresol de la Mediterrània Antiga Bienni: 2001-2003 PÒRTIC La tesi doctoral que presento a continuació s’emmarca dins el programa de doctorat que porta per títol Gresol de la Mediterrània Antiga i que fou ofert pel Departament de Filologia Semítica, secció d’Hebreu i Arameu, de la Universitat de Barcelona durant el bienni 2001-2003. Aquesta tesi doctoral ha estat dirigida pel Dr. Gregorio del Olmo Lete, catedràtic emèrit de filologia semítica del Departament de Filologia Hebrea i Aramea de la Universitat de Barcelona. El treball que ofereixo tot seguit no s’hauria dut a terme sense el suport i la direcció del Dr. Gregorio del Olmo; vaig rebre els seus ensenyaments, durant la llicenciatura en Filologia Hebrea, en les assignatures de Literatura veterotestamentària, de Bíblia i literatura comparades i d’Ugarític, per una banda, i, durant el primer curs de doctorat, en l’assignatura de Lingüística històrica semítica. Així mateix li agraeixo també el fet que m’adscrigués al seu projecte de recerca titulat Los radicales binarios extendidos en semítico (ref. del projecte BFF-2001-3769), gràcies al qual em fou concedida la beca predoctoral FPI del Ministeri de Ciència i Tecnologia (ref. de la beca BES -2002-2189). Voldria mostrar també la meva gratitud al Prof. Dr. Rainer M. Voigt, catedràtic de filologia semítica de la Freie Universität de Berlín pels seus ensenyaments i per haver-me acollit al seu departament (Seminar für Semitistik ) durant les dues estades d’investigació predoctoral que vaig realitzar a Berlín, la primera arran de la concessió d’una beca de viatge per part del Ministeri de Ciència i Tecnologia (octubre 2004-agost 2005) i la segona per part del Servei d’Intercanvi Acadèmic d’Alemanya ( Deutsches Akademisches Austauschdients Deutschland , DAAD ; de l’1 novembre del 2006 a l’1 de febrer del 2007). Quant a l’elaboració d’aquesta tesi doctoral, ambdues estades foren d’allò més profitoses: per una banda, pels ensenyaments rebuts en les assignatures impartides pels Profs. Drs. R. M. Voigt i J. Tropper i, per l’altra, per la recopilació duta a terme a la Staats Bibliothek i a la biblioteca del Seminar für Semitistik de la bibliografia necessària, tan difícil de trobar a les biblioteques catalanes, per tal de poder realitzar aquesta tesi. Així mateix mostro el més sincer agraïment i estima al Guillem Saló, pel seu suport incondicional tan valuós; als meus pares, l’Albert i la M. Teresa; als meus germans, l’Albert, la Núria i la Mariona; a tota la família en general; a l’amic Jordi, per I les seves correccions; també a tots els amics, que sempre són al meu costat. Dono les gràcies també a tots els companys del Departament d’Hebreu i de l’Institut del Pròxim Orient Antic, especialment al Dr. Joaquín Sanmartín i a la Dra. Adelina Millet pels seus ensenyaments. A tothom: moltes gràcies! II ÍDEX Introducció 1 I. Les llengües semítiques 5 1.1. Les llengües camiticosemítiques o afroasiàtiques 5 1.2. Sobre la reconstrucció històrica de les llengües semítiques 7 1.3. El protosemític 8 1.3.1. Fonologia 8 1.3.2. Morfologia 10 1.3.2.1. L’arrel 10 1.3.2.2. Les incompatibilitats de les arrels 10 1.3.2.3. La inflexió vocàlica 11 1.3.2.4. Morfologia nominal 11 1.3.2.5. Morfologia verbal 12 1.3.3. Sintaxi 14 II. L’estructura de l’arrel en semític. Reflexions entorn de la reconstrucció de la seva vocal radical 15 2.1. La lingüística històrica. Les llengües semítiques i la reconstrucció del protosemític 15 2.2. La reconstrucció històrica de l’arrel semítica 16 2.3. Estructura de l’arrel nominal i verbal en semític. Biconsonantisme i triconsonantisme 17 2.4. La descripció consonàntica de l’arrel semítica 19 2.5. Sobre la importància de la reconstrucció de la vocal radical en semític 21 2.6. Observacions generals 24 III. Les incompatibilitats de les arrels 27 3.1. Lleis d’incompatibilitat en l’estructura de l’arrel verbal semítica 27 3.2. Principals estudis sobre el tema de les incompatibilitats de les arrels 29 3.2.1. L’estudi de Greenberg (1950) 29 III 3.2.2 Els estudis de von Soden ( GAG : § 51), Herdan (1962), Mac Donald (1963-1965), Petráček (1964), Kuryłowicz (1973), Bender (1978), Bohas (1990, 1991 i 1993) 32 3.2.3. L’estudi de Zaborski (1994) i les repercussions d’aquest en la fonologia històrica 35 3.3. Les incompatibilitats de l’arrel i la lingüística històrica 36 IV. Extensió de les arrels verbals 38 4.1. Nota preliminar 38 4.2. Principals teories sobre l’extensió de les arrels verbals 41 4.3. Allargaments radicals 46 4.4. Verba primae y et w 53 4.5. Verba secundae y et w 54 4.6. Verba tertiae y et w 57 4.7. Verba secundae geminatae 59 4.8. Reduplicacions de les arrels 62 4.8.1. Formes ppl , plp i pll 62 4.8.2. Arrels quadriradicals i pentaradicals 65 4.9. Observacions generals 66 V. L’ apofonia verbal 68 5.1. Nota preliminar 68 5.2. Flexió interna en la forma G. Inflexió i derivació en les formes derivades 69 5.3. Principals mostres d’apofonia nominal i verbal en semític 71 5.3.1. Apofonia en formes monosil·làbiques 71 5.3.2. Apofonia en formes amb dues vocals breus 72 5.3.3. Apofonia en formes amb vocal llarga 72 5.3.4. Apofonia vocal breu ( u, i, a): zero 73 5.3.5. Apofonia u : i 73 5.3.6. Apofonia u i : a 74 5.3.7. Apofonia vocal breu : vocal llarga 76 5.3.8. Apofonia i vocalització del prefix de l’imperfectiu 77 5.4. La vocal temàtica en les arrels verbals: transitivitat, intransitivitat i veu mitjana-estativa 78 IV 5.4.1. Les classes vocàliques verbals en etiòpic 80 5.4.2. Les classes vocàliques verbals en accadi 82 5.4.3. Les classes vocàliques verbals en àrab 83 5.4.4. Les classes vocàliques verbals en ugarític 84 5.4.5. Les classes vocàliques verbals en arameu 89 5.4.6. Les classes vocàliques verbals en hebreu bíblic masorètic 90 5.4.6.1. Sobre la debilitació dels imperfectius en i de l’hebreu 91 5.4.6.2. Conseqüències apofòniques, semàntiques i argumentals de la desaparició de l’antic yaqtil en l’hebreu bíblic masorètic 99 5.5. La diàtesi i l’ Aktionsart en la flexió apofònica de la forma bàsica ( G) i el pas envers la derivació verbal 101 VI. Estudi etimològic i comparatiu dels verbs tertiae infirmae de l’hebreu bíblic masorètic 106 6.1. Nota preliminar 106 6.2. Estudi etimològic i comparatiu dels verbs tertiae infirmae de l’hebreu bíblic masorètic 114 VII. Valoracions de l’estudi etimològic dels verbs tertiae infirmae ( v"k) de l’hebreu bíblic masorètic 298 7.1. Els verba tertiae infirmae de l’hebreu bíblic masorètic 298 7.2. Classificació etimològica dels verbs tertiae infirmae ( v"k) de l’hebreu bíblic masorètic 301 7.2.1. Verbs denominatius 301 7.2.1.1. Verbs denominatius que provenen d’una arrel nominal protosemítica 302 7.2.1.2. Verbs denominatius que provenen d’una arrel nominal afroasiàtica 306 7.2.2. Verbs deverbals 309 7.2.2.1. Verbs que provenen d’una arrel verbal protosemítica 309 7.2.2.2. Verbs que provenen d’una arrel verbal afroasiàtica 314 7.3. Catalogació etimològica dels verbs tertiae infirmae ( v"k) de l’hebreu bíblic masorètic 328 7.4. Procediments d’allargament radical en els verbs v"k de l’hebreu bíblic 330 V 7.5. Els verba tertiae w en semític 332 7.5.1. Els verbs v"k de l’hebreu bíblic i els tertiae w de les llengües semítiques 332 7.5.2. Característiques argumentals dels verba tertiae w et y del semític 332 7.5.2.1. Agentivitat ( tertiae y ) vs . no agentivitat ( tertiae w ) 338 7.5.2.2. Estativitat, diàtesi mitjana i intransitivitat en els verba tertiae y et w 339 7.5.3. Verbs tertiae w denominatius històrics en les altres llengües semítiques 341 7.5.3.1. Verbs tertiae w denominatius en geˁez 341 7.5.3.2. Verbs tertiae w et y denominatius en accadi 342 7.6. Variacions radicals en una mateixa arrel: verba mediae et tertiae infirmae , mediae geminatae i reduplicacions quadriradicals tipus plpl 344 7.6.1. Transitivació del verb i intensificació del significat verbal 344 7.6.2. La geminació conserva el significat verbal del verb tertiae inf. 349 VIII. Conclusions 351 IX. Abreviatures 367 9.1. Abreviatures bibliogràfiques 367 9.2. Abreviatures de llengües i topònims 371 9.3. Altres abreviatures 374 9.4. Símbols 377 Bibliografia 378 VI ITRODUCCIÓ L’objectiu d’aquesta tesi doctoral consisteix a oferir un estudi històric i comparatiu dels verbs tertiae infirmae (v"k) de l’hebreu bíblic masorètic i mostrar, en aquells casos que pot ser possible, l’origen etimològic del determinatiu radical sufixat a l’arrel verbal protosemítica ( PS ). Detectar-lo morfològicament és un pas important a l’hora d’entendre la formació i l’estructura de l’arrel verbal protosemítica. Considero que els resultats obtinguts en aquest estudi han estat prou interessants i ajuden a entendre històricament l’estructura de l’arrel semítica que ofereixo a la primera part de la tesi.