1. Josep Pidelaserra Duran, Manel de Castellbisbal? 2. Manel Miret Orga (1885-1945) 3. Joan Almirall Sallent (1891-1969) 4. ? 5. Josep? Estruch Turu 6. Jaume Saumell Carreras, Salisachs (1890 -1956) 7. Jaume Closas Estruch (1887-?) 8. Pere Elena, el Quefe 9. Marià Jorba Murà (1891-?) 10. Joan Marín Cisteró (1891- 1969). 6 EL FLABIOLAIRE JOSEP CARBÓ VILAMAJOR (1898-1989) Amb notícies del ball de bastons d’Esparreguera Montserrat Castellví, Àngel Vallverdú, Teresa Soler, Rafel Mitjans Esparreguera, Cambrils, Mataró Durant la recerca sobre l’Anada a Sant Salvador i el paper que hi tingué el fl abiolaire hortonenc Pau Orpí Matador,1 ens van venir a les mans unes fotografi es extraordinàries del ball de bastons d’Esparreguera. El ball de bastons d’Esparreguera, el 1909. Fotografi a propietat de Josep Colomé. 1. Vegeu Castellví (2008). 7 8 El ball de bastons d’Esparreguera, el juliol de 1903. Fotografi es d’Antoni Bartomeus Casanovas, reproduïdes amb permís de l’Arxiu Fotogràfi c del Centre Excursionista de Catalunya. En un primer moment, absolutament tothom ens va dir que el fl abiolaire «era en Carbó», que «el ball de bastons l’havia tocat sempre el Beco».2 Ens va intrigar que aquest fl abiolaire espar- reguerí no hagués estat mai demanat per a l’Anada. El que ex- posarem és un seguit de notícies que hem aconseguit sobre els balls de bastons d’Esparreguera i sobre la seva persona. 2. Pel nom de la casa on va anar a viure de casat. Vegeu més endavant. 9 I. Aproximació al ball de bastons d’Esparreguera Tot el que se sabia del ball de bastons d’Esparreguera és que n’hi havia hagut, que el Diccionari de la Dansa li atribueix unes peces de noms «Brogit» i «Mongeter», i que una part del reper- tori local de tonades hauria passat al ball de Masquefa a través de Josep Carbó.3 Sabem ara que el ball de bastons d’aquestes fotografi es és l’únic que hi va haver a Esparreguera fi ns a la Guerra.4 Almenys des de la darreria del segle xix, estigué sempre vinculat al con- tinu de societats d’orientació esquerrana5 La Siempreviva i Les Canyes,6 probablement més per les simpaties o adscripcions societàries de la majoria dels balladors (si no de tots) que no per una dependència orgànica d’aquestes societats. Que a la bandera hi hagués la imatge de santa Eulàlia, o que el ball de bastons fos l’únic ens esparreguerí que rebés «gratifi cacions» de l’ajuntament per intervenir a la festa major (i alguna vegada, per Corpus, vegeu més endavant) fan pensar en una dimensió vilatana, coŀlectiva, del ball, que aniria més enllà de la mera pràctica d’un grup d’afi nitat. 3. Vegeu Vallverdú (2007 : 41). 4. Com a curiositat, el 1906 l’Ajuntament paga dues colles de bastoners; a una li dóna el que es pagava cada any a la colla de la vila (30 pta) i a l’altra, la meitat. ¿Es tractava d’un grup local de menys entitat (per exemple, de jovencells com els que es veuen en algunes fotografi es de 1909)? ¿Era un ball foraster que venia sols a despeses pagades? [Actes de l’Ajuntament d’Esparre- guera, llibre 1904-1907, no 30, de 17-vii-1906]. 5. No ens expliquem per què Francesc Subirana, aleshores arxiver i cro- nista d’Esparreguera (i cunyat d’uns bastoners de 1909, els germans Almi- rall), digué a EGS (1987 : 54) que eren de l’Estrella, la societat de dretes. 6. Continuat per l’Ateneu al fi nal del període republicà i durant la Guer- ra; després, l’entitat fou clausurada i el local expropiat pels franquistes, que hi instaŀlaren l’Educación y Descanso. 10 Joan Almirall, Rossend Almirall i Manuel Miret. Fotografi es propietat d’Aurora Barberà Almirall i de Josep Colomé. Aproximació cronològica Les fotografi es més antigues conegudes són les del Centre Excursionista de Catalunya (CEC), perfectament documentades en la festa major de 1903.7 La que encapçala aquest escrit, moltes publicacions esparreguerines i el mateix Arxiu Municipal la daten entre 1912 i 1917, però donem més crèdit als testimonis que la fan de 1909; en qualsevol cas, la bandera que s’hi veu (i, segur, també el vestuari) són d’abans de 1910.8 Hom n’ha pogut reconèixer quasi tots els balladors (vegeu-ne la relació a p. 6). De moment, la documentació municipal 9 assegura que el ball 7. Tant per la pròpia referència del CEC (Bartomeus 1903) com per la informació municipal. 8. Les tres primeres xifres de la data de la bandera són u, nou i zero; a les fotografi es no es veu bé si la darrera xifra és un dos o un nou. Ambdues són versemblants, essent més probable 1909. El vestuari, però, ja és pràcticament així en les fotografi es del CEC de 1903. 9. Llibres d’actes de l’ajuntament d’Esparreguera, 1900-1906; 1908-1917; 1922-1930; 1941; en la resta d’actes de plens conservades, des de 1874 a 1955, 11 va funcionar, almenys, des de 1900 fi ns a 1914,10 probablement fi ns a 1917, dates que coincideixen amb els records d’algunes persones. Entre 1917 i 1922, les actes de l’Ajuntament no parlen del ball de bastons, però, com veurem més endavant, almenys el 1920 el ball sortí. En qualsevol cas, la primera notícia que s’hi torna a trobar és de 1923:11 «fueron leídas y aprobadas: una cuenta por gastos de representación de las collas de bastoners, de ptas. 50». A part que la quantitat és el doble del que es pagà al llarg de tota la dècada per una colla —o sigui que degueren haver-n’hi dues, aquell any— no sabem si eren dues colles de la vila o, més probablement, una de la vila i una de forastera. El 1924, qui cobra són els bastoners de Sant Pere de Ribes i, el 1929, «la “colla de bastoners” que concurrieron a los festejos de la fi esta mayor».12 Tanmateix, hi ha notícies d’alguna mena de continuïtat de la, diguem-ne, «colla de 1909» fi ns als anys trenta: Domènec Marín (n. 1922) recorda son pare vestit, i aquest ja ballava el 1909. És més, la bandera, diu Marín, duia la data «1920» i la inscripció «Unió de bastoners d’Esparreguera», juntament amb la imatge de santa Eulàlia. Evidentment, es devia tractar d’una bandera diferent de la de les fotos de 1909, i devia assenyalar una represa del ball de bastons feta per la unió de bastoners de diferents edats o adscripcions societàries. Tot i el manteniment de l’emblema tradicional de la imatge de Santa Eulàlia, val la pena fi xar-se en el canvi de percepció, com a mínim dels propis balladors, que han passat d’una bandera que portava sols el nom de la vila a una altra que especifi ca que són bastoners. i en les actes de les permanents entre 1879 i 1953, no hi ha altres aŀlusions al ball de bastons (ni tan sols en els anys de 1950, quan se sap que venien els de Masquefa). Els llibres de comptabilitat falten quasi tots, i no els hem mirats. 10. Entre 1900 i 1914, les gratifi cacions les cobren Espí, Barquet, Elena, Galceran i Estruch, alguns d’ells bastoners esparreguerins coneguts. 11. Actes de l’Ajuntament d’Esparreguera, llibre 1922-1929, fº 62v, de 12-vii-1923. 12. Actas de la Comisión Municipal Permanente de la Villa de Esparra- guera, llibres 1924-1925 (fº 11, 16-vii-1924) i 1929-1930 (fº 12, 24-vii-1929). 12 Sembla clar que el músic, en aquests anys, fou el fl abiolaire esparreguerí Josep Carbó. Esteve Poch Pierenc (n. 1922) explica que «pel novembre de 1933», alguns d’aquells balladors de 1909 intervénen encara en l’actuació oferta durant l’estada de Ramón Franco a Esparreguera «amb motiu de les eleccions»;13 no se sap si perquè altres discrepaven de fer-ho o si perquè, més probable- ment, ja no estaven en disposició de ballar. En tot cas, el ball va actuar al vespre, en el local de Les Canyes, en el que sembla un acte intern de la societat. Si acceptem que l’actuació va ser el 1931, la cronologia del ball de bastons queda molt més clara i versemblant: la realitat seria que el ball s’havia anat esllanguint al llarg dels anys vint, de manera que els de Les Canyes fan poc menys que ressucitar- lo per fer homenatge a l’aleshores heroi de les esquerres Ramón Franco. Vol dir també que en Carbó l’hauria tocat relativament poc. El ball de bastons d’Esparreguera no va participar en els concursos convocats al Poble Espanyol de Barcelona el 1935 i el 1936,14 mentre que se sap que Josep Carbó hi anà a tocar pels bastoners de Masquefa. Això signifi caria que el ball, si enca- ra era actiu llavors, no estava en disposició d’anar de concurs. Domènec Marín explica que no recorda cap bastoner jovencell, tots eren com son pare o més grans; també recorda que la ban- 13. La visita de Franco a Esparreguera és coneguda sols pel testimoni dels fi lls dels republicans que el van homenatjar. Esteve Poch, però, es confon de data: Ramón Franco fou diputat per la ciutat de Barcelona a les Consti- tuents de 1931 [La Vanguardia, 11-vii-1931, p. 18]; la votació va ser el 28 de juny. A les eleccions de 1933 (19 de novembre), no sembla que Franco hi par- ticipés: des de l’octubre era a Madrid i es preparava per a un vol transatlàntic, que va realitzar en els dies immediatament posteriors a les eleccions, mentre es constituïa el Congrés [La Vanguardia, diversos d’octubre, novembre i desembre de 1933].