GRAN TEATRE DEL LICEU ! Temporada 1988-1989 I I f r r � CONSORCI DEL GRAN TEATRE DEL LICEU Generalitat de Catalunya Ajuntament de Barcelona GALERlt\S Ministerio de Cultura Marcando estilo. Diputació de Barcelona i BARCELONA. Puerta del Angel. Diagonal MADRID. Callao. Goya. Araplles. Vaguada. Serrano PALMA DE MALLORCA • VALENCIA • ALICANTE • MURCIA· ALBACETE I Y ALBACETE II Societat del Gran Teatre del Liceu ZARAGOZA· OVIEDO· VALLADOLID· VITORIA • BILBAO· BURGOS. EIBAR • LAS PALMAS SANTA CRUZ DE TENERIFE· SEVILLA· CORDOBA. GRANADA· JAEN • CADIZ· BADAJOZ DON BENITO. MUJER EN ESENCIA Khovantxina Drama musical popular en 5 actes Música i text de M.P. Musorgski Transcripció i instrumentació de D. Shostakovitx Les pauses tindran lloc entre el primer i segon acte i entre el tercer i quart acte Funció de Cala Dilluns, 16 de gener, a les 20 h., funció núm. 46, torn D Dimecres, 18 de gener; a les 20 h., funció núm. 47, torn B Divendres, 20 de gener, a les 20 h., funció núm. 48, torn e Diumenge, 22 de gener, a les 17 h., funció núm. 49, torn T Dimarts, 24 de gener, a les 20 funció núm. torn A EAU DE TOILETTE· PERFUME ·VAPORIZADOR·JABON DE TOCADOR h., 50, CREACION DE �<Arfe�� ® Khovantxina Princep Ivan Khovanski Matti Salminen Príncep Andrei Khovanski Maurizio Frusoni Princep Vassili Golitsyn Wieslaw Ochman Xakloviti Hartmut Welker Dossifei Martti Talvela Marfa Ruza Baldani Escrivà Florindo Andreolli Emma Renata Daltin Varsonofiev Giancarlo Boldrini Ir. Guàrdia Giancarlo Boldrini Zn. Guàrdia Sergio Kalabakos Kuzka Francesco Memeo Streixniev Alfred Werner Confident de Golitsyn Antoni Lluch Director d'Orquestra János Kulka . Director d'Escena Emil Bochnakov Directors del Cor Romano Gandolfi Vittorio Sicuri Producció Teatre de l'Òpera Nacional de Sòfia Decorats i vestuari Iossif Soumbatachvili i Valéri Levental Ballet Ballet del Teatro Lírico Nacional La Zarzuela Directora artística Maya Plisetskaya Coreografia Valentina Savina Violí concertino Jaume Francesch Materials d'orquestra Hans Sikorski. Hamburg ORQUESTRA SIMFÒNICA I COR DEL GRAN TEATRE DEL LICEU JOYEBOS F. Pérez Cabrera, 4 Tel. 2013300 Barcelona-08021 (junta Tur6 Park) bonsai, obra d'art vivent, és una creació artística aconseguida amb sentit estètic i destresa, que vol traure tot J'esplendorde la bellesa natural d'una planta.) ® (Un Kenji Murata Contingut argumental Lloc de l'acció: Moscou i rodalies. Època: 1682-1689 (regència de Sofia, germana de Pere el Gran). La Khovantxina (la rebel-lió dels Khovanski) reflecteix l'enfrontament entre els partidaris dels modes de vida antic i nou a Rússia en el moment en el qual està a punt d'ocupar el poder el Tsar Pere el Gran. D'una ha banda, hi els Khovanski i els seus Streltsi, que duen una lluita contra política la regència, i, de l'altra, els Vells Creients, con­ duïts per Dossifei, que han rebutjat, des del 1654, totes les refor­ mes. En definitiva, un enfrontament, per raons polítiques a religio­ ses, entre la Vella Rússia dels Khovanski i de Dossifei, i la Nova Rússia que propugnà Pere el Gran. Acte 1. La plaça de Sant Basili, a Moscou. Kuzka, guàrdia dels Streltsi, està dormisquejant. Comença el dia. Entra un escrivà. Uns Streltsi, que han passat la nit a la Plaça, des­ prés del motí de la nit anterior, comencen a moure's. Apareix el baiard Xakloviti i diu a l'escrivà que redacti una carta d'acusació contra els prínceps Khovanski, els quals (diu) conspiren contra el tron. Kuzka ha sentit l'acusació que Xakloviti ha dictat a l'escrivà, men­ tre la gent del poble travessa el fons cantant una cançó popular. La demana a LACLAUÉS gentada l'escrivà que llegeixi la proclama, que ara penja a la paret. L'escrivà demana una gratificació a canvi, però no acon­ segueix més que befes. Quan se'n va Xakloviti, entra el príncep Ivan SER ELS dels un MILLORS, Khovanski, cap Streltsi, amb brillant seguici. El poble el rep amb i canta un cor respecte d'aclamació alhora que fa voleiar el cigne NOELS blanc que figura als escuts dels Khovanski. Quan el seguici ha aban­ donat la Plaça, apareix Emma, jove protestant alemanya, seguida pel príncep Andrei Khovanski, el qual enutja la noia amb la seva insistent MÉSGRANS. persecució. Emma es nega a escoltar les protestes amoroses d' Andrei, retraient-li haver portat la ruïna i la mort a la seva famí­ de de Sabadell, col.lectiu depersones o bé una de Mutua Seguros lia, i li demana que la mati. S'interromp la discussió amb l'arribada una casa o tota una urbanit- de entitat d'assegurances solvent, sola, Marfa, que pertany a la secta dels Vells Creients i que acusa el a més de ser-li infidel. i ofereixassesso- zació. Per nosaltres el príncep Andrei, enfurismat, treu el seu punyal per àgil professional, tal de ferir-la, però Marfa esquiva el cop i tot seguit pronuncia una mística en profecia la qual, mig veladament, pronostica el seu destí. El príncep Ivan, que torna del Kremlin, s'adona de les causes de l'agi­ millors. tació. el una botiga, un Emma subjuga també de tal manera que ordena als guàr­ dies que l'agafin. Andrei, aleshores, amenaça que matarà Emma abans no se li que escapi. En aquest moment arriba Dossifei, cap venerat dels Vells Creients, voltat pels seus, i ordena a Marfa que _._ s'emporti Emma a casa seva i la protegeixi. Expressa a Khovanski -� seva la indignació i, quan el príncep ha marxat, exhorta al poble a MUTUA DE SEGUROS DE SABADELL mantenir-se fidel a la religió ortodoxa tradicional. SeuSocial: CI Indústria, 16· Tel. 7259133·08202 SABADELL Deleg;¡ció Barcelona: Rambla de Cat21unya, t, l�, 2' . Tel. 301 5533· OS007 BARCELONA ® Acte II. El gabinet del prïncep Vassili Golitsyn. Golitsyn llegeix, amb una evident indiferència, una carta de la Tsa­ rina Sofia. Els seus comentaris a les tendres paraules de la Tsarina denoten que els seus sentiments han canviat, cosa que el porta a ser prudent. Entra Varsonofiev i anuncia que Marfa espera ser rebuda. Marfa, tot seguit, llegeix en una copa plena d'aigua la ruïna de tots els projectes del príncep. Golitsyn, furiós, ordena a Varsonofiev que ofegui Marfa en un aiguamoll pròxim a la seva residència. Mentre es dedica a pensar en la seva glòria passada i en el seu deshonor futur, tal com ha estat predit, Ivan Khovanski entra sense anunci previ. Entre Golitsyn i Khovanski l'animositat personal i política és gran. També apareix bossifei, que mira de calmar els dos prínceps. Prop de la residència passa un grup dels Vells Creients i Dossifei lloa el seu coratge, mentre torna Marfa i explica, amb l'alè trencat, l'atemptat de què acaba d'escapolir-se. Darrera d'ella entra Xaklo­ viti amb un missatge de la Tsarina: una proclama ha revelat el com­ plot dels Khovanski contra el Tsar i aquest ha ordenat: «Que se'ls detingui» . Acte III. El raval dels Streltsi, prop de la residència dels Khovanski. Els Vells Creients canten el seu himne. Marfa se separa del grup i canta un plany sobre els dies joiosos de la passió d'Andrei. Profe­ titza també uri proper càstig per la seva traïció. Dossifei, tot seguit, consola Marfa i fa esment del proper sacrifici dels Vells Creients que ella havia predit. Quan han marxat, arriba Xakloviti, que lamenta l'estat de la pàtria i demana l'ajut diví. Un grup dels Streltsi es bara­ lla amb les seves dones i arriba sobtadament l'escrivà, que anuncia la desfeta d'un cos dels Streltsi per les tropes del Tsar Pere. Tots reclamen la presència del príncep Ivan Khovanski, el qual, finalment, els aconsella obediència aparent i temporal al Tsar. Acte IV Quadre I. Estança al palau dels Khovanski. Ivan Khovanski és a taula; les serventes canten un cant melangiós un amb i ell ordena que cantin quelcom més alegre. Entra confident un missatge de Golitsyn que l'avisa d'un gran perill. «¿Qui gosarà tocar-rne?», diu Khovanski, i expulsa el missatger. Per alliberar-se de l'angoixa fa cridar les joves esclaves perses perquè ballin. Quan acaba la dansa entra Xakloviti amb una invitació per anar a una reunió del Gran Consell amb la Regent. Pensant-se que ha estat reha­ bilitat, Khovanski ordena que li portin la seva vestimenta proto­ colària, mentre el cor canta un himne a la glòria del Cigne Blanc, mort. Xaklo­ però, quan es disposa a sortir, és apunyalat i ferit de viti, impulsor d'aquest assassinat, parodia l'himne del Cigne Blanc (emblema dels Khovanski) i es mofa davant el cadàver. Quadre II. La Plaça de Sant Basili, a Moscou. Golitsyn, escortat per les tropes, marxa a l'exili. Entra Dossifei seguit de Marfa, que li diu que s'ha donat ordre de destruir tots els Vells Creients, a la qual cosa Dossifei respon que es llevaran la vida ells mateixos. Arriba, desesperat, el príncep Andrei, que ignora encara l'assassinat del seu pare i exigeix que li lliurin Emma. En cas con­ trari, amenaça amb matar Marfa, a la qual també creu responsable de la denúncia dels conjurats, però Marfa li explica la mort del seu pare i quan Andrei es fa càrrec que probablement ell tampoc no sobreviurà li demana que el faci escapar. Arriben els Streltsi amb els instruments de llur pròpia execució, però finalment, en la veu de l'herald Streixnev, arriba el perdó. Acte V. Un bosc a les rodalies de Moscou. El ES lA MUJER Prop de l'ermita dels Vells Creients. Dossifei, sol de bell antuvi, es 1110 reuneix tot seguit amb l'assemblea dels Vells Creients i prepara el Tono EL MISTERlü DE LA SEDUCCIÓN ESTÁ EN SUS ojos, sacrifici col-lectiu que evitarà que siguin capturats vius per les tropes del Tsar.