DDelel CCasas ddelsels CCatalansatalans aall CCasas ddee CCatalunyaatalunya Josep Cruanyes i Tor, Josep Ferrer i Ferrer, Jordi Miravet i Sanç, Jaume Manel Oronich i Miravet, Agustí Soler i Regàs, Xabier Strubell i Pastor i Toni Strubell i Trueta. 1 Del Cas dels Catalans al Cas de Catalunya Josep Cruanyes i Tor, Josep Ferrer i Ferrer, Jordi Miravet i Sanç, Jaume Manel Oronich i Miravet, Agustí Soler i Regàs, Xabier Strubell i Pastor i Toni Strubell i Trueta. 1 Primera edició: 2016 © Agustí Soler i Regàs 2016 Coberta i maquetació: Pere Vinyeta i Obiols Disseny gràfi c: Mercè Castillon i Vilar Arxiu fotogràfi c: Montserrat Manent Memorial 1714 Moviment civil 11 de setembre As. Francesc de Castellví Imprès a Impremta Badia carrer de Pintor Fortuny 16, 08001 – Barcelona Dipòsit legal: B. 14798 / 2016 2 Índex 1. Introducció Jaume Manel Oronich i Miravet.............................. 5 2. El Cas dels catalans Agustí Soler i Regàs .................................................. 9 3. Josep Moragues, el diable del Montseny Xabier Strubell i Pastor ............................................. 27 4. El Memorial de Greuges de 1760 i el seu signifi cat Jordi Miravet i Sanç................................................... 39 5. JosepNarcís Roca i Farreras Toni Strubell i Trueta ................................................ 55 6. La primera proclamació de l'Estat Català: 1873 Josep Ferrer i Ferrer .................................................. 69 7. El Memorial de Greuges a Alfons XII de 1885 Josep Cruanyes i Tor ................................................. 79 8. La Solidaritat Catalana Josep Cruanyes i Tor ................................................. 91 9. La proclamació de la República Catalana Agustí Soler i Regàs .................................................. 105 10. El Cas de Catalunya Jordi Miravet i Sanç................................................... 121 11. Ressorgiment de l'independentisme després de 1939 Josep Ferrer i Ferrer .................................................. 143 3 4 Introducció Jaume Manel Oronich i Miravet Ex paer en Cap de Lleida Ex diputat al Parlament de Catalunya Al món encara existeixen nacions sense el seu propi estat però poques a Europa reben tants intents d’eliminació sis- temàtica com Catalunya. Quan qualcuna nació de tot el món ha rebut els mateixos o similars ferotges atacs com Catalunya per l’oblit i contra la seva història, contra la seva llengua (sobretot contra la seva llengua), contra la seva cultura i en general contra la seva existència, aquella nació ha desaparegut completament o en qualcuns casos en una o diverses de les esmentades parts de la seva existència ha estat assimilada. De vegades fi ns i tot s’ha tractat d’atacs menors i de menor intensitat que els re- buts per la nostra nació Catalunya i ha succeït el mateix: la desaparició. Malgrat aquests forts, múltiples i sovintejats atacs avui encara existim com a catalans. Quin miracle! Durant l’existència del temps els pobles han defensat la seva identitat, la seva cultura, la seva llengua i la seva llibertat de distintes maneres, una de les quals consisteix en recordar a la ciutadania alguns dels seus fets i/o dels seus moments històrics importants. Els catalans no ens cansem de donar a conèixer la nostra his- tòria en general i en les seves parts més concretes, en parti- cular quan es tracta dels moments decisius i extraordinaris. Hi ha però moments i/o fets que per diversos motius o fets i accions voluntàries dels adversaris i enemics de Catalunya són 5 poc coneguts per part de la ciutadania i cal sempre difondre’ls com més profundament millor i com a més gent millor. Del Cas dels catalans al cas de Catalunya, esdevé la in- formació clara i fefaent de fets, accions i intervencions de persones i de col∙lectius de catalans, persones i col∙lectius tenaços i convençuts de les seves raons i drets per tal de defensar-se davant d’atacs sense raó, per tal d’impulsar de- mandes i realitzar accions per assolir objectius de dret que si més no, i no és poca cosa, quedaran o han quedat per la història i han sumat i sumaran a la relació d’aquells fets que encara demostren més fefaentment l’existència de la nostra nació com a tal. Accions i fets que ens fan omplir d’orgull i empenta per tal de continuar éssent el que som. En aquesta publicació els autors, d’un inequívoc compromís patriòtic amb Catalunya, a més a més de moltes de les seves ocupacions de cada dia han volgut fer la tasca de difusió fent recordar o afegint accions i fets amb la fi nalitat de posar a disposició de la ciutadania aquests esmentats fets i accions o bé oferint noves opinions que senzillament cal que estiguin presents en la memòria dels catalans de totes les edats i tam- bé pugui ser una eina pedagògica al servei dels ensenyants. Segurament la tasca petita o gran però constant d’aquestes persones són avui també part constituent de l’expressió, quin miracle! Forjadors i/o consolidadors de petjades els podríem qualifi car. Cal agrair amb força als autors per la seva voluntat, les se- ves intencions i el temps dedicat a la confecció dels distints articles puix segur que aquesta eina serà important i útil en el moment que vivim per tal que aquests fets i accions expli- cades augmentaran el convenciment que Catalunya només té una solució possible: la independència. 6 Moltes gràcies a tots ells pel seu servei al país. Quan Felip V va ser derrotat en una de les batalles de la Guerra de Successió, un lloctinent seu (botifl er és clar) en justifi car la seva pròpia derrota digué: "Esta es una nación en cuyos naturales con la urbanidad y civil trato, se encuentra cuanto se puede desear de las más racionales naciones; al contrario, irritándoles con severo tra- to y injuriosas voces son más feroces que los armenios tigres. Es nación que con galantería hace más que la más sujeta nación; con la fuerza, aborrecen el predominio y absoluta autoridad. porque nacieron y vivieron con Libertat" Guillem Ramón VIII de Montcada (1674-1727) Tinent General dels Reials Exèrcits de Felip V (Botifl er) Només li mancà afegir-hi “Aquesta nació, quina resistència i resiliència és invencible i perdurarà en el temps.......!” 7 8 El cas dels catalans Agustí Soler i Regàs Cas dels catalans era com es coneixia a les cancelleries euro- pees, la qüestió catalana durant la Guerra de Successió, molt especialment a partir dels debats, negociacions i converses iniciats el 1712 i que acabaren amb els acords que portaren l'any 1713 als tractats d'Utrech i el de Rasttat l'any 1714. «S'acosta la catàstrofe i la sort dels catalans es decidirà d'aquí a pocs mesos. Sí, per la intercessió amistosa de la Gran Bretanya, aquest poble és salvat de l'actual i immi- nent perill –que és el que crec que passarà, amb quanta raó se'ns considerarà per sempre com l'àngel de la guarda d'aquell poble rescatat, els descendents del qual revenciaran i veneraran el nom de la Gran Bretanya, i tot el món ens aplaudirà merescudament. Però si ho fem al revés i aquell poble és abandonat i perdut, no mereixerem la censura de tothom com a autors de la seva ruïna? El mot catalans, no serà sinònim de la nostra deshonra? D'altres pobles, alliço- nats amb el seu exemple, rebutjaran la nostra amistat; i quan s'esmenti la sort dels catalans, no se'ns aplicaran amb tota justícia les paraules del lema: «Aconsegueix el teu objectiu i, a ells, engega'ls al diable quan ja no els necessitis»?» Aquestes paraules pertanyen al document Th e case of the catalans considere d’un opuscle polític publicat a Londres l'any 1714 pocs mesos abans de la caiguda de Barcelona a mans dels exèrcits castellans i francesos l'Onze de setembre. Aquest opuscle juntament amb Th e deplorable history of the catalans va aparèixer després de les llargues negociacions que s'iniciaren a Londres l'any 1712 i que culminaren en el tractat d'Utrecht l'11 d'abril de 1713. 9 Opuscle Th e Cas of the catalans considered Els dos opuscles (que ben bé en podríem dir tractats) foren adquirits pel doctor Trueta que els va donar al seu gendre Michael B. Strubell el qual en féu una acurada traducció i foren publicats l'any 1992 en versió anglesa i catalana (Cu- rial Edicions Catalanes) i donen fe, tal com diu Strubell, que «els opuscles de contingut polític deixaren de ser un mitjà 10 informatiu per esdevenir un importantíssim element en la formació de l'opinió pública». El 20 de juny de l'any 1705 s'havia signat el Pacte de Gènova entre el comissionat de la reina Anna d'Anglaterra, Mitford Crowe (comerciant d'aiguardent establert al Principat de Catalunya), i els dos comissionats catalans, Antoni Peguera i Domènech Perera, que tenien plens poders del grup dels Vigatans –primer nucli austracista aparegut a Catalunya– per tal que signessin el tractat amb Anglaterra en nom dels catalans. En aquest tractat, si Catalunya se sumava a la causa de l'arxiduc Carles d'Àustria, Anglaterra es comprometia a garantir la conservació de les Constitucions catalanes fi ns i tot en el cas de victòria del borbó Felip V. Fou un pacte, com escriu Joaquim Albareda ( El “Cas dels catalans”. La conducta dels aliats arran de la Guerra de Successió 1705- 1742, Fundació Noguera, 2005) on «en el text, força breu, les constitucions són esmentades disset vegades, i s'hi justifi ca el trencament de la fi delitat a Felip V a causa de la nul∙litat del jurament fet a les Corts de 1701-1702, trencament fona- mentat, es diu, en l'amenaça militar sota la qual va ser efec- tuat, i en el fet que Felip V no va respectar les constitucions i va portar a terme una política repressiva contra els catalans, una vegada fi nalitzades les Corts».