Dona i artista. La col·lecció del Museu de Terrassa Crèdits 2 Crèdits Ho editen: Textos: Ajuntament de Terrassa Anna Fernández Álvarez Regidoria de Cultura Maria Garganté Museu de Terrassa Gemma Ramos i Serra Geydy Rodríguez Wood Hi col·labora: Carles Sánchez Márquez Diputació de Barcelona Catalogació Coordinació: Josep Fauquet Palau Gemma Ramos i Serra Gemma Ramos Serra Carles Sánchez Márquez Carles Sánchez Márquez 3 Fotografies exposició: Carme Valverde Josep Rosaura Montardit Amics de les Arts Arxiu del MACBA Agraïments: MNAC Rosa Mari Cortázar Estela Fabregat Isabel Fernández Jordi Fernández Domènec Ferran Maria Pilar Igual Francesca Llopis Teresa Llordés Eulàlia Pallarès Dàlia Soriguera Àngela Ubasart 4 Dona i artista. La col·lecció del Museu de Terrassa Sumari 5 Sumari Presentació PRIMERA PART. Dones artistes en la història de l’art: breu esbós d’una genealogia SEGONA PART. El paper de la dona en l’art local Madame, le peintre. Entre dos segles Dones artistes a Terrassa: del franquisme a l’actualitat TERCERA PART: CATÀLEG BIOGRAFIES BIBLIOGRAFIA 6 Dona i artista. La col·lecció del Museu de Terrassa Presentació 7 Presentació Enguany el Museu de Terrassa commemora dues efemèrides importants. En primer lloc, celebra la 25a exposició temporal de producció pròpia. Seguint la política dels darrers anys, seguim apostant per promoure les exposicions temporals com un recurs imprescindible per dinamitzar el patrimoni museístic local i posar a l’abast de tothom el patrimoni que conserva. En segon lloc, aprofitant aquesta important celebració, el Museu de Terrassa parla en femení i dedica per primera vegada a la seva història una exposició monogràfica a la producció artística femenina. La recerca en aquest camp ens ha fet adonar de les nostres pròpies mancances. D’una banda, caldria posar la mirada sobre la nostra política d’adquisicions, ja que a la col·lecció del Museu de Terrassa la representació d’artistes femenines és molt inferior a la dels seus homòlegs masculins. Elles estan representades, principalment, a partir dels anys vuitanta del segle XX, tot i 8 Dona i artista. La col·lecció del Museu de Terrassa · Presentació que la primera obra documentada a la col·lecció es remunta a la primera meitat del segle XIX. D’altra banda, aquest greuge comparatiu també és palpable en la difusió que s’ha fet de les seves creacions: en gairebé vint-i-cinc anys d’exposicions temporals únicament s’han exhibit 11 obres, que és un 3,6 % del total de la col·lecció artística produïda per dones. Davant d’aquestes dades tan poc encoratjadores aquesta mostra té un objectiu principal: descobrir i reivindicar el talent de diverses dones artistes que, a través de les seves creacions, han contribuït a enriquir la història de l’art local. Tot i que l’exposició està focalitzada en la producció artística a Terrassa, al catàleg d’enguany hem volgut ampliar el nostre camp de visió i dur a terme un anàlisi del paper de la dona en la història de l’art, des de finals del segle XIX fins a l’actualitat. Per fer-ho, hem comptat amb dues col·laboracions de dos investigadores de reconeguda trajectòria en la disciplina. D’una banda, l’article 9 Dona i artista. La col·lecció del Museu de Terrassa · Presentació de Maria Garganté (Universitat Autònoma de Barcelona) ens recorda que malgrat no tenir els mateixos drets en l'accés a l'educació artística i haver estat silenciades pel discurs oficial, les dones s'han dedicat a les belles arts des de temps immemorials. No obstant això, històricament la cara visible de l'artista, del geni creador, ha estat la d'un home, mentre que a la dona se li ha atribuït el paper de model, de musa inspiradora; una funció passiva en el món creatiu. Afortunadament, en els darrers temps el paper de la dona en l’art ha estat revisat i valorat, mitjançant la redescoberta de grans artistes, com Artemisia Gentileschi, Berthe Morisot, Camille Claudel, Clara Peeters, Lluïsa Vidal o Remedios Varo, entre d’altres. D’altra banda, l’article d’Ana Fernández Álvarez (Doctora en Història de l’Art) vol fer justícia i valorar el talent de les nombroses artistes –de finals del segle XIX i començaments de la centúria següent– que han estat silenciades per la 10 Dona i artista. La col·lecció del Museu de Terrassa · Presentació historiografia androcèntrica. A partir de la dècada dels anys noranta del segle XIX a Catalunya s’incrementà notablement la participació de dones als certàmens artístics col·lectius, com l’Exposició Nacional de Belles Arts i, sobretot, a les exposicions femenines que tingueren lloc a la Sala Parés. Malgrat l’existència de nombroses artistes actives durant aquest període, la historiografia androcèntrica les ha invisibilitzat i ara resten sumides en l’oblit. El catàleg culmina amb un article de Gemma Ramos (conservadora del Museu de Terrassa) i Carles Sánchez (UAB-Museu de Terrassa) dedicat a la producció artística femenina local, des del franquisme fins a l’actualitat. Com és sabut, les artistes de mitjans del segle XX no tingueren un camí fàcil, sobretot en el context espanyol. La ideologia franquista propugnava, com un dels seus pilars bàsics, que les funcions de la dona s’havien de limitar al paper d’esposa i mare. Malgrat aquesta situació adversa, les artistes van continuar exhibint les seves 11 Dona i artista. La col·lecció del Museu de Terrassa · Presentació obres en les exposicions nacionals de belles arts o en els salons de tardor; i fins i tot, a partir dels anys seixanta, aparegueren iniciatives com el «Salón Femenino de Arte Actual», un certamen que pretenia donar visibilitat a la creació plàstica femenina. Aquesta història de l’art en femení va tenir un punt culminant a finals de la dècada dels anys setanta quan Los Ángeles County Museum of Art va celebrar l’exposició Women Artists: 1550-1950. La mostra va marcar una fita en la recuperació de la memòria artística de les dones. Tanmateix, la situació no havia millorat gaire alguns anys més tard. L’any 1989, un grup d’activistes feministes, les Guerrilla Girls, van fer una acte de protesta a Nova York, davant del MOMA. La seva acció posava de manifest un mal endèmic en la relació entre la dona i l’art: la seva invisibilitat com a subjecte creador. 12 Dona i artista. La col·lecció del Museu de Terrassa · Presentació Gairebé un quart de segle després, és obligat preguntar-se si el projecte de fer un forat a la dona en el discurs historicoartístic ha donat els seus fruits. En aquest sentit, en els darrers anys, s’han produït alguns canvis que permeten parlar d’una millora en les condicions socials de la producció artística femenina: les universitats imparteixen cursos sobre dones artistes, els seus noms s’han inclòs en els manuals d’història de l’art i els grans museus han tret de les reserves els seus quadres. És el cas del Museu del Prado, que l’any 2016 va dedicar una exposició monogràfica a l’artista flamenca Clara Peeters. En aquest context, el catàleg d’enguany pretén reivindicar la figura de la dona a través d’un itinerari cronològic per les diferents etapes de la seva producció artística. Una gran oportunitat per tenir una visió força exhaustiva de la creació femenina a Terrassa. 13 Dona i artista. La col·lecció del Museu de Terrassa · Presentació 1 ALAVEDRA, Salvador, Cartes a Anna, Joan El punt de partida de la nostra recerca comença amb la publicació de Salvador Morral,Terrassa,1972. En aquesta publicació Alavedra, Cartes a Anna, de 1972, on l’autor fa un llistat d’artistes locals des del hi ha un llistat d’artistes locals amb el lloc de 1359 fins al moment en que el llibre veu la llum1. La primera dona que hi naixement, si és nascut fora de Terrassa, i la apareix documentada és Sor Serafina Caba, l’activitat de la qual se situa a data de naixement i mort. Així com la 2 disciplina artística en la que s’havien l’entorn de 1883 . En aquesta relació hi apareixen citades 101 dones, tot i que especialitzat. algunes, en el moment en el que Alavedra va fer l’inventari, no eren artistes sinó que s'estaven formant en alguna de les disciplines de les Belles Arts. I, 2 Vegeu l’article “Madame, le peintre. Entre evidentment, no totes van acabar dedicant-se al mon de l’art de manera dos segles” d’Ana Fernández que apareix en professional. aquesta mateixa publicació. A la nostra col·lecció tenim documentades 85 artistes d’entre locals i foranes: pintores, escultores, fotògrafes i brodadores que han deixat la seva empremta a la ciutat i que mereixen ser visibilitzades. De totes les artistes que integren el nostre fons, únicament 12 estan recollides en el llistat de Salvador Alavedra. 14 Dona i artista. La col·lecció del Museu de Terrassa · Presentació Aquestes són: Lluïsa Amat Armengol (Terrassa, 1940); Consol Blay i Serra (Terrassa, 1913-Barcelona, 2004); Concepció Camí i Soler (Terrassa, 1927 - 1995); Cristina Capella i Martí (Terrassa, 1952); Rosa Maria Cortázar Albí (Terrassa, 1942); Dolors Duocastella i Roig (Manresa, 1926-Terrassa, 2014); Rosanna Fontanet i Canal (Terrassa, 1954); Gertrudis Galí Mallofré (Terrassa, 1912-París, 1998); Teresa Jordà Vitó (Terrassa, 1943); Pilar Margenat Ribas (Terrassa, 1939); Teresa Romero Domingo (Terrassa, 1883 - Barcelona, 1974); i Matilde Viver Pascual (Terrassa, 1904-1990). El gruix de la col·lecció d’artistes femenines del Museu de Terrassa es concentra entre la dècada dels vuitanta i l’actualitat. En aquests poc més de trenta anys la presència de dones en relació als períodes anteriors es força notable. D’aquestes 85 artistes, únicament en tenim documentades quatre del segle XIX: Gaietana Brunet, Matilde Viguer, Louise de Launay i Mercedes Julià, 15 Dona i artista.