MACBETH VERDI Inici de l’òpera Macbeth de Christof Loy amb Macbeth a escena (Ludovic Tézier) i el seu Servent (Marc Canturri) Fitxa Shakespeare a través de Verdi: 11 53 Macbeth, Otel·lo i Falstaff 12 Repartiment Salvador Oliva Welles, Kurosawa, Amb el teló abaixat Polanski 14 59 Esteve Riambau Argument Cronologia 19 64 Jordi Fernández M. English Synopsis 29 Testimoni 71 Maria Guleghina Sobre la producció 37 Christof Loy Macbeth al Liceu 75 Jaume Tribó Entrevista a 39 Ludovic Tézier Selecció discogràfica Javier Pérez Senz El primer Shakespeare 81 de Verdi 47 Roger Alier Biografies 84 Aina Vega Temporada 2016/17 MACBETH Melodrama en quatre actes. Llibret de Francesco Maria Piave i Andrea Maffei. Estrenes 14 de març de 1847: primera versió al Teatro della Pergola de Florència 21 d’abril de 1865: segona versió (francesa) al Théâtre Lyrique de París 1 de juliol de 1848: Barcelona, Gran Teatre del Liceu 5 d’abril de 2004: darrera representació al Liceu Total de representacions en la programació del Liceu: 106 Octubre 2016 Torn 7 20.00 h H 8 20.00 h C 10 20.00 h A 11 20.00 h PA 13 20.00 h B 14 20.00 h E 16 17.00 h T 19 20.00 h PE 20 20.00 h D 22 20.00 h PB 23 18.00 h F Durada aproximada: 3 h. i 20 min. Uneix-te a la conversa #MacbethLiceu liceubarcelona.cat facebook.com/liceu @liceu_cat @liceu_opera_barcelona 12 pàg. Macbeth, general de l’exèrcit del rei Duncano Ludovic Tézier (7, 10, 13, 16, 20, 23 octubre) Luca Salsi (8, 11, 14, 19, 22 octubre) Banco, general de l’exèrcit del rei Duncano i amic de Macbeth Vitalij Kowaljow (7, 10, 13, 16, 20, 23 octubre) Alessandro Guerzoni (8, 11, 14, 19, 22 octubre) Lady Macbeth Martina Serafin (7, 10, 13, 16, 20, 23 octubre) Tatiana Serjan (8, 11, 14, 19, 22 octubre) Dama de companyia de Lady Macbeth Anna Puche Macduff, noble escocès que encapçalarà la revolta contra Macbeth Saimir Pirgu (7, 10, 13, 16, 20, 23 octubre) Teodor Ilincai (8, 11, 14, 19, 22 octubre) Malcolm, fill del rei Duncano Albert Casals Metge de Lady Macbeth David Sánchez Servent, sicari i herald Marc Canturri MACBETH per Giuseppe Verdi Libretto di F. M. Piave e A. Maffei CASA RICORDI S.r.l. di MILANO Editors i Propietaris Repartiment 13 Direcció musical Giampaolo Bisanti Direcció d’escena Christof Loy Repositor Jean-François Kessler Escenografia Jonas Dahlberg Coreografia Thomas Wilhelm Vestuari Ursula Renzenbrink Il·luminació Bernd Purkrabek Assistent de direcció d’escena Bárbara Lluch Assistent de vestuari Sarah J. Rolke Producció Grand Théâtre de Genève Orquestra Simfònica i Cor del Gran Teatre del Liceu Direcció del Cor Conxita Garcia Concertino Kostadin Bogdanoski Assistents musicals Daniel Montané, Véronique Werklé, Rodrigo de Vera, Vanessa García, Jaume Tribó Sobretítols Glòria Nogué, Anabel Alenda 14 pàg. AMB EL TELÓ ABAIXAT COMPOSITOR Giuseppe Verdi (1813-1901) és el màxim exponent de l’òpera italiana de la segona meitat del segle XIX. Amb una trajectòria que va del belcantisme tardà -herència de Rossini, Donizetti i Bellini- fins a l’assumpció dels postulats del drama musical, va ser un dels personatges més destacats del Risorgimento italià. Identificat amb les classes populars amb el seu primer gran èxit Nabucco (1842), Verdi va gaudir sempre d’una gran acceptació, dins i fora d’Itàlia. La seva producció inclou 26 títols, alguns revisats i retocats per a ser representats en versions en francès i d’acord amb els gustos de la Grand Opéra, apareguda a França com a gran espectacle, ballet inclòs. Procliu a la teatralitat i al concepte de “parola scenica”, Verdi va ser un home profundament preocupat per la qualitat dels seus llibrets. Macbeth ocupa un lloc privilegiat dins de la seva trajectòria, tot i estar emmarcad a en el primer període, autodefinit com a “anni di galere” a causa de les penúries i els esf orços del músic per fer-se un lloc com a compositor d’òpera. I va ser la primera de les tres obres shakesperianes que va adaptar, molt abans de les tardan es Otello (1887) i Falstaff (1893). Va ser la tercera òpera basada en la tragèd ia shakesperiana després de les versions de Chelard (1827) i de Piccinni (1829). 15 LLIBRET I LLIBRETISTA Macbeth va ser la quarta òpera que Verdi escrivia en col·laboració amb Fran- cesco Maria Piave, que va adaptar l’original de Shakespeare sota els estrictes dictats de Verdi, que exigia concisió i brevetat. Amb tot, i descontent del treball de Piave, Verdi va buscar en Andrea Maffei ajuda per a escenes clau com ara el cors de bruixes del tercer acte i l’escena del somnambulisme de Lady Macbeth. No obstant això, la col·laboració amb Piave va continuar en anys successius. L’interès de Verdi per Shakespeare no era excessivament compartit pels seus contemporanis, ja que en aquell context (i especialment a Itàlia), les obres del bard anglès es representaven gairebé sempre en prosa i amb versions edulco- rades, que manllevaven –en el cas de les tragèdies- la brutalitat dels originals. De fet, Piave es va basar en la versió en prosa que del Macbeth original havia fet Carlo Rusconi. 16 pàg. ESTRENA La primera versió de l’òpera es va estrenar al Teatro della Pergola de Florència el 14 de març de 1847, amb gran èxit. Verdi va insistir en un gran nombre d’assajos, especialment per als dos intèrprets protagonistes, el baríton Felice Varesi (Macbeth) i la soprano Marianna Barbieri-Nini (Lady Macbeth). Segons el compositor, el personatge de l’esposa del rei usurpador havia de tenir una brutta voce (veu lletja), cosa que demostra la seva preo- cupació per la teatralitat. Anys més tard, el 21 d’abril de 1865, Verdi va reescriure part de la partitura per a unes funcions, en francès, al Théâtre Lyrique de París, que no van tenir gaire èxit. Actualment, sol interpretar-se la versió parisenca, tot i que en traducció a l’italià, sense el ballet del tercer acte. ESTRENA AL LICEU Quan Macbeth es va representar al Liceu per primera vegada (1 de juliol de 1848), Verdi ja era conegut a Barcelona, perquè se n’havien representat Oberto, Nabucco, Ernani, I lombardi, I due Foscari, Attila, Giovanna d’Arco i I Masnadieri. Anunciada a la premsa com a “ópera fantástica”, l’obra va agradar força i se’n van fer dozte funcions completes. Gaetano Ferri i Fanny Salvini-Donatelli van interpretar el matrimoni protagonista amb direcció de Marià Obiols i el que va agradar, a més de la música de Verdi, van ser els decorats de Félix Cagé que, en una nota enviada als diaris de la ciutat, va agrair molt sincerament l’aplaudiment unànime del públic per la seva aportació pictòrica. 17 18 pàg. Macbeth (Ludovic Tézier) i Lady Macbeth (Martina Serafin) al primer acte de l’òpera. Foto: A. Bofill 19 ARGUMENT ACTE I PRIMER QUADRE Un bosc escocès. Després d’un breu preludi,1 tres grups 1 L’òpera s’inicia amb un preludi no espe- de bruixes celebren els seus rituals quan anuncien l’arri- cialment llarg, dividit en dues seccions: bada de Macbeth, guerrer al servei del rei Duncano, que allegro assai moderato en 6/8 i un adagio s’apropa amb Banco, company en la batalla que acaben en 4/4. La tonalitat de fa menor serveix per subratllar l’atmosfera de les fetilleres de lliurar amb una clara victòria. Les fetilleres saluden (especialment els primers compassos, que Macbeth, senyor de Glamis, també com a senyor de estableixen un diàleg entre les fustes i la Cawdor i com a futur rei d’Escòcia. Per la seva banda, corda que presagia l’inici del tercer acte) però també un passatge de ressonàncies les bruixes anuncien a Banco que serà pare de futurs melancòliques, que s’anticipa a l’escena del reis. Els dos guerrers s’interroguen sobre el significat somnambulisme de Lady Macbeth al segon d’aquelles paraules quan apareixen els missatgers quadre del quart acte. D’alguna manera, Verdi revela ja que la veritable protagonista del rei i informen Macbeth i Banco que Duncano ha de l’òpera serà l’esposa del rei usurpador. condemnat a mort el traïdor Cawdor, per la qual cosa 2 Sobre un ritme de semicorxeres, Macbeth Macbeth rebrà el títol corresponent. Abans que les inicia les seves reflexions (“Due vaticini bruixes comentin l’efecte que han tingut en aquest les compiuti or sono”), a les que s’uneix aviat la seves profecies, el nou senyor de Cawdor manifesta el veu de Banco. L’expansiva frase del primer “Pensier di sangue dove sei nato?” sembla seu temor davant d’un futur que comença a acomplir-se. presagiar ja la fatalitat que assotarà el (“Due vaticini compiuti or sono”).2 personatge. 20 pàg. 3 La gran escena de Lady Macbeth és un prodigi d’inventiva musical i d’enginy teatral per part de Verdi, que en una pàgina dividida en quatre parts ben diferenciades resol a la perfecció el retrat precís d’un personatge tan fascinant com viperí: en primer lloc, i després d’un breu preludi que ens situa en un incon- fusible clima de terror, la lectura de la carta, amb l’ús del parlando que demana una gran cantactriu. De seguida, el recitatiu “Ambi- zioso spirto”, respost amb el mateix dibuix rítmic de les frases del preludi. L’ària “Vieni! T’affretta!” revela la genialitat de Verdi que, SEGON QUADRE sense deslligar-se encara de la línia melò- Pati del castell de Macbeth. Lady Macbeth llegeix la dica del belcanto sustentat en un ritme de siciliana (un andantino en 6/8), demostra carta que el seu marit acaba d’enviar-li, en què relata la seva capacitat d’esculpir personatges de la seva trobada amb les bruixes i les profecies corres- pedra picada.