GRAN TEATRE DEL LICEU Temporada 1988-1989 B�S /�r"A� • PASSEIG OE Gf(A(IA. 41 TEL E F O N l I 6 01 73 08007 BAf(CELUNA CONSORCI DEL GRAN TEATRE DEL LICEU • CAf(RER SANT PAU. 6 TELEFON 3\7 32 �6 Generalitat de 08001 BARCELONA Catalunya • Ajuntament de Barcelona EL REGULADOR BAGU£S RAMBLA DE LES flORS. 105 Ministerio de Cultura TELEFON 317 19 74 08002 BARCELONA Diputació de Barcelona Societat del Gran Teatre del Liceu •••••••••••••••• Tancredi Òpera en 2 actes Text de Gaetano Rossi Edició crítica de la Fondazione Rossini de Pesaro, en collaboració amb G. Ricordi i C. Spa., Milano, a cura de Philip Gosset Música de Gioacchino Rossini En aquestes representacions hi haurà dos descansos: un després del primer acte i un a la meitat del segon acte Funció de Gala Dijous, 4 de maig, a les 21 h., funció núm. 75, torn A Diumenge, 7 de maig, a les 17 h., funció núm. 76, torn T Dimecres, 10 de maig, a les 21 h., funció núm. 77, torn D Dissabte, 13 de maig, a les 21 h., funció núm. 78, torn C Dimarts, 16 de maig, a les 21 h., funció núm. 79, torn B l5pi lelS) lfi Tr1Dg1D del sabor. i J i 1 ........................... Tancredi Argirio Ernesto Palacio A menaide Jolanda Omilian Christine Weidinger Tancredi Marilyn Horne Orbazzano Boris Martinovic [saura Maria Uriz Roggero Rosa M� Ysàs Director d'Orquestra Henry Lewis Direcció escènica Pier-Luigi Pizzi, realitzada per Lorenzo Mariani Directors del Cor Romano Gandolfi Vittorio Sicuri Adjunt a la direcció del Cor Miquel Ortega Producció Rossini Opera Festival - Pesaro Iiluminacio Sergio Rossi Vestuari Tirelli Costumi - Roma Perruqueria Audello - Torino Sabateria Pompei - Roma Violi concertino Josep M� Alpiste ORQUESTRA SIMFÒNICA I COR DEL GRAN TEATRE DEL LICEU Per ® un Contingut argumental tast La ciutat ha estat molt fer a 1005. L'acció té lloc Siracusa, l'any temps dividida entre els partidaris d'Argirio, cap del Senat de la ciutat, i els d'Orbazzano, un guerrer de gran prestigi, que antigament va usur­ exiliat hereu de no par el poder a la ciutat i n'havia Tancredi, príncep cal en una i ara és un la casa que havia regnat altra època, que guerrer perdre durant destacat que encara té partidaris a Siracusa. A Bizanci, l'exili, va conèixer Amenaide, filla d'Argirio, i els dos van restar enamorats. l'estil Acte I. Resum breu: Amenaide, filla d'Argirio, cap del Senat de Sira­ malvat cusa, enamorada de Tancredi, exiliat pel Orbazzano, ha enviat una carta a Tancredi (que ell no rep) perquè no pot viure sense ell. Però Argirio ha decidit casar Amenaide amb Orbazzano, perquè creu que és l'únic que pot salvar la ciutat del setge a què l'ha sotmesa el cabdill musulmà Sola­ mir. Arriba Tancredi i Amenaide, espantada, li demana que se'n vagi. Però Tancredi s'assabenta que Amenaide s'ha de casar amb Orbazzano. Arribat el moment de la cerimònia, Amenaide es nega a casar-se i Orbazzano, que ha intercep­ tat la carta, acusa Amenaide d'haver escrit a Solamir. Tan­ allu­ credi interpreta que és per això que Amenaide el volia condemnada nyar. Tots creuen culpable Amenaide, que és a mort. Sola­ En el moment en què comença l'òpera, els sarraïns, dirigits per En mir, amenacen Siracusa i la tenen virtualment assetjada. aques­ han acor­ tes circumstàncies, Argirio i Orbazzano han signat les paus i dat el casament de la filla d'Argirio, Amenaide, amb Orbazzano, musulmans. el teló que es disposa a rebutjar els atacs Quan s'alça veiem els dos governants reunits i una dama, Isaura, els felicita per l'acord a què han arribat. Argirio comenta que Tancredi, exiliat, tremolarà d'ira quan sàpiga Amenaide con­ que Amenaide s'ha casat amb Orbazzano. Arriba enviat una carta tenta per la pau, i també satisfeta en secret perquè ha no viure sense a Tancredi dient-li que la vingui a cercar, ja que pot ell. Però, imprudentment, ha enviat la carta a Tancredi sense adreçar­ dels com­ Ia, per mitjà d'un esclau que havia de travessar les línies batents. Ame­ Quan Argirio li comunica que s'ha de casar amb Orbazzano, en Isaura. naide es desespera, però només troba comprensió Argirio cerimò­ s'irrita en veure que Amenaide demana un ajornament de la nia nupcial. Finalment cedeix i tots es retiren. Entra ara Tancredi: acompanyat del seu fidel Roggero, ha travessat les línies i les dels siracusans anar a veure Amenaide Rambla dels Estudis,115 enemigues per Per menjar bé, bo i ràpid. MUJER EN ESENCIA i defensar la ciutat amenaçada. En arribar a la pròpia ciutat s'emo­ ciona i saluda la pàtria que tant ha enyorat durant l'exili. Alhora, es promet una vida feliç al costat de l'estimada Amenaide. Tancredi, volent que el retrobament sigui una sorpresa per a Ame­ naide, li envia Roggero perquè la faci venir; mentrestant entra Argi­ rio, que dóna ordres perquè el casament d'Amenaide amb Orbaz­ zano es faci aquella mateixa tarda. Tancredi, apartat, presencia el tens diàleg entre Argirio i Amenaide. El diàleg ens assabenta que també Solarnir havia demanat la mà d'Amenaide abans de l'atac que ara ha fet contra la ciutat; ara Argirio ha decidit que el casament amb Orbazzano és més urgent que mai, perquè Solamir ha renovat l'assalt a les fortificacions de Siracusa. Argirio se'n va sense que Ame­ naide hagi gosat negar-se al matrimoni. Amenaide es queda sola, patint per si Tancredi haurà rebut el seu escrit, tement que no se li acudi venir en un moment tan perillós. De sobte veu Tancredi al seu davant i s'esglaia, i tota la seva preocu­ pació, en l'entrevista que té lloc a continuació, és desanimar Tan­ credi perquè se'n vagi i salvar almenys d'aquesta manera la seva vida, puix que no s'hi podrà casar. Tancredi, que no ha estat informat de res del que ha passat -i no ha rebut la carta d'Amenaide- queda terriblement decebut de la manera com l'ha rebut la seva estimada. Roggero, per la seva banda, ha sabut també que Orbazzano s'ha de casar amb ella i, efectiva­ ment, poc després se senten els cants nupcials que precedeixen la ceri­ mònia. En sentir-los, Tancredi s'irrita i decideix atacar el traïdor Orbazzano, que en altres temps va desposseir la seva família. Roggero intenta frenar-lo, però Tancredi avança i va a trobar-se amb Argirio, oferint­ se com a guerrer no identificat, a lluitar per Siracusa. Argirio accepta, agraït, però Amenaide presencia l'escena esgarrifada, perquè veu que Tancredi la creu traïdora i enamorada d'Orbazzano. En aquest moment arriba Orbazzano i Amenaide declara pública­ ment que no s'hi vol casar; aleshores ell respon que no el sorprèn; ja que té proves que Amenaide s'entén amb l'enemic Solamir i com a demostració ensenya la carta que ella havia enviat a Tancredi, però que no diu cap nom i per tant es pot interpretar, efectivament, com adreçada al cabdill musulmà. El mateix Tancredi, que presencia l'escena, i que ignora que la carta era per a ell, queda convençut que Amenaide estima Solarnir. Argirio s'indigna contra Amenaide i la rebutja com a filla; ella intenta adreçar-se a Tancredi, però ell tampoc no en vol saber res, tot i que en el fons en segueix enamorat. Només Isaura, que sap que la carta era per a Tancredi, es mostra amistosa envers la pobra Amenaide i l'acte es clou enmig de la consternació general. EAU DE TOILETTE· PERFUME·VAPORIZADOR·UABON DE TOCADOR CREACION DE €tCtrfep� Acte II. Resum breu: Argirio signa la condemna a mort d'Amenaide, però després se'n penedeix i la visita a la presó. En el judici de Déu que s'ha proclamat per si algú vol combatre per Amenaide, s'hi presenta Tancredi, tot creient-la culpable, i desafia Orbazzano, l'usurpador. Tancredi guanya el com­ bat però, convençut que Amenaide estima Solamir, se'n va a combatre els musulmans, malgrat les súpliques d'Ame­ naide. Tancredi, ferit mortalment, s'assabenta finalment que la carta d'Amenaide era per a ell, i no per a Solamir, i es casa, moribund, amb la dona que sempre havia estimat (en la primera versió de l'obra el final era feliç). Orbazzano explica a Isaura que el Senat ha decretat la mort d'Ame­ naide, i que només manca la signatura d' Argirio per executar la sen­ tència. Orbazzano se sent especialment ferit perquè s'ha ofert a llui­ tar en judici de Déu per defensar-la, i ella l'ha rebutjat. Entra Argirio, i Isaura intenta que no signi la condemna a mort, recordant-li que és la pròpia filla, però Argirio, considerant que la pàtria ha estat traïda, signa la sentència. Isaura prega perquè almenys el cel es mostri clement amb la seva amiga. Amenaide jeu a la presó i només confia que un dia Tancredi sàpiga la veritat. Argirio arriba a la presó perquè no pot ofegar els seus sen­ timents paternals envers Amenaide. Entretant, Orbazzano, en vista que ningú no vol defensar-la en el judici de Déu, dóna ordres per­ què sigui conduïda al suplici, però en aquest moment es presenta Tan­ credi, sempre com a cavaller incògnit, i s'ofereix a lluitar per Ame­ naide; alhora, afirma, farà pagar a Orbazzano la seva usurpació del poder. Orbazzano respon altivament. Amenaide posa la seva con­ fiança en Tancredi, però aquest segueix sense creure en la seva inno­ cència.