JOAN PONÇ: APROXIMACIÓ CRÍTICA AL SEU IMAGINARI PICTÒRIC TESI DOCTORAL PRESENTADA PER: M. SOLEDAD ENJUANES PUYOL DIRECTORS: FÈLIX IBÁÑEZ FANÉS (UNIVERSITAT AUTÒNOMA DE BARCELONA) ROBERT S. LUBAR (INSTITUTE OF FINE ARTS, NEW YORK UNIVERSITY) DEPARTAMENT D’ART I DE MUSICOLOGIA UNIVERSITAT AUTÒNOMA DE BARCELONA 2015 A la meva mare, Nieves (1939-2014) A Octavi i Clara Índex Agraïments 1 Introducció 5 1. Ponç vist per la crítica 13 1.1. 1946-1947 15 1.2. 1948-1953 21 1.3. 1954-1963 41 1.4. 1964-1971 47 1.5. 1972-1984 54 1.6. 1985-2014 65 8WVtLM[LMTZMTI\I]\WJQWOZoÅK 77 2.1. L’orde dels pintors: la descoberta de la vocació artística 79 2.2. Paleta i pinzells nets: aprenentatge artístic i professionalització 95 2.3. Una visita sagrada a un lloc sagrat: l’impacte de miró 112 2.4. Cézanne “estrella polar”: més enllà del referent artístic 142 3. Ponç i el grotesc 171 3.1. Sobre el concepte de grotesc 176 3.2. Deformitat i humor 179 3.3. Grotesc, violència i crítica 186 3.4. La metamorfosi del grotesc 191 3.5. El grotesc en diàleg amb la geometria 200 3.6. El grotesc geomètric 210 3.7. Aliatges plàstics 217 Epíleg 221 *QJTQWOZIÅI 231 Annex 253 5.1. Documents +IZ\II]\WJQWOZoÅKIILZMtILIITOITMZQ[\IITMUIVa 257 Olaf Hudtwalcker, c. 1964 <ZIL]KKQ~LMTIKIZ\II]\WJQWOZoÅKIILZMtILII0]L\_ITKSMZ 261 -[JWZZIVaLMT¼I]\WJQWOZIÅI! 264 <ZIV[KZQXKQ~LMT¼M[JWZZIVaLMT¼I]\WJQWOZIÅI! 268 5.1.5 Contracte de col·laboració entre Juan Viñals 272 Q2WIV8WVt! +IZ\ILMZMKWUIVIKQ~LM2WIV5QZ~ILZMtILII5I\IZIbbW 275 5.1.7. Sense títol, 1946 276 5.2. Imatges 5.2.1. Suite Instruments de tortura, 1956 279 5.2.2. Suite Caps, 1958-1959 283 5.2.3. Suite Ocells c. 1960-1961 289 5.2.4 Suite Quadrada petita, 1967-1968 293 5.2.5. Suite Quadrada gran, 1968-1969 299 5.2.6. Suite Neurastènica, 1969 305 5.2.7. Suite Groga, 1969 309 5.2.8. Suite Metafísica geomètrica, c. 1969-1970 313 Agraïments AGRAÏMENTS Aquesta tesi s’ha fet realitat gràcies al suport i l’ajuda de moltes persones. El meu agraïment per als meus directors de tesi, els doctors Fèlix I. Fanés i Robert S. Lubar. Tots dos són un referent intel·lectual pel rigor dels seus treballs i m’han incentivat a treballar amb exigència. El seu esperit crític ha estat un estímul constant. A més al professor Lubar he d’agrair-li que fos el primer en donar una visió global de la trajectòria de Ponç, la seva mono- OZIÅIKWV\QV]I[MV\NWVIUMV\IT1ITXZWNM[[WZ.IVu[PML¼IOZIQZTQMT[[M][MVKMZ\I\[[]OOMZQ- ments, claus per articular la meva recerca. El doctor Jaume Vidal i Oliveras va fer el seguiment de la investigació en un estadi molt ini- cial, els seus coneixements i la seva capacitat d’anàlisi em van ajudar a determinar la línia a seguir. Tanmateix, vull agrair als col·legues del Departament d’Art i Musicologia el seu interès pel meu treball i el seus comentaris encoratjadors. Les biblioteques han estat el recer necessari per portar a terme la tesi. El meu agraïment per al personal de la Biblioteca Nacional de Catalunya, la biblioteca del Museu Nacional d’Art de Catalunya i la biblioteca del Museu d’Art Contemporani de Barcelona. I especialment per a Glòria Domènech de la biblioteca de la Fundació Antoni Tàpies i Margarida Cortadella de la biblioteca del Museu Picasso, per la seva extraordinària ajuda i atenció. Una menció especial per als col·leccionistes i galeristes que m’han obert les portes de casa seva i han compartit les seves vivències al voltant de Ponç. Especialment a Eugènia Orriols i Joan de Muga, de la galeria Joan Prats, i a Margaret Metras, de la galeria René Metras, per facili- tar-me documentació inèdita. També a les institucions que m’han permès l’accés a les seves col·leccions: Artium, Fundació Joan Brossa, Fundación Juan March, Museu Abelló de Mollet del Vallés, Museu d’Art Contemporani de Barcelona i Museu de Arte Contemporânea da Universidade de São Paulo. El meu interès per Ponç va néixer en paral·lel a un projecte professional: la creació de l’Ar- `Q]2WIV8WVt9]IV5IZ+WZWUQVI[^IQUX]T[IZIY]M[\IQVQKQI\Q^I^IKWVÅIZMVUQ4QPM d’agrair la seva il·lusió i admiració contagiosa per un artista a qui vaig descobrir al seu costat. Tanmateix, he de destacat la generositat d’Antonio i Marisol Pons perquè m’han ajudat a di- J]Q`IZMTXMZÅTLMT¼IZ\Q[\IMVMTKWV\M`\NIUQTQIZ:M[[MO]QZMT[XI[[W[LM8WVtIT*ZI[QTMU^I ser més fàcil gràcies a Fátima Pereira Pinto, Elena, Manel, Nelson Leirner, Jeanette Musatti, José Nemirovsky, Jayme Rabinovich, Paolina Rabinovich i Ricardo Luiz Smith. Sense la generositat de Jordi Carulla-Ruiz aquesta tesi no tindria la mateixa solidesa. Com IXZM[QLMV\LMT¼)[[WKQIKQ~2WIV8WVtPIKWVÅI\MVUQXMZXWZ\IZI\MZUMMTKI\oTMOZIWVI\ d’aquesta artista, un projecte que m’ha permès tenir a l’abast obres que haurien estat molt difícils de localitzar. La seva sensibilitat poètica ha estat sempre un element enriquidor de la UM^I^Q[Q~LM8WVtPML¼IOZIQZTQY]MPIOQKWUXIZ\Q\IUJUQTM[[M^M[ZMÆM`QWV[ 3 La complicitat d’Anna Agustí m’ha ajudat a créixer com a historiadora de l’art i com a per- sona. El seu esforç constant per treballar amb rigor i lluitar contra les adversitats ha estat un exemple a seguir. He d’agrair als meus amic que hagin entès la meva dèria per Ponç. Han compartit amb mi converses i comentaris i han escoltat pacients les meves dissertacions. El suport de la família ha estat molt important en aquesta travessa. Tots s’han sentit part d’aquest projecte però mereixen un reconeixement especial Ivan i Pepi, per regalar-me incon- dicionalment el seu temps. La implicació i el recolzament d’Octavi en els meus projectes intel·lectuals i vitals ha estat un ITÈTQKQMV\KWV[\I\QQUXZM[KQVLQJTM4I[M^IKWVÅIVtIPIM[\I\NWVIUMV\ITMVMT[UWUMV\[LM dubte i incertesa, la seva complicitat un ingredient màgic en tots els moments. La mirada còm- plice i encuriosida de Clara ha estat sempre inspiradora, el seu somriure encoratjador. 4 0. Introducció 0. INTRODUCCIÓ )XZWXIZ[MIT¼WJZILM2WIV8WVt!! [QOVQÅKIQV\ZWL]QZ[MI]V]VQ^MZ[^Q[]ITY]MVW compta amb la protecció d’un epígraf artístic, apropar-se a unes creacions que han estat qua- TQÅKILM[L¼MVQOUo\QY]M[UQ[\MZQW[M[M[\ZIVaM[QQVY]QM\IV\[QI]VKZMILWZY]M^IZMQ^QVLQKIZ la seva condició de maleït. Des dels inicis de la seva trajectòria, en la dècada de 1940, va apar- \IZ[MLMTIÅO]ZIKQ~VI\]ZITQ[\IQ^ILM[IÅIZMTO][\XMZTM[N~ZU]TM[LM]\WZM[LMT¼QUXZM[[QW- nisme que dominaven el mercat artístic per explorar els camins oberts per les avantguardes del primer terç del segle XX. Malgrat la seva aposta per l’experimentació i l’art més avançat va evitar seguir les vies d’expressió que apareixerien a Europa i als Estats Units a partir de la dè- KILILM!4I[M^IÅLMTQ\I\ITLQJ]Q`QITIXQV\]ZI[WJZM\MTIQTIXTI[UIKQ~L¼]VU~VMVQO- màtic amb un llenguatge minuciós van contribuir a consolidar-lo com un artista intempestiu i anòmal, com una peça que no encaixava en una història de l’art concebuda com una successió LM\MVLvVKQM[=VIZ\Q[\IQVKUWLMLQNyKQTL¼MVKIJQZMVT¼WZ\WL`QIL¼]V[Q[\MUILMKTI[[QÅKI- KQ~PMOMUVQKY]MIKIJIZQI]JQKI\ITUIZOML¼]VZMTI\LMÅVQ\KWU]VI[MYvVKQIL¼Q[UM[ L’interès per aquest creador neix d’aquest esforç per seguir un camí marcat només per ell ma- teix. Estudiar i analitzar els relats sorgits al voltant de Ponç i els avatars de la seva obra implica XW[IZMTX]V\LMUQZIMV]VIWXKQ~KZMI\Q^IIUJ]V[\ZM\[XZWXQ[Q]VIM[XMKQÅKQ\I\Y]MM^Q- dencia la complexitat del seu art i obliga a defugir lectures unidireccionals. Per aquest motiu, TIVW[\ZITyVQILM\ZMJITT[MO]MQ`\ZM[MQ`W[NWVIUMV\IT["T¼M[\I\LMTIYM[\Q~T¼IVoTQ[QLMT[\M`\W[ I]\WJQWOZoÅK[QT¼M[\]LQLMT¼WJZI=VIWZQMV\IKQ~QWZLZMY]ML~VMVNWZUIIT[\ZM[IXIZ\I\[LM TI\M[Q"8WVt^Q[\XMZTIKZy\QKI8WVtLM[LMTZMTI\I]\WJQWOZoÅKQ8WVtQMTOZW\M[K Resseguir les línies d’interpretació de la crítica ens ha permès constatar la dislocació de Ponç en el relat de la història de l’art però també ubicar-lo en un context cultural més ampli, famili- aritzar-nos amb conceptes que sovint s’associen a la seva obra i establir divergències i paral- lelismes entre les lectures que s’han succeït al llarg del temps. Escoltar les veus de la crítica ens ha conduït a un millor coneixement del seu entorn artístic i a la descoberta de les claus inter- pretatives de la seva obra i les vies d’anàlisi escomeses per crítics i estudiosos. Observar-lo a \ZI^u[L¼IY]M[\M[^M][PIM[\I\]VIMQVIM[[MVKQITXMZXZMVLZMKWV[KQvVKQILMT[ÅT\ZM[Y]M[¼QV- terposen entre la seva pintura i la nostra mirada. 4M[XZQUMZM[KZy\QY]M[LMTILvKILILM!^IVQLMV\QÅKIZTWKWU]VIZ\Q[\IO]QI\XMZT¼INIVa de recerca, que no s’acomodava a l’art comercial i que treballava amb un llenguatge deutor LMTK]JQ[UMT¼M`XZM[[QWVQ[UMQMT[]ZZMITQ[UM-VTIQLMV\QÅKIKQ~L¼QVÆ]vVKQM[TILMT[]ZZMI- TQ[UM[MZoTIY]MXZMVLZoUu[NWZtI\W\QTIQUXW[[QJQTQ\I\L¼M[\IJTQZ]VIÅTQIKQ~LQZMK\IIUJ aquest corrent artístic sorgit a França el 1924. L’evolució del seu llenguatge va accentuar les LQÅK]T\I\[XMZMVKIJQZTW[W\I]VMXyOZIN QKWV\ZQJ]QZQIIKWV[WTQLIZTI[M^IXW[QKQ~\IVOMVKQIT respecte a les segones avantguardes. Només en paral·lel amb el sorgiment de moviments que implicaven la recuperació de la pràctica pictòrica, com la transavantguarda italiana i el neoex 7 pressionisme alemany, Ponç va assolir una projecció pública inèdita.1 Un reconeixement, però, Y]MVW^I\ZIV[NWZUIZ[QOVQÅKI\Q^IUMV\TI^ITWZIKQ~OTWJITLMTI[M^I\ZIRMK\ZQI <ZIV[Q\IZXMZT¼M[XIQLMTIKZy\QKILM[LM!ÅV[IT¼IK\]ITQ\I\\IUJuXITM[ITI\ZIV[NWZUIKQ~ del sistema artístic, la seva constant evolució.