2019 εἰρήνη (éirênê) als Testaments dels Dotze Patriarques (TestXIIPa). (Addenda sobre shalom). Rosa M. Boixareu ANUARI DE LA CÀTEDRA RAMON LLULL BLANQUERNA 2019 Liberating intelligence. Breaking away from domination societies – 25 towards new creative democracies. Jaume Agustí-Cullell Influencia de los idealismos griego y alemán en dos conceptos marxistas: alienación e ideología. Ricard Casadesús Antropologia a l’Antic Testament. “Què és l’home perquè te’n recordis?” SL 8,5. Jaume Duran i Navarro Civilització i barbàrie. La tasca cultural en la construcció d’una civilització humanitzada. Albert Llorca Arimany Kwame Nkrumah i el projecte panafricà. Francesc-Xavier Marín i Torné Igor Stravinsky. Un collage. Jordi Membrado Amela 25 25 On the living being of visual creation. Humberto Ortega-Villaseñor Mitos del deporte español. Jordi Osúa Quintana El cuerpo en la filosofía: las etapas del discurso filosófico sobre el cuerpo en occidente. Héctor Salinas Fuentes i Miquel Amorós Hernández «Ya no hay judío ni griego» (Gál 3, 28): la trascendencia cultural de la ciudadanía romana en Pablo de Tarso. José María Sanz Acera El transhumanisme o una societat amb ànima. 2019 DE LA CÀTEDRA RAMON LLULL BLANQUERNA ANUARI José Luis Vázquez Borau Notes on boredom and metaphysics, sociologically framed. Jacobo Zabalo Tolstoi i Zweig, dos pensadors i un destí: la fugida vers la mort. Conrad Vilanou, Clara Domènech i Ferran Sánchez ARS BREVIS Coberta_Ars Brevis_25.indd 1 201929/5/20 10:50 ai159065841459_página flor.pdf 1 28/5/20 11:33 C M Y CM MY CY CMY K Ars_Brevis_25.indd 1 29/5/20 9:53 Ars_Brevis_25.indd 2 29/5/20 9:53 Ars Brevis ANUARI 2019 Càtedra Ramon Llull Blanquerna Barcelona, 2020 Ars_Brevis_25.indd 3 29/5/20 9:53 Ars_Brevis_25.indd 4 29/5/20 9:53 Director Dr. Francesc Torralba. Pg. Sant Gervasi, 47; 08022 Barcelona. E-mail: [email protected] Consell de Redacció Dr. Antoni Nello (Universitat Ramon Llull); Dr. Francesc-Xavier Marín (Universitat Ramon Llull); Dr. Miquel Tresserras (Universitat Ramon Llull). Secretaria tècnica Sra. Maria Guerra. Telèfon 93 253 30 46. E-mail: [email protected] Consell Assessor Dr. Francisco José Alarcos (Facultad de Teología de Granada). Dra. Mónica Codina (Universidad de Navarra). Dr. Albert Chillón (Universitat Autònoma de Barcelona). Dr. Carlos Díaz (Universidad Complutense de Madrid). Dr. Miguel García-Baró (Universidad Pontificia de Comillas). Dr. Joan-Carles Mèlich (Universitat Autònoma de Barcelona). Dra. Lourdes Moro (Universidad de Salamanca). Dr. Humberto Ortega (Universidad Nacional Autónoma de México). Dr. Joan-Andreu Rocha-Scarpetta (Universitat Ramon Llull). Dra. Salomé Sola-Morales (Universidad de Santiago de Chile-USACH). Dr. Conrad Vilanou (Universitat de Barcelona). Producció Servei de Disseny i Publicacions Blanquerna Disseny Josep Rom de la col·lecció Subscripcions Pg. Sant Gervasi, 47 i col·laboracions 08022 BARCELONA Publicació anual Primera edició: juny de 2020 Drets exclusius d’edició: Càtedra Ramon Llull Blanquerna. Universitat Ramon Llull. ISSN: 1136-3711 Dipòsit Legal: B-33966-97 Imprès a Espanya. Printed in Spain. Impressió i enquadernació: Romagraf, SA La reproducció total o parcial d’aquesta obra per qualsevol procediment és rigorosament prohibida sense l’autorització escrita dels titulars del copyright, i estarà sotmesa a les sancions establertes a la Llei. Ars Brevis es publica en accés obert a https://raco.cat sota la llicència CC: by-nc-nd. Ars_Brevis_25.indd 5 29/5/20 9:53 SUMARI Estudis: 1.- εἰρήνη (éirênê) als Testaments dels Dotze Patriarques (TestXIIPa). (Addenda sobre shalom). Rosa M. Boixareu 11 2.- Liberating intelligence. Breaking away from domination societies – towards new creative democracies. Jaume Agustí-Cullell 29 3.- Influencia de los idealismos griego y alemán en dos conceptos marxistas: alienación e ideología. Ricard Casadesús 67 4.- Antropologia a l’Antic Testament. “Què és l’home perquè te’n recordis?” SL 8,5. Jaume Duran i Navarro 88 5.- Civilització i barbàrie. La tasca cultural en la construcció d’una civilització humanitzada. Albert Llorca Arimany 117 6.- Kwame Nkrumah i el projecte panafricà. Francesc-Xavier Marín i Torné 145 7.- Igor Stravinsky. Un collage. Jordi Membrado Amela 172 8.- On the living being of visual creation. Humberto Ortega-Villaseñor 192 9.- Mitos del deporte español. Jordi Osúa Quintana 226 10.- El cuerpo en la filosofía: las etapas del discurso filosófico sobre el cuerpo en occidente. Héctor Salinas Fuentes i Miquel Amorós Hernández 258 11.- «Ya no hay judío ni griego» (Gál 3, 28): la trascendencia cultural de la ciudadanía romana en Pablo de Tarso. José María Sanz Acera 281 12.- El transhumanisme o una societat amb ànima. José Luis Vázquez Borau 289 13.- Notes on boredom and metaphysics, sociologically framed. Jacobo Zabalo 307 14. Tolstoi i Zweig, dos pensadors i un destí: la fugida vers la mort. Conrad Vilanou, Clara Domènech i Ferran Sánchez 325 Ars_Brevis_25.indd 6 29/5/20 9:53 Monogràfic: 1.- Estudi sobre els beneficis ètics i socials de la contractació de personal amb discapacitat intel·lectual. Francesc Torralba, Mar Rosàs i Glòria Cagigal 367 Recensions: 1.- Vilafranca, I. & Vilanou, C. (eds.). Giner i la Institución Libre de Enseñanza des de Catalunya. Cent anys després de la mort de Francisco Giner de los Ríos (1839-1915). Barcelona: Edicions de la Universitat de Barcelona, 2018, 280 p. 401 2.- Piastro, Julieta. Los lenguajes de la identidad. La subversión como creación. Barcelona: Herder Editorial, 2019, 160 p. 406 3.- Pau, Antonio. Manual de Escapología. Madrid: Trotta, 2019, 272 p. 408 4.- Mèlich, Joan-Carles. La sabiduría de lo incierto. Lectura y condición humana. Barcelona: Tusquets, 2019. 410 5.- Estruch, Joan. Crec recordar. Memòries. Barcelona: Fragmenta Editorial, 2019, 186 p. 412 6.- Seguró, Miquel. La vida también se piensa. Barcelona: Herder, 2018, 222 p. 416 Ars_Brevis_25.indd 7 29/5/20 9:53 Ars_Brevis_25.indd 8 29/5/20 9:53 Estudis Ars_Brevis_25.indd 9 29/5/20 9:53 Ars_Brevis_25.indd 10 29/5/20 9:53 ARS BREVIS 2019 (éirênê) ALS TESTAMENTS DELS DOTZE PATRIARQUES εἰρήνη (éirênê) ALS TESTAMENTS DELS DOTZE PATRIARQUES (TESTXIIPA). (Addenda sobre shalom) ROSA MARIA BOIXAREU VILAPLANA Síndica de Greuges Universitat Ramon Llull RESUM: Aquest article té com a objectiu la consideració del terme shalom als TestXIIPa que trobem en la forma grega d’éirênê (εἰρήνη)1. És un posicionament d’estudi descriptiu del qual, naturalment, es fa una consideració conclusiva. Els TestXIIPa, en paraules d’Enric Cortès, són transmesos per copistes cristians des del segle II dC i gaudeixen de gran prestigi com a “joia de la corona” de la literatura intertestamentària. PARAULES CLAU: TestXIIPa, éirênê, shalom, pau. εἰρήνη (éirênê) in the Testaments of the Twelve Patriarchs (TestXIIPa) (Addendum on shalom) ABSTRACT: This article’s objective is to consider the term shalom in the TestXIIPa, which can be found in its Greek form éirênê (εἰρήνη). This is 11 a descriptive study with a conclusive consideration. The TestXIIPa, ac- cording to Enric Cortès, are transmitted by Christian transcribers from 2nd century AD, and are widely recognised as the “crown jewel” in intertestamental literature. KEYWORDS: TestXIIPa, éirênê, shalom, peace. Els Testaments dels Dotze Patriarques són escrits apòcrifs, o pseudo- epigràfics; és a dir, són aquells escrits que s’atribueixen a un perso- natge prestigiat del passat i no van ser admesos en el cànon dels llibres bíblics. D’això també se’n diu pseudonímia2. Aquest cos lite- 1 Nota: En els articles anteriors sobre shalom (Ars Brevis, núm. 23 i 24), se’n fa una aproximació a partir del text d’Is 32,17. Per la versió grega dels TestXIIPa em serveixo de: De Jonge, M., (ed.), The Testaments of the Twelve Patriarchs. A Critical Edition of the Greek Text (amb la col·laboració de H.W. Hollander, H. J. de Jonge, Th. Korteweg), Leiden, 1978. Per a la traducció catalana, d’Enric Cortès, Els Testaments dels Dotze Patriarques. Introducció, traducció i notes. Facul- tat de Teologia de Catalunya-Associació Bíblica de Catalunya-Fundació Bíblica Cata- lana. Barcelona, 2014. A partir d’ara, els termes es transcriuran en grafia llatina sense considerar l’accentuació. 2 La literatura apòcrifa o pseudoepigràfica és un tipus de literatura que neix en els Ars_Brevis_25.indd 11 29/5/20 9:53 ROSA MARIA BOIXAREU ARS BREVIS 2019 rari de la pseudoepigrafia abraça bàsicament un temps que s’estén des del 200 aC fins al 200 dC. La contemplació de l’espai de la pseudoepigrafia és una eina indispensable per a la comprensió dels escrits neotestamentaris, així com dels orígens jueus del cristianisme. Hom no pot considerar les “veritats” del cristianisme desarrelades de l’espai cultural i religiós del judaisme3. Els TestXIIPa: l’obra evoca el text de Gn 49, on Jacob es dirigeix als seus dotze fills com a les dotze tribus d’Israel: són els dotze pa- triarques. Al llindar del seu traspàs convoquen els seus fills i familiars (la comunitat), als quals adrecen unes prescripcions de caire ètic. El motiu primari dels Testaments és el de transcriure les últimes paraules del patriarca en un context biogràfic que avala l’exhortació. La gran importància i vàlua del seu contingut rau en el fet que el patriarca confegeix les seves exhortacions a partir de la pròpia expe- riència: és la vida qui va construint el discurs. La insistència exhortativa dels TestXIIPa essencialment es refereix al compliment de la Llei en la forma de l’amor a Déu i al proïsme com a manaments del Senyor, incloent altres exhortacions en sentit positiu/negatiu que se’n deriven (per exemple, contra l’enveja- TestSim, sobre la bondat-TestNef): la llei és un ensenyament, una 12 instrucció, pràctica tant la que es desprèn del conjunt de la llei de tradició mosaica (oral-escrita)4 com la que es desprèn de l’ensenya- ment de Jesús (mostrant com ha de ser “l’estil” de qui vol seguir-lo).