HISTORIA D'UNA MASIA DE VILADECAVALLS (Segles XIV - XX) ESTEVE CANYAMERES RAMONEDA FRANCESC SUÀREZ FERNÀNDEZ RAMO TORREDEMER TURU Can Turu: Ressenya històrica Esteve Canyameres CANTURU UNA MASIA DE VILADECAVALLS (Segles XIV-XX) ÍNDEX PRIMERA PART RESSENYA HISTÒRICA, DEL SEGLE XIV AL XX INTRODUCCIÓ .........................................................................5 TURO i TURU: L'ETIMOLOGIA DEL COGNOM .................7 ELS ANTECEDENTS ............................................................. 10 EL SEGLE XIV........................................................................ 13 EL SEGLE XV ......................................................................... 19 EL SEGLE XVl ........................................................................25 EL SEGLE XVU ......................................................................40 EL SEGLE XVIII .....................................................................48 EL SEGLE XlX ........................................................................55 EL SEGLE XX .........................................................................61 FONTS DOCUMENTALS l BIBLIOGRAFIA ....................... 63 SEGONA PART LA RODALIA DE CAN TURU, LA TOPONÍMIA LA TOPONÍMIA DE CAN TURU l ENTORNS .................... 67 ÍNDEX ALFABÈTIC DE TOPÒNIMS ................................... 68 TERCERA PART GENEALOGIA DELS TURU INTRODUCCIÓ ..................................................................... 129 METODOLOGIA ................................................................... 129 ARBRE GENEALÒGIC Can Turu: Ressenya històrica Esteve Canyameres NOTA DELS AUTORS A l'estiu del 1998 el Sr. Joan Turu i Campi, de Terrassa, va anar a la seu de la Societat Catalana de Genealogia, Heràldica, Sigil·lografia i Vexil·lologia, a la recerca d'informació sobre els Turu de Viladecavalls i els Mitjans de La Guardiola de Santa Maria de Toudell, allí l'Amrnnd de Fluvià el va posar en contacte amb l'Esteve Canyameres, uns dels autors que subscriu aquest treball. D'aquells primers contactes en va sortir una col·laboració i diverses tertúlies a la seva masia de can Gorina a Matadepera. Uns mesos més tard el Sr. Joan Turu i Campí ens demanava formalment al Ramon Torredemer Turu i a l'Esteve Canyameres si podíem treballar en la història de la masia i la genealogia dels Turu de Viladecavalls. Evidentment davant de la proposta del Sr. Joan, un home de més de 80 anys, però amb una vitalitat i il·lusió encomanadissa, no ens podíem negar. Vàrem treballar tot el 1999 i part del 2000, cadascun amb allò en què sabíem i amb el què ens sentíem més còmodes. També es va incorporar a l'equip l'experiència en l'àmbit de la toponímia, tant documental com de camp, d'en Francesc Suàrez. Aquest treball va servir per trobar documents històrics importants i documents com el plànol de can Turu i de la Tarumba de l 'any 1781. Al més d'octubre del 2000 ja estava pràcticament acabat el treball. Era el moment de cercar editor, es va plantejar a l'ajuntament de Viladecavalls. En un primer moment tot foren interès i promeses del regidor de cultura, (simultani amb l'enderrocament de la masia de can Turu, eren els mateixos dies). Es va oferir la possible publicació al Sant Jordi del 2001, vàrem passar a la festa Major de novembre 200 l i d'ací a l 'altre Sant Jordi 2002 i d'ací a res. "Allò que se'n diu "fer passar en raons per no fer res". Després del temps passar _i de veure la poca paraula del regidor de cultura de l'ajuntament de Viladecavalls, el Sr. Joan Turu decidí que no volia tomar a passar per una "passejada" com aquella i va iniciar les actuacions per editar-lo ell. Una ràpida afecció es va emportar a aquest home lluitador i inquiet lletraferit. Amb el seu decés, l'edició del treball quedà aturada. Amb tot, la ferma voluntat i tenacitat d'en Ramon Torredemer, nebot del Sr. Joan Turu, a saltat els obstacles i la por a una aventura editora. Volent complir la voluntat del seu oncle, ens ha embarcat en l'edició d'aquest treball,_tal i com el vàrem deixar la tardor del 2000. És per això que no s'ha tocat ni actualitzat cap de les dates ni dades dels escrits, amb la clara intenció de ser fidels al moment en què es va fer l'estudi i a la memòria de Joan Turu i Campí (Terrassa l 917-2002). Can Turu: Ressenya històrica Esteve Canyameres Primera Part RESSENYA HISTÒRICA Del segle XIV al XX • º-ér, ., .,, ;- a::.. �, �'l·--.\...."���"� e. JC":.? /f'i'C'V.44'"•14 o,.{."-(..g._ :"";!·� ¡ J -- --=-- -- Esteve Canyameres Ramoneda Can Turu: Ressenya històrica Esteve Canyameres Sap més un boig a casa seva que un savi a la dels altres Aquest refrany que encapçala la introducció havia estat pensat per una introducció que feia especial èmfasi en les limitacions que comporta la manca d'un arxiu patrimonial del mas Turo, o d'una família propietària des de moltes generacions, que ens pogués donar alguna informació per enriquir humanament la descripció històrica. Els documents històrics notarials són per ells mateixos, molt freds. El refrany lligava molt bé amb un dels meus principals temors alhora d'explicar coses de les masies, la manca d'elements per esbrinar el factorhumà i el per què d'algunes actuacions, i decisions. En definitiva, quines va ser les actituds mentals, culturals o familiars que van intervenir. Elements tots aquests, inherents als humans, i que generalment no queden reflectits als documents oficials. Es poden explicar mil coses sobre una masia i la seva família, però mai serà suficientment objectiu, falta quelcom. Per això considero que seria falç parlar d'història d'una casa de pagès. Essent molt benèvols, podem com a màxim, parlar de ressenya històrica. Cosa que he pretès fer des de la meva particular manera d'entendre la història de les masies, a cavall entre la genealogia, l'antropologia i la història de les mentalitats. Ara bé, el fet de veure que s'ha enderrocat la masia de can Turu, m'ha portat cap un altre tipus d'introducció. He desistit de fer una introducció racional i acadèmica. El sentiment ha pogut més i la introducció que finalment he inclòs no és massa racional ni pròpia d'un historiador que procura apropar les coses del passat i fer-les entenedores sense posar-hi massa "salsa". Deia l'Armand de Fluvià al pròleg del llibre Els cognoms actuals de Sentmenat editat l'any 1988 que a mesura que anava pouant en els vells i de/ica/s llibres de l'arxiu, anava també retrobant, desenterrant diria, cognoms oblidats i una sèrie gairebé inacabable cl'avantpa ssats. M'identificava amb aquell l/oc, amb aquell espai geogràfic. Se111ia les seves energies disperses flotant en l'ambient. Sentia que m'observaven agraïts i complaguts d'haver-los convocat mitjançant l'esmentde llurs noms i cl'inscriure 'Is al lloc que els corresponia en el meu arbre genealògic. A cada nou personatge que integrava al meu passat .fent-lo present, em preguntava per la seva existJncia, sense la qual la meva no hauria eslat possible. Hauria volgut saber com eraJ7sicament, com havia viscut, si havia estatfèliç o 111alastruc, si havia estimat molt i què tenia jo dins la sang o dins la carn que .fos d'ell, perquè en certa 1nanera, ell s 'havia perpetuat, im111ortalitzat en mi. Penso que són aquests sentiments i aquest estat d'ànim el que ens impulsa a molts genealogistes i historiadors a treure hores d'on sigui per submergir-nos en papers vells i retrobar el propi passat. No he nascut ni he viscut a Viladecavalls, ni tampoc tinc cap lligam familiar proper, però com diu l'Annand "noto que .forma part del meu passat." Els meus vincles amb aquestes terres venen de lluny, de segles enrera, de cabalers i cabaleres sortits de cases de pagesos com can Corbera, can Marcet, can Purull, can Mitjans, can Tries o can Turu. Són tots ells, avantpassats de molta gent, que com jo, som fills del Vallès. Aquesta comarca a la que Pere Quart va dedicar aquella corranda de l'exili que deia en ma terra del Vallès, tres turons_fcm una serra, quatre pins un bosc espès i cinc quarteres massa terra, per cert, al pas que anem, aviat haurem de canviar el final i substituir-lo per aquell altre que diu "del Vallès no en queda res". El passat històric de la majoria de nosaltres, no és el dels reis. Tampoc ès aquell que ens volen vendre quatre espavilats: un escut falç del nostre cognom, on curiosament, sempre tenim un primer avantpassat que va provar la seva "noblesa" fent de "matamoros", ja sigui pels voltants o en qualsevol d'aquelles batalles de les que en sabem alguna cosa, perquè de petits ens les feien memoritzar a les escoles. Sortosament per al pedigree personal, els nostres avantpassats, altra feina tenien que anar a matar moros cada dos per tres. Havien de lluitar sí, però no per provar nobleses que no donen de 5 Can Turu: Ressenya històrica Esteve Canyameres menjar. La seva era una lluita d'altra mena, era per fer produir la terra, per sembrar i recollir, per poder passar un hivern més, per fer créixer els fills, en definitiva per viure. Aquest és el nostre patrimoni històric i cultural. Un patrimoni que ningú ens pot prendre, ni el rei ni el president de la república. Potser no és brillant ni heroic, però és el nostre. Les masies són producte i un dels símbols d'aquest humil patrimoni rural, com ho són d'una altra etapa de la nostra història, les xemeneies de les fàbriques. Les cases de pagés potser no tenen el valor artístic d'un palau, ni esdevindran mai un premi d'arquitectura, però són part del patrimoni de la gent senzilla. Aquest gran col·lectiu que ara i des del mon mediàtic és anomenat "gent del carrer". Amb cada masia que desapareix, és perd una part simbòlica d'aquella altra història que és de molts, però què no surt als llibres d'efemèrides. Cada masia que és enderrocada, minora una mica més el poc que sabem del nostre humil passat. S'esborra un testimoni patrimonial que ens recorda que allí hi va haver part d'aquella multitud innominada i desconeguda sense la qual, ni reis, ni papes, ni polítics o militars no haurien pogut escriure la seva pròpia història.