URV // URV, REVISTA DE LA UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI // MAIG-NOVEMBRE 2016 - N26 LA UNIVERSITAT ÉS FUTUR INSTITUCIÓ RECERCA INNOVACIÓ LA UNIVERSITAT, ENTRE NANOPARTÍCULES QUE IBER: RESSUSCITANT LES 500 MILLORS TRAVESSEN PARETS LA HISTÒRIA REVISTA DE LA UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI 11 / 16 · N26 EDITA Universitat Rovira i Virgili DIRECCIÓ Ignasi Soler REDACCIÓ Berta Ramos, Montse Cartañà, Cristina Mallo, Cinta S. Bellmunt, Xavier Jiménez, Francesc Domènech, Roser Royo, Rosa Garcia, Jaume Llambrich i Javi Polinario Gabinet de Comunicació i Relacions Externes C/ de l’Escorxador, s/n 43003 Tarragona Tel. 977 558006 [email protected] ASSESSORAMENT LINGÜÍSTIC Servei Lingüístic de la URV FOTOGRAFIA Ramon Torrents Xavi Jurio Francesc Nadal Jordi Brú MAQUETACIÓ Arnau Marín GESTIÓ I DISTRIBUCIÓ Jordi Garcia DIPÒSIT LEGAL: B – 48078 – 2004 facebook.com/universitatURV twitter.com/universitatURV urv és una publicació de distribució gratuïta // Sumari PERFILS 4 Sofia Berlin: “Si no s’acaba 25 anys amb la guerra a Síria...” el món al cap SUMARI El 12 de desembre de 2016 es compleixen 25 anys des INSTITUCIÓ que el Parlament de Catalunya va crear la Universitat 6 La Universitat, Rovira i Virgili. Durant aquests anys la Universitat ha entre les 500 esdevingut motor de desenvolupament social, econòmic millors i cultural de les comarques del sud de Catalunya. Però al mateix temps ha orientat la seva activitat al món amb l'objectiu d'esdevenir un referent internacional: amb RECERCA els peus al territori, però amb el cap al món. Aquesta 30 Nanopartícules manera de procedir no podia tenir millor reconeixement que travessen extern, en la celebració d'aquesta efemèride, que parets incloure la institució entre les millors 500 universitats del món l'any 2016 dels rànquings internacionals. Així, doncs, per primer cop ha aparegut en l'ARWU, més conegut com rànquing de Xangai, i per segon cop, en INNOVACIÓ el rànquing mundial d’universitats de la revista Times 34 IBER: ressuscitant Higher Education. És un reconeixement tant de la la història tasca duta a terme pels membres de la comunitat universitària com de les polítiques impulsades per totes les persones que han participat durant aquests 25 anys en el govern de la Universitat compartint URV-SOCIETAT l'objectiu de fer-ne un servei públic d'excel·lència. 38 Primera tesi d’un Volem, però, que la commemoració no sigui tant una doctorat industrial celebració de les fites assolides com una oportunitat per reflexionar sobre els reptes que cal afrontar en docència recerca, transferència, innovació, projecció internacional i responsabilitat social a mitjà i curt termini. També podrem aprofitar ocasió per prendre les INTERNACIONALITZACIÓ decisions que ens permetin mantenir i, fins i tot, millorar 44 Més quantitat, qualitat i l'acompliment de la missió de servei a les comarques ocupabilitat del sud de Catalunya que li va confiar el Parlament. En aquest número 26 de la Revista URV hi trobareu alguns dels darrers avenços fets per la institució en tots els àmbits. En recerca, destaca una investigació que HONORIS CAUSA ajudarà a millorar el diagnòstic del càncer de mama, 47 L’empresari responsable un estudi que determina quins són els quatre tipus bàsics de personalitat o un grup de científics de la URV que ha demostrat com una nanopartícula pot travessar una membrana. Els premis que atorga el Consell Social també hi ocupen un lloc destacat. Aquest òrgan PUBLICACIONS URV incentiva tots els camps de la Universitat i de secundària amb diversos premis que concedeix durant el curs. El Rovira i Virgili inèdit 50 La publicació també recull el paper de la URV Solidària, la política de comunicació col·laborativa, la innovació i la relació amb el sector empresarial —destaca la defensa de la primera de les disset tesis del programa de doctorat industrial en curs a la URV— així com VIU LA URV la internacionalització de la institució a través de 52 L’educació com a factor col·laboracions amb universitats de tot el món. d’inclusió A més, hi trobareu reflexions, publicacions i actes de celebració dels 25 anys de trajectòria de la nostra jove universitat. FOTO DE PORTADA I VIRGILI ROVIRA DE LA UNIVERSITAT , REVISTA La URV commemora aquest curs els 25 anys de la seva Josep Anton Ferré Vidal URV // creació. Rector SUMARI 3 // Perfils “Si no s’acaba la guerra a Síria...” Sophia Berlin, tècnica d’acollida de refugiats a Landau (Alemanya) P. Com va anar l’experiència amb la URV a Tarragona? mediadora si hi ha un problema amb els veïns o quan hi R. Molt bé! Van ser dels millors temps de la meva vida. ha baralles entre els mateixos refugiats. Aquí em van donar totes les facilitats possibles, els professors de la URV em van ajudar molt, sempre podia P. I en quina situació està la gent amb qui treballa? demanar ajuda... En realitat em vaig trobar en família. Hi R. Hi ha molta gent de Síria i l’Afganistan, molts d’ells vaig trobar menys distància que a la universitat alemanya. estan traumatitzats. Alguns han viscut la guerra i d’altres I la ciutat, també. La gent és genial. Simplement, m’ho han pogut fugir a temps. L’experiència que han tingut vaig passar molt bé. marca molt el seu estat, que va des d’estar molt contents a viure una situació de por permanent. Hi ha P. Ha trobat la feina actual gràcies a aquest moltes famílies, però també hi ha màster? molts homes joves que vénen R. Diria que sí. Vaig tenir sort perquè sols. Les famílies estan en acabar el màster justament es juntes i no estan tan buscava gent amb el meu perfil desesperades com i amb la crisi dels refugiats en els homes que han necessitaven molta, de gent. Amb deixat la família a aquest màster tothom em volia, Síria. perquè era una especialització en l’àmbit de la immigració P. Quina ha i la mediació social que ara estat la rebuda m’ajuda molt i m’ha permès que han poder triar el lloc de treball tingut quan que més m’agradava. han arribat a Alemanya? P. Treballa com a tècnica d’un Molt bona. Hi ajuntament alemany. En què ha molta gent consisteix la feina exactament? que em truca R. Faig una mica de tot. Al meu i em pregunta poble cada setmana arriben què pot fer sol·licitants d’asil i jo sóc la que per ajudar els els rep quan arriben a l’oficina refugiats. d’immigració, després els porto als pisos, els dono el meu número P. Com valora la de telèfon perquè puguin contactar ssituació general a amb mi per qualsevol problema... Europa sobre el tema Els ensenyo què s’ha de fer i què dels refugiats? no s’ha de fer, els indico R. Hem de fer on poden aprendre la integració alemany, com poden molt bé, portar els nens a l’escola. També faig de , REVISTA DE LA UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI ROVIRA DE LA UNIVERSITAT , REVISTA URV // PERFILS 4 perquè si no, d’aquí a uns anys, tindrem problemes greus. treballar i d’altres que diuen que no, perquè creuen que Al meu poble estem preparats logísticament per rebre més podran tornar aviat, i treballar a Alemanya no és fàcil si gent, tenim l’espai, però encara no tenim clar el concepte no tens un títol. d’integració. I no tenim temps de preparar-ho, perquè ve tanta gent que els portem als pisos i, un cop instal·lats, P. Per què fa por la immigració? arriben els següents. No tenim temps de preparar una R. La gent que no sap què és un refugiat, només veu bona integració a les aules, per exemple. O a les classes persones de pell negra o dones amb vel. Hi ha gent que d’alemany, que la gent espera durant mesos perquè no té recel i té por, i també cal tenir en compte la religió, tenim prou professors. perquè la majoria de refugiats són musulmans. Jo no he viscut males experiències, però la gent no em pregunta. P. Com creu que Europa hauria de plantejar la distribució La ciutadania pensa que ve molta gent a qui donem diners i dels refugiats? després busquen problemes. El que sí que és un problema R. No sé com seguirem ni quina serà la situació, perquè és l’habitatge, perquè l’Ajuntament lloga pisos normals i cada setmana és una sorpresa. El que veig és que els els dóna als refugiats. És a dir, l’Ajuntament fa un contracte refugiats no volen quedar-se a Grècia, no volen anar a amb el propietari del pis i després el subcontracta amb Itàlia, volen venir a Alemanya. I aquí encara tenim capacitat, el refugiat. El preu és el d’un lloguer normal i, és clar, el però potser s’hauria de distribuir una mica perquè així propietari el lloga a l’Ajuntament perquè sap que cobrarà podrem agafar més gent. Tot i que això no és la solució. El passi el que passi. Què passa? Doncs que al meu poble ja poble sirià ja ha marxat, no sé qui hi queda. Si no s’acaba no hi ha pisos barats per a la gent alemanya perquè tots la guerra, Déu meu! els tenim llogats a l’Ajuntament. Les famílies alemanyes o autòctones ho tenen molt difícil per trobar un pis a un P. Per l’experiència que té, creu que han vingut preu assequible, i això és un problema que posa molt provisionalment, que tornaran al seu país quan les nerviosa la gent. condicions millorin? R. Depèn. Jo diria que gran part dels refugiats vol tornar P. És optimista de cara al futur? a Síria, però depèn molt del seu origen.