Auditori de Girona Nathalie Stutzmann i Inger Södergren Girona Cultura Tardor 2016 Auditori de Girona Girona Música Diumenge 16 d’octubre. 20 h Nathalie Stutzmann Sala de Cambra Nathalie Stuztmann és una de les personalitats musicals més notables del nostre temps. Compta amb una de les veus de contralt més genuïnes i és artista exclusiva amb Warner Classics/ Erato com a cantant i directora. El seu primer enregistrament Nathalie Stutzmann i per a aquest segell discogràfic, Heroes from the Shadows, amb àries de Haendel i publicat la tardor del 2014, obté un gran èxit Inger Södergren de crítica (Diapason d’Or, Times CD of the Month, Melomano de Oro). L’any 2015 va ser escollida Artista associada de l’Orquestra Nathalie Stutzmann, contralt Simfònica de l’Estat de Sao Paulo, i la temporada 2016-17 ha Inger Södergren, piano començat una col·laboració de tres anys amb aquesta formació gràcies al seu talent com a contralt i en la direcció. L’artista representa un bon exemple de músic integral: va estudiar piano, fagot, música de cambra i direcció des de ben Programa: jove. Començà els estudis de cant amb la seva mare, la distingida soprano Christiane Stutzmann, i més tard els continuà a l’École FRanZ SCHubERT (1797-1828) d’Art Lyrique de l’Òpera de París. Allà es va centrar en el lied amb el gran Hans Hotter. Winterreise (Viatge d’hivern), op. 89 D. 911 1. Gute Nacht Stutzmann ha cantat sota la batuta dels principals directors i 2. Die Wetterfahne orquestres del món. Reconeguda per les seves interpretacions de 3. Gefror’ne Trânen Mahler, destaquen les seves actuacions en la Simfonia núm. 3 al 4. Erstarrung Festival de Verbier (Michael Tilson-Thomas), amb la Filharmònica 5. Der Lindenbaum de Berlín (Simon Ratle), amb l’Orquestra Simfònica de la Ràdio 6. Wasserflut de Frankfurt (Andrés Orozco-Estrada), i amb l’Orquestra 7. Auf dem Flusse Simfònica de l’Estat de Sao Paulo (Marin Aslop); Rückert-Lieder 8. Rückblick amb l’Orquestra Simfònica Nacional de Washington (Christoph 9. Irrlicht Eschenbach); Des Knaben Wunderhorn amb l’Orquestra Nacional 10. Rast Danesa (Petrenko). Les darreres actuacions inclouen els lieder “Wesendonck” amb l’Orquestra de Cambra de París (Boyd); i 11. Frühlingstraum L’Enfant et les Sortileges amb l’Orquestra Filharmònica de la Ràdio 12. Einsamkeit de França (Mikko Franck). 13. Die Post 14. Der greise Kopf Nathalie Stutzmann actua en els seus recitals acompanyada de la 15. Die Krähe pianista sueca Inger Södergren, amb qui ha enregistrat diversos 16. Letzte Hoffnung cicles de cançons de Schubert, Schumann, Brahms, Poulenc 17. Im Dorfe i Chausson, entre altres. Entre els seus recitals per aquesta 18. Der stürmische Morgen temporada s’inclouen el Concertgebouw d’Amsterdam, la sala de 19. Täuschung Concerts d’Estocolm, Hochschule fur Musik a Detmold i recitals 20. Der Wegweiser a Montecarlo i Japó. Paral·lelament als concerts, Nathalie dedica 21. Das Wirtshaus part de la temporada a la seva pròpia orquestra de cambra, Orfeo 22. Mut 55, creada el 2009 i amb residència a l’Arsenal de Metz. 23. Die Nebensonnen 24. Der Leiermann Inger Södergren Nascuda a Suècia, la pianista Inger Södergren va obtenir una beca de la Reial acadèmia de música d’Estocolm per continuar els seus estudis a França amb Nadia Boulanger i Yvonne Lefébure. Més tard va iniciar una important carrera internacional que la ha convertit en una intèrpret de talent excepcional i de gran originalitat. La pianista actua regularment a les sales de concerts més importants i participa a prestigiosos cicles per a piano, com el Piano quatre étoiles de París, a Les grands concerts del Théâtre des Champs-Elysées i Les grands interprètes a la Us recomanem: Salle Gaveau. Södergren mostra un estil autèntic i perspicaç en les interpretacions d’obres de grans autors com Beethoven, 27 d’octubre. 21 h 29 d’octubre. 12 h Schumann i Brahms. Els seus enregistraments, en exclusiva per al Sala Montsalvatge Sala Montsalvatge segell Calliope, han estat molt ben rebudes per la crítica, obtenint una pluja de premis: el Diapason d’Or, Choc de Le Monde de la Manuel Carrasco La Principal Musique, Grand Prix de l’acadèmia Charles Cros, entre d’altres. de La Bisbal Des del 1994 col·labora amb la contralt Nathalie Stutzmann. Servei de bar Des d’una hora abans i fins una hora després del concert PATRONS COL·LABORADORS PRINCIPALS MECENES MITJANS COL·LABORADORS www.auditorigirona.org Venda anticipada d’entrades: Tel: 872 08 07 09 www.auditorigirona.org www.girona.cat\entrades Segueix l’Auditori de Girona a: Taquilles: Auditori de Girona i Teatre Municipal Auditori de Girona Winterreise (Viatge d’hivern), op. 89 D. 911 Franz Schubert (1797-1828) Text de l’escriptor Wilhelm Müller Traducció al català de Miquel Desclot 1. Gute Nacht 1. Bona nit Fremd bin ich eingezogen, Jo, foraster arribava Fremd zieh’ ich wieder aus. i foraster me’n vaig. Der Mai war mir gewogen El maig em beneïa Mit manchem Blumenstrauß. amb mil ramells de flors. Das Mädchen sprach von Liebe, D’amor parlà la noia, Die Mutter gar von Eh’, - la mare, de casar; Nun ist die Welt so trübe, el món és ara ombrívol, Der Weg gehüllt in Schnee. tots els camins, nevats. Ich kann zu meiner Reisen No puc de la partença Nicht wählen mit der Zeit, ni decidir el moment: Muß selbst den Weg mir weisen em cal trobar la via In dieser Dunkelheit. endins de la foscor. Es zieht ein Mondenschatten Una ombra, al clar de lluna, Als mein Gefährte mit, és l’únic company meu, Und auf den weißen Matten i per les prades clares Such’ ich des Wildes Tritt. rastrejo els animals. Was soll ich länger weilen, Per què esperar a marxar-ne, Daß man mich trieb hinaus ? si em fan fugir d’aquí? Laß irre Hunde heulen Que lladrin tots els gossos Vor ihres Herren Haus; davant els seus portals. Die Liebe liebt das Wandern - L’amor és sempre erràtic, Gott hat sie so gemacht - Déu l’ha creat així; Von einem zu dem andern. doncs bé, de l’un a l’altre, Fein Liebchen, gute Nacht ! bonica, bona nit. Will dich im Traum nicht stören, No torbaré el teu somni, Wär schad’ um deine Ruh’. que et vull guardar el repòs. Sollst meinen Tritt nicht hören - No em sentiràs els passos, Sacht, sacht die Türe zu ! ja tanco suaument! Schreib im Vorübergehen T’escric damunt la porta, Ans Tor dir: Gute Nacht, quan surto: “Bona nit”, Damit du mögest sehen, per tal que puguis veure An dich hab’ ich gedacht que encara penso en tu. 2. Die Wetterfahne 2. El penell Der Wind spielt mit der Wetterfahne El vent amb el penell s’esplaia Auf meines schönen Liebchens Haus. a casa de la meva amor, Da dacht’ ich schon in meinem Wahne, i jo, en el meu deliri, penso Sie pfiff’ den armen Flüchtling aus. que es riu del pobre fugitiu. Er hätt’ es eher bemerken sollen Abans l’hauria hagut d’entendre, Des Hauses aufgestecktes Schild, el signe aquest al seu casal! So hätt’ er nimmer suchen wollen No hauria així cregut trobar-hi Im Haus ein treues Frauenbild. cap dona d’esperit fidel. Der Wind spielt drinnen mit den Herzen, El vent juga amb els cors, a dintre, Wie auf dem Dach, nur nicht so laut. com al teulat, bé que menys fort. Was fragen sie nach meinen Schmerzen? A ells què els fan les meves penes? Ihr Kind ist eine reiche Braut. La filla és un molt bon partit. Auditori de Girona 3. Gefror’ne Tränen 3. Llàgrimes glaçades Gefror’ne Tropfen fallen Les llàgrimes glaçades Von meinen Wangen ab: em van galtes avall: Ob es mir denn entgangen, ¿pot ser, sense adonar-me’n, Daß ich geweinet hab’? que hagi plorat del cert? Ei Tränen, meine Tränen, Amarga llagrimada, Und seid ihr gar so lau, ¿tan tèbies sou, així, Daß ihr erstarrt zu Eise, que us congeleu senceres Wie kühler Morgentau? com al matí el rou fred? Und dringt doch aus der Quelle I amb tot, brolleu tan càlides Der Brust so glühend heiß, del bullidor del cor Als wolltet ihr zerschmelzen com si volguéssiu fondre Des ganzen Winters Eis. el glaç de tot l’hivern! 4. Erstarrung 4. Enravenament Ich such’ im Schnee vergebens En va a la neu hi busco Nach ihrer Tritte Spur, les traces del seu pas, Wo sie an meinem Arme quan de bracet anava Durchstrich die grüne Flur. amb mi pels prats gemats. Ich will den Boden küssen, Jo vull besar la terra, Durchdringen Eis und Schnee obrir la neu i el glaç Mit meinen heißen Tränen, amb els meus plors fogosos, Bis ich die Erde seh’. fins a arribar al soler. Wo find’ ich eine Blüte, On trobaré herba verda, Wo find’ ich grünes Gras? on trobaré una flor? Die Blumen sind erstorben, Les flors són totes mortes, Der Rasen sieht so blaß. l’herbei emmusteït. Soll denn kein Angedenken D’aquí no haig d’endur-me’n Ich nehmen mit von hier? el més petit record? Wenn meine Schmerzen schweigen, Qui em parlarà, doncs, d’ella Wer sagt mir dann von ihr? quan callin els meus mals? Mein Herz ist wie erstorben, Dins el meu cor tot rígid Kalt starrt ihr Bild darin: hi ha el seu retrat, glaçat; Schmilzt je das Herz mir wieder, si mai el cor ve a fondre’s, Fließt auch ihr Bild dahin! també ho farà el retrat. 5. Der Lindenbaum 5. El til·ler Am Brunnen vor dem Tore, Al pou, davant el porxo, Da steht ein Lindenbaum; es dreça un gran til·ler; Ich träumt’ in seinem Schatten hi he fet, a la seva ombra, So manchen süssen Traum.