Masarykova univerzita Filozofická fakulta Ústav románských jazyků a literatur Bakalářská diplomová práce 2018 Linda Havránková Masarykova univerzita Filozofická fakulta Ústav románských jazyků a literatur Katalánský jazyk a literatura Linda Havránková La Ben Plantada d'Eugeni d'Ors: una guia per al Noucentisme Bakalářská diplomová práce Vedoucí práce: Mgr. David Utrera Domínguez 2018 2 Prohlašuji, že jsem bakalářskou diplomovou práci vypracovala samostatně s využitím uvedených pramenů a literatury a že se její elektronická verze uložená v archivu IS MU shoduje s verzí tištěnou. ..................................................... Podpis autora práce 3 Na tomto místě bych ráda poděkovala vedoucímu práce, Mgr. Davidu Utrera Domínguezovi, za cenné rady, nápady a poskytnutou literaturu. Dále děkuji své rodině, přátelům a partnerovi za podporu a trpělivost. 4 ÍNDEX 1. INTRODUCCIÓ.....................................................................................................................6 2. TEORIA DEL NOUCENTISME............................................................................................7 2.1. Aparició del Noucentisme a Catalunya............................................................................7 2.2. Institucions del Noucentisme...........................................................................................8 2.3. Obra del Noucentisme...................................................................................................11 3. EUGENI D'ORS....................................................................................................................16 3.1. Vida i obra.....................................................................................................................16 3.2. La Ben Plantada............................................................................................................22 4. ANÀLISI DE LA BEN PLANTADA.......................................................................................24 4.1. Primera part...................................................................................................................24 4.2. Segona part....................................................................................................................30 4.3. Tercera part....................................................................................................................35 5. CONCLUSIÓ........................................................................................................................39 6. BIBLIOGRAFIA...................................................................................................................41 1. INTRODUCCIÓ En aquest treball de final de grau ens proposem analitzar el llibre La Ben Plantada d'Eugeni d'Ors i la influència que va poder exercir sobre la societat en l'època del Noucentisme, un període de catalanisme no només polític, sinó també cultural, social i literari en què es van crear moltes institucions, com ara l'Institut d'Estudis Catalans (1907) o la Biblioteca de Catalunya (1907), i es va produir la publicació de nombroses obres essencials com les de Pompeu Fabra (gramàtica), Eugeni d'Ors (pensament i ideologia), Enric Prat de la Riba (política) o Josep Carner (poesia). També volem expressar el nostre parer sobre la idoneïtat d’aquest llibre com a guia per al Noucentisme. A la primera part del treball ens centrem en la teoria sobre el Noucentisme a Catalunya a principis del segle XX, com va sorgir aquest moviment i quines persones, institucions i obres van ser cabdals per a la creació i el desenvolupament d'aquesta època. A la segona part del treball és descriu la vida i l'obra de l'autor de La Ben Plantada i de l'iniciador del moviment noucentista, Eugeni d'Ors i Rovira. Eugeni d'Ors va ser una personalitat molt destacada d’aquest moviment, de la mateixa manera que ho va ser la seva obra La Ben Plantada, igualment descrita en aquesta part del treball com a obra essencial de l'època noucentista. A la tercera part del treball farem una anàlisi de les tres parts del llibre La Ben Plantada que inclouen trenta gloses d'Eugeni d'Ors publicades al diari La Veu de Catalunya dins la secció Glosari. Volem destacar aquelles característiques que són purament noucentistes i la seva referència directa a la ideologia noucentista d'Eugeni d'Ors. 6 2. TEORIA 2.1. Aparició del Noucentisme a Catalunya El Noucentisme va ser un moviment sorgit el 1906 que va succeir al Modernisme, present a Catalunya, aproximadament des del 1885. Aquest moviment cultural, social, literari, artístic, polític i ideològic va ser tot el contrari al Modernisme, basat en la llibertat (la creació de noves formes que abans no havien estat acceptades), en la natura, en el simbolisme, en l'art i en l'arquitectura de les ciutats catalanes, per exemple, (sobretot de Barcelona o de Reus) on continua molt viu fins als nostres dies. El Noucentisme, contràriament, estava basat en el seny, l’ordre, la intel·ligència, la perfecció i amb un element destacat de realitat en l’àmbit de la literatura. La forma ideal de literatura en l’època noucentista va ser la poesia perquè era clara, transparent i podia ser determinada per la perfecció formal. El Noucentisme va suposar un rebuig al Romanticisme i, per això, els bohemis, intel·lectuals i revolucionaris no es van poder erigir com a dirigents de la cultura. No deixa lloc a l’exhibició exacerbada dels sentiments, a l’incompliment de les normes i a l’edat mitjana com a font d’inspiració. Josep Pla i Casadevall (1897-1981), important escriptor i periodista català va definir el Noucentisme “...com un moviment d'idees que havia aconseguit una sèrie de realitzacions que havien donat vida i prestigi a la cultura catalana.”1. El nom del Noucentisme fa referència a l’adjectiu "nou" com a sinònim d’actual, a un nou segle amb un número nou al nom. Aquesta referència es fa evident per primera vegada a les gloses d’Eugeni d’Ors. El 1906 es considera l’any d’inici del Noucentisme, any en què va aparèixer el Glosari d’Eugeni d’Ors al diari La Veu de Catalunya que es va publicar a Barcelona fins als anys trenta del segle XX. També en aquest any es va publicar l’obra Els fruits saborosos de Josep Carner, considerat un dels poetes més importants del Noucentisme. El 1906 també es va publicar l’assaig La nacionalitat catalana d’Enric Prat de la Riba, destacat polític catalanista i primer president de la Mancomunitat de Catalunya, a més de director del diari La Veu de Catalunya i un dels fundadors del partit polític conservador la Lliga Regionalista. A principis del segle XX, Pompeu Fabra, filòleg català i "pare" de la llengua catalana moderna, va publicar nombroses de les seves obres com ara les Normes ortogràfiques (1913), el Diccionari ortogràfic (1917) o el Diccionari general de la llengua catalana (1932). Fabra va rebre l’encàrrec d’Enric Prat de la Riba de dirigir un projecte de normativització lingüística 1 Associació Catalana d’Exlibristes. Del Modernisme al Noucentisme. Disponible en: http://usuaris.tinet.cat/exlibris/catmodernnoucen.html (16. 4. 2018). 7 del català. Per tant, podem dir que el Noucentisme es va crear en una època d’avenç del català, després de la renaixença de la llengua, la literatura i la cultura catalanes i també en una època de gran participació política catalana. El 1907 es va fundar també l’Institut d’Estudis Catalans, una institució que desenvolupa un paper essencial, entre d’altres, per a la llengua catalana. Com es pot llegir a la pàgina web de l’Institut d’Estudis Catalans: «L’Institut d’Estudis Catalans acull una part de l’elit científica de l’àmbit lingüístic català, la qual cosa configura el paper d’una institució amb molta influència en la societat.»2 És a dir, la institució funciona com a centre de catalanística promovent i desenvolupant la recerca en els diferents àmbits de la ciència, de la tecnologia i sobretot de la cultura catalana i és membre de la Unió Acadèmica Internacional des del 1922. Si fem referència a l'Institut d'Estudis Catalans, també cal esmentar la Biblioteca de Catalunya, que va ser creada el 1907 com a biblioteca pròpia i que va ser ubicada al Palau de la Generalitat. Va tenir caràcter de servei públic i nacional. La Biblioteca de Catalunya va formar i va adquirir els fons bibliogràfics impresos a Catalunya i el 1914 es va obrir al públic quan la Mancomunitat de Catalunya ja residia al Palau de la Generalitat. Els noucentistes volien formar un model propi autòcton i aquestes institucions, com ara l’Institut d’Estudis Catalans i la Biblioteca de Catalunya, van ser creades com a rebuig de les estructures pròpies d’administració de l’estat provincial i de la llei de jurisdiccions i tenien intenció d’aconseguir l’hegemonia política de la burgesia catalana. 2.2. Institucions del Noucentisme És important parlar també d’aquelles institucions que van ser essencials per al desenvolupament d'aquest moviment. Una de les institucions importants en l'època del Noucentisme va ser el partit polític la Lliga Regionalista, fundat a Barcelona el 1901 amb la unió de dos grups polítics, la Unió Regionalista i el Centre Nacional Català (que va integrar moltes persones conegudes com ara Enric Prat de la Riba, Josep Puig i Cadafalch, Lluís Domènech i Montaner, Narcís Verdaguer i Callís o, de caire més liberal, com Jaume Carner), i aquell any es van presentar conjuntament a les eleccions. Aquest partit polític lluitava per l'autonomia catalana dins de l'Estat espanyol. El poc èxit del partit a les eleccions de 1903 va 2 Institut d'Estudis Catalans. L'Institut.