SarriàRevista d’investigació i assaig de la Marina Baixa Palentologia històrica i popular en la Marina Baixa Cinto VAELLO LÓPEZ Geòleg Resum: L’abundància extraordinària de fòssils d’invertebrats marins en la nostra comarca va cridar l’atenció ja als primers geòlegs i paleontòlegs, tant espanyols com a estrangers. Ací van descriure nombroses espècies d’equi- noïdeus (eriçons de mar), que tenen fins i tot una denominació popular en la nostra comarca. En l’actualitat quasi no queden exemplars en superfície i és urgent conservar el que queda. Paraules clau: geologia, Prebètic, equinoïdeus, eocè, paleoecologia, etno- paleontologia, fòssils. Resumen: La extraordinaria abundancia de fósiles de invertebrados marinos en nuestra comarca llamó la atención ya a los primeros geólogos y paleon- tólogos, tanto españoles como extranjeros. Aquí describieron numerosas es- pecies de equinoideos (erizos de mar), que incluso tienen una denominación popular en nuestra comarca. En la actualidad casi no quedan ejemplares en superficie y es urgente conservar lo que queda. Palabras calve: igeología, Prebético, equinoideos, eoceno, paleoecología, etnopaleontologéa, fósiles. Revista d’investigació i assaig de la Marina Baixa | Núm. 11 - 2015 89 SarriàRevista d’investigació i assaig de la Marina Baixa Palentologia històrica i popular en la Marina Baixa 1.- Introducció La Marina Baixa té una història geològica complexa i variada que inclou interessants exemples d’estructures geològiques, de roques i especialment de fòssils, que van cridar l’atenció ja des de antic a naturalistes, geòlegs i paleontòlegs. Els fòssils d’invertebrats marins són molt abundants en la nostra comarca tant en quantitat d’exemplars com en nombre d’espècies, gèneres i ordres diferents, formant part fins i tot del coneixement popular amb denominacions no científiques per a referir-se a ells. Però el que les restes d’un ésser viu de fa molts milions d’anys arribe a les nostres mans deu ser considerat com un fet excepcional (“miraculós” també podria dir-se) ja que des del moment de la seua mort s’enfronta a tot tipus de circumstàncies tendents a fer-lo desaparèixer: que siga devorat per altres éssers vius; destruït pels agents atmosfèrics; dissolt —una vegada enterrat— per les aigües subterrànies; deformat o fins i tot triturats per les forces orogèniques; erosionat una vegada que aconsegueix de nou la superfície i finalment que acabe perdut en algun racó de casa o en una tenda de fòssils per a col·leccionistes o per a decoració. Servisca aquesta dissertació per a entendre que encara que en quasi tots els pobles de la Marina Baixa els fòssils siguen excepcionalment abundants i fàcils de trobar, hem d’intentar protegir-los. Figura 1.- Conoclypus vilanovae Cotteau, 1890. (EQUINOÏDEU). L’Arginent. La Vila Joiosa. Figura 2.- Echinantus hispanicus Cotteau, 1889. (EQUINOÏDEU). Farines. Callosa. 90 Revista d’investigació i assaig de la Marina Baixa | Núm. 11 - 2015 Revista d’investigació i assaig de la Marina Baixa | Núm. 11 - 2015 91 Palentologia històrica i popular en la Marina Baixa La gent d’ací, no solament els col·leccionistes de fòssils, sol tenir-los en les seues cases ja que sens dubte exerceixen un poderós atractiu d’ésser viu convertit en pedra o simplement d’objecte curiós. Els he vist en moltes cases de la Vila, sobretot els fòssils de equinoïdeus (eriçons de mar), que ací diem popularment Panets de Bruixa, com a petjapapers damunt l’escriptori o en la vitrina del saló. Actualment l’abundància d’exemplars en superfície és alarmantment inferior a la de fa uns anys a causa de la recol·lecció indiscriminada, moltes vegades amb finalitats econòmiques, de tal manera que és absolutament imprescindible preservar el poc que queda en el camp i el que tinguem tots en les nostres cases on no seria rar que hi haguera alguna espècie nova. 2.- Marc geològic Per a poder comprendre millor un determinat jaciment fossilífer cal conèixer l’estructura geològica, la litologia i la història geològica de la zona on estiga situat. En realitat els fòssils són part de les roques sedimentàries on apareixen i per tant el seu estudi està íntimament lligat a la geologia. De fet la majoria dels paleontòlegs són geòlegs i no biòlegs com caldria esperar tractant-se de l’estudi d’éssers vius del passat. Per açò vull fer aquesta breu i modesta introducció a la geologia de la comarca. Morfològica i geològicament la província d’Alacant pertany a les Serralades Bètiques que es van formar durant l’orogènia Alpina (com els Pirineus, la Serralada Ibèrica, els Alps o l’Himàlaia). La deformació va començar fa 65-70 Ma (milions d’anys) causada per l’espenta de la Placa Africana contra la Ibèrica. Fa 18-20 Ma, en el període Miocè Burdigalià, a aquests esforços es van sumar els de la Microplaca de Alborán (o subplaca Mesomediterránea), que estava situada entre la Africana y la Ibèrica, que va impactar cap a l’Oest, tangencialment, contra la placa Ibèrica de tal manera que tant les roques de la vora d’ambdues plaques com els sediments que constituïen els fons marins van patir intensa deformació, sent plegats, fracturats i parcialment elevats per sobre del nivell del mar i des d’aqueix mateix moment van començar a erosionar-se, donant lloc a les cadenes de muntanyes i estructures geològiques amb forts relleus que veiem en l’actualitat. La direcció de les deformacions és, com en totes les serralades Bètiques, OSO-ENE però amb importants variacions locals. Actualment la Placa Africana i la Ibèrica segueixen acostant-se a una velocitat aproximada d’uns 5 mm per any. Dins de les Serralades Bètiques, els geòlegs diferencien dues àrees, les Zones Internes i les Zones Externes. Aquesta última se subdivideix en dues grans unitats: cap al S el Subbétic i cap al N el Prebètic. La ciutat d’Alacant estaria aproximadament en límit entre ambdues unitats. És en el Prebètic on se situa la nostra comarca i bona part de la província. En la Marina Baixa, les roques més freqüents, les del Cretaci i Cenozoic, tenen un caràcter sedimentari en general una mica més profund i turbidític, que les de la resta del Prebètic, per la qual cosa 90 Revista d’investigació i assaig de la Marina Baixa | Núm. 11 - 2015 Revista d’investigació i assaig de la Marina Baixa | Núm. 11 - 2015 91 Palentologia històrica i popular en la Marina Baixa alguns autors ho denominen Prebètic Intermedi o d’Alacant. [Les turbidites són dipòsits de roques sedimentàries originades per “corrents de terbolesa”, que són solsides submarines on sediments del fons marí com a argiles, llims i arenes llisquen bruscament en suspensió a favor del pendent (semblant a les allaus de neu), resedimentant-se en zones més planes i profundes.] L’estructura geològica és complexa pel fet que a més dels esforços tectònics originats per la col·lisió de plaques anteriorment esmentades, ha influït, afavorint-los i amplificant-los generalment, el comportament molt plàstic de les roques del Triàsic en facies Keuper (guixos, argiles i sals), situats en la part inferior de la serralada. Els geòlegs criden a aquest tipus de deformació “tectònica de cobertera”. A més, les roques del Triàsic, en estar sotmeses a les altes pressions, i pel fet de en ser menys denses que les situades damunt, arriben a ascendir a través de fractures fins a sobreeixir a la superfície. Aquest procés, conegut com diapirisme, és similar a quan en estrènyer fang humit dins del puny tancat, es cola entre els dits. En la nostra comarca hi ha dos casos principals, el diapir d’Altea-Guadalest i el d’Orxeta-Finestrat. Moltes de les grans estructures de deformació com el Puig Campana o el Ponoig estan relacionades amb el comportament plàstic d’aquestes roques. Una descripció detallada de l’estructura geològica resultaria massa extensa per a aquest treball, però a grans trets es pot dir que en el paisatge que veiem habitualment, el relleu es deu principalment a la influència de l’estructura geològica i a la litologia. Més concretament als plecs, a les falles, i a la diferent resistència a l’erosió (competència) de les roques. Alguns exemples: Puig Campana, que està format per estrats en posició vertical de calcàries del Juràssic. Racó de Cortés, on calcàries i marges (taps) del Cretaci formen un plec anticlinal parcialment erosionat. Bernia, un anticlinal complex format per roques del Cretaci, Oligocè i Miocè. Serra Gelada, una sèrie d’estrats inclinats de Cretaci Inferior que acaben bruscament per falles etc. [Es pot consultar el Mapa Geologico de España a escala 1:50 000, nº 847 Villajoyosa y 848 Benidorm, que edita el Instituto Geológico y Minero de España. També la publicació Geologia de Alicante on es detalla l’estructura geològica mitjançant mapes i perfils geològics molt didàctics que faciliten la comprensió per al públic en general i proporcionen a més extensa bibliografia. La comarca de la Marina Baixa apareix en l’apartat III, capítols 1, 7 i 8. Els autors A. Yébenes, A. Estévez, P. Alfaro i altres, són professors de la Universitat d’Alacant, departament de Ciències de la Terra i del Medi Ambient i especialistes en la Geologia de la zona.] No és d’estranyar doncs que la nostra comarca siga tan muntanyenca i amb desnivells tan bruscs. Constitueix a més un magnífic exemple de com l’estructura geològica ha influït en el desenvolupament social i econòmic d’una regió. En la Marina Baixa, els forts relleus la van aïllar històricament de la resta de la Comunitat. Quant a la litologia, es pot dir que les roques no són molt antigues si les comparem amb les d’altres zones de la Península Ibèrica, ja que abasten pràcticament tota l’era Mesozoica (era Secundària), el Cenozoic (era Terciària) i el Quaternari.