DOSSIER Text: Yasmina Canedo · Fotografies: Eduard Comellas les cares de la música NDORRA ÉS UN PAÍS de gent inquieta, que es mou, que viatja, que busca nous reptes, un A país de música i de músics. Potser el fet de viure entre muntanyes ens rebel•la contra l’aïllament, potser el fred fa que la música sigui una de les activitats amb més inscrits les tardes-vespres d’hivern i, pot- ser perquè des del Festival de Jazz d’Escaldes-Engordany, les millors èpoques de L’Àngel Blau i l’entra- da de V Columna a la llista de 40 Principales, s’ha anat convertint en un tret del nostre territori, una manera de sortir de la petitesa i de somiar. 38 39 Estem vivint, segurament, el molt a veure amb aquest moment millor moment de la història de dolç. Però segurament no hauria la música a Andorra, amb dese- estat possible si un grup d’insis- nes de grups de qualitat i d’una tents creadors no hagués decidit gran varietat d’estils, des del rock formar l’Associació de Músics. progressiu dels Hysteriofunk, Malgrat que encara té molta al metal de Persefone i Nami, la feina a fer, i que ha de començar música ambiental de Landry Riba, una nova etapa, aquesta entitat la cançó d’autor de Lluís Cartes i va anar picant portes nombro- Quim Salvat, el rock dels Madre- ses vegades amb una tasca de tomasa, els Komanem i els Less is conscienciació i reivindicació More, l’indie de The Exploited (segurament amb moltes ganes Teens o, fins i tot, el flamenc de llançar la tovallola en molts fusió de Pali, així com d’altres moments) que ha derivat en el projectes emergents com els que fet que institucions, empreses encapçalen Lluís Casahuga, Oktu- privades i iniciatives comercials so i Velociraptors, que de ben comptin amb els músics del país segur mereixeran espais desta- com un valor afegit en les acci- cats en futures Portella. Tots els ons culturals i de dinamització músics coincideixen, a més, que que es porten a terme. Més mèrit la ràtio d’artistes del sector per té encara que tot això comencés habitant és totalment desorbita- a moure’s en un moment de crisi, da. Apareixen com bolets. en què el més fàcil era retallar Entre les coses meravelloses en cultura (i així va ser). Potser la de viure en un país de petites crisi ha estat, en realitat, l’opor- dimensions destaca la proximi- tunitat que necessitaven, perquè tat, i entre els músics es dóna el contractar un músic d’aquí era cas –no aïllat– que no solament més assequible i resulta que es coneixen tots, sinó que també, provant-ho ens hem adonat de la pràcticament, tots han tocat amb qualitat que teníem a casa i que tots. Coneixeu la teoria de les no sempre és millor el que ve de set encaixades de mans? Doncs fora. aquí com a molt en necessites A tot aquest fenomen s’hi ha su- una o dues, fet que es tradueix mat la Societat de Drets d’Autor en una infinitat d’inquietuds, col- i Drets Veïns, que pot esdevenir, laboracions i varietat de propos- segons els més optimistes, el tes. El qui un dia toca en un grup bressol d’una futura indústria de rock, l’endemà actua amb un musical. Abans, però, cal for- de funk, amb els músics de jar una estructura sòlida i que l’ONCA o pujat en un balcó amb comenci per protegir les obres i una bateria mentre a l’edifici s’hi els autors. projecta un mapping. I tot i així, També caldrà fer un pas més pel cap continuen ballant més per projectar aquesta riquesa idees. Potser és el fred, potser i aquesta inquietud, perquè la és la curiositat, potser és que els petitesa té coses bones i coses no músics són així i no es conformen tan bones, com ara les limitaci- a tocar o interpretar i es llancen ons per donar-se a conèixer més a projectes multiformat que enllà de les fronteres. Si a casa ha inclouren literatura, il•lustració i costat, com no ha de ser audiovisuals. Tot de cop. difícil fora? Aconseguir-ho no és També és cert que el canvi (positiu) evident perquè, per exemple, for- en la política de subvencions té mar part de programes europeus 40 per poder rebre ajuts i impulsar no es digui Serrat, Flórez, Earth, la projecció exterior té un cost Wind & Fire o Kool & The Gang, superior al pressupost que Cul- per esmentar-ne alguns dels més tura destina a les subvencions. recents? A més, aquesta inversió només És hora de començar a trencar dóna dret de fer propostes que també amb dues afirmacions que després es valoren en funció del se senten massa habitualment: públic al qual poden arribar. I la “Aquí no es fa res” i “Jo aquí no realitat andorrana ens donaria un pago”. De propostes, n’hi ha mol- públic potencial d’un màxim de tes, només cal interès per bus- deu mil persones tirant llarg, així car-les. Respecte del costum de que potser acabarien sent més no pagar, és conseqüència d’una recursos públics malbaratats. política que, per facilitar a la ciu- Valdria la pena, per tant, trobar tadania l’accés a la cultura i a la altres maneres de fer passos en- música, ha acabat provocant-ne davant sense dependre completa- la desvaloració fins al punt que ment de les ajudes. Persefone ha una mateixa persona que es demostrat que és possible. ¿Algú negaria a pagar una entrada per podia pensar fa uns anys que un assistir a un concert d’un deter- grup andorrà de metal podria minat grup aquí, sí que estaria ser cap de cartell d’una gira per disposat a rascar-se la butxaca Europa? Doncs això està passant. per veure’l en directe a Barcelona Un altre aspecte en què valdria la o a Tolosa. Inversemblant. pena incidir és la formació d’una També cal dir que els músics del cultura del directe. país, malgrat que en general són Un músic conegut del país va molt solidaris entre ells quant declarar en una entrevista a la a col•laboracions, sovint també premsa que a Andorra no n’hi se’ls troba a faltar (a excepció ha. Molts el van criticar llavors d’alguns que s’apunten a tot) per ser tan clar i el cert és que en la majoria de les actuacions només cal moure’s una mica i que es programen, tant per pú- observar amb atenció per veure blics com per privats, o tant de que té raó. De sales de música companys de casa com d’artistes en directe amb una programa- forans. Al final, tot és qüestió de ció regular, n’hi ha més aviat crear moviment i el sector és el poques i sempre hi trobem el més indicat per sacsejar el públic públic fidel, però no gaires cares i les noves fornades, que han noves; en canvi, d’infraestructu- trobat en les escoles de música res culturals, en tenim a totes les moderna –formant-se amb molts parròquies. Ara plantegem-nos dels integrants de les bandes seriosament quin ús se’n fa i, més destacades del país– una op- sobretot, quin públic mouen. ció menys rígida que el conserva- Quanta gent de la que ocupa de- tori per enganxar-se a la música. terminades fileres de l’Auditori Ja veiem despuntar el talent. I és Nacional està realment interessa- que, en definitiva, la riquesa i el da en el que va a veure? Quantes valor que ens estan deixant i ens persones de les que estan en un deixaran seran els que les futures local prenent una copa es paren a generacions tindran al seu abast escoltar el músic o la banda que com a part del patrimoni cul- toca en directe? Quanta gent està tural, de la nostra identitat i la disposada a pagar una entrada nostra història, com a tret carac- per un concert d’un artista que terístic d’un país de músics. 41 Free jazz, funk, rock, psicodèlia, electrònica HYSTERIOFUNK ysteriofunk (pronunciat amb u) és el projecte H més pur i més creatiu de tots els seus membres. Roger Casama- jor (teclats), Òscar Llaura- dó (baix), Lluís Cartes (bateria) i Oriol Vilella (guitarra) són “com un matrimoni” de quatre, diu Cartes. De fet, segons Vilella, “l’amistat és el que ha mantingut la ban- da viva” durant vint anys. L’amistat i, per descomp- tat, l’energia i la inten- sitat que bolquen sobre l’escenari aconsegueixen traspassar, sacsejar i introduir el públic en el seu univers de “paisatges sonors”. El grup va néixer el 96 quan “ja havíem tocat tots els pals i teníem molt clar que tocàvem per diversió i satisfacció musical”, recorda Llau- radó. “Vam començar a fer acid jazz”, que era moda gràcies a Jamiro- electrònica”, constata Llauradó. més enllà: “No triem la música quai, Incognito i James Taylor Així que Hysteriofunk “sempre que fem. Els temes sorgeixen Quartet. “Era l’estil que ens ha estat una confluència de mil com un poti-poti d’idees sense posava” juntament amb el funk històries”, conclou Vilella. saber cap a on aniran, depèn clàssic, diu Vilella, que afegeix: Sempre han fet el que els dels ingredients d’aquell dia. “De seguida vam començar a agradava, peces instrumentals És com cuinar sense buscar un introduir nous elements” sota sense encotillar-se: “El concepte plat en concret; et deixes anar.” la influència de Rage Against és la imaginació sense límits”, A partir d’aquí desenvolupen de Machine, el rock dur dels 70 assegura el baixista, que creu estructures rítmiques comple- (Led Zeppelin, Deep Purple) i el que l’èxit de la banda rau en xes i melodies molt marcades.