EL PARLAR DE LA GRANADELLA A ESTUDI Olga Cubells Bartolomé i Jaume Gibert Camí INTRODUCCIÓ Ara que ens trobem en un dels moments òptims per reivindicar la preservació del patrimoni cul- tural, etnològic i històric de casa nostra, també és el punt just per demanar la preservació del patri- moni lingüístic de qualsevol cultura. En el cas de la llengua catalana, els estudis lingüístics que es realitzen sobre els diferents parlars ajuden a configurar la personalitat d'aquest poble i en reflectei- xen la varietat del seu idioma. Tal com afirma Veny en el pròleg de Llengua i entorn natural (2001: 11), de la mateixa manera com es protegeixen les espècies amenaçades d'extinció, també cal preservar aquells parlars del domini, o aquelles formes lingüístiques, que pateixen el mateix perill. L'article que ara llegiu té, d'alguna manera, aquesta pretensió. Amb la incursió real en el territori objecte d'estudi -això és, el municipi de la Granadella, situat a l'extrem sud-occidental de la comarca de les Garrigues- s'ha volgut assolir un objectiu doble: d'una banda, esbossar una petita descripció lingüística molt general del seu parlar i, de l'altra, posar el punt de mira especialment en el nivell lèxic i, més concretament, d'ocupar-se de l'anàlisi del camp semàntic del tros i els cultius. La manera com hem analitzat aquest camp, això és, donant la transcripció fonètica de cada terme que hem recollit, ens ha dut, necessàriament, a fer la descripció prèvia -ni que sigui breu- d'aquest parlar. És evident que la nostra anàlisi resultarà del tot incompleta i fragmentària, atès que hem inter- rogat un sol camp semàntic, però cal tindré en compte que la pretensió d'aquesta investigació en cap moment ha volgut ser l'exhaustivitat, sinó que tan sols ha volgut ocupar-se de recollir formes lèxiques d'un camp semàntic concret que només deixant passar uns anys ja no es podran interro- gar perquè hauran desaparegut. La tria del camp semàntic objecte d'estudi és del tot arbitrària i personal; hem volgut ocupar-nos del camp i els cultius perquè l'agricultura és la base principal de subsistència dels habitants d'aquest municipi i perquè aquesta activitat ha sofert l'influx de la tèc- nica, en la mecanització de les feines i de les eines, i això ha provocat que mots d'ús molt habitu- al fa uns anys estiguin ara al calaix dels desendreços, juntament amb els seus referents. A banda de totes aquestes justificacions, la limitació d'espai a què estem sotmesos ens ha obligat a fer una tria dels camps semàntics a interrogar. No deixarem de banda, però, aquelles formes lèxiques que s'inclouen en el vocabulari general i que serveixen per delimitar dialectalment el parlar. La majoria d'estudis geolingüístics estan d'acord a incloure la comarca de les Garrigues dins del dialecte nord-occidental, al bloc occidental de la llengua catalana.1 Per tant, el parlar de la Granadella formaria part d'aquest dialecte. Potser resulta una mica més dificultós donar-ne l'ads- cripció subdialectal, per dos motius bàsicament: primer, perquè, tot i que, dins del nord-occidental, no presenta trets ni del ribagorçà ni del pallarès ni del tortosí, la majoria de treballs dialectologies no 1 Els parlars més orientals de la comarca, però, presenten trets de transició cap al bloc oriental. Segons Satorra (2000: 204), "a la comarca de les Garrigues sembla que hi ha dos parlars diferenciats que corresponen a la divisió ecle- siàstica: el de les occidentals (lleidatanes) i el de les orientals (tarragonines). El parlar de les Garrigues occidentals és pròpiament llei- datà, ergo nord-occidental. Per la seua banda, el parlar de les Garrigues orientals s'ha de situar clarament dins del bloc occidental del domini lingüístic i més concretament, per adscripció geogràfica, dins del nord-occidental, però per contra, no es tracta d'un parlar que puguem incloure dins del lleidatà sinó que se'n situa al marge i ja molt relacionat amb el tarragoní". hi inclouen un "subdialecte lleidatà", i alguns ni tan sols el mencionen;2 segon, perquè la comarca de les Garrigues no ha estat mai una zona d'interès especial lingüísticament parlant, sinó que ha estat poc tinguda en compte pels diversos macroestudis dialectologies publicats; només el Diccionari català-valencià-balear i La flexió verbal en els dialectes catalans agafen com a únic punt garriguenc d'enquesta la Granadella.3 Per estudiar aquest parlar, per tant, no podrem prendre com a referència cap altre estudi a banda d'aquests dos i de l'aproximació descriptiva al parlar de la Granadella, inèdita, realitzada per Gibert (2000), i només podrem tindré en compte els treballs de Cubells i Cubells (2003) sobre el parlar de Bovera; el de Satorra (2000a) sobre el Vilosell; el de Cubells i Satorra (2003) sobre els límits entre el lleidatà i el tortosí, que enquesta les localitats garriguenques de Bovera, la Granadella, Juncosa i la Pobla de Cérvoles; un estudi sobre la variable morfosintàctica del subjuntiu a Bovera (Cubells 2002), i uns apunts sobre dialectologia garriguenca de Satorra (2000). Com a treball més reculat que tampoc no pren directament la Granadella com a àmbit d'estudi, però a tindré en compte a l'hora de realitzar aquest article, es pot mencionar el de Ramon Arqués ("Variants de la llengua catalana par- lada a les Borges d'Urgell i pobles veïns de la plana", 1910). Tenint en compte tots els treballs precedents i altres de dimensió més àmplia sobre l'adscripció dialectal dels diferents parlars del domini lingüístic, considerarem, d'entrada, que el parlar de la Granadella s'inclou dins del subdialecte lleidatà. METODOLOGIA: MATERIAL I MÈTODES Tenint en compte l'objectiu del nostre estudi, aquesta investigació es converteix en un treball de microdialectologia que pren com a base el registre col·loquial de la varietat geogràfica de la Granadella. Per obtindré el material lingüístic, es van realitzar diferents entrevistes amb informants oriünds de la localitat, que tinguessin els pares i el cònjuge —si era el cas— també del municipi.4 El treball de camp s'ha realitzat en dos etapes. El primer desplaçament a la Granadella es va realitzar l'any 2000; el segon ha sigut al mes de juliol de 2003. En una primera etapa, el mètode d'extracció de dades va combinar el qüestionari lingüístic amb la conversa semidirigida, amb xarrades que se situaven al voltant de les tres hores per informant. En la segona etapa, el tipus d'enquesta ha sigut un qüestionari lingüístic basat en el de VAties Lingüístic del Domini Català (ALDC), del qual només s'ha interrogat el primer camp semàntic, del camp i els cultius, i parcialment el segon, d'indústries relacionades amb l'agricultura (només l'olivera). El total d'entrades interrogades ha sigut de 336. Totes les entrevistes han sigut enregistrades magnetofònicament i transcrites fonèticament. La transcripció fonètica es basa en l'Alfabet Fonètic Internacional (AFÍ). TRETS GENERALS DEL PARLAR DE LA GRANADELLA Si ens endinsem ara en la descripció lingüística del parlar de la Granadella, trets importants que - Altres assimilen l'etiqueta "lleidatà" a "català nord-occidental". Nosaltres considerarem, ja des d'aquest moment, que el català nord- occidental és un dialecte dividit en quatre subdialectes: el ribagorçà, el pallarès, el lleidatà i el tortosí. Aquesta disquisició teòrica sobre la denominació del subdialecte la podeu trobar més desenvolupada a Cubells 2001b: 17-18 i 160-161. 3 Tot i això, les vegades que es fa referència a aquest parlar en els articles que el componen són molt esparses. En el cas que ens ocupa ni tan sols en una ocasió no hem trobat cap referència directa a la Granadella. 4 Els informants que han fet possible la confecció d'aquest estudi són Pilar Aran i Esteve, Rossita Navarro Miralles, Àngel Prats Barrull, Climent Cervelló, Maria Franch Sas i Blai Gibert Cervelló (en aquest darrer cas, tot i que la cònjuge i un dels pares no eren oriünds de la localitat, això no ha representat cap problema per a la recollida de dades). A tots els agraïm molt sincerament la seua col·laboració. També agraïm a Jordi Satorra els suggeriments que ens ha fet i l'encoratgem a dur endavant l'estudi geolingüístic d'aquesta comarca. ens indiquen que pertany al bloc occidental de la llengua catalana són els següents: - Pel que fa al vocalisme tònic, l'articulació d'una palatal semitancada [e] procedent d'/ i Ü tòniques llatines: ov[é]lla, guar[é]t. - En vocalisme àton, el manteniment de les vocals del vessant palatal (excepte la palatal tancada) i la medial (no neutralitzen en [«]): c[a]r[a]bassa, h[e]rbeta\ i el manteniment de la velar semitanca- da /o/, tant en posició pretónica com posttónica: p[o]tet, carr[o]. Només quan aquesta /o/ va segui- da d'una /i/ o una IvJ tòniques, es tanca sovint en [u]: s[u]rtir, c[u]nill; també en contacte amb prepalatal africada la vocal es pot tancar: J[u]an. - L'aparició d'una nasal adventicia en mots com mangrana i llangost. - La segregació de iod davant de les palatals fricatives sordes i sonores: boja [bój'3e], feixa [féjje], - L'increment incoatiu procedent de l'infix llatí -OSC-: patixo, complixes. Altres característiques el situen en el dialecte nord-occidental: - L'articulació amb el diftong [aw] de lol inicial: auliver, aufegar, aulor. - L'articulació com a palatal semioberta de la vocal tònica de l'adjectiu vell: v[éjlP. - La palatalització del grup intervocàlic /jn/: cunya, fenya. - L'articulació amb allargament de l'oclusiva del grup /bl/, en posició intervocálica: do[b:]le, po[b:]le.6 - L'ús de l'article definit masculí en forma plena: lo i los: lo cotxe, los camins.^ - L'ús de l'indefinit prou amb flexió de gènere: pronta carn, proutes coses.$ - La desinència -o de la persona del present d'indicatiu: canto, porto, bato.