ÍNDEX 1. INTRODUCCIÓ ............................................................................................................ pàg. 5 2. OBJECTIUS ..................................................................................................................... pàg. 6 3. METODOLOGIA .......................................................................................................... pàg. 7 3.1. Presentació de les revistes ....................................................................................... pàg. 7 3.1.1. Vogue ................................................................................................................... pàg. 8 3.1.2. Glamour ............................................................................................................... pàg. 9 4. LLISTAT I JUSTIFICCACIÓ DELS TERMES SELECCIONATS ....................................................................................... pàg. 10 5. PROCÉS DE NORMALITZACIÓ D’UN TERME .............................................. pàg. 11 5.1. Procés de selecció dels termes que són objecte de recerca .............................. pàg. 11 5.2. Intervenció dels especialistes ................................................................................ pàg. 12 5.3. Les fonts documentals ........................................................................................... pàg. 13 5.3.1. Tipus de fonts documentals .................................................................................. pàg. 13 5.3.2. Citació de les fonts documentals ........................................................................... pàg. 14 5.4. El dossier de normalització .................................................................................. pàg. 14 5.4.1. Identificació del cas d’estudi i motivació................................................................ pàg. 14 5.4.2. Presentació del cas terminològic ........................................................................... pàg. 15 6. PROPOSTA I EXEMPLE DE FITXA DE NORMALITZACIÓ D’UN TERME ............................................................................................................... pàg. 18 6.1. Presentació del terme ............................................................................................. pàg. 19 6.2. Anàlisi dels usos documentats .............................................................................. pàg. 21 6.3. Pros i contres de cada proposta ........................................................................... pàg. 22 6.4. Proposta terminològica final argumentada ......................................................... pàg. 25 6.4.1. Recursos de formació de termes ............................................................................. pàg. 26 7. RESULTATS I ANÀLISI DE LES DADES ............................................................ pàg. 29 7.1. Recursos de formació i creació de les unitats terminològiques finals ............................................................................................ pàg. 29 7.1.1. Manlleu ............................................................................................................. pàg. 30 7.1.1.1. Recursos de formació que han patit els manlleus en la seva llengua d’origen .......................................................................... pàg. 33 7.1.2. Manlleu adaptat ................................................................................................ pàg. 34 7.1.3. Sintagmació ........................................................................................................ pàg. 35 7.1.4. Canvi semàntic .................................................................................................. pàg. 36 7.1.5. Lexicalització .................................................................................................... pàg. 37 7.1.6. Equivalent en català .......................................................................................... pàg. 37 7.1.7. Truncació: siglació i abreviació ........................................................................... pàg. 38 7.2. Proposta terminològica final per al català .......................................................... pàg. 39 7.3. Classificació dels termes ....................................................................................... pàg. 39 7.3.1. Llengua final ..................................................................................................... pàg. 39 7.3.2. Efímers vs estables ............................................................................................. pàg. 40 8. INFLUÈNCIA DE L’ANGLÈS EN LA TERMINOLOGIA DEL MÓN DE LA MODA ................................................................................................... pàg. 41 9. TRADUCCIONS D’ARTICLES ................................................................................. pàg. 43 10. CONCLUSIONS ............................................................................................................ pàg. 47 11. BIBLIOGRAFIA ............................................................................................................ pàg. 50 ANNEXOS Annex 1. Fitxes de normalització terminològica .................................................. pàg. 1 Annex 2. Articles originals traduïts ...................................................................... pàg. 85 Annex 3. Maqueta de la revista en català (Vogue Catalunya) ............................ pàg. 91 ABSTRACT Keywords: fashion, terminology, word formation resources, terminological proposal Fashion is a field of specialization, which possesses its own terminology. Terms are created everyday due to the new realities that constantly appear in fashion world. The problem is that it does not exist any normalization for this terminology. Another problem lies in the fact that English is the working language used by the experts in this area and, although there are also fashion publications in other languages, such as French, Italian or Spanish, this list does not include Catalan. From this point, we chose a number of fashion magazines in Spanish and English and we did a terminology extraction from which we selected 24 terms to study. This paper shows the analysis we performed for each term based on the normalization process we created, consisting in four parts: presentation of the term, which includes origin, meaning and motivation; analysis of its documented uses, which presents the contexts where it was found; pros and cons of each possibility, which are based in the linguistic, terminological, and sociolinguistic aspects described in the paper; and the final proposal with its argumentation, built from the pros and cons. At the end, we have been able to establish a fashion terminological proposal for the Catalan language. Our findings show that the influence of English language in fashion terminology is very significant and that natural word formation resources are different between Catalan and English linguistic systems: Catalan uses loanwords and a special kind of compounding while English prefers compounding. Also, the paper implies the necessity of further studies in fashion terminology with more significant data to affirm these conclusions. 1. INTRODUCCIÓ La indústria de la moda és una de les més influents en la societat actual i ho porta essent des de fa més d’un segle. La moda sempre ha tingut un gran pes en cada moment històric: cada etapa de la història es pot caracteritzar per una manera de vestir-se, pentinar-se o maquillar-se, en definitiva, per una bellesa concreta. Avui en dia, la moda és present a tot arreu i, per tant, pren un paper determinant tant en la concepció com en l’organització social. No implica només quins estilismes són tendència, sinó que configura tot un univers en què la manera com ens referim a cada element que en forma part és decisiva, ja que reflecteix la visió que té la societat actual d’aquest sector i, en general, del món. Així doncs, la llengua posseeix una funció crucial a l’hora de crear les tendències i fixar si alguna cosa està o no “a la moda”. Les revistes de moda de tot el món com Vogue, Glamour, Harper’s Bazaar, Elle, Vanity Fair, entre moltes altres, són les responsables principals que una peça de roba tingui un nom determinat o que una tendència adopti una denominació en concret i no una altra. Pels noms de les publicacions, es fa evident que la majoria d’elles són originàriament en anglès i, per tant, encara que existeixin edicions de cadascuna en molts idiomes (Vogue, per exemple, s’edita en 23 idiomes diferents), l’anglesa és la precursora i, d’aquesta manera, la que té més prestigi dins el sector, també a causa de la situació actual d’aquesta llengua. Així, resulta la més determinant en el món de la moda i en la terminologia que els especialistes i la societat prenen per designar els elements que hi estan relacionats. Totes aquestes revistes esmentades en el paràgraf anterior tenen un aspecte en comú: no tenen versió en llengua catalana. No existeix cap publicació de prestigi íntegrament de moda en català i, per aquest motiu, hi ha molt poca terminologia normalitzada d’aquest àmbit en la nostra llengua. Pot semblar un camp secundari, de poc interès científic o de mer oci, però, com he esmentat a l’inici, la moda determina molts dels nostres comportaments del moment en què vivim i no tan sols a l’hora de vestir. Per tant, és present en el llenguatge viu de la població, no només dels especialistes o dels amants d’aquest món. 5 Així doncs, el