1 Tres aportacions d'Andreu Nin a la cultura catalana: periodisme, crítica literària i assaig. Ivan Albesa i Costa 78219273E Treball Final de Màster Màster en Coneixement i Anàlisi Crítica del Patrimoni Immaterial Universitat de les Illes Balears Curs 2014-2015 2 Índex 1.- Introducció pàg. 5 2.- Biocronologia d'Andreu Nin i Pérez pàg. 8 3.- L'article “La cuestión nacional en España. El problema catalán”, d'Andreu Nin en el context de la tradició teòrica sobre la qüestió nacional catalana. pàg. 25 3.1.- L'autor i l'article posats en el context del moment de producció pàg. 25 3.2.- Procedència i contextualització de l'article que és objecte d'anàlisi pàg. 29 3.2.1.- Procedència de l'article pàg. 29 3.2.2.- Contextualització de l'article pàg. 30 3.2.2.1.- L'article dins la producció d'Andreu Nin pàg. 30 3.2.2.2.- L'article dins la producció internacional sobre la qüestió nacional pàg. 33 3.3.- Descripció dels continguts més substancials de l'article pàg. 38 3.3.1.- Inventari dels continguts de l'article pàg. 38 3.3.2.- Relació comparativa dels plantejaments pàg. 46 3.4.- Les aportacions innovadores que fa Andreu Nin pàg. 51 4.- La vessant d'Andreu Nin com a crític literari a l'article “Grandesa i decadència de la novel·la soviètica”. La influència crítica de Lev Trotski i les diverses consideracions sobre la novel·la dels primers anys de la URSS pàg. 55 4.1.- Contextualització de l'article pàg. 55 4.1.1.- Procedència de l'article pàg. 55 4.1.2.- L'article en el seu context pàg. 55 4.1.3.- Difusió de l'article pàg. 56 4.1.4.- Impacte posterior de l'article pàg. 57 4.2.- “Literatura i revolució” de Trotski com a model crític d'Andreu Nin pàg. 58 4.3.- L'article “Grandesa i decadència de la novel·la soviètica” pàg. 65 4.4.- Com Andreu Nin fa confluir la literatura russa amb el propi pensament pàg. 71 4.4.1.- El plantejament dialèctic a “Grandesa i decadència de la novel·la soviètica” pàg.73 3 5.- El concepte d'Internacionalisme per Andreu Nin pàg. 75 5.1.- L'Internacionalisme. Naixement, definició, desenvolupament i límits pàg. 75 5.1.1.- Els límits del nacionalisme i l'internacionalisme pàg. 75 5.1.2.- El concepte d'Internacionalisme. Definició i límits pàg. 77 5.1.3.- Tipus d'internacionalisme pàg. 80 5.1.4.- El concepte per Rosa Luxemburg pàg. 85 5.2.- La perspectiva d'Andreu Nin pàg. 90 6.- Conclusions pàg. 94 Bibliografia pàg. 104 Índex d'Abreviatures pàg. 106 Annex I: els articles estudiats al treball pàg. 107 Grandesa i decadència de la novel·la soviètica pàg. 108 La cuestión nacional en España. El problema catalán pàg. 118 Annex II: els articles no recollits en volum d'Andreu Nin pàg. 130 Els articles editats en llengua catalana pàg. 131 Els articles no recollits en volum que va escriure Nin pàg. 191 4 1.- Introducció Andreu Nin i Pérez va néixer al Vendrell el 4 de febrer de 1892 i va morir entre finals de juny i principis de juliol de 1937. És una figura destacada dins la cultura catalana a causa del seu particularisme marxista. Va ser la primera gran figura catalana en desenvolupar-se com a teòric marxista, va ser l'únic català que va viure en primera persona la Revolució Russa, va ser l'únic català en la història que mai ha format part del Soviet de Moscou o que mai ha format part de la direcció de la Internacional Sindical Roja, a més de ser el primer català que va militar el Partit Comunista de la Unió Soviètica. Va tenir una vida molt destacada i única, però, malauradament, dels pocs coneixements que en general es tenen sobre Andreu Nin no són referents a aquests fets esmentats, sinó a les circumstàncies que varen envoltar el seu assassinat en mans de les forces estalinistes. És, en certa manera, trist que d'un home tan polifacètic i rellevant en el seu temps només se'l recordi per com es va acabar amb la seua vida i no per com va ser i què va fer. Des del seu assassinat i fins avui, per sort, hi ha hagut persones que varen dedicar-se a conèixer més en profunditat aquell vendrellenc que va presenciar la Revolució soviètica i que acabaria sent Conseller de Justícia de la Generalitat de Catalunya. En principi, a part del doctor Pelai Pagès i de Francesc Bonamusa ningú no es dedicava a estudiar la figura de Nin a part del seu antic camarada dins el POUM, Wilebaldo Solano. A part d'ells, que són els majors estudiosos d'Andreu Nin, han sortit més endavant un seguit de figures que varen investigar més sobre el teòric marxista català. Aquests estudis varen plasmar-se el 1998 en el llibre que recull una sèrie de treballs dedicats a Nin per part del Centre d'Estudis Històrics Internacionals de Barcelona, en motiu del centenari del seu naixement, Andreu Nin i el socialisme (Barcelona: Publicacions de la Universitat de Barcelona). En dit estudis hi varen participar des dels coneguts estudiosos d'Andreu Nin a investigadors de fora com Andrew Durgan o Reiner Tosstorf a nous investigadors del territori espanyol com Víctor Alba, Pere Gabriel, Manel Parés o J.L. Martín Ramos. A part, cal esmentar que Ernest Benito va dedicar un llibre fruit d'un estudi de recerca al jove Andreu Nin i als seus primers textos. Tot i això, la figura més destacada dels estudiosos d'Andreu Nin és el Dr. Pelai Pagès, qui ha publicat textos i estudis sobre Nin des del 1975 fins el 2010, any en què va publicar Andreu Nin. Una vida al servicio de la clase obrera (Barcelona: Laertes), la major biografia mai feta del vendrellenc. Andreu Nin, en contra del que pogués parèixer en principi, amb els anys ha acabat sent una figura prou estudiada en la seua vessant històrica i política. La seua vessant literària, que ell mateix 5 assegurava voler cultivar, és la que menys s'ha estudiat del que va ser el major traductor de la literatura russa a la llengua catalana de la primera meitat del segle XX. Per tant, encara hi ha diverses facetes del teòric marxista del Vendrell que no s'han estudiat o analitzat en prou profunditat com perquè aquest Treball de Final de Màster pugui desenvolupar-se al voltant d'aquests aspectes. En concret, les vessants no gaire estudiades d'Andreu Nin que es desenvoluparan en aquest present treball són la seua faceta de periodista, la de crític literari i la d'assagista. Com a periodista va començar a escriure articles l'any 1905, amb just 14 anys, i va continuar fent-ho al llarg de la seua vida fins el 1937, l'any en què va morir. Va dirigir diversos diaris i publicacions al llarg de la seua vida i ha deixat més d'un centenar d'articles en les diferents publicacions de l'època. Sobre els seus articles s'han publicat pòstumament tres aplecs: Socialisme i nacionalisme (1912-1934). Escrits republicans, socialistes i comunistes1, El jove Andreu Nin. Textos periodístics2 i Andreu Nin. Textos de pedagogia i literatura3. Mentre Nin era viu, Juan Andrade li va publicar dos reculls d'articles El proletariado español ante la revolución (1931) i Los problemas de la revolución española (1937). Tot i tenir una varietat tan ample, els reculls d'articles publicats se centren majoritàriament en algun tema concret dels discursos periodístics de Nin i aquests són, el nacionalisme, el periodisme, la pedagogia, la literatura i l'evolució política d'Espanya. Andreu Nin va escriure molt més al llarg de la seua vida. Va escriure, que se sàpiga, en català, castellà, rus, francès, alemany i italià i només se l'ha estudiat en llengua catalana i castellana. A més, hi ha articles seus que varen estar perduts fins fa temps i són objecte d'anàlisi en aquest treball. Com a crític literari, Nin va fer pròlegs per les obres de la literatura russa que traduïa on hi exposava la seua visió sobre la literatura. Ara bé, va deixar un article en concret que expressa la seua visió crítica de la literatura, molt marcada per la influència d'un dels seus referents a la URSS, l'ucraïnès Lev Davidòvitx Bromstein, “Trotski”. Com a assagista va desenvolupar molt el seu pensament al llarg de la seua vida, encara que la majoria dels seus raonaments no estan plasmats en paper. Tot i això, s'ha pogut estudiar en aquest treball de quina manera va desenvolupar Andreu Nin la idea marxista de l'internacionalisme al llarg dels seus diferents textos. D'aquesta manera, el present treball se centrarà en desenvolupar aquests tres aspectes no gaire desenvolupats i que gaudeixen d'interès per la cultura catalana, el periodisme, la crítica literària i l'assaig. Aquest Treball Final de Màster presenta una estructura dividida en parts. A la primera hi ha una biocronologia ampliada –a partir de la que vaig desenvolupar al meu Treball Final de Grau—, una segona referida a un article seu que va estar perdut fins fa un llustre, una tercera que avalua l'article en què va expressar la seua crítica de la literatura soviètica i una quarta en què 1.- París: Edicions catalanes de París, 1985, a càrrec de Pelai Pagès. 2.- Barcelona: Llibres de Matrícula, 2007, a càrrec d'Ernest Benito. 3.- Barcelona: Llibres de Matrícula, 2008, a càrrec de Pelai Pagès 6 analitzarem la seua vessant assagística al voltant del concepte d'internacionalisme.