AUSA • XXIX · 2019 · 184 · p. 245-289 • © Patronat d’Estudis Osonencs ISSN: 0210-5853 • ISSN-e: 2014-1246 • DOI: https://doi.org/10.34810/ausav29n184id375309 RECORDS D’UNA EVASIÓ DE LA ZONA REPUBLICANA DURANT LA GUERRA CIVIL DE 1936 A 1939. NOTES DE LUIS M. CASCANTE DÁVILA Xavier Cateura i Valls [email protected] Memories of an escape from the Republican zone during the Civil War from 1936 to 1939. Notes by Luis M. Cascante Dávila Aquest és el relat d’una evasió de la zona This is the account of an escape from the republicana que va tenir lloc durant l’hivern Republican zone that took place during de 1938 i que es va escriure uns seixanta the winter of 1938 and which was written anys més tard. El seu autor era un jove de sixty years later. Its author was a young 18 anys que passava l’estiu amb la seva fa- man aged 18 who spent the summer with mília en un poble d’Osona i que va decidir his family in a village in Osona and who marxar amb un seu germà cap a l’Espanya decided to leave with his brother to the so- dita nacional. Després d’un primer intent called national Spain. After a first failed fallit, s’ajuntà a una de les expedicions or- attempt, he joined one of the expeditions ganitzades per en Pere de la Pipa per tal de organised by Pere de la Pipa to cross the travessar el Pirineu i arribar a França i, un Pyrenees reaching France and, once cop allà, anar a la ciutat de Sant Sebastià, there, to go to the city of San Sebastian, then aleshores ja controlada per l’exèrcit rebel. controlled by the rebel army. Paraules clau: Guerra Civil Espanyola 1936- Keywords: Spanish Civil War 1936-1939, El 1939, el Brull, Pere de la Pipa, Pere Viñas i Cur- Brull, Pere de la Pipa, Pere Viñas i Currius, es- rius, evasió. cape. Data de recepció: 25/7/2019. Data d’acceptació: 20/12/2019. Introducció «El fet és que en la història hi ha massa dolor; massa pes del dolor de les generacions mortes que necessita una redempció no transcendental sinó històrica.»1 Aquest país de guerres civils Aquest país nostre, sotragat sovint per guerres civils, en va haver de patir una que començà l’estiu de 1936 i que va durar trenta-quatre interminables mesos. Aquesta vegada l’esclat de la guerra, provocada per la sublevació d’una part de l’exèrcit espanyol contra el govern legítim de la Segona República, de retruc també va produir una revolució social. Tot va començar, com és ben sabut, el 17 de juliol en terres marroquines i va saltar el dia següent a les Canàries. Hi ha qui diu que tot havia començat el dia 16 1. Paraules d’Agustí Alcoberro i Pericay en la presentació a Barcelona del llibre de W. Benjamin Tesis sobre la filosofia de la història, el 14 de desembre de 2007. 246 • AUSA • XXIX · 2019 · 184 · p. 245-289 Xavier Cateura i Valls Records d’una evasió de la zona republicana AUSA • XXIX · 2019 · 184 · p. 245-289 • 247 © Patronat d’Estudis Osonencs durant la Guerra Civil de 1936 a 1939. © Patronat d’Estudis Osonencs ISSN: 0210-5853 • ISSN-e: 2014-1246 Notes de Luis M. Cascante Dávila ISSN: 0210-5853 • ISSN-e: 2014-1246 DOI: https://doi.org/10.34810/ausav29n184id375309 DOI: https://doi.org/10.34810/ausav29n184id375309 amb l’assassinat del governador militar de Las Palmas de Gran Canaria, el general Amado Balmes Alonso (1877-1936), que deien que era contrari a un aixecament armat contra el govern de Madrid.2 Mentre això succeïa a les Canàries, a Ceuta les tropes sortien de les casernes.3 Oficialment, però, l’aixecament militar es va produir el 18 de juliol. Un cop els sollevats van travessar l’Estret i van entrar a la Península, ja sabem com van anar les coses. Però fins al dia 19 Catalunya seguia aquell moviment de tropes sedicioses a través de la ràdio. I va ser per aquest mitjà que als pobles i ciutats catalanes la gent s’assabentà de la revolució popular que s’havia escampat aquell dia pels carrers de Barcelona en enfrontar-se la ciutadania amb els soldats que, seguint les consignes colpistes, van sortir de les seves casernes amb la intenció de posar fi a la República i a la Generalitat de Catalunya. Una revolució popular que no va sacsejar la ciutat de Vic fins a la tarda del dimarts 21 de juliol, amb l’arribada d’uns camions amb gent armada procedents de l’entorn de la capital catalana. A partir d’aquella tarda va començar la destrucció d’edificis religiosos —esglésies, convents i capelles, així com l’incendi que va provocar la destrucció de la catedral de la seu vigatana— i la persecució i assassinat de clergues, religiosos i monges. Tampoc no s’escaparen de la repressió de les patrulles de control, sovint formades pels anomenats «incontrolats», les persones membres d’organitzacions catòliques o senzillament aquelles tingudes com a «missaires», propietaris, militants o simpatitzants de partits de dretes o catalanistes; en definitiva, grups heterogenis de persones d’ideologia conservadora moltes de les quals van acabar a la vorera d’alguna carretera o camí. Per tal de salvar-se de les persecucions a què eren sotmesos, molts homes van intentar fugir de Catalunya i arribar a França. Un cop allà, la majoria es va incorporar a les forces rebels. Fins i tot els nois que no volien anar al front van formar part d’expedicions que passaven la frontera i que, paradoxalment, acabaven unint-se també a les tropes «nacionals». No és la nostra intenció, ni el motiu d’aquest treball, parlar aquí dels esforços En Pere de la Pipa. Any 1938 (AXCV). que van fer el Govern de la República i el de la Generalitat de Catalunya per millorar les condicions de vida de la població, endegant unes polítiques socials i econòmiques que van quedar truncades per l’esclat de la guerra. Derrotar els enemics de la República, i per tant guanyar la guerra, va esdevenir prioritari. Els records d’una evasió de la zona republicana i la tasca feta per Pere Viñas, en Pere de la Pipa, durant la guerra 2. Vegeu Ángel Viñas Martín, El primer asesinato de Franco, Barcelona, Editorial Crítica, 2018. Aquestes breus notes personals del barceloní Luis M. Cascante —que va voler 3. «Todo comenzó en la medianoche del 17 de julio de 1936. Aquella madrugada los militares gol- titular «Vicissituds i vivències d’una aventura»— que ara donem a conèixer, ens pistas comenzaron a tomar Ceuta. La represión sería terrible: 268 asesinatos entre 1936 y 1944 en la ciudad. El objetivo: “salvar a España” de la República. El Regimiento de Infantería número ocho saldría parlen d’una de les expedicions que s’organitzaven clandestinament a la Plana en armas, junto al teniente coronel Juan Yagüe y las tropas de legionarios de Dar Riffien. La situación se vigatana, preparades pel famós Pere de la Pipa, per intentar fer arribar a França complicaba a medida que pasaban las horas. Una “patrulla” de falangistas detenían a civiles y asaltaban les persones que volien fugir de la zona republicana tot travessant a peu el Pirineu. varias sedes de partidos políticos, comunicando al pueblo el estado de guerra, la disolución de partidos y la prohibición de realizar reuniones.» Vegeu Francisco Sánchez Montoya, Ceuta y el norte de África. Atès que aquestes memòries parlen d’una persona integrant d’una de les República, guerra y represión 1931-1944, Granada, Editorial Nativola, 2010. expedicions organitzades per aquest capellà fill d’Ogassa, creiem necessari 248 • AUSA • XXIX · 2019 · 184 · p. 245-289 Xavier Cateura i Valls Records d’una evasió de la zona republicana AUSA • XXIX · 2019 · 184 · p. 245-289 • 249 © Patronat d’Estudis Osonencs durant la Guerra Civil de 1936 a 1939. © Patronat d’Estudis Osonencs ISSN: 0210-5853 • ISSN-e: 2014-1246 Notes de Luis M. Cascante Dávila ISSN: 0210-5853 • ISSN-e: 2014-1246 DOI: https://doi.org/10.34810/ausav29n184id375309 DOI: https://doi.org/10.34810/ausav29n184id375309 dedicar unes línies a parlar sobre ell i la tasca que va desenvolupar durant la guerra Degut a la pressió de les patrulles de control, i en especial a la persecució a la comarca d’Osona. dels membres del Comitè Antifeixista de Vic, mossèn Pere va haver d’exiliar- En Pere de la Pipa era vicari, des de 1932, de la parròquia de Santa Eulàlia de se. Va anar fins a Perpinyà —l’octubre de 1938— i d’allà a la zona anomenada Riuprimer, un petit poble ben a prop de Vic. Es tractava de mossèn Pere Viñas i «nacional». Va fer estada a Sant Sebastià, des d’on més tard anà a visitar Bilbao i Currius,4 que durant la guerra va organitzar diversos grups de fugitius, a vegades Eibar amb mossèn Ordeig. També aquells dies es va desplaçar a Burgos, seu del de més de dos-cents, per travessar la frontera i entrar a França. govern franquista, per fer unes gestions, i allà el va visitar el Dr. Vilà, metge de Vic, que l’assabentà que el bisbe Joan Perelló,7 que estava refugiat a Palma de Mossèn Pere de la Pipa tenia organitzada una xarxa clandestina d’evasió de Mallorca, esperava que li escrivís una carta.8 Viñas va escriure al seu prelat una persones que connectava amb guies que les conduirien fins a França. Travessaven llarga carta des d’allà mateix, donant-li notícies del que havia succeït a Vic durant les muntanyes pirinenques sovint a ple hivern i amb neu fins als genolls.