El jaciment neolític lacustre de la Draga Àngel Bosch / Ramon Buxó / Júlia Chinchilla / Antoni Palomo / Raquel Piqué Maria Saña / Josep Tarrús / Xavier Terradas 13 Aquest llibre pretén oferir un text d’alta divulgació —tot i que a l’abast de tothom—, dels primers 22 anys de recer- ques arqueològiques al poblat del neolític antic cardial de la Draga (Banyoles), des del 1990 fins al 2011. Durant aquesta llarg etapa, s’han fet excavacions en aquest assentament, tant en la part emergida com en la submergi- da actualment, i també s’ha fet la prospecció intensa de tot el perímetre exterior i interior de l’estany a la recerca de més jaciments prehistòrics. En total, s’hi han excavat prop de 818 m2 del poblat neolític, dels quals 310 m2 correspo- nen a la part submergida. Pel que fa a les vores de l’Estany, cal dir que s’han detectat senyals d’ocupacions del neolí- tic mitjà (final del V i començament del IV mil·lenni aC) i també de l’edat del bronze recent (vers el 1200 aC), que ens confirmen que l’estany va continuar ocupat després de l’abandonament del poblat de la Draga, a final del VI mil·lenni aC. Les troballes a la Draga han estat excepcionals, tal com acostuma a passar en els poblats prehistòrics d’ambient lacustre de l’Europa alpina, dels quals aquest assentament banyolí és l’únic representant a la península Ibèrica. Vo- lem destacar les enormes quantitats de restes de fauna (salvatge i domèstica) i de cereals o de fruits que s’hi han recuperat, al costat de l’habitual conjunt d’objectes d’os i banya, ceràmica, sílex, roques polides i elements de mòlta dels jaciments cardials del Mediterrani occidental. Sens dubte, però, són els 170 objectes i eines de fusta o de fibres vegetals (cistelleria) els que han atret més l’interès de tots els investigadors. La mostra és extraordinària: bols, espàtules, remenadors, cullerots, pintes, fusos, pales, aixes, tascons, ganxos, pals cavadors, falçs, llances, arcs, fletxes, cistells i cordes. El jaciment neolític lacustre de la Draga (Banyoles, Pla de l’Estany) Àngel Bosch / Ramon Buxó / Júlia Chinchilla / Antoni Palomo / Raquel Piqué Maria Saña / Josep Tarrús / Xavier Terradas El jaciment neolític lacustre de la Draga (Banyoles, Pla de l’Estany) Portada: El parc neolític de la Draga (foto de J. Casanova). © del text: Àngel Bosch, Ramon Buxó, Júlia Chinchilla, Antoni Palomo, Raquel Piqué, Maria Saña, Josep Tarrús i Xavier Terradas. © dels dibuixos del material arqueològic: Xavier Carlús. © de les imatges i fotografies: Arxiu de la Draga. Col·laboradors: Igor Bogdanovic, Montse Buch, Sílvia Comellas i J. F. Gibaja. Edita: Passeig de la Indústria, 25 Pujada de Sant Martí 17820-Banyoles Apartat de Correus, 11 Telèfon 972 57 00 50 17080-Girona Telèfon 972 18 50 00 Primera edició en català: novembre del 2011 Tiratge: 1.000 exemplars Correcció lingüística: Robert Gómez Ten Disseny gràfic: Edicions Gràfiques de Girona Impressió: Edicions Gràfiques de Girona Dipòsit Legal: GI-570-2012 ISBN: 978-84-87257-28-5 SUMARI LA DRAGA, LA BANYOLES NEOLÍTICA 7 EL paisatge NEOLÍTIC Miquel Noguer A LA VORA DE L’estany Xavier Terradas i Raquel Piqué PRÒLEG 9 Les prospeccions al perímetre de l’estany 64 Araceli Martín La reconstrucció paleoambiental 66 INTRODUCCIÓ L’organitZaciÓ Situació geogràfica 14 DEL poblat Josep Tarrús Josep Tarrús Història de les investigacions 17 Un poblat neolític en un medi lacustre 70 Josep Tarrús La primera ocupació (5.250-5.150 aC) 72 El primer jaciment neolític lacustre La segona ocupació (5.100-4.900 aC) 76 de la península Ibèrica 27 Cabanes, palissades, fogars i fosses de residus 80 Àngel Bosch LES EINES ELS TREBALLS D’EXcaVaciÓ: 1990-2011 I ELS OBJECTES QUOTIDIANS La Draga una excavació singular 34 Els estris de fusta i fibres vegetals 84 Antoni Palomo Josep Tarrús L’excavació en terra ferma 35 La ceràmica 91 Josep Tarrús Àngel Bosch L’excavació subaquàtica 39 La ceràmica: elements morfològics Antoni Palomo i estil decoratiu 91 Els treballs subaquàtics fets a la Draga 39 Les formes ceràmiques 91 Les prospeccions al voltant de l’estany 43 Les tècniques decoratives 92 Una conservació excepcional de la matèria orgànica 46 Els temes decoratius 93 Júlia Chinchilla Estil decoratiu: cultura i cronologia 95 Els estris de pedra tallada i polida 95 LA CRONOLOGIA DE LA Draga Antoni Palomo i Xavier Terradas Un jaciment del neolític antic cardial 54 L’instrumental de pedra polida i macrolític 101 Àngel Bosch Antoni Palomo i Xavier Terradas L’horitzó de ceràmiques cardials 54 Els estris d’os i banya 103 Cardial i epicardial a Catalunya 56 Àngel Bosch Les datacions absolutes per C-14 58 Els objectes d’ornament 105 Igor Bogdanovic i Raquel Piqué Àngel Bosch RECURSOS DE L’ENTORN I agricUltURA ELS RECURSOS Forestals Ramon Buxó Raquel Piqué L’agricultura i la recol·lecció 110 Els recursos forestals 136 Les plantes cultivades 113 Els blats 113 LA Draga Els ordis 114 I EL SEU CONTEXT CUltURAL Les plantes silvestres 114 Xavier Terradas El cascall 115 Els recursos explotats 142 La recol·lecció 115 Les tradicions tècniques 143 Pràctiques agrícoles i processament dels vegetals: possibles evidències 116 EL parc DEL poblat NEOLÍTIC La preparació del sòl 116 DE LA Draga La sega 116 Montse Buch, Sílvia Comellas i Antoni Palomo La batuda 117 Els objectius del parc arqueològic 147 El ventat 117 El parc arqueològic 148 L’emmagatzematge 117 El futur del parc 149 Preparació de l’aliment 118 BIBLIOGRAFIA 151 LA RAMADERIA, caÇERA I pesca Maria Saña AGRAÏMENTS 155 Gestió i adquisició dels recursos animals salvatges: cacera, pesca i recol·lecció 121 La gestió dels ramats d’animals domèstics 125 La gestió dels recursos animals a la Draga 134 LA DRAGA, LA BANYOLES NEOLÍTICA Les excavacions arqueològiques a la Draga, igual que al- tats científics, amb tres monografies publicades i més de gunes altres que es fan al Pla de l’Estany, primer de tot 40 articles en revistes especialitzades, són indiscutibles; sorprenen per la llarga durada dels treballs, que ja són 22 però potser també val la pena destacar-ne la gran tasca anys, una tasca que ha estat possible gràcies a la deter- que s’ha fet en la seva difusió. En aquest sentit, la creació minació del seu equip científic i al suport incondicional del Parc Neolític de la Draga des de l’any 2000 avala la que ha rebut de les institucions del país, des del mateix ferma voluntat que els coneixements arribin a tothom. Ajuntament de Banyoles fins a la Diputació de Girona i la Generalitat de Catalunya. Aquest nou Quadern de Banyoles vol seguir aquesta lí- nia i per això el seu llenguatge procura ser el més pla- Com a Ajuntament de Banyoles, la satisfacció encara és ner possible, cosa a què contribuixen les nombroses il- més gran pel fet que la investigació l’ha poguda coordi- lustracions i esquemes de què disposa. El llibre ens situa nar des del principi el Museu Arqueològic Comarcal de aquest poblat neolític dins la seva època, a final del VI Banyoles, col·laborant sempre amb els centres de recerca mil·lenni aC, ens explica com eren les seves cabanes, els més importants del país, tant en la primera etapa (1990- cereals i fruits que cultivaven, els seus animals domèstics 2005) com en aquesta segona etapa (2008-2013) en què i els que caçaven, així com les seves eines (aixes, pals ca- ara estem immersos. vadors, falçs, arcs i fletxes) i objectes domèstics (atuells de cuina, punxons, peces d’ornament personal) de fusta, La Draga és un jaciment singular, perquè és l’únic poblat os i pedra tallada o polida. neolític lacustre de la península Ibèrica. La magnífica conservació dels objectes de fusta o de fibres vegetals, Tot plegat, serveix per fer-nos veure com n’eren de sem- tan característica d’aquests jaciments d’ambient aquàtic, blants a nosaltres aquests banyolins de fa més de 7.000 permet fer aportacions d’enorme valor al neolític antic anys, que ara ens expliquen part de la seva història gràcies peninsular, moltes de les quals inèdites. Els seus resul- a una recerca acurada i pacient de més de dos decennis. Miquel Noguer i Planas Alcalde de Banyoles 7 PRÒLEG L’any 1990, uns moviments de terres deixaven al desco- compensat, des d’aleshores, amb una injecció d’informa- bert uns vestigis arqueològics que, de seguida, es van in- ció inesperada pel seu volum i la seva qualitat. I només es terpretar i adscriure al període neolític antic (VI mil·lenni coneix poc més del 10% de la superfície del poblat! aC). Els primers sondejos van evidenciar un jaciment que aviat va destacar per la seva singularitat. Els primers treballs, urgents, motivats i subvencionats pel projecte d’obres a l’estany relacionat amb els Jocs Olím- Malgrat que la llei del patrimoni cultural català no va arri- pics de Barcelona del 1992, es van dur a terme el 1990 bar fins al 1993, hi havia prou normes autonòmiques i una en els espais afectats pel projecte de les olimpíades. Júlia legislació estatal que garantien la salvaguarda del patrimo- Chinchilla, arqueòloga i restauradora, va dirigir les exca- ni arqueològic. La part mes compromesa des del mateix vacions amb la col·laboració de Josep Tarrús, del MACB. moment de la troballa va ser la seva valoració, feta en el Aquests espais no van proporcionar gaire matèria orgà- Museu Arqueològic Comarcal de Banyoles (MACB), i el nica, més enllà dels pilars de les cabanes del poblat, però dictat de les mesures urgents del Servei d’Arqueologia de l’actuació va servir d’avís per entendre que amb les me- la direcció general del patrimoni cultural del Departament todologies quotidianes de treball de camp, d’anàlisi i de de Cultura de la Generalitat de Catalunya.