It's only rock & roll | Pep Saña | Actualitzat el 22/11/2017 a les 10:00 Joe Cocker: Mad Dogs & Englishmen Fantàstic intèrpret en directe, Joe Cocker és conegut per la seva veu aspra i pel gran sentiment que posava en les seves interpretacions, especialista per dotar de personalitat pròpia els temes dels altres amb magistrals pinzellades de soul, blues i rock, no va ser massa prolífic a nivell compositiu, tot i que va escriure alguns grans temes. Els seus grans èxits vénen de les versions, algunes de molt singulars, la de With A Little Help From My Friends no la coneixerien ni els Beatles si li canvien la lletra i altres calcades, com el Summer In The City de Lovin' Spoonful. Altres, dels molts grups i solistes versionats per Cocker són, Honeybus, Leonard Cohen, Bob Dylan, Nina Simone via Animals, Harry Nilsson, Procol Harum, Rolling Stones, Box Tops, Billy Preston o Traffic. Joe Cocker va néixer el 20 de maig de 1944 a Sheffield, Anglaterra. Les principals influències musicals de Cocker durant la seva adolescència van ser Ray Charles i Lonnie Donegan. La seva veu de característica Soul li va proporcionar una marca pròpia en el món del rock dels anys 60. Abans d'aconseguir la fama havia estat en diferents bandes Pop de principis dels 60, com The Cavaliers o Vance Arnold & The Avengers. Durant aquesta etapa, Cocker es va interessar molt pel Blues, buscant discos de John Lee Hooker, Muddy Waters, Lightnin' Hopkins i Howlin' Wolf. Eren uns temps totalment a l'anonimat, desconegut llevat dels seus amics i familiars. Al 1963, la banda va tenir el seu primer concert important, tocaven de teloners per The Rolling Stones al Sheffield City Hall. Al 1964, els directius de la discogràfica Decca, admirats per la seva veu, li van https://www.naciodigital.cat/bergueda/noticia/11672/joe-cocker-mad-dogs-englishmen Pagina 1 de 8 oferir gravar un single com a solista. El tema triat era una versió dels Beatles, I'll Cry Instead amb Jimmy Page (Led Zeppelin) a la guitarra. La cançó no va aconseguir massa vendes malgrat una àmplia promoció de Decca lloant la seva joventut i les seves arrels obreres, i ja se sap el que fan les companyies si no arribes als objectius. Al 1966, Joe Cocker acompanyat pel guitarrista Frank Myles, el baixista Chris Stainton (el seu habitual col?laborador de les composicions originals), el bateria Dave Memmott i el pianista Vernon Nash, tots ells grans músics, creaven The Grease Band. Amb la seva veu i els fantàstics concerts en directe, al 1968 va captar l'atenció de Denny Cordell, productor de Procol Harum, The Moody Blues i Georgie Fame. Cocker va gravar el single Marjorine sense la Grease Band per Cordell a un estudi de Londres, on tornaria amb Stainton desprès de dissoldre la banda. Cordell va oferir a Cocker varis concerts al Marquee Club de Londres, després de formar una nova Grease Band amb Stainton i el teclista Tommy Eyrey. El tema va aconseguir vendre i entrar a les llistes britàniques, aconseguint el lloc número 48. El mateix any, i com a tercer single en solitari, Joe Cocker, acompanyat per la guitarra de Jimmy Page (Led Zeppelin) i la bateria de B. J. Wilson (Procol Harum), va aconseguir la glòria amb una excepcional versió d'aromes Soul del With A Little Help From My Friends, el tema dels Beatles. La cançó original dels Beatles, apareguda al Sgt. Peppers, estava interpretada per Ringo Starr, però escrita per Lennon i McCartney. Després de la mort de Joe Cocker, Paul McCartney, va comentar, ?Cocker era un noi encantador, m'encantava la seva manera de cantar. Em va agradar especialment quan va decidir versionar With A Little Help From My Friends, el recordo a ell i a Denny Cordell venint a Savile Row, reproduint el que havien gravat, i era simplement al?lucinant. Havien convertit totalment la cançó en un himne del soul i li vaig estar eternament agraït per haver fet això?. La cara b del single era Something's Coming On, un tema de Joe Cocker i Chris Stainton. https://www.naciodigital.cat/bergueda/noticia/11672/joe-cocker-mad-dogs-englishmen Pagina 2 de 8 El seu primer àlbum, With A Little Help From My Friends (1969), amb la producció de Denny Cordell, és un grandíssim disc, amb sonoritats Rock, Pop, Blues, Soul i Godspel, i un reguitzell de grans col?laboradors (Tony Visconti, Jimmy Page, B. J. Wilson, Steve Winwood, Albert Lee o Matthew Fisher entre d'altres). Dels temes originals de Joe Cocker i Chris Stainton trobem peces com Marjorine, Change In Louise o Sandpaper Cadillac, a més de The New Age Of Lily i Something's Coming On com a temes extra a la reedició de l'àlbum de 1999. De les versions, a més del seu número 1, With A Little Help From My Friends dels Beatles, trobem, Do I Still Figure In Your Life? de Honeybus, Just Like A Woman i I Shall Be Realeased de Bob Dylan, Feelin' Alright de Traffic, o Don't Let Me Be Misunderstood, tema interpretat en els seus orígens per Nina Simone i famós per la gran versió de The Animals. La nova formació de Cocker's Grease Band es va embarcar en la seva primera gira pels Estats Units a la primavera de 1969, Cocker va actuar als festivals americans com el Newport Rock Festival i el Denver Pop Festival. A l'agost, Denny Cordell va convèncer a Artie Kornfeld (promotor) perquè Cocker actués al Festival de Woodstock. Degut a la multitudinària asistencia de públic, van haver de portar a la banda en helicòpter fins a l'escenari, el setlist de Joe Cocker i The Grease Band va ser, Delta Lady, Something's Comin' On, Let's Go Get Stoned, I Shall Be Released i With A Little Help From My Friends. De la seva participació a Woodstock, Cocker comentaria que ?va ser com un eclipsi, un dia molt especial?. Joe Cocker - With A Little Help Of My Friends (Live At Woodstock) V?deo: http://www.youtube.com/watch?v=POaaw_x7gvQ Joe Cocker - Feelin' Alright V?deo: http://www.youtube.com/watch?v=JQECeouNVjI? https://www.naciodigital.cat/bergueda/noticia/11672/joe-cocker-mad-dogs-englishmen Pagina 3 de 8 Joe Cocker - Let's Go Get Stoned (Live At Woodstock) V?deo: http://www.youtube.com/watch?v=gDhDUSmHvHQ Joe Cocker - Don't Let Me Be Misunderstood V?deo: http://www.youtube.com/watch?v=AyFzzKrJEyI Joe Cocker - I Shall Be Released (Live At Woodstock) V?deo: http://www.youtube.com/watch?v=Dpyhl85MYmU Després de Woodstock, gravat durant un descans de la seva gira, Joe Cocker! (1969) va ser el seu segon àlbum, es tracta d'un altre dels seus àlbums importants, coproduït entre Denny Cordell i Leon Russell. En els dies anteriors a la gravació va conèixer a Leon Russell, un músic d'estudi excepcional acostumat a aportar el seu talent pianístic a diferents artistes com Bob Dylan, Frank Sinatra, Jerry Lee Lewis, The Rolling Stones o Elton John, va ser el segon descobriment important de la carrera de Joe Cocker. Impressionats per la versió de With A Little Help From My Friends, Paul McCartney i George Harrison van deixar versionar a Cocker per aquest àlbum les cançons dels Beatles, She Came In Through The Bathroom Window i Something, també torna a versionar a Dylan amb Dear Landlord, a Leonard Cohen amb Bird On A Wire o a Lovin' Spoonful amb Darling Be Home Soon, a més del tema Delta Lady, número 10 a Anglaterra, del futur membre de la seva banda i productor, Leon Russell. Aquests grans àlbums, es veien complementats per les actuacions en directe de Joe Cocker, de gran intensitat física, agitant els braços i imitant tocar una guitarra. En aquella època, l'alcoholisme de Joe Cocker ja era preocupant. https://www.naciodigital.cat/bergueda/noticia/11672/joe-cocker-mad-dogs-englishmen Pagina 4 de 8 Mad Dogs & Englishmen (1970) Cocker s'estava agafant un temps de merescut relax després d'un frenètic any anterior d'inacabables gires gràcies a l'edició dels seus àlbums With A Little Help From My Friends i Joe Cocker!. Cansat dels concerts i decidit a repensar la seva trajectòria després d'un any esgotador, Cocker va haver d'acceptar a contracor, hauria preferit descansar i renunciar a la gira, per la que havia signat un contracte poc abans de dissoldre The Grease Band, però es va trobar atrapat, les multes per suspendre els concerts l'haurien portat a la ruïna. Davant la necessitat urgent de formar una nova banda, Cocker no va dubtar i va telefonar al seu admirat col?lega Leon Russell, en aquell temps tot un guru de l'escena californiana. Russell va tirar de la seva extensa agenda per anar reunint una de les bandes més gegantesques de la història, en quantitat i qualitat. Les quatre extenuants jornades d'assajos als estudis de la discogràfica A&M van reunir, a més de Cocker i Russell, a la guitarra i piano, a Chris Stainton a l'òrgan, la guitarra rítmica de Don Preston, el baix de Carl Radle, una percussió amb tres bateries, entre ells el gran Jim Keltner, una secció de vent en la que destacava Bobby Keys, llegendari col?laborador entre molts d'altres dels Rolling Stones, i un cor de veus de deu components. Un cop acabats els assajos, el productor de Cocker, Denny Cordell, va instar a Russell a fer la selecció definitiva de la banda per començar la gira, amb peticions tan raonables com reduir la percussió a un bateria.