ANTOLOGIA de poemes per batxillerat 14/01/2014 9:15 1 A la vora de la mar ROMANCER POPULAR A la vora de la mar no tinc moneda. n'hi ha una donzella, El meu pare té les claus que en brodava un mocador de l'arquimesa. que és per la reina. –No quedeu per diners no, Quan en fou a mig brodar gentil donzella. li manca seda; No quedeu per diners no, gira els ulls envers la mar; gentil donzella. veu una vela. No quedeu per diners, no, Veu venir un galió prou fio d'ella. tot vora terra, La donzella entra a la nau, en veu venir un mariner tria la seda. que una nau mena. Mentre va mercadejant Mariner, bon mariner, prompte navega. que en porteu seda? Mariner es posa a cantar –De quin color la voleu, cançons novelles. blanca o vermella ? Amb el cant del mariner –Vermelleta la vull jo, s'ha dormideta, que és millor seda; i amb el soroll de la mar vermelleta la vull jo, ella es desperta. que és per la reina. Quan ella s'ha despertat –Pugeu a dalt de la nau ja no veu terra, triareu d'ella. la nau és en alta mar, -Ai no! No hi puc pujar pel mar navega. 14/01/2014 9:15 2 —Mariner, bon mariner, L'una porta vestit d'or, torneu-me a terra, l'altre de seda, perquè els aires de la mar i jo pobreta de mi, me'n donen pena. de sargil negre. Això si que no ho faré, L'una és casada amb un Duc, que heu de ser meva; l'altra és princesa, set anys que vaig pel mar i jo pobreta de mi, per vos donzella. sóc marinera. —Cent llegües dins de la mar —No sou marinera, no, lluny de la terra. que en sereu reina, De tres germanes que som, que sóc el fill del rei sóc la més bella. de l'Anglaterra. 14/01/2014 9:15 3 A Mallorca durant la guerra civil BARTOMEU ROSSELLÓ-PÒRCEL Verdegen encara aquells camps El cor de la tardor ja s'hi marceix, i duren aquelles arbredes concertat amb fumeres delicades. i damunt del mateix atzur I les herbes es cremen a turons es retallen les meves muntanyes. de cacera, entre somnis de setembre i boires entintades de capvespre. Allí les pedres invoquen sempre la pluja difícil, la pluja blava Tota la meva vida es lliga a tu, que ve de tu, cadena clara, com en la nit les flames a la fosca. serra, plaer, claror meva! Sóc avar de la llum que em resta dins els ulls i que em fa tremolar quan et recordo! Ara els jardins hi són com músiques i em torben, em fatiguen com en un tedi lent. 14/01/2014 9:15 4 Així com cell que es veu prop de la mort (LXXXI) MARCH, AUXIÀS Així com cell qui es veu prop de la mort, corrent mal temps, perillant en la mar, e veu lo lloc on se pot restaurar e no hi ateny per sa malvada sort, ne pren a me, qui vaig afanys passant, e veig a vós bastant mos mals delir: desesperat de mos desigs complir, iré pel món vostre ergull recita 14/01/2014 9:15 5 A una hermosa dama de cabell negre que es pentinava en un terrat ab una pinta de marfil GARCIA, FRANCESC VICENT Ab una pinta de marfil polia Sos cabells de finíssima atzabeja A qui los de or més fi tenen enveja, En un terrat, la bella Flora un dia; Entre ells la pura neu se descobria Del coll que, ab són contrari, més campeja I, com la mà com lo marfil blanqueja Pinta i mà de una peça pareixia. Jo, de lluny, tan atònit contemplava Lo dolç combat, que ab estremada gràcia Aquestos dos contraris mantenien, Que el cor, enamorat, se m’alterava I, temerós de alguna gran desgràcia, De prendre’ls tregües ganes me venien. 14/01/2014 9:15 6 A vo s Dona Verge Santa Maria LLULL A vós, Dona Verge Santa Maria, Pus mon voler vol vostra senyoria, dó mon voler, qui·s vol enamorar lo meu membrar e·l saber vos vull dar; de vós tan fort que sens vós no volria car sens voler, Dona, jo què·ls faria? en nulla re desirar ni amar; E vós, Dona, si·us plai, façats membrar, car tot voler ha melloria entendre, amar a clerecia, sobre tot altre que no sia per ço que vagen en Suria volent en vós, qui és maire d'amor. los infeels convertir, preïcar, Qui vós no vol, no ha d'on s'enamor. e·ls crestians facen pacificar. Mant hom se vana que morria pel vostre fill, si loc venia; mas paucs són cells qui·l vagen preïcar als infeels, car mort los fai dubtar. 14/01/2014 9:15 7 Aiguamarina JOSEP MARIA DE SAGARRA Voldria, ni molt ni poc: I fer tot el que fem, ésser lliure com una ala, oberts de cor i de parpelles, i no mudar-me del lloc i amb tots els cinc sentits; platejat d'aquesta cala; sense la por de jeure avergonyits i encendre el foc quan surtin les estrelles. del pensament que vibra, i llegir només un llibre antic, Comprendre indistintament sense dubte, ni enveja, ni enemic. rosa i espina; I no saber on anirem, i estimar aquest moment, quan la mort ens cridi al tàlem: i aquesta mica de vent, creure en la fusta del rem i el teu amor, transparent i en la fusta de l'escàlem. com una aigua-marina. 14/01/2014 9:15 8 Assaig de ca ntic en el temple ESPRIU, SALVADOR Però no he de seguir mai el meu somni, i em quedaré aquí fins a la mort, Oh!, que cansat estic de la meva car sóc també molt covard i salvatge covarda, vella, tan salvatge terra, i estimo a més amb un i com m'agradaria d'allunyar-me'n, desesperat dolor nord enllà, aquesta meva pobra, on diuen que la gent és neta, bruta, trista, dissortada pàtria. i noble, culta, rica, lliure, desvetllada i feliç. Aleshores, a la congregació, els germans dirien desaprovant: "Com l'ocell que deixa el niu, així l'home que abandona el seu indret", mentre jo ja ben lluny, em riuria, de la llei de l'antiga saviesa d'aquest meu àrid poble. 14/01/2014 9:15 9 Be lgica CARNER, JOSEP Si fossin el meu fat les terres estrangeres, I tot sovint, vora un portal d’església, m’agradaria fer-me vell en un país hi hauria, acolorit, un mercat de renom, on es filtrés la llum, grisa i groga, en somrís, amb botí de la mar, amb presents de la terra, i hi hagués prades amb ulls d’aigua i amb voreres amb molt de tot per a tothom. guarnides d’arços, d’oms i de pereres; viure quiet, no mai assenyalat, en una nació de bones gents plegades, com cor vora de cor ciutat vora ciutat, Una ciutat on vagaria i carrers i fanals avançant per les prades. de veure, per amor de la malenconia I cel i núvol, manyacs o cruels, o per desig de novetat dringant, restarien captius en canals d’aigua trèmuls, cases antigues amb un parc on nien ombres tota desig d’emmirallar els estels. i moltes cases noves amb jardinets davant. Hom trobaria savis de moltes de maneres; i cent paraigües eminents farien —ai, badats— oficials rengleres M’agradaria fer-me vell dins una en la inauguració dels monuments. ciutat amb uns soldats no gaire de debò, I tot de sobte, al caire de llargues avingudes, on tothom s’entendrís de música i pintures hi hauria les fagedes, les clapes dels estanys o del bell arbre japonès quan treu la flor, per a l’amor, la joia, la solitud i els planys. on l’infant i l’obrer no fessin mai tristesa, De molt, desert, de molt, dejú, on veiéssiu uns dintres de casa aquilotats viuria enmig dels altres, un poc en cadascú. de pipes, de parlades i d’hospitalitats, amb flors ardents, magnífica sorpresa, fins en els dies més gebrats. 14/01/2014 9:15 10 Però ningú no se’n podria témer en fent sa via. Hom, per atzar, un vell jardí coneixeria, ben a recer, de brollador ben clar, amb peixos d’or que hi fan més alegria. De mi dirien nens amb molles a la mà: —És el senyor de cada dia. 14/01/2014 9:15 11 Blanca era com la neu TOMÀS AGULLÓ Blanca era com la neu; de blanc vestida, com sa innocència en es seu front impresa: damunt sa llarga cabeiera estesa, corona virginal de flors teixida; blau mantell, com el cel que l’ha acollida, blanc es vel, com dets àngels sa puresa: així la veia jo, ple de tristesa, com si estàs solament allà adormida. Així la veia jo, i la veig encara, enmig des camp que, trist, per mi verdetja, prop des torrent que, trist, per mi redola. La veig en fosca nit i en lluna clara, i sa hermosa visió, que així em rodetja, endolceix un dolor que no aconsola. 14/01/2014 9:15 12 Brida MARIA MERCÈ MARÇAL A la fira dels Folls em fa senyals: jo vaig jo hi aniria. per l'altra riba, Vindria qui sap d'on -i ningú no ho sabria- traginer de cançons amb els llavis oscats en cavall sense brida. de molta vida, Cadenes són presons traginer de cançons i jo en fugia en cavall sense brida.