Número 54 – Septiembre/Octubre 2005 www.aeball.net ASOCIACION EMPRESARIAL DE L'HOSPITALET Y BAIX LLOBREGAT AEBALL – “Castelldefels té una situació geogràfica privilegiada” – Entrevista con Cristian Rovira, director general Grupo SIFU UNIÓN PATRONAL METALÚRGICA DE L'HOSPITALET Y BAIX LLOBREGAT – La AEBALL/UPMBALL presenta un nuevo portal web UPMBALL e d m i p a r e r s a i r o i sumario e a ditorial l Editorial 3. Preparando el 2006 Preparando el 2006 Antes de llegar al final del presente año y puesta la mirada en el Opinión 4. 2006, es un buen momento para analizar los peligros y debilidades Congrés de la PIME catalana 2005: de nuestra economía, para intentar que el año 2006 sea un año me- deu punts estratègics jor que el anterior y se corrijan aquellos aspectos negativos del es- Reportaje 6. cenario macroeconómico. Nuestra economía, en estos momentos tiene una lista de debili- La agencia española de protección de datos en cifras dades que podría poner en peligro los años de crecimiento sostenido que hemos tenido y que a grandes rasgos se puede enunciar en: la Panorama Económico 9. demanda interna se basa en el consumo de las familias, la inversión “Castelldefels té una situació en bienes de equipo no es constante, aumentan las importaciones y geogràfica privilegiada” decrecen las exportaciones, la rigidez del mercado laboral, la deslo- El socio 12. calización de empresas, los altos costes fiscales y de seguridad so- cial etc... Entrevista con Cristian Rovira, Frente a estas debilidades y para asegurar nuestro crecimiento gerente de SIFU económico, el Gobierno puede y debe poner remedio. Aeball.net 15. El pasado mes de septiembre el Consejo de Ministros aprobó el proyecto de Ley de Presupuestos Generales del Estado para 2006. La AEBALL/UPMBALL presenta un nuevo portal web En ellos se contempla que el gasto del Estado crezca un 7,6 % y los ingresos asciendan a un 9,2 % más que el año anterior. El crecimiento Promoción 18. previsto del PIB es del 3,3 %. No queriendo hacer una enumeración de datos, para no aburrir Visita agrupada a la Expo 2005 celebrada en Aichi en Japón al lector, sobre el escenario económico aprobado por el Gobierno, lo que sí queremos resaltar es la falta de medidas concretas para ata- 19. Promoción jar las debilidades que anteriormente hemos enunciado. La competitividad de nuestra economía, verdadero problema de Feria EMO de Hannover y Cumbre industrial y tecnológica de Bilbao fondo, no es prioritaria en estos presupuestos. Es más, afianzan los desequilibrios de crecimiento que tenemos. 21. Parlem de... En un entorno europeo que no ayuda a nuestras dificultades hay que añadir que a nivel mundial tampoco nos van ha favorecer los pre- Qüestions de llengua... cios de la energía y las materias primas. Noticias 22. La inflación perjudica seriamente la competitividad de nuestra eco- nomía y su crecimiento. Hay muchas medidas para contenerla y re- Noticias de actividades y servicios y de empresas asociadas a la ducirla: fomentar la competencia en todos los mercados, especialmente AEBALL/UPMBALL los regulados, rebajar los costes salariales de seguridad social, re- ducir la fiscalidad sobre las empresas, reducir la excesiva regulación Nº 54. SEPTIEMBRE-OCTUBRE 2005 Revista Bimestral. Año XI administrativa o coordinar mejor las competencias de la actividad pro- Edita: Asociación Empresarial y ductiva entre las distintas administraciones. Unión Patronal Metalúrgica de l’Hospitalet i Baix Llobregat Por parte de las empresas, para ganar competitividad hay que ha- Directora: Rosa Fiol cer más formación, trabajar con la máxima calidad, mejorar la capa- Redacción: D. Bargalló, Mª. P. Fiol, A. García, A. Ridruejo, R. Pedrosa, cidad tecnológica y de innovación, invertir en bienes de equipo, au- M. Calvet, N. Olea. mentar la productividad juntamente con los trabajadores y reducir los Realización: Ediciones Rondas costes de todo tipo que se pueda. Redacción: Av. Fabregada, 93, En estos momentos, en los que también las empresas preparan 1º 3ª, Dcha. 08901 L’Hospitalet Tel: 93 337 04 50 sus presupuestos, nos ha parecido oportuno analizar un poco la si- Fax: 93 337 50 15 tuación y en la medida de lo posible ofrecer algunas pistas para que e-mail: [email protected] en las previsiones de las empresas, puedan incidir especialmente en Tiraje: 6.000 ejemplares la mejora de su competitividad, que es lo que afianza la continuidad Depósito Legal: B-44.082-94 Los artículos publicados en DIARIO de cada empresa y, en definitiva, de nuestra economía. EMPRESARIAL reflejan sólo la opinión de sus autores 3 l a i o r i a s r e r a p i m opinión e d Congrés de la PIME catalana 2005: deu punts estratègics En el segle XXI, la capa- creixement i de la creació i dis- FEPIME-CATALUNYA consi- citat d’adaptació al can- tribució de la riquesa del país. dera que les pimes tenen la vo- vi s’ha convertit en avantatge La pime és en sí mateixa un cació de créixer i desitgen un competitiu clau i la competèn- mecanisme, i probablement el entorn que ho permeti. cia internacional s’ha accen- més eficient, de generació i re- tuat. Això comporta unir es- partiment de riquesa: forços i criteris entre adminis- El 69,6% dels ingressos de 4. Entorn amigable. Els països tracions, agents econòmics i les pimes van a proveïdors, que, també competeixen socials i empreses per definir en bona part, són també pimes Les agències promotores propostes que permetin millo- que redistribueixen la riquesa en d’inversió estrangera recorren rar la competitivitat. Això re- la mateixa proporció. el món captant empreses per verteix en benefici del teixit em- El 19,85% dels ingressos a que s’instal·lin en el seu pa- presarial català, integrat ma- s’adrecen als empleats. ís, regió o ciutat. joritàriament per microempre- El 6,82% a les administra- FEPIME-CATALUNYA desta- ses i pimes. cions en forma de cotitzacions ca que les pimes necessiten Aquesta realitat porta a pen- a la Seguretat Social i impos- una regulació que es complei- sar què han de fer les pimes, tos. xi, que no vagi més enllà del ne- que han de fer les administra- El 2,8% s’afegeix als recur- cessari i que no tingui exigèn- cions i què hem de fer les pa- sos propis per a ser reinvertits. cies de compliment duplicades tronals. Un eix vertebrador Com a dividend, es reparteix o sense sentit. que va donar origen a la idea el 0,93%. Tenint en compte que Les pimes catalanes preci- de convocar el Congrés de la part d’aquest, alhora, s’orien- sen d’una administració eficaç, PIME catalana 2005. ta a noves inversions. accessible, ràpida i amable. A més, les pimes necessiten una Europa unida, amb un mer- 1. Un país de pimes en el sg. XXI 3. Un nou repte, un nou impuls, cat únic real. Tres xifres ens donen una un nou enfoc ràpida visió: El conjunt de nous països in- "Només el 0,15% de les em- dustrialitzats tenen una pobla- 5. Inversió privada, inversió pú- preses catalanes tenen més de ció de 3.051 milions de per- blica 250 treballadors". sones. L’escassetat d’inversió pú- "Les pimes catalanes re- La dimensió òptima de l’em- blica frena la competitivitat presenten prop del 20% del to- presa depèn de la grandària del empresarial. tal espanyol". mercat al que serveix. La inversió pública, realit- "Des del 1997 la renda per Les circumstàncies que per- zada on és necessària i amb les càpita catalana supera la de la metien sobreviure fa deu anys, degudes exigències de control mitjana europea". ara són insuficients. La flexibi- de qualitat, cost i terminis d’e- litat és el factor clau del mo- xecució, té un notable efecte ment. multiplicador sobre la inversió 2. Pimes, espina dorsal del país Catalunya és un país pro- privada. Les pimes catalanes aporten ductor. En un món obert, do- el 70% del PIB català i el 75% minat per la demanda i la dis- dels llocs de treball. tribució, amb clients exigents i 6. Les responsabilitats de ca- FEPIME-CATALUNYA procla- capacitat productiva exceden- dascú. Organitzacions empresa- ma les pimes d’eix central de tària, anticipar-se és la clau de rials i sindicats també l’economia catalana, del seu la supervivència. Les empreses són respon- 4 e d m i p a r e r s a i r o i a opinión l sables davant dels seus clients. exigents. L’obligació -i grande- 10. Valors El compliment de les seves obli- sa- de l’activitat empresarial La coherència de les nor- gacions respecte als clientes, és la millora contínua de les mes, la seva vigència i estabi- proveïdors, empleats i l’àrea en característiques de l’oferta. litat són importants, però la qual treballen es pot exigir Això implica estar al dia de les importen més els costums, on per llei. novetats i empènyer les fron- està el respecte de la paraula FEPIME-CATALUNYA consi- teres del coneixement. donada i el compliment dels dera que les organitzacions em- La inversió en recerca és compromisos i contractes presarials i la resta d’agents la més arriscada de totes. sense necessitat d’apel·lar a hem de fer una anàlisi concre- Moltes vegades no dona la justícia. ta de la realitat del moment. La resultat i quan s’obté reque- L’esperit empresarial inclou realitat és la que és, no la es- reix terminis llargs. Això limita capacitat de mesurar i assumir collim i, per regla general, no a la pime. risc, posposar la despesa cap és la que volem. Per tant, cal La massa crítica per fer al futur, autonomia personal, que les pimes s’adaptin a rendible la investigació tendeix responsabilitat del que es fa, aquesta realitat.