Cultura Tradicional 1. DE LA SABOGA AL SILUR. Pescadors fluvials de l’Ebre a Tivenys 2. LA TERRA DEL DÒLAR. L’activitat minera al poble de Bellmunt del Priorat 3. COM A LA LLOSA, RES. Les transformacions alimentàries al Pallars Sobirà i Barcelona ha vist néixer i desaparèixer nombrosos barris de barraques al llarg del segle xx, L’Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya a l’Alt Urgell 4. PUIX EN ALT LLOC SOU POSADA. fet que va condicionar el seu desenvolupament urbà. Barracòpolis fou un dels noms més (IPEC) és un projecte iniciat l’any 1994 pel Ermites i santuaris. Indrets de devoció popular al punyents que va rebre la ciutat per la magnitud del fenomen. Tot i ser una ciutat impossible Barraquisme Centre de Promoció de la Cultura Popular i Priorat a ulls de l’Ajuntament, la manca de polítiques d’habitatge va perpetuar la situació i va esdevenir Tradicional Catalana (actualment Direcció 5. «BENVINGUT/DA AL CLUB DE LA SIDA» i altres rumors d’actualitat una ciutat possible de barris consolidats que, malgrat que havien de conviure amb la desatenció, General de Cultura Popular, Associacionisme 6. TORDERADES I EIXUTS. la por pel control i la repressió, van desenvolupar una vida social i veïnal activa en la lluita la ciutat (im)possible i Acció Culturals). El seu objectiu és la recerca, Els usos tradicionals de l’aigua al Montseny 7. LA MUNTANYA OBLIDADA. per aconseguir un habitatge. La seva experiència ha restat en l’oblit, sovint estigmatitzada pel la documentació, la difusió i la restitució del Economia tradicional, desenvolupament rural desconeixement d’una història d’esforços i il·lusions que ara veu la llum quan la gent sense patrimoni etnològic català. Un circuit iniciat pels i patrimoni etnològic al Montsec història pren la paraula. investigadors que pretén que els resultats 8. CARRER, FESTA I REVOLTA. Els usos simbòlics de l’espai públic a Barcelona aconseguits acabin revertint en la comunitat (1951-2000) Els barris de Can Valero, el Carmel Aquesta recerca es va fer entre els anys 2004 i 2008 impulsada per l’Inventari del Patrimoni i en el ciutadà com a destinatari i alhora 9. I... AIXÒ ÉS LA MEVA VIDA. i la Perona a la Barcelona del segle xx Relats biogràfics i societat Etnològic del Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana (actualment protagonista i creador d’un patrimoni cultural 10. ELS ÚLTIMS HEREUS. Direcció General de Cultura Popular, Associacionisme i Acció Culturals), i va esdevenir la base viu i canviant, que es fa i es transforma en Història oral dels propietaris rurals gironins, 1930-2000 de coneixement perquè el mateix equip de recerca fes l’exposició “Barraques. La Ciutat Xavi Camino el dia a dia. 11. EL TEMPS I ELS OBJECTES. Informal” al Museu d’Història de Barcelona (2008–2009). Òscar Casasayas Memòria del Museu de Ripoll Pilar Díaz Com a fruit de les diferents accions impulsades 12. DONES QUE ANAVEN PEL MÓN. Estudi etnogràfic de les trementinaires de la vall de L’equip d’investigació està format per: Xavi Camino Vallhonrat, llicenciat en Antropologia Social Maximiliano Díaz des de l’Inventari del Patrimoni Etnològic de la Vansa i Tuixent (Alt Urgell) i Cultural i diplomat en Estudis Avançats; Òscar Casasayas Garbí, llicenciat en Història; Pilar Catalunya (IPEC) la col·lecció “Temes d’Etnologia 13. LES PORTERIES A BARCELONA. Cristina Larrea Entre l’espai públic i l’espai privat Díaz Giner, llicenciada en Antropologia Social i Cultural i diplomada en Treball Social; Maximiliano Flora Muñoz de Catalunya” presenta un seguit d’estudis 14. CADA CASA ÉS UN MÓN. Díaz Molinaro, llicenciat en Història; Flora Muñoz, llicenciada en Sociologia i en Antropologia monogràfics, amb un marcat caràcter territorial, Família, economia i arquitectura a Cerdanya Mercè Tatjer Social i Cultural; Cristina Larrea Killinger, doctora en Antropologia Social i Cultural, i Mercè que ofereix la possibilitat de donar sortida a les 15. ENTRE EL PODER I LA MÀSCARA. Una etnohistòria del Carnestoltes a Barcelona Tatjer Mir, doctora en Geografia i catedràtica de Didàctica de les Ciències Socials a la Universitat conclusions dels treballs desenvolupats. 16. EL MAS AL MONTSENY. de Barcelona. X. Camino, O. Casasayas, P. Díaz, M. Díaz, C. Larrea, F. Muñoz, M. Tatjer Muñoz, Díaz, M. C. Larrea, F. X. Camino, O. Casasayas, P. La memòria oral 17. IMATGES AL MOLL. Els oficis de les feines d’estiba a la Barcelona dels segles XIX i XX 18. DE QUILLA A PERILLA. L’ofici dels mestres d’aixa a la Costa Brava 19. FEMER FA GRANER. Feines i eines de pagès a la Plana de Vic del segle xx 20. TRANSHUMÀNCIES DEL SEGLE XXI Ramaderia ovina i transhumància a l’Alta Ribagorça 21. BARRAQUISME, LA CIUTAT (IM)POSSIBLE Els barris de Can Valero, el Carmel i la Perona a la Barcelona del segle xx 1 0 22. FORÇATS A FOC I LLUM 0 Una història oral dels últims masovers 0 de la regió de Girona 0 23. DONES DEL CARRER Canvi urbanístic i treball sexual a Barcelona 3 7 (2005-2009) Barraquisme, la ciutat (im)possible. 7 24. DE LES IGUALES A LA CARTILLA 6 El regiment de la cosa pública, la medicalització 8 i el pluralisme assistencial a la Vall d’Aro 3 25. PARCS ALS COMUNALS 9 La patrimonialització de la muntanya 3 21 4 al Pallars Sobirà 8 26. LA CIUTAT HORITZONTAL 8 Urbanisme i resistència en un barri de cases barates 7 de Barcelona 9 Temes d’Etnologia de Catalunya 21 Coberta Barraquisme actualitzat juliol 2016 Barraq_comp_bn2:Maquetación 1 28/9/11 06:11 Página 1 Barraquisme, la ciutat (im)possible Els barris de Can Valero, el Carmel i la Perona a la Barcelona del segle XX Temes d'Etnologia de Catalunya 21 nova maquetació EADOP2016 Barraq_comp_bn2:Maquetación 1 28/9/11 06:11 Página 2 2 el poder i la màscara nova maquetació EADOP2016 Barraq_comp_bn2:Maquetación 1 28/9/11 06:11 Página 3 Barraquisme, la ciutat (im)possible Els barrisdeCan Valero,el Carmelila Perona ala Barcelonadel segle XX Xavi Camino Vallhonrat, Òscar Casasayas Garbí PilarDíaz Giner,Maximiliano Díaz Molinaro Cristina Larrea Killinger, Flora Muñoz Romero Mercè Tatjer Mir nova maquetació EADOP2016 Barraquisme Crèdits modificats Página 4 4 el poderila màscara BIBLIOTECA DE CATALUNYA - DADES CIP Barraquisme, la ciutat (im)possible : els barris de Can Valero, el Carmel i la Perona a la Barcelona del segle XX. – (Temes d’etnologia de Catalunya ; 21) Bibliografia ISBN 9788439386773 I. Camino Vallhonrat, Xavi II. Catalunya. Departament de Cultura III. Grup d’Estudis Pas a Pas IV. Col·lecció: Temes d’etnologia de Catalunya ; 21 1. Barraquisme – Catalunya – Barcelona – Història – S. XX 2. Can Valero (Barcelona, Catalunya) – Història – S. XX 3. Carmel (Barcelona, Catalunya) – Història – S. XX 4. Perona (Barcelona, Catalunya) – Història – S. XX 711.585(460.23 Ba Barcelona)”19” 94(460.23 Ba Barcelona)”19” Aquesta obra es distribueix mitjançant una llicència de Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 4.0 Internacional (CC BY-NC-ND 4.0) de Creative Commons. Es permet la seva reproducció, distribució i comunicació pública sempre que se’n citi la font. No es permet fer-ne ús comercial ni generar obres derivades. Per veure els termes complets de la llicència, visiteu: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/4.0/deed.ca © 2011: Xavi Camino Vallhonrat, Òscar Casasayas Garbí, Pilar Díaz Giner, Maximiliano Díaz Molinaro, Cristina Larrea Killinger, Flora Muñoz Romero, Mercè Tatjer Mir © d’aquesta edició: Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura. Direcció General de Cultura Popular, Associacionisme i Acció Culturals Disseny: Azúa / Ancochea Fotografia de la coberta: Patronat Municipal de l’Habitatge de Barcelona Primera edició: setembre de 2011 Primera reimpressió: juny de 2016 ISBN: 9788439386773 Dipòsit legal: B-14.521-2016 nova maquetació EADOP2016 Barraquisme ACTUALITZAT juny2016 Página 5 nomdel capítol 5 SUMARI PRÒLEG A L’EDICIÓ DE 2016 / 7 PRESENTACIÓ /13 METODOLOGIA I PROCÉS DE RECERCA /17 La recerca documental La recercade camp Localització delsantics nuclis de barraquesidels barris on viuen actualment els entrevistats Tècniques deltreball de camp Etapes deltreballde camp Anàliside les dades documentals i etnogràfiques Devolució dels resultats:difusió de la recerca PRIMERA PART EL BARRAQUISME ABARCELONAALSEGLE XX /33 Lesbarraques de Barcelona abansdel barraquisme La formaciódelsprimers nuclisde barraques al primer terç del segle XX El barraquisme entreel1939iel 1957: els anys de controlirepressió La visualització social del barraquisme (1957-1966) Canvis en la intervenció municipal en la soluciódel barraquisme (1961-1985) Elsfinalsdel barraquisme VIDA IQUOTIDIANITAT ALS BARRIS DE BARRAQUES / 81 Orígens icauses Arribadaal nucli Control i repressió La barraca Infraestructures Escola Feina Barraquisme ACTUALITZAT juny2016 Página 6 6 barraquisme, la ciutat (im)possible SEGONA PART EL DESENVOLUPAMENTDE L'ACCIÓSOCIAL AL BARRI DE CANVALERO / 123 Aproximacióhistòrica als barris de barraques de Montjuïc La formació de l'acció social a Can Valero Les noves accions de participació comunitària El procésdereallotjament LES BARRAQUES DEL CARMEL: LA LLARGA LLUITA PER ROMANDREAL BARRI / 181 El Carmel iels barrisdebarraques El barriés nostre. L'Asociación de Vecinosdel Carmelo ila Vocalíade barracas La preservacióde l'espai comú: elsreallotjaments LA PERONA. CONSEQÜÈNCIESDELA SEGREGACIÓ SOCIAL /235 De la ronda de Sant Martí alaconfiguració del barri de la Perona De la convivènciaala competència social.Elconflicte veïnal alaPerona Els reallotjamentsdela Perona. Afrontar un vell problema social CONCLUSIONS / 285 ARXIUS CONSULTATS / 291 BIBLIOGRAFIA / 293 Barraquisme_dreta 7 Pròleg a l’edició de 2016 Quan vam iniciar aquesta recerca l’any 2004 no pensàvem només a recuperar una de les tantes històries silenciades d’aquesta ciutat, sinó que també volíem donar veu a les paraules i els pensaments de les persones que van viure als barris de barraques. La Història —i el seu relat— no té cap sentit sense el testimoni de la gent sense història. Ha passat més d’una dècada d’ençà d’aquells inicis i podem afirmar que aquest objectiu s’ha acomplert.