It's only rock & roll | Pep Saña | Actualitzat el 30/09/2019 a les 10:46 Dire Straits: Sultans Of Swing Entrada d'un concert de Dire Straits l'any 1992. Vaig tenir la gran sort de poder-los veure quan només faltaven cinc concert abans d'acabar la trajectòria de Dire Straits. Es el de la foto de l'entrada (abans si que feien entrades com Déu mana), que va en portada d'aquest article. Un 2 d'octubre de 1992 al Palau Sant Jordi. Només els hi quedaven els dies 3 i 4 també al Sant Jordi, 6 i 7 a la Plaça de Toros de Las Ventas de Madrid, i el 9 a La Romareda de Saragossa per posar punt i final a Dire Straits. Es publicaria el directe d'aquesta gira, On The Night (1993) i al 1995 la banda anunciava la seva dissolució. Son d'aquelles coses que et passen a la vida que sense saber-ho acaben transcendint a gairebé fet històric. Dire Straits (que traduït ve a ser, situació desesperada o passar necessitat) és una banda de Rock britànica amb influències del Blues i del Rock & Roll més clàssic, fundada al 1977 per Mark Knopfler (guitarra i veu), David Knopfler (guitarra), John Illsley (baix) i Pick Withers (bateria). El seu líder fonamental és Mark Knopfler, les seves genials composicions, el seu estil de veu tan característic i la seva forma de tocar la guitarra sense pua són els senyals d'identitat d'una de les bandes de més èxit de la història del Rock. Sense por a equivocar-se es pot afirmar que Dire Straits és Mark Knopfler, de qui les essències bàsiques provenen de la seva adoració per les lletres de Bob Dylan i del Rock arrelat en el Blues de Robert Johnson, amb deixos d'Eric Clapton o J. J. Cale. Poc després de les 18:00 del 13 de juliol de 1985, Dire Straits pujava a l'escenari del Wembley Stadium formant part del Live Aid, tocant per una audiència mundial que a la televisió va assolir 1.900 milions d'espectadors. La seva actuació, entre U2 i Queen, va començar amb Money For Nothing (amb Sting), i després arribaria una versió èpica de la cançó que els va convertir en súper estrelles, Sultans Of Swing. "Va suposar un sentiment molt especial formar part d'una cosa tan única, el Live Aid va ser un privilegi únic per a tots nosaltres. S'ha convertit en un record fabulós", recorda el baixista John Illsley. La posició de Dire Straits com a grans senyors de la MTV contrastava amb els orígens humils de Sultans Of Swing. El cantant i guitarrista Mark Knopfler l'havia escrit al 1977, la inspiració per a Sultans Of Swing va venir després de veure a una banda de Jazz tocar en un pub pràcticament desert a Deptford, al sud de Londres una nit plujosa. Sense immutar-se, al final de la pèssima actuació, el cantant amb molt entusiasme va dir, ?Bona nit i gràcies, som els Sultans del Swing?, Mark Knopfler va trobar divertit el contrast entre la banda, l'entorn i el seu nom grandiloqüent, però com a mínim Knopfler va sortir del pub amb la llavor d'una idea. Tornant a casa, al pis que compartia amb el seu germà petit David i John Illsley, va començar a escriure una cançó per a la nova https://www.naciodigital.cat/bergueda/noticia/17985/dire-straits-sultans-of-swing Pagina 1 de 10 banda que acabaven de formar. "Vivíem al costat del no res i ni tan sols podíem pagar la factura del gas, no ens anomenàvem Dire Straits per casualitat (per la traducció del nom). La primera vegada que vaig escoltar al Mark tocar Sultans Of Swing va ser en aquell apartament, però la cançó era completament diferent. Fins i tot Knopfler pensava que li faltava xispa, la cançó va agafar un toc de Blues incendiari després d'aconseguir els diners per comprar una Stratocaster de 1961. Un dia em va dir, recordes aquella cançó de la que et vaig parlar?, he refet del tot l'estructura de l'acord. La va tocar i em va sonar de meravella. Tot és increïblement senzill, és fascinant la manera de tocar-la. És el ritme que gira entorn de la guitarra, un baix simple i la bateria d'acompanyament. Aquesta és la historia. Totes les cançons bones tenen una història?, recorda John Illsley. Mentre buscaven desesperadament un contracte discogràfic, Dire Straits al juliol del 77 van llogar un petit estudi de vuit pistes. Després, van dur la maqueta gravada amb cinc cançons, que incloïa Sultans Of Swing, al DJ de Radio London, Charlie Gillett. "Charlie es va tornar absolutament boig amb la gravació, a l'emissió en directe va dir, posaré això fins que algú signi a aquesta banda, cosa que em va semblar bastant atrevida. I per sort ho van fer. En aquells dies, un DJ d'una emissora de ràdio podia marcar la diferència?, explica John Illsley. Ara que Sultans Of Swing sonava constantment, les companyies discogràfiques van començar a prendre nota d'aquest so tronador de Blues Rock que parlava d'una banda infumable de Jazz. Al cap de dos mesos, Dire Straits signava per una discogràfica de les grans, Phonogram, portant-los als Basing Street Studios per gravar el seu àlbum de debut, amb el productor Muff Winwood, antic membre de Spencer Davies Group i germà de Steve Winwood de Traffic. Però, com explica John Illsley, ?El problema que teníem era que no podíem aconseguir que Sultans Of Swing sonés tan bé com a la maqueta. Hi va haver fins i tot un moment en què la demo es va considerar com la que sortís com a single?. Tot i això, finalment ho van tornar a re gravar amb l'aprovació de tothom. Sultans Of Swing va sortir al mercat al maig del 78, però no va causar cap impacte a Gran Bretanya. Aleshores, les coses van començar a moure's amb un impuls gairebé casual. L'àlbum homònim va sortir a l'octubre, però les vendes no acabaven d'anar be tot i que ràpidament va arribar a disc d'or a Holanda. "Vaig rebre aquella trucada de la companyia discogràfica dient que no havíem venut 25.000 àlbums", recorda John Illsley. "Després va sortir als Estats Units i allà es va disparar, les emissores de ràdio van començar a posar Sultans Of Swing, convertint-se en una bogeria. Com que als Estats Units va ser un èxit, es va tornar a re editar al Regne Unit i va passar una cosa realment peculiar, va començar a estendre's com un foc incontrolat?. A principis del 79, el single havia desaparegut del Top 10 als dos costats de l'Atlàntic, com donant una oportunitat a l'àlbum, amb una estètica poc atractiva però amb unes cançons intemporals i amb un Mark Knopfler que semblava el punt de trobada entre JJ Cale i Bob Dylan, despatxava més de set milions de còpies. De cop, Mark Knopfler es converteix en el ?guitar hero? més gran del Regne Unit des d'Eric Clapton. Fins i tot Bob Dylan el va trucar mentre estaven gravant el segon àlbum, Coummuniqué (1979), reclutant a Knopfler i el bateria de Dire Straits, Pick Withers, per tocar al seu àlbum, Slow Train Coming (1979). Dire Straits, per descomptat, es va convertir en una de les bandes britàniques amb més èxit dels anys 80. Quan van fer l'últim concert, el 9 d'octubre de 1992, ja portaven despatxats més de 120 milions de discos, a més de Grammys i Brit Awards. John Illsley reflexiona, "Suposo que es podria dir que Sultans Of Swing va ser la cançó que ho va començar tot. Va tenir un impacte enorme. Aquests són els catalitzadors que et fan anar endavant en la vida. La gent ha dit que varem tenir sort, però jo dic, bé, què significa la sort?. El fet és que era una cançó espectacularment bona, la banda era maleïdament bona i treballàvem duríssim. L'única manera d'arribar a qualsevol lloc és comprometent-se. Així que si us passa alguna cosa així, és fantàstic. Va ser excitant?. Els grans èxits de Dire Straits Dire Straits - Dire Straits (1978) https://www.naciodigital.cat/bergueda/noticia/17985/dire-straits-sultans-of-swing Pagina 2 de 10 L'any passat es complien 40 anys de la publicació del primer àlbum homònim de Dire Straits (1978). L'èxit Sultans Of Swing va ser la carta de presentació i probablement la seva millor cançó. És el resum perfecte del que són Dire Straits. El primer tema de l'àlbum de debut de Dire Straits és de lo milloret que han gravat, de fet, Down To The Waterline, em sembla una de les seves millors cançons amb un dels seus millors solos de guitarra. Rock Blusero o Blues Rockero combinat amb Booggie i ritmes de Blues intens completen altres hits del disc i fonamentals a la carrera de la banda com son, Water Of Love i Setting Me Up. Dire Straits - Sultans Of Swing V?deo: https://www.youtube.com/watch?v=TbIf_TQxs7M Dire Straits - Coummuniqué (1979) https://www.naciodigital.cat/bergueda/noticia/17985/dire-straits-sultans-of-swing Pagina 3 de 10 La continuació d'un disc de debut tan gran sol ser difícil, però Dire Straits van saber continuar pel camí de l'èxit. Només 9 mesos després del llançament del seu disc homònim de debut, Dire Straits edita un segon àlbum, de fet, molts dels temes provenen de maquetes que s'havien descartat del primer.