lK GB Al MONTÍ ' . /esentam.En Alji XLBDA >ER. ? RA, < . I,,na 1:16M ac:£^>r coma_ IMlegfBrWo tot el • ;ne no l'a"' d de ILaBeadé } Són lt^*" V Aromas de) Montserrat Diari d'avisos i noiicics Demaneu-les als boi Edició del mai dolços i quc^ nedaocl6 I impremtai rerlandlna. Min Any XLÏïT7!.0 n.406 RM' TaMfM uiti uiu Barcelona: Diumenge, J.* de gener de Í933 Admlnialroclú: carrer d« Patoyo, número I, Son pla. 15 •v LES NOSTRES COL·LABORACIONS CAP D'ANY EXPERIÈNCIA ' 4—» — DEL PARLAMENT CAïF^ Acaba l'any 1952,11è serà memorable per a Catalunya pel EL BISBE CATALÀ DEL CANIGÓ reconeixement de la autoncroia, i entrem a l'any 1935, que Potser és prematur, encara, per parlar del evoca el centenari dels Ids de la nostra Renaixença literària amb Chorlas Maurras, en un incisiu • cerísima d'a mprenslva al ció estampava al final de u seva íi oublicació de la fa"^ Oda a la Pàtria, de Bonaventura Carles paradoxal assaig aittúovinlsta sobre seu ramat p reogué propor- crtda restaoradora: «En nom de Déu, Bonaparta («Napoleón. avec la Fran• clons d'heroi v^s de la dol- amunt!.' tlie França 0 bé d'Espanya Aribau. • ca, ou contre la Erance>, edicions ça 1 íntegra H Bisbe Carec- — uns i altres som germans —; no el ja celebrades ones qnantc? sessions, de tip L'any JÍMI fou 1" de la proclatoa;ió de la República L'any Flammarlon). aparegut recommont, lide. ner al en escrites les trenca la muntanya — l'amor dels sintetitza totes les seves apreciacions categoria del catalans.. 193a ha estat I^y de provació de l'Estatut de Catalunya. Anys despectives sobre aquell goui militar >sep Carner en Havien de passar trenta an>s. ••» posició de pnnts dc vista polítics divergents, 1 Justifica Iota U seva critica derro• gràvids de realitats*?- devenidor. i de «Les coro- a dir. tot el procés d'integració na• sense voler, ben entès, ler cap pronòstic, Si' fossin tan sol; qnests esdeveniments, podríem esguardar tista, superadora al seu entendre d'un ?lzcn amb una cional del catalan'.sm·· eficaç t veri• •bluff» centenari, cdlrmant categòri• table, perquè els poetes 1 patricis da pot ésser un Parlam amb tota confiança el fcps a vtïir. Però a;.xí com l'any 1931 pre• cament, en 'es darreres pàgines del Hem volgut dir. doncs, com el cor 1902 poguesin dor a terme l'otreoa possible. Si no s'e m senciava aquells tràtíàns 10, n 1 "11 de maig, quan patiren un seu volum, amb una reiteracid cruel; de Monsenyor fou un refugi d'autèn• de rcgraclament d'aquella hospitali• en augment, creixerà de dia en dia, arribar^potser a n. •Mots U mort!» Ee a dir que. des• tic acolliment ner « l'ànima ofesa tat rebuda: ta restitució de la com- eclipsi total el principi'autorit'it i l'eficàcia del Poder públic, en prés da la mort, ja no val la pcaa duresa apreciable. Això és el que desitgem. l'any 1932 hem vist •11 parèntesi absurd de ro d'agost que tan- d'emprar falaguenes inútils ni invo• L'opinió pública baurü rtmarcat, en les sessions tes coses revelava. car eo els comentaris tòpics 1 cen- tenia un precedent assenyalat, qué venclonalismes aduladors. Ja és mort; lliga tot e| conjunt de la seva actua• tims dies, la funció que al Parlament català els bomt ' Si l'any 1931 ny de l'aprovació d'un text constitucional por tant. la seva presència no pot ció episcopa!, I alhora — que gaire• ga s'han imposat. A Catalunya, la tradició parlamentària és a que no arribava a 'a fórmula definitiva de convivència de tots cohibir l'exercici d'ua crltlcismo en bé éa el mateix — tot el conjunt de Jovenit 1 transtigur flam feble i la lluita política té moments d'una aspror desagradable, fred; que la glòria nocional rosü ar• les .teves reaclons fraternaU amb eis Intern d'aspcrlt on els ciutadans i de totfl pobles espanyols, l'any 193a ha estat l'any xivada 1 glorificaria eu els museus, I homes representatius dei moviment tivament tota l'eix tracta de crear, en definitiva, una tradició que ens manca i rie la dissolució de 1» fcnpanyia de Jesús i l'accentuació de la polí• les generacions sueceslves puguin espiritual da redreçaniÉrit de la nos• gresa de la seva | règim de convivèncLi ; dc crear un lo i de mantenir-lo, i, parnili tica sectària. J analitzar l'actuació da l'homa pübllc tra terra. Es de tots afeut; en ISO?, rlbar a aquell clmi u da ment, de demostrar una competència. Els nostres amics han ac amb una acidesa acusadora i amb prensrat Ja el públic per a la cele- tota la tradició A't 1 ner Amb l'experièr. 'aquests dos anys, desitgem vivament que un mcnvsprcn inMUigent Aquasta 4s seguit aquest resultat, com estàvem tots segurs que racouaeguiri el rtgim nou es idi. Però l'única forma efectiva d'aconse- la posició dn Mnurris. polit iment r>arlanl, davant la mcm>íria' we Ko- delegat dc ^general hi havia ses, contunde: guir-ho és qu* el* hfspànirs reïxin a constituir una veritable napart. aleshores 1 guerra), el sus- per un estadi constant de les qii i per un sent República democràti tnts els ciutadans tinguin garantits llurs En l'avinentesa dol traspàs d'sqncst nent Les clrcums- de l'Abat Oliva. Refet el sabilitat que s'han imposat en oent, han dot drets i regin respes lluí» ideals. altre froncàs més humil. Monsenyor e. què la pressió reintegrada la campana, «1 que, pràcticament, tota la vida c Juli de Carsefòde du Pont. aquelles pa ofemérldes catala- nenc recobrava Intogramar iment—cl to < En aquesU cur -apidíssima del temps, la dictadura sembla raules tenen una slgninoació antitèti• matsix que !a Jor- ma de la crittianitzacló del sensibilitat qne demostra—giri entorn de la nostra n ja perduda definitiv nt en les boires més llunyanes de la hiwtò- ca, de contrast. Però. Ja éa mort!, •gués ésser (inta a bit; Monsenyor de Carsclt iodia ba pogut fer-se càrrec de la diferència no ia ideolí eica diem també nosaltres, catalans d'una Dspres. dlatre d'a- donar per acabada la sev ra. I és natural, sinó de qualitat parlamentària oue presenten tia. Cal, però, reac iar contínuament contra les causes que un 1 altra banda del Pireneu. Però, ja és fcllQ coincidència dia en feiçn possible paridó i contra la mental iut on trobava es• mort!, diran «Is estudiosos 1 intel·lec• Moosenyor Carso- 1 sO- cions de ia minoria de la Lliga, dels parlaments difusos tuals de França que havien tingut oca fer en el mes de erra- bastats, improvisats, lleugers, dels homes de la l'ni calf i concurs. sio de comprovar la seva documentn- ibre un rc latgo a les runes nt Mnrtf J Canigó on Fran- Aquesta diferència els nostres homes la mantindran ; L« República n ia d'ésser la mateixa monarquia a l'inrevés. ció i la seva cultura. PerO. Ja ea ei ï.on* ,ie la psu»: mossèn Esteve un moment. Ha d'ésser una cos istiuta. La consolidació i l'estabilitat de la mort. mormolaran las Jerarquies eole- üegir les seves ter- Caseponoe, ol popular contista rosse- slàstiques de la veïna República, 1 1. mossèn Costa 1 Uonte. República depenen j ísament d'això : que doni un sentit nou, real• entre «lles el Nunci de Sa Santedat a Flor I l'Englanti- En 1905. doncs. Catalunya «a refu• Potser hi ha algú, eu camps polítics diversos, qne i Ports, nul en l'avIíKintesa de la coro- sla Picó t Campil- el Parlament seria un sa fnraig. Potser pensaven que « ment nou, a 1" lítica espanyola. D parlament amb giava ni Canigó, sota l'aixopluc amo- Entrem a l'nny 33 voluta de totes les esperances. Cal, però. u 1 el Bisbe de Per- ruslvol de Monsouyor Carselade. En esdevindria una atracció divertida per a forasters. No ha ara més que mai, l'i stència activa de la ciutadania per a les orga- lava ÍJU» en nna a al Pontífex, pinyft coro xí, i, per la nostra part, no ho volíem pas així. Tenim profètica • nil/acions i els ide que representen el» elements bàsics, perma• aquest ll havia ns alat una Bcih crear un poble—i un poble assenyalat per un sentit ra vonérable 1 delicada que s'allunya• dueixen una Intima esgarrifança, en creiem que una responsabilitat d'aquest volum i d'aquests nents, de la nostra •ictat. va, tot aflrmant-li; «El vei"uT Doncs, Ica: el fet de la seva consagració a Aux és tm snnlN En aquest cas podem dir: «ón per a regir «l'antiga 1 IHostre rMócesl tlimina automàticament tota veHeitat de fer safareig, Hi Treballem tot», rcballcm amb decisió, perquè l'any 1933 sigui Ja és mort. però ens sobreviu, per• d'Elna., com «a mesura que els ri• feina a fer. Aquesta feina s'ha de fer ràpidament. Eis qne crejf per a Catalunya i J* 1 totes les terres d'Espanya un any de pau, de què el çeu pas pel Bisbat de Perpinyà tus sagrats eren complerts 1 que U trobarien una atracció malsana cc les sessions del Parlament^] ha estat lo resurrecció sansible I 11 gràcia divina em penetrava t em re• civilitat i de concò a. branl de tr>i im osperit l'osperlt de possessió del gloriós Canigó, al qnal vestia do caràcter episcopal, sentia equivocat. Sortosament! | C;il qnc tots cl iutadans esmercin el major esforç en aconw- solidaritat amb Catalunya, l'eaperlt s'arrelen les tredlcloas de la nostra qua nna transformació estranya s"o- raça.