PÀGINES LITERÀRIES PIRINENQUES Núm. 24 PRIMAVERA 2019 DosSIER: OLIBA DE CERDANYA Nit Màgica de la Poesia, Església de St. Jaume de Rigolisa. Foto: Gael Piguillem. 1 Revista Cultural de l’Associació Grup de Recerca de Cerdanya · © Tots els drets reservats ÍNDEX Pàg. 04 Preservar el paisatge cultural. Alfred Pérez-Bastardas Pàg. 06 A les telúries. Enric Quílez Pàg. 07 Ciència Ficció. Enric Quílez Pàg. 08 Poesia. Joan Graell i Piqué Pàg. 09 Parlem de llibres que parlen de Cerdanya: Hijos ilustres de Cerdaña. Albert de Montjuïc Pàg. 11 Les dificultats dels nous cerdans 2 – Espai laboral. Jordi Romeu Pàg. 13 PÀGINES LITERÀRIES PIRINENQUES / Entre Urús i Meranges via Sanavastre. Lola Badia Pàg. 19 La música religiosa en el procés de formació d’Europa. Efrem de Montellà Pàg. 29 Presons, santuaris i un palau episcopal. Calixte Freixa, mestre d’obres al Pirineu. Carles Gascón Chopo Pàg. 34 L’Associació Llibre del Pirineu, una entitat per a la promoció de la creació i la producció literària a muntanya. Isidre Domenjó Pàg. 37 L’Àrea econòmica transfronterera (AET): un nou concepte socioeconòmic de frontera. Enric Quílez Pàg. 41 Un viure (potser) poètic. Amador Marqués Atés Pàg. 42 Els cartells turístics de la Cerdanya . Antoni Monturiol. Dolors Vidal Pàg. 51 EL CG Puigcerdà està de moda. Alfons Mills Pàg. 53 Una mirada a la revista Fil Directe. Guillem Lluch Torres Pàg. 55 Matera. Miquel Llimona Pàg. 57 El teatre i l’espai. Jaume Piguillem Pàg. 58 I què voldran, de tall?. Bernat Pous Pàg. 59 Els residus. Un problema a la Cerdanya. Àlex Rubio Pàg. 61 La internacionalització del conflicte català: Una realitat o un miratge?. Albert Grau Pàg. 63 Amb el Cul Inquiet, un Anecdotari Internacional. Ignasi Cos Aguilera Pàg. 67 Distincions a MARIA RIUS i JOAQUIM NADAL col·laboradors de QUEROL DOSSIER: OLIBA DE CERDANYA Pàg. 69 L’Abat Oliba. Josep Miquel Bausset Pàg. 71 La llengua catalana en temps de l’abat-bisbe Oliba (v. 971- Cuixà 1046). Josep Moran i Ocerinjauregui Pàg. 75 Mil anys del bisbe Oliba de Vic. Marc Sureda i Jubany Pàg. 78 Mil·lenari de l’episcopat d’Oliba de Cerdanya. Ramon Ordeig i Mata Pàg. 81 El temps d’Oliba, Abat de Ripoll i de Cuixà (1008-1046) i Bisbe de Vic (1018-1046). Josep M. Salrach i Marés Pàg. 96 Urgell fa mil anys: del naixement del comtat a la vinculació amb Barcelona (897-1065). Oliver Vergés Pons 2 “El Grup de Recerca de Cerdanya no es responsabilitza ni comparteix necessàriament les opinions expressades pels autors dels articles”. EDITORIAL Portem gairebé 10 anys amb la revista digital Querol, un AGRAÏMENTS producte cultural de qualitat, que amb el temps, s’ha anat di- Director: Enric Quílez i Castro versificant, tant pel que fa a temàtiques, com pel que fa als Coordinador General: Alfred Pérez-Bastardas autors. Hem volgut fer una aposta decidida, tant pels autors Correcció ortogràfica: Enric Quílez i Castro consolidats, com pels joves que comencen a publicar ara com Maquetació: Anna Solans. www.creativadisseny.cat Internet: Gael Piguillem i Boladeras ara. En aquest número podreu trobar una gran varietat te- COL·LABORADORS HABITUALS màtica, en especial, sobre qüestions històriques. Així, el dos- Albert Grau, Miquel Llimona, Guillem Lluch i Torres, Alfons sier tracta sobre un personatge cabdal en la história de Cata- Mills i Munt, Alfred Pèrez-Bastardas, Gael Piguillem i Boladeras, lunya i de la Cerdanya: l’abat Oliba. Però també hi trobareu Jaume Piguillem Pérez de Rozas, Enric Quílez i Castro, Marc 3 altres articles com un sobre el Tractat dels Pirineus, un altre Forga, Jordi Llaudó, Jordi Palomino, Àlex Rubio Quintana i sobre la história de la música a Europa o un sobre Calixte Bernat Palacín. Freixa. Esperem que en gaudiu. Linum narbonense. Foto: Francesc Esteban Preservar el paisatge cultural Alfred Pérez-Bastardas (*) 2016 a Àustria ) i en el 2018 a Dinamarca. I a aquí hi han intervingut joves europeus que formaven part activa de l’ENCORE. La participació catalana ha estat a càrrec de la biòloga ambiental Joana Bastardas i l’estudiant Helena Crusats que han representat la XESC, és a dir la Xarxa d’Escoles per a la Sostenibilitat de Catalunya. De fet, l’ENCORE és una plataforma política i un fòrum de Ministres de Medi Ambient d’Europa. La participació com a joves era durant 4 dies rebre conferències d’experts sobre les temàtiques d’aquell any i després fer debat amb els experts i treure idees i solucions dels temes. Tot això exposat als polítics i finalment assistint a les conferències pels polítics i fen debat amb ells en taules rodones. Les temàtiques a treballar venien definides per objectius de desenvolupament sostenible de les Il·lustració: Maria Rius nacions unides, coneguts com ODS o en anglès SDG (Sustainable Development Goals). Es van treballar 3 temes específics, triats perquè són temàtiques que Hem heretat un Pirineu, unes comarques, amb unes poden tenir un canvi real a totes les regions d’Europa estructures econòmiques, i un poblament antic i fer un canvi positiu a favor de la sostenibilitat. que amb més o menys fortuna n’estem joiosos. Els temes van ser, l’economia circular, l’adaptació Però tot aquest patrimoni cultural ens obliga a un al canvi climàtic i els serveis ecosistèmics. En manteniment, a esmerçar una atenció perquè no es l’economia circular es busca reduir el consum degradi, no es malgasti, no quedi desballestat i en d’energia, treballar amb els materials ja existents i molts indrets no acabi deshabitat, que és una manera no crear-ne de nous, sinó “reinventar-los”, trobar-hi com una altra de deixar-lo ofegar lentament, i renegar més usos per reutilitzar i reconvertir, també es tracta d’ell. de trobar solucions locals, generant doncs xarxa de Aquestes podrien ser unes quantes raons de pes treball local, amb baixa emissió de CO2 i baix consum per reflexionar entorn dels canvis que s’han produït de plàstics. en el nostre entorn, que té components diversos, En l’adaptació al canvi climàtic, és clar que el canvi des dels que venim de ciutats fins als que viuen a les en el clima ja és real i els episodis climàtics extrems comarques de muntanya o de la plana. Des del xoc (sequeres, onades de calor, grans precipitacions) són del canvi climàtic fins als processos que els humans i seran més freqüents. És important que per evitar i anem generant. Però n’hi ha d’altres que engloben tot mitigar els efectes d’aquests canvis cal incorporar la el planeta Terra i que també ens afecten a tots. natura en les zones poblades, creant espais verds on 4 Fa uns quants mesos es va celebrar a la ciutat de es pugui crear i viure de manera diferent a la ciutat/ Herning (Dinamarca) el tercer encontre anomenat poble. Es tractaria de tornar a la Cultura que té en YOUTHCORE que ve del Encore (Supporting compte i en valor la Natura i les seves propietats. sustainable solutions for Europa), de la qual se En els serveis ecosistèmics es va parlar de la n’han celebrat tres conferències (2014 a Alemanya, importància de la protecció de la natura, juntament sostenible del nostre entorn i de les nostres vides. I amb la coexistència amb la natura. La natura no que ens beneficia a tots. només és un espai d’on es pot extreure fusta i Potser sí que caldrà prendre’ns aquestes qüestions esplaiar-se amb les activitats de lleure com l’esquí, molt seriosament. l’excursionisme, etc., sinó que també són els pulmons Aportem per qui vulgui aprofundir-ne més aquest de la Terra, emmagatzemen el CO2 i els boscos link difós per la Generalitat de Catalunya: http://cads. aporten la biomassa vegetal, prevenint avingudes gencat.cat/web/.content/Documents/Publicacions/ d’aigua, fixen el sòl. També trobem una diversitat Coleccio_Documents/DOCUMENTS_21_ increïble que pot servir per extreure’n aliment o bé Resolucio_NNUU_AGENDA_2030.pdf per trobar molècules i substàncies per la investigació farmacèutica. Els serveis ecosistèmics s’agrupen en 4 categories, cultural (lleure, espiritual, artística...), de *Alfred Perez-Bastardas de la Societat Catalana d’Estudis Històrics suport (cicles de nutrients, pol·linització, producció primària...), aprovisionament (producció d’aigua, aliments...) i de regulació (control del clima, descomposició, control de plagues..). Totes ens permeten com humans tenir un benestar ja sigui com a seguretat (tan personal, com respecte a catàstrofes “naturals” iniciades o no pels humans, seguretat d’accés a recursos), materials bàsics per tenir qualitat de vida (aliments, fusta...), salut (accés a aigua neta...) i/o social. Tots aquests processos estudiats pel CREAF com a entitat científica, entre d’altres, ens permeten un millorament de l’entorn natural on ens ha tocat de viure. I tot aquest conjunt d’interconnexions, venen a mostrar que la Natura, i el Paisatge Cultural són els nostres protectors per a una existència equilibrada i 5 A les telúries: Que venen els andorrans!!! Enric Quílez I CASTRO Fa uns dies, hi va haver un lamentable accident entre conduir. No sé si són romanços o no, però alguna cosa Bellver i Martinet en què va perdre la vida un ciclista hi deu haver certa. de Puigcerdà. Va estar implicat un cotxe andorrà En tot cas, no són els únics, és clar, a causar que va envair, pel que sembla, el carril contrari. Fet accidents, però no conec cap altre cas de col·lectiu puntual? Per desgràcia, no. nacional de qui es pugui dir una cosa així. Almenys Què passa amb els cotxes de matrícula andorrana? a prop nostre. En altres països del món, segur que sí. Per què ocasionen o estan implicats en tants i tants accidents a les nostres carreteres? Tots coneixem casos de persones que han tingut un conflicte o accident amb un vehicle andorrà.