It's only rock & roll | Pep Saña | Actualitzat el 02/11/2016 a les 06:00 Fleetwood Mac: Del Blues Anglès al Soft Rock Americà Fleetwood Mac es va formar al 1967 al voltant del talentós guitarrista de blues Peter Green, que s'acabava de destacar com a substitut d'Eric Clapton a la banda de John Mayall, The Bluesbreakers. La història de Fleetwood Mac és llarga, tortuosa i una mica desconcertant. En menys d'una dècada, va passar de ser una admirada i respectada banda del blues anglès dels 60, a ser un referent del soft rock (també anomenat AOR, abreviació de l'anglès, Adult Oriented Rock) californià, gènere que els va transformar en mega estrelles i en un dels majors èxits comercials de la història. Els constants canvis de formació que va patir la banda durant uns anys expliquen, en part, la radical transformació musical de Fleetwood Mac. Pocs grups a la història del rock han patit tants canvis de formació, estilístics, musicals i geogràfics com els camaleònics Fleetwood Mac, han sobreviscut a 15 formacions diferents en gairebé 50 anys de trajectòria. La deserció de la banda dels dos grans guitarristes de blues, Peter Green i Jeremy Spencer, fundadors del grup al costat de Mick Fleetwood i John McVie, va posar a la banda en una difícil decisió, acabar amb el projecte o explorar noves influències creatives. L'etapa blues. Els orígens de Fleetwood Mac es remunten fins al llegendari bluesman John Mayall i la seva famosa banda Bluesbreakers. John McVie (baix) va ser un dels membres principals dels Bluesbreakers, fundant el grup al 1963. Al 1966 Peter Green substitueix a Eric Clapton i un any https://www.naciodigital.cat/bergueda/noticia/7793/fleetwood-mac-blues-angles-al-soft-rock-america Pagina 1 de 10 desprès, Mick Fleetwood (bateria) també s'hi afegeix. Inspirats per l'èxit de Cream, Yardbirds o Jimi Hendrix, el trio decideix separar-se de Mayall al 1967. A l'agost d'aquell mateix any debutaven en un festival britànic de Jazz i Blues, allà, Bob Brunning va començar tocant el baix a la nova banda fins que McVie va quedar lliure del contracte que el lligava a la banda de Mayall, cosa que passava poques setmanes desprès del seu debut. En aquesta mateixa època, el guitarrista Jeremy Spencer, especialista amb l'Slide, també es va afegir al grup. Al principi, els guitarristes Peter Green i Jeremy Spencer li donaven a la banda un so blues però amb ingredients psicodèlics i propers a la moda blues rock de l'època de finals dels 60. Fleetwood Mac (1968), debut discogràfic homònim va resultar un èxit enorme al Regne Unit (incloïa el clàssic Black Magic Woman que més endavant popularitzaria Carlos Santana). Fleetwood Mac després del segon àlbum Mr. Wonderful (1968), afegiren un segon guitarrista, Danny Kirwan que només tenia 18 anys però amb un talent innat, amb Kirwan la banda va publicar el seu primer single, Albatross, arribant al número 1 de vendes a Europa i Stop Messing Around, un tema que ja és un clàssic del blues i del rock, i del que Aerosmith en fan una acollonant versió en els seus directes i al seu disc de blues Honkin' On Bobo (2004). De la seva visita als Estats Units, en va sortir, Blues Jam At Chess (1969), gravat als estudis Chess Records, de composicions pròpies, sobretot de Green, amb significades col?laboracions de bluesmen llegendaris, entre els quals Buddy Guy, Willie Dixon i Otis Spann. Durant 1969 Fleetwood Mac edita pel mercat USA una espècie de recopilatori, English Rose, que incloïa la meitat de Mr. Wonderful i temes de Kirwan, i el seu tercer àlbum al Regne Unit, Then Play On. Tots dos àlbums indicaven que la tendència de la seva musica anava mes enllà de les arrels bluseres, amb Then Play On apareixien pinzellades de rock i rock progressiu. Aquest mateix any, dos temes de Green, Man Of The World i Oh Well van aconseguir un gran èxit a les llistes. The Beatles volien que el grup fitxés per la seva discogràfica, Apple Records, Mick Fleetwood i George Harrison aleshores eren cunyats, però el manager de la banda Clifford Davis va decidir fitxar per Warner Bros. Records, el segell amb el que han publicat els seus discos fins avui. El primer àlbum amb el nou segell discogràfic va ser aquest Then Play On (1969). Fleetwood Mac - Oh Well V?deo: http://www.youtube.com/watch?v=KE4HGlmtOcg Fleetwood Mac - Man Of The World V?deo: http://www.youtube.com/watch?v=OJWOtL-PZiE Fleetwood Mac - Stop Messing Around V?deo: http://www.youtube.com/watch?v=18nMFahKmUk Fleetwood Mac - Need Your Love So Bad V?deo: http://www.youtube.com/watch?v=RtmW2ek7WkQ Fleetwood Mac - Black Magic Woman V?deo: http://www.youtube.com/watch?v=hRu7Pt42x6Y Fleetwood Mac - Albatross V?deo: http://www.youtube.com/watch?v=9u4vb3OPN_w Per desgracia, els dos guitarres Peter Green i Danny Kirwan van patir en poc temps desordres mentals que els ficarien en un infern del que no en van poder sortir, i que va acabar destruint al Fleetwood Mac original. Tant Green com Kirwan, estaven delicats de salut a conseqüència de passar-se de rosca pels excessos amb LSD, Green va arribar a convertir-se en un personatge caricaturesc i paranoic, gairebé no podia fer-se càrrec de la seva pròpia vida. Aquesta seria una terrible pèrdua pel mon de la música rock, perquè Green era un dels millors guitarristes de la seva època. La seva qualitat i talent quedarien immortalitzats per sempre en joies com la instrumental Albatross, Black Magic Woman o Stop Messing Around. https://www.naciodigital.cat/bergueda/noticia/7793/fleetwood-mac-blues-angles-al-soft-rock-america Pagina 2 de 10 La banda va substituir a Green per Christine Perfect, una cantant i pianista que havia col?laborat amb la banda d'Spencer Davis, en aquell moment però els problemes contractuals li van impedir ser membre ?full time? de Fleetwood Mac fins al 1971, aquell any es va casar amb John McVie. Per això, Christine McVie no apareix al disc Kiln House (1970), el primer àlbum de la banda sense Peter Green. En aquest àlbum, Jeremy Spencer portava el timó musical del grup, però Spencer també va començar a patir desordres mentals degut a les seves addiccions a les drogues. A causa d'això, durant la gira nord-americana de la banda a principis de 1971, Spencer va desaparèixer, mes tard es va descobrir que en realitat havia deixat la banda per unir-se a la polèmica secta religiosa anomenada Els Nens de Déu, acabant més endavant desapareixent definitivament. La fusió amb membres nord-americans i un canvi d'estil cap al soft rock. Desprès de la sortida de Green, Kirwan i Spencer, la banda es comença a decantar per un so mes proper al pop rock a causa de la incorporació de la cantant, pianista i compositora Christine McVie, esposa de John. A mitjan dels 70, Fleetwood Mac ja establerts a Califòrnia, es passen definitivament al soft rock de la mà del duet nord-americà Lindsey Buckingham i Stevie Nicks, un matrimoni que ocuparà un lloc central a la musica de la banda d'ara endavant. Obsessionat amb els meticulosos arranjaments pop dels Beach Boys i els Beatles, Buckingham converteix a la banda en un dels grups de més èxit de finals dels 70. A principis de 1975, Fleetwood i McVie estaven en una audició d'enginyers de so pel nou disc de la banda, per casualitat van escoltar el disc de Lindsey Buckingham i Stevie Nicks, un matrimoni amb un debut discogràfic fallit, que sonava a l'estil del típic soft rock californià. La cançó era Frozen Love i els seus responsables una parella de hippies californians anomenats Buckingham - Nicks. Fleetwood, impressionat pel solo de guitarra, li va demanar a Buckingham que s'incorporés immediatament a la banda, però Buckingham no va acceptar fins que va aconseguir que la seva dona entrés en el pack. La nit de cap d'any de 1974 va néixer la formació amb més èxit de la banda, els fundadors Mick Fleetwood i John McVie, amb Christine McVie i les incorporacions de Lindsey Buckingham i Stevie Nicks, revifava la trajectòria musical de la banda i el seu èxit comercial. Fleetwood Mac (1975) https://www.naciodigital.cat/bergueda/noticia/7793/fleetwood-mac-blues-angles-al-soft-rock-america Pagina 3 de 10 Buckingham i Nicks, ajudats per Christine McVie, es van fer amb el control de la banda i van gravar el disc homònim de 1975 amb la nova formació de Fleetwood Mac, titulat igual que el del seu debut de 1968 amb Peter Green. De sobte Fleetwood Mac es va convertir en número 1 als Estats Units amb un estil radicalment diferent del de l'etapa de Peter Green, va ser el primer èxit de la banda en bastants anys amb els mega hits Over My Head, Rhiannon, Landslide i Say You Love Me. Durant l'enregistrament John McVie es va queixar a Keith Olsen, productor del disc, que el que estaven fent no tenia res a veure amb el blues, Olsen li va respondre "no, però tindrà molt a veure amb el teu compte bancari". No s'equivocava. Curiosament moltes de les cançons més recordades de la banda estarien signades per Nicks, la dona que havia entrat de rebot. Tot i això, l'èxit comercial afectaria la vida personal dels propis integrants ja que els McVies es van divorciar al 1976, i Buckingham i Nicks també ho farien poc desprès, de seguida es va especular entre els mitjans que la banda podria desintegrar-se, arribant fins i tot a dir-se que Stevie Nicks practicava la bruixeria.