pl'Ocram a Vicent Martín i Soler II barbero di buen cuore (1756-1806) «Chi sa, chi sa, quai sla» (ària de Lucilla) [Marta Ubieta] Wolfgang Amadeus Mozart «Chi sa, chi sa, quai sia» (ària de Lucilla), KV 582 (1756-1791 ) [Amparo Navarro] Vicent Martín i Soler II barbero di baon caore "Vado, ma dove? Oh, deil» (ària de Lucilla) [Marta Ubieta] Wolfgang Amadeus Mozart «Vado, ma dove? Oh, deil» (ària de Lucilla), KV 583 [Amparo Navarro] Vicent Martín i Soler Finale primo Angelica, Lucilla, Marina, Giocondo, Valerio, Ferramondo, Dorval i Castagna [Marta Ubieta, Amparo Navarro, Eugenia Pont-Burgoyne, Julio Morales, Jordi Figueras, Marco Moncloa, Miquel Rosales i Mariano Viñuales] L'isola del piacere «È la fede degli amanti» (ària de Biscaglino) [Marco Moncloa] «Un'alma costante» (ària d'Armelina) [Eugenia Pont-Burgoyne] La capricciosa corretta «La prima notte del matrimonio» (ària de Bonario) [Marco Moncloa] «La donna ha bello il core» (recitatiu i ària amb violoncel obbligato) [Eugenia Pont-Burgoyne i Manuel Stacey] L'arbore di Diana «Da parte gli scherzi» (ària de Doristo) [Marco Moncloa] «Ah, guante volte mai» (ària d'Endimione) [Julio Morales] Una cosa rara «Dirò che pérfida» (trio i cànon de Lilla, Ghita i La regina) [Amparo Navarro, Eugenia Pont-Burgoyne i Marta Ubieta] «Più bianca di giglio» (ària d'il principe) [Julio Morales] Lorenzo Da Ponte Finale primo Lilla, Ghita, La regina, II principe. Cerrado, Lubino, Tita i II podestà [Amparo Navarro, Eugenia Pont-Burgoyne, Marta Ubieta, a Julio Morales, Jordi Figueras, Marco Moncloa, Miquel Rosales l'òpera i Mariano Viñuales] Lorenzo Da Ponte a l'òpera Bravi «Cosa rara!» En ocasió de Co.si fan lutte [Don Giovanni^ acte II, escena XIII) La frase és |irou famosa. És la citació, ens deien, (jue Mozart havia fet del finale primo tïl'na cosa rara del valencià Vicent Martín i Soler, estrenatla el 1?8(). nn anv abans del üon Giovanni. L'enginv de citar nn dels è.xits de Léjíoca s atribuei.x a .Mozart sense tenir en compte (|ue «prima Solistes le parole, dopo la musica», és a dir. qne el text del llibretista Da Ponte era anterior a la tm'isica i que seva. per tant. deitria baver estat la gràcia. soprano Amparo Navarro, La vida tie Lorenzo Da Ponte, nascut a Leneda. al Véneto, el 1749 i mort a Nova Vork el Eugenia Pont-Burgoyne, soprano 1838, va ser llarga i agitada. D'origen jueu, el seu nom era Ematmele Cionegliano, |)erò el can¬ Marta Ebieta, soprano vià en convertir-se al catolicisme. Tan arravatada va ser la conversió, qtie va arribar a esdeve¬ nir sacerdot. Llibretista i aventurer, tnenà una vida Jordi Figueras, tenor dissipada; els nombrosos escàndols eti (|nè es va veure itnplicat, ralbmyaren de Venècia i el 1784 fugi a Vietia. on aconsegttí el càrrec de Julio Morales, tei^or poeta del Teatre de la Cort. on col·laborà atnb Mozart i Martín í Soler. El 1792 passà a Lon¬ Marco Moncloa, baríton dres i marxà més tard a Nova York, el 1804. [ter fttgir dels creditors. Miquel Rosales, baríton Da Ponte deti la fama a les tres obres mestres del catàleg mozartià -Le nozze di Figaro, Don Giovanni i Cosï Mariano Viduales, baix fan tntte-, l'anomenada trilogia Da Ponte-Mozart. Cotitem|)oràniament i es|)orà- dica també va escriure llibrets per a Stejtben Storace, Antonio Salieri. Francesco lliancbi i Peter von Winter, [tero amb qui més treballà va ser amb Vicent Martín i Soler. .Mentre ijue la col·labo¬ ració amb Mozart es limità als tres títols esmentats, amb Martín i Soler els treballs coitmns van Stanislav Angelov, piano ser molts més, amb estrenes a Viena i a Lotidres. Si es parla d'ntia trilogia Da Ponte-Mozart. també bo Manuel podem fer de Da Ponte i Martín i Soler: II bnvbevo di bnon cnore. Una cosa rara i Stacey, violoncel üarbore de Diana. Per al llibret d7/ barbero di bnon cnore, Da Ponte es basà en Le bonrrn bienfaisant [El sorrut benefactor) de Cario Goldoni. L'òpera s'estrenà a Viena el 1786. Qnan s'bi reposà el 1789, Mozart lli aportà dues àries addicionals -«Cbi sa, cbi sa, qual sia» i «Vado, ma dove? Ob, dei! »-, escrites per a la soprano Louise Villeneuve. El text és gairebé el mateix de les àries originals de Martíti i Soler, amb petites modificacions que bom ba atribuït a .Mozart. Barcelona cotiegué II i Assessorament musical presentació barbero di bnon cnore el 1794. Jaume Tribó Una cosa rara ba estat considerada l'obra mestra de Martín i Soler. S'estretià a Vietia el 1786 amb un èxit esclatant. Era una obra coneguda de totboni i això explica la citació que un any més tard, en Don Giovanni. Mozart fa de l'úbitn número del finale pvinto, (allegro ginslo en Re major en 6/8 «0 quanto tm sí bel giubilo»). Una cosa rara, representada a Barcelona el 1790, es va mantenir en repertori fins al 1825. La citació mozartiana ba servit per(|uè aquesta imisica no s'arribés a oblidar. Uarbore di Diana s'estrenà a Viena el 1787. Barcelona el 1791. La deessa Diana tenia un arbre que produïa unes ponies e.xtraordinàriament grosses. Qitan les castes nimfes de la deessa Amb el suport de: passaven sota les bramptes, si eren castes, les |)onies brillaven. Si alguna bavia |)rofanat atpte- 11a virtut, les pomes li queien al ca|j. La castedat no era la principal virtut de Diana i <[uan el Santander gran sacerdot vol que també la deessa desfili sota l arlire. Diana el fa tallar. Central Hispano La capricciosa corretta, inspirada en L'amansiment de ritarpia de Shakespeare, s'estrenà a Londres, el gener de 1795. amb el títol de La scnoL·i dei marilati. A Itàlia va ser conegttda amb el primer títol i també Da Ponte quan es refereix a atpiesta obra en les seves metnòries, escriu La capricciosa corretta. El maig del mateix any 1795 i també a Londres. Da Ponte i Martín i Soler estreneti sense gaire èxit L'isola delpiacere. A diferència de les altres obres esmetitades de .Vlartín i Soler, L'isola del piacere no arribà mai a Barcelona. Ens sorprèn la representació feta a Lei|)zig el 1804. on eti nna traducció alenianva de Mattbàus Stegmaver s'anunciava com Das Liebesfest in Katalonien. Temporada 2003-2004 .1 A l) .M K 'I' li I B ò Foyer del Gran Teatre del Liceu Dissabte, 3 de gener, 20.30 h.