PROJECCIÓ 534 Antiga Audiència, divendres 12 de desembre de 2008 Honeydripper Blues Bar John Sayles, 2007 El propietari d’un bar contracta un detectiu mediocre perquè assassini la seva dona i l’amant amb qui l’enganya. arribat. Així obligat a trobar una Aquesta és una història Temps de Blues solució, arriba a un acord amb el entranyable que barreja elements Som a l’Alabama dels anys 50 xèrif perquè alliberi a Sonny, un molt realistes, deixant espai per a enmig de la temporada de la nen que s’havia presentat al club poder-nos submergir en un lloc i recollida de cotó. És un cap de després de baixar-se d’un vagó en un temps de dificultats, però setmana molt important per al de càrrega i que presumia de la també ple de soul; tot i sabent bar Honeydripper i per al seu capacitat de tocar la guitarra com que Sayles és un home blanc. És amo, el pianista Tyrone el mateix Guitar Sam. per això que alguns crítics van posar en dubte, en el seu “Pinetop” Puvis. Els seus Tyronne prepara el Sonny perquè moment, la seva capacitat per creditors són per tot arreu, devent es faci passar per l’autèntic retratar el sentiment d’un diners a molta gent. Tyrone està Guitar Sam. L’únic que vol és desesperat per trobar una solució col·lectiu de persones que ha que surti a l’escenari i li doni el a aquesta situació. Així vol sofert, durant massa temps, temps suficient per sortir corrents trobar un bon reclam perquè la l’absoluta marginació en una amb la recaptació; tot i que gent jove que treballa als camps societat que sempre els ha existeix la possibilitat que neixi de la contrada i els reclutes del necessitat. Una actitud que una altra estrella del blues. campament proper vinguin a encara ara, tot i que sembli ofegar les seves penes i ballar la Un retrat dels 50 increïble, es resisteix a seva música, fent la competència desaparèixer en aquell país. als locals del voltant. En una de les millors obres de Sorprèn llavors que s’aconse- John Sayles, som testimonis de gueixi fugir dels clixés nascuts Després d’acomiadar la Bertha com aconseguir una intel·ligent dels estereotips racials, però en Mae, la seva cantant habitual de paràbola sobre la música i la aquest magnífic guió s’ha sabut blues, Tyrone anuncia al seu integració racial. Això en el sud retratar personatges reals, en col·lega Maceo que ha contractat dels Estats Units i en una època, situacions reals, que pertanyen a el famós guitarrista Guitar Sam els anys 50, on la segregació l’anecdotari d’aque-lla terra. per a una actuació especial única: estava a l’ordre del dia. el motiu de tot això és emplenar Plantacions de cotó, música Aquest tipus de feina pot pecar el local i salvar-se de la ruïna. autòctona i perdurable, religió, de barroc, decantar-se massa per l’apartat musical o afluixar en el, En arribar el gran dia, Tyrone es alcohol...tot barrejat en un retrat més que previsible, desenvo- troba a l’estació de tren adonant- de l’Alabama més meridional i lupament de la història o dels se que la gran estrella no ha localista. Producció: Associació cultural Anima’t · Tel. 977 228 595 · www.webtcc.org · A/e: [email protected] · Textos: G. Palacios · Correcció: M. Llevat personatges, però l’austeritat i el Fitxa tècnica Filmografia respecte amb què ha estat rodada ens deixarà amb un bon gust de Tècnics 2004 Silver City boca i, possiblement, amb ganes Director: John Sayles 2003 d’escoltar un disc de bon blues. Productor: Maggie Renzi Cassa de los Babys S’ha de remarcar que en aquest Guió: John Sayles 2002 film veurem la transició de Muntatge: John Sayles La Tierra del sol l’antic al nou blues, on comença Fotografia: Dick Pope 1999 a cobrar importància un Vestuari: Hope Hanafin Limbo instrument poc desenvolupat en Música: Mason Daring 1997 aquell moment, la guitarra Companyia distribuidora: Golem Hombres armados Distribución elèctrica. En declaracions de 1996 Nacionalitat: Estats Units l’autor, va arribar a dir que Lone Star Durada: 123 minuts “també volia capturar el 1994 commovedor període en què el El secreto de la isla de las focas Actors vell estil de blues va començar a 1992 desaparèixer”. Danny Glover: Tyrone Purvis Passion Fish John Sayles treballa en aquesta Lisa Gay Hamilton: Delilah 1991 ocasió amb una factura molt Yaya DaCosta: China Doll La ciudad de la esperanza propera al teatre: diàlegs llargs Charles S. Dutton: Maceo 1988 en decorats senzills, històries Vondie Curtis-Hall: Slick Ocho Hombres costumbristes i personatges sense Gary Clark Jr.: Sonny complicacions en un rerefons de Mable John: Bertha Mae conflicte ben interpretats. Tot Stacy Keach: Sheriff això pot resultar que l’espectador Nagee Clay: Scratch impacient de successos l’inco- Absolom Adams: Lonnie modi el tempo lent de moltes Arthur Lee Williams: Metalmouth escenes, però descobrirem que es Sims pot paladejar com el bon vi. Ruben Santiago-hudson: Stockley D’altra banda, també cal aclarir Davenia Mc Fadden.: Nadine que no som davant d’un musical. Daryl Edwards: Shack Thomas El blues és l’excusa, però no Sean Patrick Thomas: Dex veurem una saturació de cançons, sinó una concatenació molt ben estructurada; on cada peça musical té el seu espai sense entrar en conflicte amb la història, solapant-se subtilment convertint-se en context, encara que aquest destaca de forma evident. .