CONVIDATS Alondra Ponce Alondra Ponce, també coneguda com Merethiel, és una cosplayer originària de Mèxic amb una trajectòria de 12 anys. Ha participat com a jutgessa i com a concursant a esdeveniments en diferents estats de Mèxic i ha assistit a diferents esdeveniments a l'estranger. Com a concursant va quedar en cinquè lloc en el WCS Mèxic el 2009 i finalista al WCS Mèxic 2015. Va ser segona a la Copa Cosplay Pacífic (Concurs d’àmbit nacional) el 2012 i el 2014. A Lucca Comics & Games 2013 d'Itàlia obtingué el Premi Speciale Flash Gordon, i en el Kiken-SeiFest 2014 de Panamà quedà en primer lloc. Florent Maudoux (Caen, França. 1979) Ha realitzat estudis de dibuixos animats a l'Escola Gobelins de París, escola de referència de la creació i la imatge. És aficionat a les pel·lícules de Hong Kong i les seves influències vénen del manga, l'art clàssic italià i dels il·lustradors anglesos del segle XIX. Té experiència com a animador i autor de storyboards en l'àmbit dels videojocs (Eden Games), i també com a il·lustrador i creador de figures en miniatura (Rackham), el que li permet desenvolupar les seves habilitats en perfectes posades en escena, amb un alt sentit del detall i ampliant la seva paleta de colors de manera magistral. Avui en dia posa tot el seu art al servei del còmic en el col·lectiu DoggyBags o les sèries Freaks' Squeele, o els seus spin-off Rougei Funeral, tots editats a Espanya per Dibbuks. Aquest autor ve gràcies a la col·laboració de l'editorial Dibbuks. El bloc oficial de l'autor és http://saignecrapaud.blogspot.com.es. Inio Asano (Prefectura d'Ibaraki, Japó. 1980) Després de graduar-se a la Universitat de Tamagawa (Machida), va treballar com a assistent del mangaka Shin Takahashi, i tot i que va publicar algunes històries curtes, no es va donar a conèixer fins el 2001, quan va guanyar el primer premi per a autors novells de la revista SundayGX. Entre els seus primers treballs destaquen Hikari no machi, Sekai no Owari to Yoake Mae o Nijigahara Holograph, sent Solanin (Norma Editorial) el manga que el va catapultar a la fama. En aquesta novel·la gràfica, Asano ens mostra les relacions, els somnis i la realitat d'un grup de joves que lluita per trobar el seu lloc en la societat. La seva popularitat va ser tal que va ser adaptat al cinema el 2010, amb l'actriu Aoi Miyazaki en el paper protagonista. Però d'entre tots els seus treballs, Buenas noches, Punpun (pròximament al catàleg de Norma Editorial) és considerada una de les seves obres mestres. El protagonista és Punpun, un jove aclaparat per la seva existència que se sent tan desconnectat de tot el que l'envolta i tan impotent per canviar, que és incapaç d'enfrontar-se a la seva vida. És per això que, malgrat que tot i tots els personatges que l'envolten estan dibuixats amb molta cura i amb un altíssim nivell de detall propi d'Asano, Punpun és una caricatura, una representació plena de simbolisme de com es veu i com es relaciona amb el món que l'envolta. Ini Asano assisteix al XXI Saló del Manga de Barcelona en col·laboració amb Norma Editorial. Podeu seguir a Inio Asano al seu compte de Twitter @asano_inio. Io Sakisaka (Tokio, Japó) Debuta amb Sakura chill! al número de novembre de 1999 de la revista Deluxe Margaret. La seva primera sèrie, Watashi no koibito, comença al número d'abril de 2002 de la revista Bekkan Margaret. Anteriorment havia presentat diverses històries autoconclusives, tant a la Deluxe com a la Bekkan. La seva següent sèrie, BLUE, es presenta en el número d'abril de 2006, també a la Bekkan Margaret. A la mateixa revista comença a publicar Strobe Edge al número de juliol de l'any següent, i també a la Bekkan emprèn la publicació de Ao Haru Ride, en el número de febrer de 2011. Tres anys i mig després, el juliol de 2014, arrenca l'emissió de l'anime d’Ao Haru Ride, i el desembre del mateix any s'estrena la pel·lícula d'imatge real de la sèrie. El març de 2015 s'estrena la pel·lícula d'imatge real d’Strobe Edge. El juliol de 2015, l'autora estrena nova sèrie a la Bekkan Margaret. Es diu Omoi omoware furi furare (podria traduir-se com "Voler, ésser estimat, deixar, ésser deixat"). Io Sakisaka assisteix al XXI Saló del Manga de Barcelona en col·laboració amb Editorial Ivrea. Loverin Tamburin El gran debut del grup de pop japonès Loverin Tamburin va ser la primavera de 2006, quan van llançar Aishitageru, l’opening de l'anime Makaisenki-Disgaea. Gràcies a aquest gran èxit, també van interpretar Mo·o!, l’ending de la sèrie Nanatsuiro☆drops. El 2009 van compondre Mugen Fighter, la cançó principal de l'equip de beisbol Hiroshima Toyo Carp. A finals de 2011, Loverin Tamburin van iniciar un programa de TV que introdueix la cultura japonesa a Taiwan. En aquest mateix any, van realitzar el seu primer concert europeu a la ciutat de Tolosa, coincidint amb el Game Show. La vocalista del grup és Aya, que també compon i escriu les seves pròpies cançons. Abans tenia un grup format per noies i el seu primer debut va ser amb la cançó Tokuyama-Boat. La seva inquietud la va dur a Loverin Tamburin. Un any després participà en un àlbum recopilatori de música pop realitzat per Universal Music. Un dels seus últims èxits ha estat un cover de les cançons del famós Studio Ghibli per a la productora Pony Canyon a Japó i a Corea. El pianista del grup és Akihiro, que el 2005 va fundar la seva pròpia companyia de música, GOMA Studio Inc. amb Aya, la seva sòcia. Akihiro ha produït fins ara més de 15.000 cançons amb gran èxit. Loverin Tamburin està realitzant una gira mundial aquest any 2015 per diversos països com Suïssa, Itàlia, Marroc, Alemanya, Austràlia, Usa, França, Malàisia i Espanya. També són els ambaixadors del nou esdeveniment dedicat a l'animació japonesa, el Haneda Internacional Anime Music Festival (HAF). La seva web oficial es www.loverintamburin.com. Mayumi Nishimura (Japó) El 1982, Nishimura es va traslladar als Estats Units per estudiar amb Michio Kushi i Aveline, reconeguts líders mundials del moviment macrobiòtic. Va adaptar la seva experiència amb la cuina japonesa a la macrobiòtica i aviat es va convertir en xef i professora de cuina al Kushi Institute a Massachusetts, un càrrec que va ocupar durant més de 15 anys. El 2001 es va convertir en la cap de cuina macrobiòtica de Madonna. Durant deu anys va viure i va viatjar amb ella, cuinant per a ella i la seva família, tant en els seus domicilis de Londres, Los Ángeles o Nova York, com en les seves gires mundials. Durant aquest temps, Mayumi també va cuinar per altres celebritats ben conegudes com Sting, Brad Pitt, Gwyneth Paltrow, Stella McCartney i Guy Ritchie. Tractant de promoure idees macrobiòtiques a un públic més ampli, va introduir el 2008 "petit-macro", un enfocament més obert a la macrobiòtica. També va escriure diversos llibres, entre ells la seva biografia i llibre de receptes Mayumi's Kitchen, que ha estat editat als EUA, Europa i Àsia. Mayumi Nishimura treballa com a xef personal experta en macrobiòtica i treballa activament tant dins com fora del Japó per promocionar l'estil de vida japonès. Podeu seguir-la al compte de Twitter @greenshiso i al web http://mayuminishimura.com. Norihiro Hayashida (Japó, 1969) El productor Norihiro Hayashida ha treballat en títols d'anime com Hell Girl (Jigokushôjo) (2005), Toward Terra (Chikyu-e), Nodame Cantabile o Moyasimon (2007). Per a Bola de Drac Z ha estat responsable de la producció de Dragon Ball Z Ressurection of “F” y Dragon Ball Z Kai. Sadae Kasaoka (Hiroshima, Japó. 1932) En el moment de l'explosió de la bomba atòmica a la ciutat japonesa, Sadae Kasaoka tenia 12 anys i era a casa, on vivia amb els seus pares i la seva àvia, a 3,5 quilòmetres del hipocentre. Ella va poder recuperar-se de les greus ferides que va patir a causa dels vidres trencats, però els seus pares van morir, doncs l'explosió els va sorprendre a curta distància. Enmig de l'infern que es va desencadenar després de l'atac, Sadae i la seva àvia van fugir a un lloc segur, encara que els fets d'aquest dilluns 6 agost, 1945, l'han acompanyat tota la vida. Als 25 anys, es casava amb un altre supervivent de la bomba atòmica, amb qui va formar una família amb dos fills. No obstant això, als vuit anys de matrimoni, el seu marit va morir als 35 d'un càncer, segurament, conseqüència de la radiació. Sadae Kasaoka va ser incapaç de parlar sobre les seves experiències durant dècades fins que el 2000, quan tenia 68 anys, l'escola primària a la qual acudien els seus néts li va demanar que compartís el seu testimoni als alumnes costat d'altres supervivents de la comunitat. Va acceptar i es va adonar que havia de parlar activament de les seves vivències i descobrir a la gent els horrors de la bomba atòmica. Aquesta és la seva missió des de llavors: transmetre el costat malvat i inhumà de les armes nuclears al major nombre de persones possible, especialment a les generacions més joves, perquè la tragèdia del 1945 no s'oblidi ni es repeteixi. Sadae Kasaoka ve al Saló del Manga de Barcelona amb la col·laboració de l'Hiroshima Peace Memorial Museum i de Fundació Japó.