Alguns casos de bandolerisme tardà a la vall del Riu Corb (segle XIX) Entre la història oral i la història escrita Per Miquel Torres Benet (historiador de Sant Martí de Maldà) Xavier Balcells Gené (historiador de l’Espluga Calba) Antoni Aiguadé Bernat (historiador de Preixana) Grup de Recerques de les Terres de Ponent Pàgina anterior. Els mossos d’Esquadra assetgen els bandolers que s’han fet forts en una casa. Gravat del llibre de les Esquadres de Catalunya. Edició de Josep Ortega Espinós, any 1860. 342 Actes de la Jornada de Treball XXXVIII Justifi cació El present treball és fruit de la col·laboració de tres investigadors locals, Torres, Balcells i Aiguadé, on cadascun d’ells és avesat a la història del seu poble. On la participació en aquest volum bé marcada, emperò, per l’estudi dels bandolers en una zona amplia del riu Corb i estructurada en tres apartats ben defi nits. Alhora investigats per cadascun dels historiadors locals. La fi nalitat del present estudi no és altra que la de donar a conèixer informa- cions orals, és a dir, llegendes locals que versen sobre bandolers i fets de bandole- risme tardà a la zona. Les quals, sovint, no s’ajusten totalment a alguns breus escrits d’aquesta temàtica en concret. A vegades publicades en llibres de divulgació general, a vegades divulgades en llibres de l’època, com el llibre de les esquadres de Catalu- nya, de Josep Ortega, que escrit amb molta fantasia, més que cercar la veracitat del fet, sembla talment que l’autor en cercava una teatralització del mateix. Davant d’aquest panorama d’incertesa, era evident que calia contraposar les llegendes locals amb els escrits posteriors, i intenta, en les nostres possibles mesures, atansar-nos a una redacció més veraç dels fets. 1. La llegenda del bandoler Guardiola de l’Espluga Calba Historiadors locals i erudits sobre fets, costums i llegendes, es posen d’acord en dir que la tradició oral del poble de l’Espluga Calba ha transmet en el temps la lle- genda del bandoler anomenat Guardiola, i aquesta, ha estat enregistrada per Ramon Balcells, Salvador Amat i el folklorista lleidatà, Joan Bellmunt i Figueras1. En tots els casos, els fets del Guardiola s’atribueixen més a una llegenda que a un fet real2, però no podem descartar que siguin uns fets verídics. Tot i així, podem admetre que hi ha indicis, en la seva història, que ens fan pensar que són propis del bandolerisme, i propis també dels arquetípics del bandoler. Al nostre parer sufi ci- ents com per acceptar el realisme dels fets. No oblidem emperò, que la tradició oral sempre presenta un rerefons de cert en les seves històries, tot i tenir en alguns casos, una certa carrega de llegenda que adorna i contextualitza alguns fets rellevants de les societats passades. Segons la tradició oral, a la partida de les Deveses es trobava l’anomenada cova del Guardiola3, immersa dins un paisatge de turons i serres que envolten el poble de l’Espluga Calba. Alguns investigadors encuriosits han intentat buscar la cova, altrament desconeguda per molts vilatans, però sense fortuna. Com apuntava Amat, semblar ser que l’explotació d’una pedrera a la falda de la serra de les Deve- ses ha provocat certs moviments de terres, i algunes esllavissades, amb el qual hom interpreta que la cova del Guardiola ha pogut estar enrunada o destruïda. Però també algun vilatà, en temps de joventut, esmenta que acompanyava al seu padrí a conrear 343 Grup de Recerques de les Terres de Ponent la terra que tenien a la Devesa, prop la cova, en la qual hi havien entrat, i de la qual en tenien notícies de l’existència d’una sortida a l’altre costat de la serra de la Devesa4 Comentari que a dia d’avui encara no ha estat demostrat. En quan a la toponímia de la Devesa, fa referència a un terreny de pastura o de bosc, sobre el qual una comunitat, un senyor o un particular i tenia reservat l’ús, i que per tant, hi era prohibit a la resta de la població. De fet, les deveses ja es crearen a l’Edat Mitjana, fruit d’una concessió reial, com a espai destinat al proveïment de llenya, de caçà i de pastura per als veïns d’una població5. En conseqüència, les deve- ses, a l’igual que els emprius i altres terres comunals, tendien a presentar un aspecte boscós i solitari. Un paisatge propici per amagar lladres i bandolers, els quals utilit- zaven sovint, els camins que conduïen a aquests espais boscosos per tal de moure’s pel territori de forma silenciosa i per escapolir-se dels sometents locals i de les tropes reials. També caldria analitzar el topònim Spelunca (cova) i Calva (pelada), ja que forma part del context on es va moure el bandoler Guardiola, un terreny curull de roques sorrenques i de balmes naturals. Segons Amat, aquestes coves cobertes per lloses de pedra (balmes) encara són visibles avui, i en ocasions, foren utilitzades a mena de corrals per guardar bestiar. Actualment es conserven algunes coves d’aques- tes dins d’algunes cases de la població, com les de Joan Teixidó Balcells i de Ramon Orteu Meira, avui conservades com a graners i cellers6. Evidentment, aquestes bal- mes dins la roca o les anomenades balmes murades, podrien haver amagat fàcilment al bandoler, i potser sigui la designació d’una cova fonda i fosca la que s’apropi més a una llegenda que una realitat física. De fet, entre les partides comunals i les balmes naturals isolades en mig dels boscos, se’n pot entreveure un ambient capaç de conformar un paisatge natural de llegenda, típic a la vegada, d’una història de bandolers. Sobre la fi gura del Guardiola, Amat ha recollit de la veu popular que es tractava d’un bandoler que tenia esfereït tot el poble de l’Espluga Calba i les seves rodalies. Segons la tradició oral, sembla ser que la seva font d’ingressos provenia, principalment, del segrest d’infants que amagava a la cova per després demanar un rescat que tothom tenia cura de pagar. També s’esmenta que quan les alforges eren minses, els fi raires d’Arbeca eren els seus preferits. No deixant de banda les llars dels esplugencs que es veien obligats a atendre les necessitats del bandoler. Entre les versions recollides, cal assenyalar que Joan Bellmunt aporta la descripció del Guar- diola com a un bandoler amb barba blanca fi ns a la cintura, armat amb un trabuc i muntat en un cavall, a més de gaudir de la companyia de dos llops al seu costat que guardaven l’entrada de la seva cova7. En quant a la fi d’aquest personatge, sembla ser que el poble en pes es reuní per tal de posar fi a les seves malvestats, i després de molt parlar, el barber de la vila s’oferí per a donar mort al bandoler. Atès que ell, gaudia de certa confi ança amb el Guardiola. Una de les vegades que el barber va pujar a la cova per tal d’afaitar-lo, i en un descuit intencionat, li tallà el coll amb la navalla8. A nivell popular s’ha transmès la llegenda, i s’ha recollit en format escrit a partir de la última dècada del segle XX. Però el que no s’ha pogut recuperar és el context cronològic del moment en que es donaren aquests fets de bandolerisme. 344 Actes de la Jornada de Treball XXXVIII A dalt, visió romàntica d’una cova de bandolers. Gravat del llibre de les Esquadres de Catalunya. A baix, detenció pels mossos d’esquadra de dos bandolers a la seva cova. Edició de Josep Ortega Espinós, any 1860. 345 Grup de Recerques de les Terres de Ponent Creiem, emperò, que caldria situar-los entre fi nals del segle XVIII i mitjans del segle XIX, atès que si haguessin ocorreguts a partir de la segona meitat del segle XIX, la defunció del Guardiola hauria estat inscrita al registre municipal. Cosa que no s’ha trobat. Per tant criem que els fets del bandoler Guardiola haurien de ser anteriors als registres demogràfi cs conservats a la vila de l’Espluga Calba, els quals ja foren revisats pel historiador local Ramon Balcells, avui ja traspassat. Sobre la transmissió popular, cal assenyalar el romanço escrit pel cantautor Jaume Arnella, l’any 2001, en el marc de la Festa de les Tres Esplugues, en la què es canten les excel·lències de la trobada, i de la qual, aquest any l’Espluga Calba n’era l’amfi triona. El fragment del romanço que fa referència al bandoler Guardiola diu així: ... I ara voldria cantar-vos, Hi tenia confi ança per poder acabar com cal, que es veu que, segons digué, una història molt antiga, l’anava a afaitar a la cova una llegenda local. quan volia el bandoler. Diu que al terme de l’Espluga Dit i fet, quan va tornar-hi hi vivia un bandoler li aplicà força sabó anomenat Guardiola, i amb un bon cop de navalla més mal no podia fer. li talla el coll en rodó. Segrestava la canalla I mai més d’en Guardiola del poble i del veïnat no se’n va sentir parlar, i els amagava a la cova ni cantar gall ni gallina fi ns que cobrava el rescat. perquè el van ben afaitar. Però també a altres llocs anava Ja ho veieu, senyors, senyores, a fer mal pels descosits: si aquí hi ha algun bandoler, diu que als fi raires d’Arbeca francament, li recomano els deixava ben polits.