EDITORIAL Sumari El debat sobre la conservació de les restes maig-juny 2002 Junta de Govern arqueològiques aparegudes al subsòl de l'antic mercat Ferran Mascarell del Born ha posat en relleu el desconeixement general president Marina Subirats que hi ha sobre els procediments d'intervenció en vicepresidenta aquests casos i l'aparell legal en què es fonamenten. La conservació de les restes Jordi Hereu arqueològiques 4 Ernest Maragall En l'article molt esclaridor que publiquem en aquest Maravillas Rojo Jaume Ciurana número, el director del Museu d'Història de la Ciutat, Joana Ortega Entrevista a Gabriel Planella 8 Santiago Fisas Antoni Nicolau, que és un dels membres de la Jordi Portabella Imma Mayol comissió tècnica que elabora els informes valoratius Sis setmanes de poesia, sis 10 Blanca Barbero Júlia Pérez sobre la importància de les troballes, situa la qüestió i Any Verdaguer 11 Montserrat Mascaró aporta una valuosa informació sobre els criteris i la secretària delegada Lluís Salvat metodologia emprats per objectivar al màxim possible Una ciutat de festival 12 interventor delegat el treball dels tècnics. És un assumpte d'alt d'interès, perquè es tracta de la renovació del teixit urbà i del Art emergent 13 respecte a la història, que s'enfoca de maneres molt Setmana digital 14 Vista general del carrer diverses segons els casos i els països, fins al punt que del Bonaire i l'entrada del Palau de Pere Montoliu. la Unió Europea està començant a treballar amb Excavació del Born, 2002 Biblioteques: més que llibres Foto MHCB l'objectiu de donar uns criteris i unes pautes comunes 15 Equip editorial d'actuació. L'aportació a aquest debat, que l'article Jaume Boix, Jordi Pascual, Retrat de Turku 16 Conxa Rodà explicita, posa Barcelona com a referent i exemple Consell de redacció d'una manera d'afrontar aquest assumpte salvant Univers Gaudí 18 Jaume Boix, Anna Carbó, Marta Clari, Ana Esteban, l'equilibri, no sempre fàcil, entre les necessitats Núria Fradera, Rosa Mach, Agenda cultural a Barcelona 19 Jordi Martí, Ferran Mascarell, de creixement i la de respectar el llegat, el pòsit que Mercè Muñoz, Jordi Pascual, 2.000 anys d'història han deixat en una ciutat en Conxa Rodà, Emilio Ruiz Grec 2002 23 Redacció permanent construcció. Montse Cabrero Traducció Barcelona Internacional 24 Translatio 99/Mots A més de les activitats de l'any Gaudí, que s'estan Producció editorial convertint en un fenomen d'acceptació popular, el Judit Lara Es roda! 26 Creació gràfica lector trobarà en aquest número informacions sobre la Fons Gràfic setmana i el festival de poesia, un dels esdeveniments Cultura a Internet 27 Producció gràfica Primer Segona Publicitat més destacats del mes de maig, i sobre el Grec, el D.L. B-50591/2001 festival d'estiu que comença el 25 de juny i que aquest ISSN: 1578-8903 Textos en castellano 28 any presenta un programa de teatre, música i dansa English version 33 Institut de Cultura de Barcelona amb moltes cites de gran interès. Palau de la Virreina Directori de museus 38 La Rambla 99 - 08002 Barcelona Tel. 93 301 77 75 - Fax 93 316 10 10 www.bcn.es/cultura [email protected] 2 maig-juny 2002 3 Govern de la Generalitat va aprovar el Decret 78/2002, de 5 de març, del Reglament de pro- La dimensió històrica del El Debat tecció del patrimoni arqueolò- sobre la conservació de les restes arqueològiques gic i paleontològic, en el qual paisatge urbà atorga a les ciutats s'especifiquen les condicions “ per a l'autorització de recerques un valor afegit tant pel que fa a Les diverses troballes arqueològiques. De tota la le- gislació esmentada es desprèn la capacitat de cohesió social, arqueològiques que el ric que la decisió sobre la necessi- subsòl de Barcelona està tat de conservació o no d'unes com a la capacitat d'atracció de produint han posat restes arqueològiques depèn d'actualitat el debat sobre del Govern de la Generalitat, el noves activitats i nous visitants qual es dota d'un seguit de la conservació i la comissions i informes tècnics en altres ens ajudaran a confir- dora, i que en la majoria dels planificació de la ciutat que assessoren aquest procés mar hipòtesis o teories ja cone- casos serà polèmic en la mesura del futur en equilibri amb de decisió. gudes sobre la topografia urba- que una part de la societat s'hi Així doncs, es útil preguntar- na, la cultura material o molts sentirà identificada ”i una altra el passat. A continuació es presenten un seguit de se amb quins criteris tècnics altres aspectes del nostre passat. part no. A més, quan es tracta de actuem a l'hora de valorar i pro- El problema sol ser com assegu- restes arqueològiques afectades criteris i d'indicadors posar la conservació o destrucció rar que unes restes tenen un con- per un projecte, molt sovint amb els quals treballen els d'unes restes arqueològiques. En junt de valors en si mateixes per estan subjectes a tota mena de tècnics per arribar a unes primer lloc, cal dir que les restes ser conservades. pressions d'ordre econòmic i MHCB arqueològiques poden tenir dos De fet, aquests altres valors d'interessos entorn del projecte Foto valoracions objectives. Vista general del carrer del Bonaire i l'entrada del Palau de Pere Montoliu. tipus de valors: el científic i el no existeixen en si mateixos sinó inicial, la qual cosa converteix la Excavació del Born, 2002 monumental o musealitzable. El que els atorguem les societats. decisió en molt més polèmica. valor científic es dóna en tots els Qualsevol monument forma part En aquest context, els profes- Totes les ciutats europees tant pel que fa a la capacitat de de projectes urbans que poden casos, és a dir totes les restes del camp dels referents simbòlics sionals que treballem en el sec- són l'escenari d'un paisatge urbà cohesió social, com a la capaci- afectar àrees d'interès arqueo- arqueològiques han de ser estu- i, per tant, és una construcció cul- tor del patrimoni cultural hem de que es construeix cada dia i que tat d'atracció de noves activi- lògic. Així, l'arqueologia es con- diades per tal de conèixer millor tural, la qual cosa vol dir que no tenir una posició ètica molt sòli- acumula els testimonis construïts tats i nous visitants. verteix sovint en una mena de el nostre passat; en alguns casos hi ha un indicador objectiu per da i millorar els instruments de del passat en forma d'uns monu- L'arqueologia s'està mostrant test per a la viabilitat del pro- ens donaran nova informació, i mesurar la seva capacitat evoca- descripció i valoració de les res- ments, una trama urbana, una cada dia més útil no sols com a jecte en qüestió. tes arqueològiques a fi que les arquitectura i unes restes ar- mètode científic per al coneixe- El nostre ordenament jurídic instàncies responsables de la queològiques que materialitzen ment del nostre passat, sinó com ha establert que les competèn- presa de decisions disposin de allò que ha estat la ciutat: les di- a instrument per al planejament cies en matèria cultural estiguin tota la informació necessària. ferents fases de més o menys del territori capaç de fornir una transferides a la Generalitat. Per El procés, doncs, és clar. esplendor urbà en el seu creixe- informació cabdal per actuar tant, la legislació relativa al pa- Qualsevol projecte que pugui ment, les aportacions de dife- amb criteris de respecte al medi trimoni cultural emana del Par- afectar unes restes arqueològi- rents cultures i pobles, la super- i de planificar una ciutat del futur lament de Catalunya. La Llei ques ha de ser inspeccionat i posició d'estils artístics, formes en equilibri amb el passat. 9/1993, de 30 de setembre, del requereix una excavació seriosa de vida i tipologies arquitectòni- Cada cop més, a les ciutats Patrimoni cultural català, regula i detallada per tal d'extreure el ques, les relacions de poder i la europees, les intervencions ar- de manera molt detallada els màxim d'informació. Un cop aca- capacitat econòmica. queològiques no estan motiva- mecanismes de protecció del bada l'excavació, l'equip d'ar- De fet, aquesta dimensió des pel pur interès científic d'a- patrimoni arquitectònic i arque- MHCB queòlegs ha de fer un informe històrica del paisatge urbà ator- nàlisi del passat, sinó que es ològic, així com l'exercici de Foto descriptiu sobre les restes i la Cavallerisses i pati distribuïdor del Palau de Pere Montoliu. Excavació del ga a les ciutats un valor afegit porten a terme com a resultat l'arqueologia. Fa poc temps, el Born, 2002 informació científica que oferei- 4 maig-juny 2002 5 La valoració tècnica reclama transparència, independència “i una metodologia que permeti una anàlisi amb la màxima objectivitat possible xen. El pas següent serà que les ció d'uns indicadors i una meto- comissions tècniques pertinents, dologia que siguin utilitzables en entre les quals es compta el tots els casos i que,” per tant, ens Museu d'Història de la Ciutat en acostin a una anàlisi comparativa el cas de Barcelona, facin uns més objectivable. Josefa Huertas informes valoratius sobre la im- Respecte a aquest darrer Foto portància de les restes. Final- aspecte, a Barcelona estem tre- Vista general de la nau de l'església del Convent de Santa Caterina. Excavacions, 2001 ment, és lògic que siguin els ballant en la conformació d'un nostres governants els qui, en conjunt d'indicadors que han definitiva, decideixin sobre el començat a ser aplicats en els – Valor històric: és la poten- futur de les restes arqueològi- darrers grans projectes urbans cialitat de les restes arqueo- A Barcelona estem treballant ques.