Pla general d’infraestructures i serveis de la mobilitat de Catalunya BIBLIOTECA DE CATALUNYA - DADES CIP Pla General d’Infraestructures i Serveis de la Mobilitat de Catalunya Pla General d’Infraestructures i Serveis de la Mobilitat de Catalunya ISBN 9788439383529 I. Catalunya. Departament de Política Territorial i Obres Públiques II. Títol 1. Infraestructures de transport – Catalunya 2. Transport – Catalunya 351.81(467.1) Impressió: © Generalitat de Catalunya Departament de Política Territorial i Obres Públiques Av. de Josep Tarradellas, 2-6 08029 Barcelona www.gencat.cat/ptop 1a edició: juny 2010 Tiratge: 1.000 ISBN: 978-84-393-8352-9 Dipòsit legal: Conseller De l’edició Joaquim Nadal i Farreras Coordinació: Secretari per a la Mobilitat Gabinet Tècnic del DPTOP Manel Nadal i Farreras Correcció: Director general de Carreteres Jordi Ferré i Ybarz Jordi Follia i Alsina Disseny gràfic: Director general del Transport Terrestre Jordi Matas i Associats Manel Villalante i Llauradó Maquetació: Director general de Ports, Aeroports i Costes Pacmer, SA Oriol Balaguer i Julià Fotografies: Director del Programa per a la Mobilitat ATM Barcelona, ATM Camp de Tarragona, Autometro, Cimalsa, i Grans Infraestructures Dortoka, FGC, GISA, Institut Cartogràfic de Catalunya, Port de Tarragona, Renfe, R. Gabriel, Adrià Goula, Josep Tomàs, Esteve Tomàs i Torrens Ramon Vilalta Elaboració del document de síntesi Mapa del Pla general d’infraestructures: Mcrit Institut Cartogràfic de Catalunya Equips que han participat en l’elaboració dels plans secto- rials de mobilitat Mcrit (Pla d’infraestructures del transport de Catalunya) SENER, Europrincipia consultores asociados, Litoral Consult (Pla de ports de Catalunya) ALG (Pla d’aeroports, heliports i aeròdroms de Catalunya) Cinesi, Mcrit, SENER (Pla de transports de viatgers de Catalunya) Coordinació Equip de la Secretaria per a la Mobilitat Ignasi Ragàs i Prat Presentació Joaquim Nadal i Farreras, Aquest document és la síntesi i la culminació de dues crític prioritari que ha de fer possible un creixement sosteni- conseller de Política Territorial legislatures de treballs de planificació del Govern de Catalu- ble, un respecte al territori, una jerarquització eficient de les i Obres Públiques nya. Prenc com a marc de referència el conjunt dels set xarxes donant prioritat màxima a aquelles que incentiven Plans territorials parcials que ha elaborat el Departament els mitjans de transport col·lectiu i que promouen la simplifi- de Política Territorial i Obres Públiques i que, en el seu con- cació, l’estalvi energètic i la cohesió social. junt, configuren la resposta completa al repte de tancar el guió establert per la Llei de política territorial de 1983 i que En les actuals circumstàncies de crisi econòmica, de con- mai no s’havia abordat amb un sentit complet. Integra en tracció del consum i del crèdit, d’índexs de creixement ne- aquest marc el conjunt dels instruments normatius de pla- gatius és imprescindible que ens plantegem el punt just nificació que el mateix Departament ha elaborat en matèria d’equilibri entre el manteniment imprescindible del conjunt de mobilitat i de transport de viatgers i mercaderies. de prestacions que configuren els drets col·lectius i indivi- duals per a la cohesió social i la continuïtat dels plans d’in- Concretament es tracta d’integrar en un sol document les versions en les xarxes per tal de generar riquesa i afavorir la voluntats polítiques fixades en el gran acord del Pacte na- productivitat i la competitivitat de les nostres empreses. cional per a les infraestructures (2009), i els textos norma- tius que despleguen les potencialitats obertes pel nou marc Fa temps que tothom té clar que les infraestructures no són legislatiu. Per aquest camí s’estableix la intersecció entre un fi en elles mateixes, sinó un instrument al servei de l’eco- les polítiques de mobilitat i de transport que es desprenen nomia productiva i de la mobilitat. Ens trobem, doncs, da- de les Directrius nacionals de mobilitat, els seus correspo- vant d’una qüestió oberta que hauria de portar a mantenir nents plans territorials, i el Pla de transports de viatgers un nivell eficient d’inversions amb repercussió directa en d’una banda, i les infraestructures que han de fer possible l’ocupació i indirecta en els incentius als costos de trans- el desplegament eficaç d’aquesta mobilitat. port de les empreses que busquen en la racionalització de la logística un estalvi imprescindible per al manteniment Hi ha una construcció lògica integrada que emmarca, en una dels seus resultats i expectatives. gran matriu territorial, primer el desenvolupament demogrà- fic i la implantació dels assentaments de l’activitat humana i Vet aquí, doncs, el full de ruta, la guia bàsica que ens ha de després hi encaixa els fluxos que se’n deriven i les implan- permetre transitar pels temps difícils, construir els fona- tacions físiques que han de fer possibles aquests fluxos. ments del futur i fer possibles noves expectatives de crei- xement harmònic i desitjable per donar resposta als prop L’entramat entre lleis, plans i programes troba, així, una ex- de vuit milions de ciutadans de Catalunya que s’albiren en pressió eficaç que en simplifica la percepció i evita la sen- els escenaris demogràfics que coneixem. sació incòmoda d’una aparent superposició nascuda de la incomunicació. El quadre de la pàgina 17 esdevé de re- Aquest Pla és un compromís en ferm i una pauta de mí- ferència obligada per assenyalar com conflueixen en un nims imprescindibles, sense cap concessió ni a les vel·leï- mateix camp els plans de matriu territorial i els que es rela- tats d’un expansionisme immoderat ni a la paràlisi dels que cionen amb la mobilitat fins a esdevenir les peces d’una alimentarien les teories del caos i de l’escanyament de la mateixa raó i no l’expressió d’àmbits aïllats. Fem bona la mobilitat en benefici d’una prescripció limitativa igualment teoria dels vasos comunicants i trenquem les velles dinàmi- impossible. ques dels compartiments estancs. Hauran transcorregut setanta-cinc anys per tornar a tenir En aquest context, el Pla que presentem integra en un ma- una eina de caràcter general que ens serveixi com a referèn- teix document infraestructures i mobilitat, i marca un camí cia per als propers vint anys. El buit de planificació general Presentació Pla d’infraestructures i serveis de la mobilitat durant aquest període de temps haurà marcat, amb dèficits acu- Jaume Vicens Vives, ara que en commemorem el cinquantenari de mulats, la història contemporània del nostre país. la seva mort. Aquesta constatació ens porta al repte de definir des de bases El Govern de Catalunya es planteja des de diversos camps cobrir concretes i creïbles els projectes de país que des del catalanisme aquests buits clamorosos i defineix un lideratge nou que arrenca polític han de fer possible el redreç de l’economia i de la nació ca- dels fets concrets i de les respostes tangibles, sense renúncies, a talana, en els termes que per a d’altres èpoques havia assenyalat les aspiracions nacionals de la nostra comunitat. PTOP Índex Introducció 9 5. Classificació de la proposta d’infraestructures 63 1. Marc del Pla general d’infraestructures 15 5.1. Classificació general de les infraestructures 63 1.1. Competències de la Generalitat de Catalunya 15 5.2. Classificacions sectorials de les infraestructures 64 1.2. Procés d’elaboració del Pla general d’infraestructures 16 6. Proposta d’infraestructures 1.3. El marc territorial de la planificació estratègiques 71 d’infraestructures de transport 18 6.1. Proposta de vies estratègiques 71 1.4. Escenaris tecnològics de referència 18 6.2. Proposta de ferrocarrils d’alta velocitat i corredors 1.5. El Pacte nacional per les infraestructures 19 de mercaderies 73 1.6. Altres plans concurrents 19 6.3. Proposta de xarxa logística 76 1.7. El marc de la planificació del transport a l’Estat 20 6.4. Proposta per als aeroports estratègics 79 1.8. El marc de la política europea de transports 21 6.5. Proposta per als ports estratègics 80 2. Objectius del Pla general 7. Proposta d’infraestructures bàsiques 87 d’infraestructures 27 7.1. Proposta de xarxa viària bàsica 87 2.1. Criteris territorials de Catalunya 27 7.2. Proposta de ferrocarrils convencionals 2.2. Directrius nacionals de mobilitat 28 per a passatgers 92 2.3. Objectius de la planificació d’infraestructures 7.3. Proposta per als aeroports comercials regionals 98 i serveis 29 7.4. Proposta per als ports comercials amb hinterland regional 99 3. Diagnosi del sistema de transport de viatgers 37 8. Proposta d’infraestructures 3.1. Anàlisi de l’oferta d’infraestructures 37 connectores 103 3.2. Anàlisi de la demanda de transport 40 8.1. Proposta de xarxa viària comarcal 103 8.2. Proposta per a aeròdroms i heliports 107 4. Diagnosi del sistema de transport 8.3. Proposta per a ports esportius i ports de pesca 110 de mercaderies 51 4.1. Anàlisi de l’oferta d’infraestructures 51 9. Proposta de transport públic col·lectiu 4.2. Anàlisi de la demanda de transport 55 i altres millores a la mobilitat 121 9.1. El Pla de transport de viatgers de Catalunya 121 9.2. Les autoritats territorials de mobilitat: plans de serveis 121 9.3. Proposta de serveis de transport públic col·lectiu 10. Estratègia d’innovació i recerca sobre per carretera 2008-2012 122 mobilitat a Catalunya 153 9.4. Proposta de serveis de transport públic ferroviari 2008-2012 132 11. Memòria economicofinancera 159 9.5. Pla de coordinació autobús-ferrocarril 139 11.1. Evolució de les inversions en infraestructures 9.6. Integració tarifària 140 a Catalunya 159 9.7. Sistema d’informació integral del transport públic 141 11.2. Síntesi de la inversió del Pla general 9.8.