01 projecte educatiu.qxp:00 introduccio" ok.qxp 13/1/10 11:12 Página 1 EL PROJECTE EDUCATIU DE L’ESCOLA PIA DE CATALUNYA (1683-2003): UNA ESCOLA POPULAR 01 projecte educatiu.qxp:00 introduccio" ok.qxp 13/1/10 11:12 Página 2 01 projecte educatiu.qxp:00 introduccio" ok.qxp 13/1/10 17:52 Página 3 SOCIETAT D’HISTÒRIA DE L’EDUCACIÓ DELS PAÏSOS DE LLENGUA CATALANA filial de l’institut d’estudis catalans ESCOLA PIA DE CATALUNYA JOAN FLORENSA I PARÉS EL PROJECTE EDUCATIU DE L’ESCOLA PIA DE CATALUNYA (1683-2003): UNA ESCOLA POPULAR BARCELONA 2010 01 projecte educatiu.qxp:00 introduccio" ok.qxp 13/1/10 17:52 Página 4 Biblioteca de Catalunya. Dades CIP Florensa, Joan El Projecte educatiu de l’Escola Pia de Catalunya (1683-2003) : una escola popular Referències bibliogràfiques ISBN 9788492583836 I. Societat d’Història de l’Educació dels Països de Llengua Catalana II. Escola Pia de Catalunya III. Títol 1. Escolapis — Educació — Catalunya — Història 2. Escolapis — Catalunya — Història 3. Educació — Catalunya — Història 37(467.1)(091) © Joan Florensa i Parés © Societat d’Història de l’Educació dels Països de Llengua Catalana, filial de l’Institut d’Estudis Catalans, i Escola Pia de Catalunya, per a aquesta edició Primera edició: gener de 2010 Tiratge: 1.000 exemplars Text revisat lingüísticament per la Unitat de Correcció del Servei Editorial de l’IEC Disseny de la coberta: Sara Vendrell Compost per Anglofort, SA Imprès a Service Point FMI, SA ISBN: 978-84-92583-83-6 Dipòsit Legal: B. 4310-2010 Són rigorosament prohibides, sense l’autorització escrita dels titulars del copyright, la reproducció total o parcial d’aquesta obra per qualsevol procediment i suport, incloent-hi la reprografia i el tractament informàtic, la distribució d’exemplars mitjançant lloguer o préstec comercial, la inclusió total o parcial en bases de dades i la consulta a través de xarxa telemàtica o d’Internet. Les infraccions d’aquests drets estan sotmeses a les sancions establertes per les lleis. 01 projecte educatiu.qxp:00 introduccio" ok.qxp 13/1/10 11:12 Página 5 TAULA INTRODUCCIÓ 13 1. ESTABLIMENT (1683-1714) 19 1.1. Temptatives fallides 20 1.2. El camí per a la fundació de Moià 22 1.3. La llicència de Carles II 25 1.4. La protecció dels virreis de Catalunya 32 1.5. La fundació d’un col·legi a Moià 35 1.6. Formació de la primera generació d’escolapis 38 1.7. Expansió territorial 45 1.8. Escola, ensenyament 50 1.9. Edifici propi i emblemàtic 55 1.10. El govern de les cases i els superiors 58 1.11. Un nou tarannà 60 2. ARRELAMENT (1714-1742) 63 2.1. Les cases o comunitats 64 2.1.1. Situació de les cases existents: postguerra, derrota, represa 64 2.1.2. Tres fundacions: Puigcerdà, Igualada i Mataró 67 2.2. Les persones 74 2.2.1. Els religiosos que quedaren 75 2.2.2. Els superiors 76 2.2.3. Els religiosos que entraren 78 2.2.4. Religiosos més significats 79 2.3. Les escoles 81 2.3.1. L’aula de minyons 81 2.3.2. Les aules de llatí 83 2.3.3. Formació dels mestres 86 5 01 projecte educatiu.qxp:00 introduccio" ok.qxp 13/1/10 11:12 Página 6 EL PROJECTE EDUCATIU DE L’ESCOLA PIA DE CATALUNYA (1683-2003): UNA ESCOLA POPULAR 2.4. Organització de les escoles 88 2.4.1. Objectiu 88 2.4.2. Horari escolar 89 2.4.3. Activitat durant l’horari escolar 91 2.4.4. Promoció de curs 92 2.4.5. Dies festius 93 2.4.6. Pràctiques mensuals de pietat 94 2.4.7. Calendari escolar 95 2.4.8. La realitat de les escoles 97 2.5. Ferma voluntat d’arrelament 98 3. DEBAT SOBRE EL MODEL DE PROVÍNCIA (1742-1775) 101 3.1. De viceprovíncia a província 101 3.2. Els primers passos com a província 105 3.3. Les escoles 110 3.4. L’ensenyament 112 3.4.1. Aula de llatí 112 3.4.2. L’aula de minyons 114 3.4.3. Formació religiosa 118 3.4.4. Aula de filosofia 120 3.5. Intent de projecte educatiu 122 3.6. Els religiosos 125 3.7. El català 129 3.8. Economia 132 3.9. Fundacions o expansió 133 3.10. Una data (1767), dos esdeveniments: l’expulsió dels jesuïtes i la canonització de Calassanç 137 4. PLANIFICACIÓ DE L’ENSENYAMENT (1775-1796) 141 4.1. Tombant entre dues mentalitats 141 4.2. L’ensenyament al llarg dels anys 143 4.2.1. Primeres lletres 144 4.2.1.1. Llegir 144 4.2.1.2. Escriure 146 4.2.1.3. Aritmètica 149 4.2.2. Les aules de llatí 150 4.2.2.1. Gramàtica llatina 151 4.2.2.2. Retòrica i poètica 152 4.2.3. La doctrina cristiana 155 4.2.4. La llengua catalana 158 4.2.5. Els càstigs 161 6 01 projecte educatiu.qxp:00 introduccio" ok.qxp 13/1/10 11:12 Página 7 TAULA 4.3. El Mètode Uniforme 164 4.3.1. És un llibre blanc 164 4.3.2. A quins alumnes va destinat? 166 4.4. Model d’educació escolàpia 167 4.5. Les persones 168 4.5.1. Els religiosos mestres 168 4.5.1.1. Anàlisi quantitativa 169 4.5.1.2. Cultura dels mestres 171 4.5.2. Els alumnes 173 4.6. L’oferta educativa 174 4.7. La visita apostòlica Cabañas 177 4.8. La Guerra Gran (1793-1795) 180 5. EXPANSIÓ GEOGRÀFICA I CULTURAL (1796-1820) 185 5.1. Noves bases per començar el nou segle 185 5.1.1. La creació de la Vicaria espanyola 186 5.1.2. Llicència per fundar a Barcelona 191 5.2. La Guerra del Francès: sis anys d’angoixes 194 5.2.1. Visió general de la Guerra del Francès a Catalunya 194 5.2.2. Repercussió als col·legis 196 5.2.3. Repercussió en les persones 201 5.2.4. Actitud dels escolapis 204 5.2.5. Conseqüències o lliçó que s’ha d’aprendre 205 5.3. Sis anys d’expansió escolàpia (1814-1820) 208 5.4. L’ensenyament 213 5.4.1. Aritmètica 213 5.4.2. Filosofia i matemàtiques 217 5.4.3. L’editorial o la distribuïdora escolar 219 5.5. Les persones 223 6. SUPRIMITS DUES VEGADES (1820-1845) 229 6.1. El Trienni liberal (1820-1823) 229 6.2. La dècada ominosa (1823-1833) 236 6.2.1. Reacció dels religiosos 236 6.2.2. Millorament en la formació dels joves religiosos 238 6.2.3. L’ensenyament 242 6.2.3.1. El cas del col·legi de Sant Antoni 244 6.2.3.2. Alumnes de Sant Antoni (1828-1829) 246 7 01 projecte educatiu.qxp:00 introduccio" ok.qxp 13/1/10 11:12 Página 8 EL PROJECTE EDUCATIU DE L’ESCOLA PIA DE CATALUNYA (1683-2003): UNA ESCOLA POPULAR 6.3. Exclaustració (1835-1845) 249 6.3.1. Lleis desamortitzadores 249 6.3.2. Els religiosos escolapis davant de l’exclaustració 252 6.3.3. L’efecte de l’exclaustració a les cases escolàpies 254 6.3.4. L’ensenyament 259 7. RESTAURACIÓ I TRANSFORMACIÓ (1845-1868) 261 7.1. Nova situació política 261 7.2. La restauració de l’Escola Pia (1845) 264 7.2.1. L’impacte de la restauració 265 7.2.2. Els superiors de la restauració 268 7.3. Transformació 270 7.3.1. En l’ensenyament, subjectes a l’Estat 271 7.3.1.1. Reestructuració de les escoles 274 7.3.1.2. Agricultura 275 7.3.1.3. Sistema mètric decimal 276 7.3.1.4. L’escola, instrument de transformació de la societat 277 7.3.2. Formació de professors 278 7.3.3. Noves fundacions 282 7.4. La desamortització de Madoz (1855) 285 7.5. Expansió a Cuba 290 7.6. Les Religioses Escolàpies 293 8. EL SEXENNI DEMOCRÀTIC (1868-1874) 297 8.1. Els fets polítics 297 8.2. Els escolapis sota les lleis 299 8.3. La vida dels col·legis 301 8.4. Propostes de solució 306 8.4.1. Problemes econòmics 307 8.4.2. Problemes acadèmics 310 8.4.3. Intents de millorar l’ensenyament 312 8.4.4. Problemes de personal 313 8.5. La nova situació dels col·legis de Cuba 315 9. PENSANT EN UNA NOVA SOCIETAT (1875-1909) 319 9.1. Ambient 319 9.1.1. L’entramat polític 319 9.1.2. La qüestió social 320 9.1.3. Catalunya 321 9.1.4. L’Església catalana 322 8 01 projecte educatiu.qxp:00 introduccio" ok.qxp 13/1/10 11:12 Página 9 TAULA 9.2. Expansió de la província 324 9.2.1. Ampliació del nombre de cases 324 9.2.2. Els nous edificis 327 9.2.3. Polèmica entorn de les fundacions 329 9.2.4. El nombre de religiosos 333 9.2.5. Dues fundacions peculiars: Castellar del Vallès i Lovaina 334 9.2.6. Conflictes per uns temples 337 9.2.7. Donant una mà a altres províncies 339 9.3. Cases de formació per als clergues 340 9.3.1. La creació de les cases centrals d’estudis 341 9.3.2. L’Escola Normal de Terrassa 342 9.4. Una nova societat per educar 345 9.4.1. Llibres nous per a la primària 349 9.4.2. Ensenyaments comercials 354 9.4.3.