XII Trobada d’Entitats de Recerca Local i Comarcal del Maresme. Dosrius AIGUA TRANSVERSAL AL MARESME JOAN MANEL RIERA I VIDAL Escola de Natura del Corredor Resum La comprensió d’un element, d’un fenomen o d’un sistema requereix una visió trans- versal. Encara més quan es tracta d’un conjunt d’elements, fenòmens o sistemes. Cal la combinació de les percepcions des de diferents visions. La cultura és la transmissió compartida d’aquesta combinació. Aigua transversal traça la trama d’aquestes visions compartides des de diferents dis- ciplines, al Maresme. Paraules Clau: Aigua, vida, agricultura, indústria, vincles, canvi climàtic, transversalitat. Aigua geogràfica L’aigua, en els seus diferents estadis, configura el relleu quan actua sobre el rocam, tant violentament com parsimoniosa. La contundència o la suavitat de l’orografia depenen de la relació entre les diferents tipologies geològiques i els règims i camins de l’aigua. El Montnegre és abrupte per la gran resistència a l’erosió de les pissarres metamorfitzades. A la resta del Maresme, els diferents tipus de granitoids responen de manera desigual a l’erosió. El Corredor, Burriac i Céllecs, per exemple, són alterosos per la riquesa del seu granit en quars, mineral de difícil dissolució en l’aigua. Una de les múltiples manifestacions d’aquesta acció generadora de relleu per part de l’aigua és l’erosió regressiva. Es dona quan un torrent va aixaragallant el terreny, munta- nya a munt, fins capturar l’aigua d’un altre torrent perpendicular a aquell i més enlairat, fins deixant-lo eixut. Aquest fenomen, que triga desenes de milers d’anys, és ben viu i observable a les Passadores, veïnat del Far, de Dosrius. El relleu modula el clima generant microclimes que aporten diferents oportunitats per als organismes vivents. Alguns exemples al Maresme: • La situació del Montnegre (759 m), prop de mar i cua de la dorsal pluviomètrica transversal de Catalunya, facilita una pluviositat mitjana aproximada d’uns 800 l/ m2, i unes boires ploraneres que representen un increment del 10% en l’aportació d’aigua a les plantes i minva l’evapotranspiració. 8 “Aigua” “Recurs vital, social, cultural i econòmic al Maresme” • La menor insolació sobre les bagues en gran pendent, deguda a la incidència obliqua dels raigs solars, condiciona la fisiognomia dels hàbitats. Les bagues del Montalt o del turó de Cirers, en són exemple. • La inversió tèrmica a les valls força tancades, en situació anticiclònica, provoca unes grans diferència tèrmiques que generen uns conspicus contrastos ambientals. Canyamars i la Vallalta experimenten aquest efecte, que condiciona els organismes que hi viuen. Al Maresme, la riera és la clau de volta transversal (n’hi ha un centenar de llevant a garbí) i longitudinal (solquen tota la superfície, dels cims a la platja). Són la via de l’aigua que generarà relleu, microclima, vida, producció agrícola i industrial, cultura, intercanvi. Aigua vital Els organismes vivents són i estan en funció de l’aigua. Viuen en un lloc o en un altre segons quines siguin les seves necessitats hídriques. Són d’una manera o d’una altra en funció de la seva relació amb l’aigua. Les fulles de les plantes, per exemple, són pelu- des, pelades, amples, estretes, toves, dures, coriàcies, crasses, punxents, aromàtiques, grans, petites, higroscòpiques o impermeables segons la quantitat i la forma de l’aigua que tinguin a disposició. Des dels vasos conductors amplíssims de la ridolta (Clematis vitalba) que permeten fumar-la, fins als espermatozous de la molsa que neden en una gota d’aigua pel damunt d’un fil·lidi, de l’anteridi a l’arquegoni (estructures reproductores masculina i femenina, respectivament), són aplicacions de les vinculacions de l’aigua amb la vida. I que con- tribueixen a la configuració del territori i de la seva història. Exemples: la presència de frares cugots (Arisarum vulgare) al turó de la Guàrdia de Pineda, a la Vila Negra d’Arenys o a Cirers d’Argentona; que hi visqui el marxívol (Helleborus viridis) a Canyamars i només a Canyamars; que s’estengui l’albada (Anthyllis cytisoides) per Sant Mateu després dels incendis; que al Maresme hom emprés l’aloc (Vitex agnus-castus) per trenar cistells, en comptes del vímet (Salix fragilis), pràcticament inexistent a la comarca. No acabaríem. Els ritmes reproductors de gripaus i granotes, les migracions dels ocells, els cicles dels insectes,...tot ve determinat en gran mesura per l’aigua. Per la seva disponibilitat, excés o absència. Entre tots els éssers vivents, els humans han reeixit a l’hora de domesticar l’aigua. Ells han capgirar radicalment la seva relació amb ella: han passat de l’adaptació de l’or- ganisme al medi a l’adaptació del medi a l’organisme. Amb infraestructures, amb eines i màquines, amb tasques específiques, amb processos i protocols, els humans intervenen 9 XII Trobada d’Entitats de Recerca Local i Comarcal del Maresme. Dosrius sobre el medi per a possibilitar i fer eficaç l’abastament de l’aigua per a viure, produir i gaudir. El Maresme és la comarca de Catalunya amb un major nombre d’intervencions di- verses al respecte. Però l’excés d’aigua i, particularment, l’absència, són factors limitants i determinants, àdhuc per als humans. Figura 1. Els amfibis són molt vulnerables als canvis en la qualitat i quantitat de l’aigua. Aigua agrícola La domesticació de l’aigua va permetre l’increment de la producció agrícola. Resclo- ses, palanques, recs, mines, pous, sínies, bombes, aspersors, degoters i més instru- ments són baules de l’evolució tecnològica d’una comarca agrícola pionera. Antigament, derivant-la de les rieres amb palanques (com les d’Argentona) o amb recs (com el de Sta. Susanna o com el rec Viver que condueix l’aigua de la Tordera a Palafolls fins al pla d’en Grau de Malgrat). Unes de les estructures més antigues -i poc conegudes- són les sèries de rescloses de pedra als torrents de muntanya, com la del Sot del Fangar, al Corredor (Dosrius). Aquest compta amb 8 rescloses consecutives, entre les cotes 471 i 524, al llarg d’un tram de 694 m). Probablement aquestes represes del torrent servien l’objectiu d’aprofitar les torrentades, emmagatzemar l’aigua i conduir-la per al reg o altres aprofitaments. Al segle XVII es va fer la primera conducció d’aigua que acabaria transformant en regadius les futures Cinc Sènies. Unes terres que més tard, al 1933, serien reconegudes a Anglaterra per les seves Mataro Potatoes. La innovació del reg modern té el bressol a Mataró on, ara sí adaptant-se al medi, l’enginy pagès ha perfeccionat procediments de reg estalviadors d’aigua. De la inundació al solc, a l’aspersió, a la microaspersió, al gota 10 “Aigua” “Recurs vital, social, cultural i econòmic al Maresme” a gota, a la recerca de varietats més eficients. De fet, preparant una adaptació al canvi climàtic que no ha encarat encara el gruix del país. Figura 2. Els 2000 anys de vinya són claus per a comprendre les actuals vulnerabilitats dels ecosistemes maresmencs. Aigua industrial La gestió de l’aigua, mitjançant captura, canalització, acumulació o transformació ha estat instrument necessari i imprescindible en l’alliberament parcial dels humans respec- te les inclemències de la Natura. Més enllà de l’agronomia. Aquesta manipulació va permetre i permet disposar d’aigua per a diferents usos, tot esquivant la submissió als cicles climàtics: abastament, reg, obtenció d’energia mecà- nica, sanitat, alimentació, conservació o lleure, entre d’altres. La derivada habitual fou l’obtenció de rendiments econòmics. Per aprofitar la força hidràulica, tot transformant l’energia cinètica en mecànica, a l’època moderna i fins al segle XIX proliferaren els molins fariners moguts per aigua acu- mulada. Pocs arribaren actius al segle XX. La irregularitat dels cabals al Maresme–habi- tualment nuls- obligà a derivar l’aigua de la riera vers una bassa. Al seu extrem, habitual- ment triangular, un pou vertical forçava l’aigua sobre el rodet, a l’espai del carcabà, que girava i comunicava la rotació a la mola sobirana (volandera) sobre la jussana (sotana). Les rieres amb major nombre de molins al Maresme són les de Pineda i Argentona, amb 11 i 10 de documentats, respectivament. Però totes les rieres, des de les de Tordera fins a la de Tiana, tenen els seus molins. 11 XII Trobada d’Entitats de Recerca Local i Comarcal del Maresme. Dosrius Una altra transformació de l’aigua fou la del seu estat, per gaudir de les caracterís- tiques tèrmiques del sòlid. A les acaballes de la Petita Edat del Gel –el canvi climàtic natural recent més ben conegut, entre els segles XIV-XIX- Dosrius comptava amb sis pous de glaç operatius. Cinc amb estructures documentades i un amb referències orals. I al cim del Montnegre (Turó d’en Vives, 700 m) hom compactava neu a les dues úniques poues de neu conegudes a la Serralada Litoral. Era aquesta una industria antiga que vinculava aigua i fred. Actualment, una de mo- derna vincula aigua i calor (però també fred): ja al segle XXI, mitjançant un tub soterrat anomenat “Verd” que condueix aigua escalfada gràcies als residus personals i domèstics dels maresmencs, Mataró aclimata el seu Hospital, piscines, instituts, Tecnocampus i al- tres equipaments. És un sistema de distribució de la calor generada amb la combustió de la incineradora de residus, del biogàs residual de la depuradora i de la planta de triatge de residus. Però també a partir de gas natural. Figura 3. El Pont del Diable a l’aqüeducte romà de Pineda. Aigua viatgera L’aigua viatja constantment. Al Maresme hom dona especial rellevància a un d’aquests desplaçaments. Un de breu i intens.