Cultura Tradicional 1. DE LA SABOGA AL SILUR. En una època en què la comarca de la Cerdanya experimenta un vertiginós procés de transformació L'Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya Pescadors fluvials de l’Ebre econòmica, social i paisatgística ens ha semblat indispensable deixar un testimoni actualitzat Cada casa és un món (IPEC) és un projecte iniciat l'any 1994 pel Centre a Tivenys de com les dones i els homes cerdans viuen, s’adapten i perceben aquests canvis. Al llarg d’aquest procés, la casa, que ha estat secularment el pal de paller del sistema econòmic, social de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional 2. LA TERRA DEL DÒLAR. i moral de la societat pagesa, ha experimentat notables canvis estructurals i funcionals: Família, economia i arquitectura a la Cerdanya Catalana. El seu objectiu és la recerca, la L’activitat minera al poble davallada del sistema d’herència indivisa, crisi de les pautes residencials de la família troncal, documentació, la difusió i la restitució del de Bellmunt del Priorat modificació de les relacions entre gèneres i generacions, i, sobretot, la seva transformació patrimoni etnològic català. Un circuit iniciat pels d’unitat pagesa de producció, reproducció i consum en una institució merament reproductiva 3. COM A LA LLOSA, RES. i reguladora de les relacions familiars en un marc productiu dominat pel sector serveis. investigadors que pretén que els resultats Les transformacions alimentàries aconseguits acabin revertint en la comunitat i en al Pallars Sobirà i a l’Alt Urgell Paral·lelament a aquestes transformacions, la casa com a continent, com a conjunt d’instal·lacions el ciutadà com a destinatari i alhora protagonista i edificis per viure i produir, ha registrat modificacions estructurals i estètiques, empesa pel 4. PUIX EN ALT LLOC SOU POSADA. nou paisatge de segones residències que ha anat envaint i colonitzant els peus de muntanya Joan J. Pujadas i creador d'un patrimoni cultural viu i canviant, Ermites i santuaris. Indrets de i els indrets de la plana cerdana, allargassant la configuració de pobles i viles o constituint, que es fa i es transforma en el dia a dia. devoció popular al Priorat en forma de pletes, nous nuclis construïts. Els habitatges de sempre, caracteritzats per les Montserrat Soronellas seves façanes arrebossades i pintades, són com més va més substituïts per una nova tipologia 5. “BENVINGUT/DA AL CLUB de façanes de pedra vista i fusta amb teulades de pissarra, que imposa la nova estètica de la Com a fruit de les diferents accions impulsades DE LA SIDA” i altres rumors Gemma Casal paradoxalment anomenada “casa cerdana tradicional”. Aquest nou model s’aplica no solament des de l'Inventari del Patrimoni Etnològic de d’actualitat als nous habitatges per a turistes i segons residents, sinó també a les transformacions que els Catalunya (IPEC) la col·lecció “Temes d’Etnologia antics pagesos fan als seus edificis per adaptar-los a les noves necessitats, una de les quals 6. TORDERADES I EIXUTS. Els usos de Catalunya” presenta un seguit d’estudis tradicionals de l’aigua al Montseny és el creixent mercat del turisme rural. monogràfics, amb un marcat caràcter territorial, 7. LA MUNTANYA OBLIDADA. Una resposta a aquests reptes és preservar la memòria i la consciència patrimonial, com a que ofereix la possibilitat de donar sortida a les Economia tradicional, forma de poder articular el passat amb el present de manera que el sentiment de pertinença conclusions dels treballs desenvolupats. desenvolupament rural i patrimoni i la identitat cultural no quedin malmesos. Amb aquesta finalitat el paper que pot jugar aquest etnològic al Montsec llibre no és menyspreable. No obstant això, creiem que aquestes pàgines haurien de ser només el punt d’inici d’un procés d’aprofundiment de la reflexió ciutadana sobre el patrimoni cerdà 8. CARRER, FESTA I REVOLTA. (material i immaterial) que pot ser liderat i facilitat pel Museu Cerdà, la institució que va posar Els usos simbòlics de l’espai públic en marxa tot aquest procés. a Barcelona (1951-2000) Aquesta monografia és el resultat d’una recerca feta entre els anys 2002 i 2003 dins el marc 9. I... AIXÒ ÉS LA MEVA VIDA. de l’Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya que duu a terme el Centre de Promoció de Relats biogràfics i societat la Cultura Popular i Tradicional Catalana. Cada casa és un món J. Pujadas, M. Soronellas, G. Casal 10. ELS ÚLTIMS HEREUS. JOAN J. PUJADAS és catedràtic d’Antropologia Social de la Universitat Rovira i Virgili, autor de Història oral dels propietaris diferents llibres sobre el Pirineu aragonès i català i coordinador de diferents projectes de rurals gironins, 1930-2000 recerca duts a terme a la Cerdanya des dels anys vuitanta. 11. EL TEMPS I ELS OBJECTES. MONTSERRAT SORONELLAS és professora titular d’Antropologia Social de la mateixa Universitat. Memòria del Museu de Ripoll És especialista i ha publicat nombrosos llibres i treballs sobre les transformacions de la societat pagesa a Catalunya i sobre el món cooperatiu. 12. DONES QUE ANAVEN PEL MÓN. Estudi etnogràfic de les trementinaires GEMMA CASAL és llicenciada en Antropologia Social i Cultural per la de la vall de la Vansa i Tuixent (Alt Urgell) Universitat Rovira i Virgili i s’ha especialitzat en estudis pirinencs. 13. LES PORTERIES A BARCELONA. BIEL NOGUERA i BÀRBARA GARCIA són arquitectes, titulats a la Universitat Entre l’espai públic i l’espai privat Politècnica de Catalunya. 14. CADA CASA ÉS UN MÓN. 14 Família, economia i arquitectura a la Cerdanya Temes d'Etnologia de Catalunya 14 Cada casa és un món Família, economia i arquitectura a la Cerdanya Temes d’Etnologia de Catalunya 14 Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana Cada casa és un món Família, economia i arquitectura a la Cerdanya Joan J. Pujadas Montserrat Soronellas Gemma Casal Universitat Rovira i Virgili Amb la col·laboració de Bàrbara Garcia i Biel Noguera Universitat Politècnica de Catalunya Amb la col·laboració de Jordi Font, Ricard Garcia Orallo, Yvette Iglesias, Emma Llach, Rosa Lluch, Àngels Planas, Narcís de Puig, Neus Puig, Érika Serna i Santi Soler Barcelona, 2007 Biblioteca de Catalunya. Dades CIP Pujadas, Joan J. Cada casa és un món : família, economia i arquitectura a la Cerdanya. — (Temes d'etnologia de Catalunya ; 14) A la part superior de la portada: Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana. — Bibliografia ISBN 978-84-393-7581-4 I. Soronellas i Masdeu, Montserrat II. Casal, Gemma III. Catalunya. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació IV. Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana V. Títol VI. Col·lecció: Temes d'etnologia de Catalunya ; 14 1. Arquitectura domèstica — Cerdanya 2. Economia domèstica — Cerdanya 3. Pagesos — Cerdanya — Vida social i costums 4. Família — Cerdanya 5. Cerdanya — Condicions econòmiques 728.39(467.1 Ce) © 2007: els autors © d’aquesta edició: Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació Direcció de la col·lecció: Joan Prat i Caró Disseny de la col·lecció: Azúa/Ancochea Fotografia de la coberta: Takushi Katafuchi Primera edició: octubre 2007 Impressió: Treballs Gràfics, SA Dipòsit legal: B.47.128.2007 SUMARI PRESENTACIÓ /9 1. LA CASA CERDANA: PASSAT, PRESENT I FUTUR /13 1.1. Caracterització de Cerdanya: el paisatge, la frontera i la patrimonialització /13 1.2. Els objectius de la recerca /18 1.3. Metodologia de treball /22 1.4. La mostra de cases estudiades /24 1.5. El canvi social a la comarca: una mirada (necessàriament) transnacional /26 1.6. Les transformacions econòmiques i el seu efecte sobre l’organització domèstica /29 1.7. Les imatges socials de la comarca i l’efecte mirall: el turisme i el patrimoni /32 1.8. El discurs etnomuseològic, el diàleg social sobre el patrimoni i el retorn a la població /34 2. CERDANYA I EL FACTOR FRONTERER /37 2.1. La transició social a Cerdanya /40 2.2. Les activitats productives i el mercat de treball /45 2.3. La casa i la família: continuïtats i discontinuïtats de les unitats domèstiques /52 2.4. La transformació de pobles i comunitats /56 2.5. Les funcions canviants de la frontera /61 3. CERDANYA EN TRANSICIÓ. LES TRANSFORMACIONS DE L’ESTRUCTURA SOCIAL I ECONÒMICA /71 3.1. La societat cerdana a finals del segle XIX /73 3.1.1. Les famílies de propietaris hisendats / 77 3.1.2. Els pagesos cerdans: propietaris i arrendadors / 83 3.1.3. Mossos, pastors, vailets, jornaleres i minyones / 88 3.2. La casa i la comunitat a Cerdanya /92 3.3. Quan les cases havien de casar els fills. Les estratègies matrimonials de les famílies cerdanes /95 3.3.1. Casar l’hereu i la pubilla… / 96 3.3.2. El destí dels cabalers: mossos, menestrals / 101 3.3.3. Un hereu, el millor marit per a les filles de la casa / 105 3.4. La transformació de l’estructura social cerdana / 108 3.4.1. Esdevenir un pagès propietari / 112 3.4.2. Els propietaris que van esdevenir pagesos / 119 3.5. Les cases pageses a la Cerdanya del segle XXI. La família, l’herència i el matrimoni / 121 3.5.1. Els nous hereus, la nova troncalitat / 123 3.5.2. Casar-se per continuar sent pagès / 131 4. MANERES DE SER PAGÈS. CICLES AGRORAMADERS, RELACIONS DOMÈSTIQUES I ESTRATÈGIES D’INNOVACIÓ / 137 4.1. La pagesia i les pràctiques agràries a la Cerdanya de la primera meitat del segle XX / 138 4.1.1. La producció agrària: autosuficiència i comercialització / 140 4.1.2. Els treballs i els treballadors del camp / 158 4.1.3. Una activitat pagesa de frontera / 162 4.1.4. Les innovacions en la tecnologia agrària / 164 4.1.5.