Els noms de lloc i el territori. Una interpretació geogràfica de la toponímia del Baix Camp (Tarragona) Joan Tort i Donada ADVERTIMENT. La consulta d’aquesta tesi queda condicionada a l’acceptació de les següents condicions d'ús: La difusió d’aquesta tesi per mitjà del servei TDX (www.tdx.cat) ha estat autoritzada pels titulars dels drets de propietat intel·lectual únicament per a usos privats emmarcats en activitats d’investigació i docència. No s’autoritza la seva reproducció amb finalitats de lucre ni la seva difusió i posada a disposició des d’un lloc aliè al servei TDX. No s’autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant al resum de presentació de la tesi com als seus continguts. En la utilització o cita de parts de la tesi és obligat indicar el nom de la persona autora. ADVERTENCIA. La consulta de esta tesis queda condicionada a la aceptación de las siguientes condiciones de uso: La difusión de esta tesis por medio del servicio TDR (www.tdx.cat) ha sido autorizada por los titulares de los derechos de propiedad intelectual únicamente para usos privados enmarcados en actividades de investigación y docencia. No se autoriza su reproducción con finalidades de lucro ni su difusión y puesta a disposición desde un sitio ajeno al servicio TDR. No se autoriza la presentación de su contenido en una ventana o marco ajeno a TDR (framing). Esta reserva de derechos afecta tanto al resumen de presentación de la tesis como a sus contenidos. En la utilización o cita de partes de la tesis es obligado indicar el nombre de la persona autora. WARNING. On having consulted this thesis you’re accepting the following use conditions: Spreading this thesis by the TDX (www.tdx.cat) service has been authorized by the titular of the intellectual property rights only for private uses placed in investigation and teaching activities. Reproduction with lucrative aims is not authorized neither its spreading and availability from a site foreign to the TDX service. Introducing its content in a window or frame foreign to the TDX service is not authorized (framing). This rights affect to the presentation summary of the thesis as well as to its contents. In the using or citation of parts of the thesis it’s obliged to indicate the name of the author. Departament de Geografia Física i Anàlisi Geogràfica Regional Facultat de Geografia i Historia Universität de Barcelona Programa de doctorat "Paisatge, regió i medi ambient". Bienni 1988-1990 ELS NOMS DE LLOCIEL TERRITORI. UNA INTERPRETACIO GEOGRÀFICA DE LA TOPONIMIA DEL BAIX CAMP (TARRAGONA) Tesi doctoral presentada per JOAN TORT i DONADA per optar al títol de doctor en geografia Dirigida pel Dr. VICENCp M, ROSSELLÓ i VERGER Tutor: Dr. JOSEP M. PONS i GRANJA Barcelona, setembre de 1999 ELS NOMS DE LLOCI EL TERRITORI. UNA INTERPRETACIÓ GEOGRÀFICA DE LA TOPONÍMIA DEL BAIX CAMP (TARRAGONA) Volum n (Apèndix onomàstic) Joan Tort i Donada Departament de Geografía Física i Anàlisi Geogràfica Regional Universität de Barcelona Barcelona, 1999 APÈNDIX ONOMÀSTIC INVENTARI DE LA TOPONIMIA BÀSICA DELS MUNICIPIS DEL BAIX CAMP 73 ì 73г Dediquem aquest apèndix a l'inventari de la 'toponimia bàsica' dels municipis del Baix Camp. En altres paraules. el conjunt de topònims, agrupáis per municipis, que hem extret de les fonts ressenyades i que han constituït la base material de la segona part de la recerca. Hem fet una referencia detallada, al capítol cinque de la tesi, al concepte de 'toponimia bàsica' i ais criteris de selecció i d'ordenació d'aquests noms. Períoca fer aquí, dones, tan sois unes remarques complementàries sobre alguns aspectes formais. La primera observació és en relació amb la "categoría semàntica" dels topònims. D'entrada, i a fi de no desvirtuar la concepció sintètica de les Uistes, hem procurât que les dades que complementen els noms transcrits siguin el màxim de succintes. En conseqiiència, hem prescindit de la columna que haviem previst incorporar, al costat de la primera, destinada a especificar el concepte a que fa referencia cada topònim. Senzillament, hem cregut que no era necessària. D'una banda, perqué la mateixa lògica de resquema d'ordenació dels noms ja és un primer criteri orientador del seu significai; de l'altra, perqué un nombre important de topònims facilita aquesta informació a través del respectiu generic. De forma simplificada, dones, direm que quan el topònim és transcrit sense cap especificació, la seva "categoria semàntica" és la que es pot inferir del seu element generic; en el cas de no haver-n'hi, o quan el generic no es pot interpretar en sentit recte, hem anotat, entre parentesi, una referencia aclaridora. Pensem que, d'aquesta manera, el sentit basic de pràcticament tots els topònims queda establert, ahnenys en un primer nivell. Aprofimdir, en el seu cas, en el sentit o el significat esmentat demanaria ja fer un pas mes, i anar a parar a la font d'informació matriu. Quant al conjunt dels topònims inventariats, hem de fer una mencio concreta de l'apartat dedicai ais "altres topònims" (exotopònims i talassònims). Tot i que ens hem referit a la seva especificitat als capitols cinque i sisé de la tesi, hi ha uns aspectes metodològics que els afecten en particular, i sobre els quais convé insistir: d'una banda, que tenim constancia d'aquests topònims en alguns municipis i en altres no (segons que hagin estât considerats o no per la respectiva font toponímica); d'altra banda, que per rao de les seves caractéristiques pròpies, en especial en relació amb els talassònims, sovint es fa difícil atribuir-los amb seguretat a un municipi en concret, i no a un altre. Sobre aquest 73> darrer aspeóte, per regla general, ens nem guiat pei cnien seguii per m lom lupoimmutt respectiva. Hem de fer també una remarca específica en relació arab els noms duplicáis o triplicats. Pot cridar I'atenció el fet que en alguna llista (sobretot en els municipis en qué s'ha pogut treballar amb fonts mes exhaustives) hi hagi noms repetits. No es tracta, en principi, d'una equivocació; senzillament son "homònims" (topònims amb la mateka forma i la mateixa grafia, però al-lusius a realitats espaciáis diferente Ates que la nostra recerca és fonamentalment geogràfica hem cregut convenient, ais efectes de l'inventari, mcloure tots els noms relatius a elements diferenciats de l'espai, malgrat que, en ocasions, els noms es repeteixin. En canvi, hem procedit a la inversa en els casos de "sinonimia": és a dir, quan dos topònims diferents al-ludeixen a un mateix element del territori. En aquests supòsits, i per una rao de simplicitat i de coherencia metodològiques, hem hagut d'optar per alguna de les formes existents (que hem procurât, en tot cas, que fos la mes coneguda o la mes utilitzada en l'àmbit local). L'unica excepciò a aquesta forma de procedir l'hem feta respecte als noms d'éléments geogràfics de carácter lineal, com ara els camins o els cursos d'aigua. En aquests dos casos hem considérât que era ben normal, toponímicament parlant, la concurrencia d'una pluralitat de noms (normalment aplicats a trams diferents dels dits elements) sobre un mateix "concepte geografie", i hem recollit al nostre inventari tots els topònims de qué hem tingut noticia. Un altre aspecte digne de mencio són els casos eventuals d'alfabetització inadequada. Tot i que, respecte d'això, les llistes han estât repassades diverses vegades, és possible que hi hagi contradiccions no detectades. El problema es presenta, per regla general, amb els topònims compostos: els programes informatics, per ara, no son prou "intel-ligents" per alfabetitzar correctament els noms que presenten una seqüéncia d'elements llarga. I quan les llistes de noms són molt llargues -cosa que succeeix amb un nombre de municipis important- és fácil que hi hagi "salts" (que sovint poden passar desapercebuts). L'ultima qüestió és la relativa al contrast -a vegades molt marcat- que hi ha entre les llistes d'uns municipis i uns altres, en un sentit purament quantitatiu. Es tracta, de fet, d'una mancança que arrenca d'una disponibilitat de fonts toponímiques molt desigual. En altres paraules: no és el mateix treballar amb municipis que tenen els seus topònims 73^ inventariats (o aplegáis en un recuU onomàstic integral) que amb municipis que no el teñen (i, en relació amb els quals, les fonts cartogràfiques es converteixen sovint en rúnica alternativa). Hem tingut ocasió de referir-nos amb detall a aqüestes questions als capitols cinque i sisé, de manera que no creiem necessari insistir-hi mes. Per acabar aqüestes notes preliminars direm que hem ordenat els municipis alfabèticament, i que els hem numerai d'acord amb aquest ordre (tal com haviem fei en relació amb els mapes municipals). A la pàgina següent en donem la Uista completa. ?3r 13 с 1. L'Albiol (p. ?3l) 2. L'AIeixar (p. 1^3) 3. Alforja (p-??rj 4. Almoster (/»• 5. Arboli ^p. 6. L'Argenterà (p -îSi) 7. Les Borges del Camp /'/> • 257) 8. Botaren • ^rjj 9. Cambrils (f • S^'^) 10. Capafonts ^pf^^j 11. Castellvell del Camp (}>. il 3) 12. CoUdejou (f. 507 j 13. Duesaigües . i/rj 14. LaFebró -923} IS.Maspujols (f. l'fi') 16. Montbrió del Camp (f>. m) 17. Mont-roig del Camp . léi) 18. La Mussara (*) (f, . t<}3) 19. Prades (y,. 1017) 20. Pratdip (j>. ioi,r) 21. Reus (p . IOTI) 22. Riudecanyes (p. U ot) 23. Riudecols {f • i/z7) 24. Riudoms ^p. nçf) 25. La Selva del Camp fp. iiFi) 26. Vandellòs i l'Hospitalet de rinfant (f>.