RESSENYI:S I NOTFS CR(TIQ)UIIS [6] ANOJA, Berenguer d', Mirall de trobar. Son ja tres en aquest segle, amb la semipaleografica que ara presenta el pro- fessor J. Vidal i Alcover, les edicions que s'han impres del Mirall de trohar de Bereguer d'Anoia, breu i agil compendi de notions utils de gramatica i de retorica -d'illustre tradicio quant a la doctrina- exemplificades, habitualment, amb selectes citacions de versos de trobadors classics. Es podria dir, doncs, que el text en gii.es- tio (del primer terc del segle xiv, aproximadarnent) ha tingut una certa fregiien- tacio editorial; la relativa assiduitat d'edicions del Mirall es notable (tot i que explicable per les reduides dimensions de I'obra) atesos, d'entrada, el genere al qual pertany el text i la dedicacio menys insistent que, en aquest terreny de l'edicio de textos, s'ha atorgat a d'altres peces del mateix tipus tambe produides a la Corona d'Arago; d'aqucstes n'hi ha algunes de rellevancia per a la historia de la cultura literaria catalana medieval no inferior, com a minim, a la del tractadet del mallorqui, que apareix esmentat -en significativa (oposada?) companyia- en els inventaris sobre the state of the art de la linia Enric de Villena-Marques de Santillana d'un segle despres de la seva composicio, i que, per aixo -entre d'altres coses-, no sembla haver estat precisament un insolit cas aillat. El nou intent editorial to una justificacio primera, segons el que confessa el seu responsable (p. 64), en la inaccessibilitat dels treballs dels seus dos predecessors: el de Gabriel Llabres (Barcelona-Palma de Mallorca, 1909) resultava, a mes de rar, tan allunyat en el temps com pot fiable pels plantejaments de 1'edici6 propiament dita, basada en un manuscrit de finals del segle xvttt; el de Pietro Palumbo (Palerm, s.a. [pero 1955]), pel seu costat, tenia en contra la seva molt escassa difusio entre nosaltres, per he que, basat en l'antiquior, del segle xiv (el recull catala de pre- ceptives poetiques medievals per excellencia, que el Mirall obre, i model indub- table del manuscrit setcentista), es jutjat per Vidal i Alcover com a convenientment satisfactori des del punt de vista filologic. D'ambdues edicions i de Ilurs caracte- ristiques principals, 1'autor de la mes recent en dona una util noticia (pp. 60-64 i tot al llarg de l'aparat critic). A gairebe trenta anys de 1'edici6 palermitana i a tres quarts de segle de la de Llabres, doncs, aquest Ilibre que comentem vol oferir al public curios -basicament estudiants, in votis- una possibilitat real, practica- ment amb valor de primera, de coneixement directe del text trescentista. Son aquests plantejaments els que, sobretot, expliquen algunes de les carac- teristiques primordials del treball de Vidal i Alcover: el llibre consta d'una intro- duccio de cinquanta-nou pagines, 1'edici6 stricto sensu, una versio al catala d'avui -diguem-ne acarada al text-- i, finalment, una Ilista d'obres citades. No hauria estat de mes, probablement, on index mes detallat, que facilites la consulta de la Ressenyes 501 introducci6 i del text mateix, en comptes de 1'eixutfssim sumari que tanca el volumet i que, de fet, no fa cap mena de servei. L'aspecte material del Ilibre es discretament modest en conjunt; la intencid del de ]'edicio, en canvi, gairebe inusualment pulcra: al text i a 1'aparat critic -sobre els quals tornarern despres- es volen acarar la versi6 al catala actual i unes notes relatives a diversos aspectes de la traduccio -en general, controladament interpre- tativa: el text a penes en permet una de mes rasament literal-, alguna lectura en especial problematica i debatuda i, en fi, imprescindibles considerations historico- literaries, lingiifstiques, etc. Malauradament, aquest acarament text-versi6 no ha estat del tot ben resolt, i aixo resulta certament enutj6s, per exemple, quan el text arriba a anar gairebe dues pagines per davant de ]a traduccio que teorica- ment hauria d'afrontar-lo, i mes quan sembla que aquest detall no s'havia volgut descurar precisament. Aixi, apareixen caixes per a text i per a versi6 acarada d'identic nombre de Ifnies -aparat i anotacions a banda- i, en un cas corn en ]'altre, numerades, i aixo constitueix -en principi, almenys- un cert element confusionari, perque a116 que el lector veu en el text -posem per cas a la pagi- na 134- corn a ]fnia 635 no li es tradult a la Ifnia tambe numerada 635 de la pagina afrontada (cosa que, tractant-se d'un text en prosa, no hauria estat facil de fer), ni tan sols en un qualsevol altre hoc d'aquesta mateixa pagina 134, sing a la Ifnia 659 de versi6 situada a la pagina 139; aquesta Ifnia 139 esta justament acarada a una 659 de text el contingut de la qual es tradult a la Ifnia 689 de la pagina 141 i aixf successivament. El decalage pot ser francament incomode quan la lfnia de text crida a una unitat critica i aquesta, al seu torn, tambe reclama algun aclariment o consideraci6 addicionals de les notes que van al peu de la traduccio, i a les quals hom envia el lector mitjancant el n6mero de Ifnia de la ver- si6, cas que, per fortuna, no es gaire frequent. Ws enlla d'aquests problemes tecnics (mes o menys anecdotics pel fet de no esser insuperables, pero que desllueixen el llibre), cal dir que, pel que fa als criteris d'edicf6, Vidal i Alcover opta per un no-intervencionisme gairebe total, per un <<transcriure (...) quasi paleograficament» el manuscrit. L'editor justifica aquesta actitud amb una <<bona voluntat d'ensenyament: que I'estudiant s'avesi a les irre- gularitats, al no-academicisme, a I'anormativisme, dels veils textos, i que sapiga per on, com i amb quines intencions han estat esmenats>> (p. 65) -pels editors prece- dents i per Palumbo en particular, i per Istvan Frank en el cas del verset inicial-. Deixant de banda el que hi podria haver de matisable en 1'afirmaci6 tocant a 1'<<anormativismeu, etc., es problema fonamental d'aquesta postura que no es precisi prou en termes tecnics fins on arriba exactament el <quasi>> que afecta el «paleograficament» . D'aquesta manera, en efecte, s'ofereix al lector un text practicament en brut; en teoria amb totes les seves miseries i grandeses mises d nu, pero on, a la practica, no es factible a aquest lector considerar amb Iota certesa fins a quin punt 1'editor no ha ribotat aquesta o aquella dificultat o inintelligihi- litat (perque el cert es que no se'ns esta proposant una transcripci6 equivalent a un facsimil) o, fins i tot, en alguns casos, donades les conditions materials del llibre, que es un error efectivament present en el manuscrit reproduit conscient- ment, que pot ser-ne un de transcripci6 no advertit, o be que es, purament, una 502 Lle'rgua & Literalura lamentable errata d'impremta ( de 1'efectiva existencia de les quals n'es mostra estrident , tot i que no ben be representativa, la presencia , a la pagina 87, d'una lfnia que no ve a tomb situada entre les 38 i 39 de la versio). Aquestes circumstancies fan que el dialeg text -aparat, aquest darter construct amb maneres proximes a les d'un aparat critic negatiu ( pero forca menys laconic, sovint ), s'hagi establert en uns termes justament inversos als propis d'aquella re- lacio : mitjancant aquestes unitats critiques hem no pot avaluar la qualitat del text presentat , aspecte que queda fora del joc, sing la de les principals conjectures, esmenes i interventions dels editors precedents ( i certes peculiaritats del manuscrit setcentista). La introduccio es, en general , satisfactoria en tant que divulgativa, i, alhora, convenientment generosa quant a referencies i orientations bibliografiques . No hau- ria costat gens, pero , que fos un xic mes manejable i quc s'hagues agrupat mes clarament la historia de l'autor i dels seus orfgens versemblants , del text i de la fortuna editorial i crftica d'aquest ( aspectes que es tracten de forma prou clara i entenedora ), d'una banda , i I'analisi del tractat d ' una altra, fent , en tot cas, com ja hem apuntat , mes explfcita la declaracio dels propis criteris d'edicio . Les parts que analitzen el contingut del tractat resulten a estones parafrastiques , pero aixo no constitueix necessariament un defecte tenint present , un cop mes , el public al qual es vol destinar el llibre. Hom hi fa, d'altra banda, algunes aportacions de primera ma , en particular a 1'apartat dedicat al verset del comencament del Mirall. Vidal i Alcover formula una possibilitat de lectura d'uns versos de ]'acrostic (que el fan tan perfectament concorde com el complementari telestic ) que sembla, en la seva simplicitat , forca versemblant i arrodonidora de les propostes de ]'article d'Istvan Frank que va desbrossar gairebe del tot el message secret del verset, arti- cle que Vidal i Alcover resumeix sumariament (pp. 51-56). Tot i que I'editor no abandona el to de modestia expositiva , ens sembla que caldria matisar un xic el contingut de certes afirmacions de caire massa general que, en un intent de sim- plificar, cauen aqui o allf , com ara les relatives a la sinonfmia trobador-poeta (p. 22), a l'anacronisme de la composicio de poemes en llatf a l'alcada del primer terc del segle xiv (p . 22) o a 1 '<< independentismeu de Berenguer d'Anoia respecte als tractadistes vells i als tolosans (p. 26) -s'obre aqui una possibilitat de veure una relaci6 tal vegada volgudament dialectica entre el mallorquf i els tolosans que fora interessant d'aprofundir- i tantes d ' altres.