HACIA DIOS, POR EL AMOR Y LA CIENCIA “Justa, evidente, fácil y sencilla se ostenta la verdad sin duda alguna; en él la preferencia á nadie humilla, ni existen preeminencias de fortuna; que en el Espiritismo sólo brilla la nobleza del alma y no la cuna, porque el espiritista es el obrero del único progreso verdadero.” Amalia Domingo Soler, Ramos de Violetas. *A la portada podem observar, de esquerra a dreta i de dalt a baix: una interpretació del que podria haver estat una de les primeres sessions d’espiritisme, amb una taula giratòria; José M. Fernández Colavida, propagandista de la doctrina espiritista a l’Espanya del segle XIX; una altra sessió de taula giratòria; dues fotografies d’Amalia Domingo Soler, lluitadora i carismàtica, famosa espiritista, impulsora del feminisme social; Allan Kardec, codificador de la doctrina espiritista; Chico Xavier, mèdium brasiler del segle XX; i, finalment, les germanes Fox, les quals van viure a Hydesville els fenòmens que donaren l’empenta necessària a l’espiritisme per al seu desenvolupament. Índex 1. Introducció..........................................................................................................2 2. Ideari i funcionament de l’espiritisme al segle XIX.............................................4 3. Història del moviment espiritista al món i a Catalunya (segle XIX i principis del XX)......................................................................................................................16 4. Figures representatives de la doctrina espiritista del segle XIX.........................30 4.1. Allan Kardec............................................................................................30 4.2. José María Fernández Colavida...............................................................33 4.3. Amalia Domingo Soler.............................................................................37 5. La presència de l’espiritisme a la Biblioteca Víctor Balaguer..............................44 6. Espiritisme durant el segle XX i actualitat...........................................................57 7. Espiritistes a la Barcelona actual........................................................................68 7.1. Les tombes de Montjuïc..........................................................................68 7.2. El funcionament d’un centre a dia d’avui...............................................70 8. Conclusions.........................................................................................................77 9. Bibliografia..........................................................................................................81 10. Webgrafia...........................................................................................................83 11. Apèndix...............................................................................................................89 1 1. INTRODUCCIÓ Els llibres de text actuals, aquells amb els quals aprenen els joves d’avui dia, no contenen tot el que representa la història. Afanyats per aprendre els fets més importants d’una època determinada i poder aprovar la selectivitat, els estudiants de batxillerat s’obliden de la complexitat d’allò que llegeixen. Darrere d’aquelles paraules s’amaga una gran societat amb milions de persones, cadascuna de les quals representa un món particular, ple d’idees, somnis i esperances. Quan estudiem un conflicte bèl·lic, per exemple, cadascun dels individus que perd la vida és igual a una petita estrella en el cel que s’apaga. Si la comparem amb el conjunt de l’univers ens sembla un no-res, però en realitat és un gran cos celeste que a poc a poc perd la seva llum. El mateix passa amb les persones, podríem pensar d’un petit individu defallint que, comparat amb tota la gent que ha mort al llarg de la història, aquest no és res. Aplicant la mateixa metàfora als moviments que es desenvolupen en diferents èpoques, n’hi ha alguns que han passat desapercebuts perquè han sigut “apagats” a la força. Es descarten com a poc importants, ja que només representen una petita llum en la gran constel·lació d’un segle. Però sense aquesta peça, el conjunt d’estrelles es troba incomplet, perd sentit. L’espiritisme és un moviment socioreligiós que ajudà la gent del segle XIX a trobar un nou camí mitjançant el qual podien expressar-se. El sector més oprimit de la societat, deixant de banda els burgesos curiosos per les comunicacions amb el més enllà, que també formen part del moviment espiritista, trobà en les ànimes dels difunts el mitjà per obrir el seu pensament a l’entorn canviant que l’envoltava. L’objectiu principal d’aquest treball de recerca és recuperar i donar el valor que es mereix a l’espiritisme, a través de l’explicació de totes les qüestions que el posicionen com a un dels elements innovadors del segle XIX i motor d’alguns dels canvis que experimentà la societat. L’objectiu secundari, que també serveix a la causa de revalorar el moviment espiritista, és observar com ha evolucionat fins arribar als nostres dies. Així doncs, les preguntes que respondrem són: Què és l’espiritisme? Com ha canviat la nostra societat? Continua viu en l’actualitat? 2 Per assolir aquests objectius, primer explicarem sobre quines bases funciona l’espiritisme del segle XIX, seguirem amb la història del moviment pel que fa a les dues primeres etapes (sorgiment i època d’esplendor, segona meitat del s. XIX i principis del XX), continuarem amb les figures més representatives del moviment durant aquest període, les quals ens ajudaran a entendre com replantejaven la societat les persones espiritistes, per després passar a donar exemples d’algunes obres rellevants per a la doctrina espiritista dins el marc espanyol, a través del Museu Biblioteca Víctor Balaguer de Vilanova i la Geltrú, prosseguint amb l’evolució de l’espiritisme durant la segona meitat del segle XX fins arribar al segle XXI (tercera etapa de la seva història) i acabant amb la petjada de l’espiritisme a la Barcelona actual. Seguim, per tant, la metodologia deductiva, passant dels aspectes generals del moviment, com les bases i la història, fins als aspectes més concrets, com la presència al Víctor Balaguer o els i les espiritistes que podem trobar a la ciutat comtal avui dia. Els apartats que desenvoluparem ens permeten demostrar la importància del moviment espiritista perquè, com veurem, són la prova del replantejament que aquest presenta de la societat contemporània a les persones espiritistes, de com aquestes van lluitar contra tot l’establert per defensar els seus ideals de caritat i espiritualitat, sempre des del punt de vista que ells (així com alguns premis Nobel del segle XIX) consideraven científic, seguint el lema que una de les dones més importants i carismàtiques d’aquest moviment establí, com veurem més endavant: “Hacia Dios, por el amor y la ciencia”. 3 2. IDEARI I FUNCIONAMENT DE L’ESPIRITISME AL SEGLE XIX Abans de començar a escriure sobre el moviment socioreligiós que constitueix l’espiritisme, m’agradaria demanar al lector d’aquest treball d’investigació que mantingui la ment oberta. L’imaginari cultural establert al cap de cadascun de nosaltres a través dels mitjans de comunicació, la família, el sistema educatiu i, en resum, tot el nostre entorn, ens predisposa a jutjar qualsevol fenomen, a priori considerat com irracional, amb duresa i escepticisme. Si bé les pràctiques espiritistes són considerades per la ciència actual (distant de la ciència present al segle XIX, temps en què l’espiritisme com a tal es desenvolupa) com un sistema de símbols que no representa cap realitat, ja que no hi ha proves empíriques i cent per cent verificables de l’existència d’un món espiritual ni probablement n’hi haurà, la visió d’aquest moviment des d’un punt de vista social podria portar-nos a descobriments vertaderament interessants. Trobem que al costat de les pràctiques mediúmniques es desenvolupen tot un seguit de demandes de caire social, una protesta gairebé revolucionària per la situació de explotació patida pel sector majoritari de la població, els obrers i les obreres, com a conseqüència de la revolució industrial i les revolucions liberals, les quals deixen el poder en mans de la minoria, la burgesia. Per parlar d’aquesta relació, primer hem d’explicar què és el trànsit mediúmnic, com es dona i com la societat pot expressar-se a través d’aquest. Però abans de profunditzar en aquesta qüestió hem de reiterar la necessitat d’una ment oberta per tractar el tema que ens ocupa. Estudiarem aquest moviment com a eina d’expressió de la convulsa societat del segle XIX, estudiarem el seu caràcter social des d’un punt de vista antropològic i històric, i no pas des d’un punt de vista crític pel que fa a la realitat de les “possessions” del cos de la persona que fa de mèdium per part de “les ànimes dels difunts”. Passem ara a parlar de l’activitat mediúmnica. L’espiritisme de mitjans del segle XIX no depèn d’un llibre sagrat, no s’organitza, no s’institucionalitza, no recull uns ritus específics ni els seus practicants disposen d’un missatge definit que s’hagi de predicar. Llavors, quina és l’eina que utilitzen per comunicar-se, com sorgeixen les primeres activitats espiritistes? A través del cos. El cos del/la mèdium és allò que uneix el món celestial i el terrenal, el cos del/la mèdium es imbuït pels esperits provinents del més 4 enllà i aquests parlen a través de la persona. Sembla difícil d’entendre i acceptar aquesta visió de la realitat, allò que els espiritistes defensen que ocorre en les seves sessions. Però com hem dit amb anterioritat,